dissabte, 28 d’abril de 2018

Aquells dies que no vols que arribin

Iniesta va fer oficial ahir allò que ja ens imaginàvem aquestes últimes setmanes: que a final de temporada marxa del Barça. El millor Barça de la història s'apaga a poc a poc (Valdés, Puyol, Xavi ...).

Iniesta tria el millor moment, tot i que un pugui pensar que es podria haver quedat alguna temporada més. Marxa havent fet una bona temporada, fent una gran final de Copa  (amb gol inclós) i arrodonint-ho amb un més que probable doblet. 31 títols, que seran 32, amb Messi els jugadors amb més títols en la història del club. Llegenda. Amb Iniesta, però, el tema no va de números, sinó de joc.

Tot i que el record del gol a Stamford Bridge és insuperable, em quedo amb la final de París. Uns anys en que el debat era que Xavi i Iniesta no podien ser titulars (ho recordeu?), el manxec no era titular. Vam necessitar una final de la Champions (que anàvem camí de perdre) per entendre que deixar-lo a la banqueta era un sacrilegi. I fins aquí.

Sense ell el mig del camp es queda orfe d'aquella manera de jugar que va fer del Barça un equip de referència. Trobar-ne un d'igual sembla impossible, però la qüestió no és tan aquesta sinó tornar als orígens que ens va fer grans. Tornar-hi a creure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...