dissabte, 28 d’abril de 2018

Aquells dies que no vols que arribin

Iniesta va fer oficial ahir allò que ja ens imaginàvem aquestes últimes setmanes: que a final de temporada marxa del Barça. El millor Barça de la història s'apaga a poc a poc (Valdés, Puyol, Xavi ...).

Iniesta tria el millor moment, tot i que un pugui pensar que es podria haver quedat alguna temporada més. Marxa havent fet una bona temporada, fent una gran final de Copa  (amb gol inclós) i arrodonint-ho amb un més que probable doblet. 31 títols, que seran 32, amb Messi els jugadors amb més títols en la història del club. Llegenda. Amb Iniesta, però, el tema no va de números, sinó de joc.

Tot i que el record del gol a Stamford Bridge és insuperable, em quedo amb la final de París. Uns anys en que el debat era que Xavi i Iniesta no podien ser titulars (ho recordeu?), el manxec no era titular. Vam necessitar una final de la Champions (que anàvem camí de perdre) per entendre que deixar-lo a la banqueta era un sacrilegi. I fins aquí.

Sense ell el mig del camp es queda orfe d'aquella manera de jugar que va fer del Barça un equip de referència. Trobar-ne un d'igual sembla impossible, però la qüestió no és tan aquesta sinó tornar als orígens que ens va fer grans. Tornar-hi a creure.

divendres, 13 d’abril de 2018

Servirà d'alguna cosa?

Foto: fcbarcelona.cat
Ja han passat uns quants dies de la desfeta de Roma i encara m’ho crec. I més avui, que hi havia el sorteig de les semis. La derrota, quan dones per descomptada la victòria, fa el doble de mal.

I ara què? Moltes preguntes sense tenir clara una resposta. Caure eliminat de la Champions amb un 4-1 a l’anada amb un equip que és notablement inferior a tu és un fracàs sense cap mena de dubte. Si aixeques la vista i veus la Champions que ha jugat el Barça, amb dos gols de fora de casa (un en pròpia porta) en cinc partits i només una victòria, queda justificadíssim l’adjectiu. Quan veus que en tres anys no has passat els quarts de final i que has perdut en tots els camps que t’exigien una mica (City, PSG i Juve temporada passada, Chelsea i Roma en l’actual) és que tens un problema.

Detecto en el meu entorn un cert conformisme. I em preocupa. Ho podem mirar de dues maneres: quan ja tens 5 Champions no hi ha urgències, quan tens el millor jugador de la història i en guanyes una de les últimes set estàs perdent oportunitats. Messi es fa gran i el club no està a l’alçada proporcionant un entorn competitiu, jugadors, entrenadors i staff tècnic.

Aquesta temporada ens hem auto-enganyat. Les certeses de l’agost, amb fitxatges impropis per un club com el Barça (Paulinho) i amb jugadors que ja han demostrat sobradament que no tenen nivell per jugar al primer equip (Alcácer, A. Gomes ...), van quedar molt ben dissimulades amb una regularitat a la Lliga, sustentada més des del marcador que des del terreny de joc, amb un Messi i Ter Stegen imperials. 

Queden un parell de títols per tancar una molt bona temporada (l'excel·lència és el triplet), guanyant la Lliga mai es podrà parlar de fracàs de temporada. La qüestió és si aquesta derrota a la màxima competició servirà d'alguna cosa.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...