dilluns, 26 de febrer de 2018

La normalitat mal entesa


Messi ens té tan mal acostumats que ja no valorem en la seva justa mesura exhibicions com la de l'altre dia: dos gols, una assistència i una altra pilota al travesser (quants gols duria només amb una mica més d'encert?) davant d'un dels millors equips de la Lliga, aquell que ni Atl. Madrid ni Madrid (li queda una altra oportunitat) han pogut guanyar.

Amb els dos gols davant el Girona Messi ja ha arribat als 30 gols aquesta temporada (i 15 assistències), 22 a la Lliga en la que és el màxim golejador (i 12 assistències). A més, amb els gols marcats davant el Girona, Messi ja ha marcat a 36 equips diferents a la Lliga, superant el rècord de 35 equips diferents d'un mite del madridisme, Raúl. Messi ha desplaçat llegendes madridistes que ocupaven el primer lloc en molts dels registres del futbol espanyol, començant pel de màxim golejador en la història dels clàssics.

Hem acceptat com a normal que Messi tingui aquests registres, quan d'altres han necessitat molt menys per tenir reconeixement. Al final, marcar més o menys gols és una manera més de mesurar, però no la única ni la més rellevant. Sigui com sigui, i per molts registres que pugui assolir, la Champions i el Mundial seran els indicadors per gran part de l'opinió pública, per molt evident que sigui que Messi és el millor jugadors de tots els temps. Això és la normalitat mal entesa.

dilluns, 19 de febrer de 2018

Als vuitens, millor la tornada a casa

Des del retorn del Barça a la Champions, la temporada 2004-2005, jugar la tornada a casa en els vuitens sempre ha estat garantia de classficació: 11 d'11 eliminatòries superades, la primera d'elles justament contra el Chelsea la temporada 2005-2006. Les dues altres eliminatòries de vuitens que ha jugat el Barça, però amb la tornada fora de casa, va caure eliminat (temporades 2004-2005 davant el Chelsea i 2006-2007 davant el Liverpool).

I com van anar els partits d'anada fora de casa? 6 victòries, 2 empats i 3 derrotes, dues d'elles amb el marcador a zero (el 2-0 a Milà la temporada 12-13 i el 4-0 de la temporada passada). Pel que fa a la producció ofensiva, el Barça va marcar un gol en 3 partits, 2 gols en 4 partits i 3 gols en 2 partits.  

I defensivament? Dos partits sense encaixar, 5 partits amb un gol en contra, 3 partits amb dos gols en contra i un partit amb 4 gols en contra. Uns números en contrast amb el Barça de Valverde: 26 de 38 partits amb la porteria a zero aquesta temporada, 5 de 6 a la Champions.

Els números, passats i presents, poden convidar a ser optimista, fns que aixeques la vista i qui veus al davant és el Chelsea.

dilluns, 5 de febrer de 2018

90 minuti ... què?

Foto: fcbarcelona.cat
Sembla que el Barça li ha pres el relleu al Madrid amb allò de les remuntades. Amb l'empat d'ahir, el Barça ja ha sumat 7 punts en els trams finals de partit (últims 10 minuts). I no n'ha perdut ni un!

La ratxa va començar al camp del Getafe, amb aquell gol de Paulinho al 84. Després van venir els empats als camps de l'Atl. Madrid i València (ambdós al minut 81).

Els darrers partits sumants punts en el tram final del partit han estat les dues últimes jornades: la victòria davant l'Alabès al 89 i l'empat ahir en el derbi al 83.

Una situació diferent a la de la temporada passada, en la que el Barça va sumar 4 punts en els trams finals de partit (fins la jornada 22) i n'havia deixat de sumar 2 (aquell gol de Ramos en el clàssic al Camp Nou).

Aquests números no expliquen que el Barça vagi líder amb tanta distància respecte dels seus perseguidors, però si ajuden a entendre perque no ha perdut cap partit a la Lliga i hagi signat la seva millor arrencada de la història en aquesta competició (18 victòries i 4 empats). Amb aquest ritme poden caure més rècords.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...