dilluns, 27 de febrer de 2017

Vius

Victòria en la visita al Calderón (1-2, amb gols de Rafinha i Messi) i el Barça que salva un "match ball" per la Lliga. Tot segueix igual a la classificació, amb el Madrid per davant a un punt i un partit menys.

A manca de futbol, em miro els números per ser optimista: 17 jornades seguides sense perdre a la Lliga (ja fa quasi una volta sencera del 4-3 a Balaïdos), equip màxim golejador, amb el Bota d'Or (Messi), segon equip menys batut (Ter Stegen té aprop el “Zamora”). A més, amb el d’ahir ja són 9 punts guanyats als últims minuts de partit, els dos del dia del València, els del Leganés, o els empats "in extremis" a Anoeta, Vila-real i Benito Villamarín. La competitivitat no l’ha perdut l’equip.

El partit d’ahir va tenir un guió ideal. M’explico; sobreviure a una primera part on ets molt inferior (grandiós Ter Stegen), i aprofitar les teves oportunitats a la 2a part, sabent que tens el millor jugador de la història. Qualsevol pla que no s’ajusti a això se’m fa difícil pensar en altres opcions per poder guanyar, especialment amb equips d’alt nivell competitiu (com és l’Atl. Madrid). Un altre tema és si aquesta estratègia és valida per remuntar l'eliminatòria amb el PSG (diríem que no).

A diferència del partit amb el Leganés (potser la derrota amb el PSG era massa recent), els jugadors es van mostrar més motivats i, si bé el joc no va millorar massa del de darrers partits, almenys l’actitud va ser una altra, ni que sigui celebrant els gols. A manca d'altres coses, demano competir la Lliga fins al final.

dilluns, 20 de febrer de 2017

Depriment

Foto: fcbarcelona.cat
La victòria agònica contra el Leganés (2-1, tots dos de Messi) és l'única cosa positiva d’una altra nit per oblidar. Al Barça, a la Lliga, li queden els resultats (duu 16 jornades seguides sense perdre), si bé un intueix que això, tard o d’hora, deixarà de ser un argument quan apareguin rivals de major entitat i la diferència de punts amb el Madrid ja sigui insalvable. Mentrestant, fum per poder seguir dient allò de “vius a les tres competicions”.

El partit d’ahir va començar amb bones intencions per part de tots, amb ganes de passar pàgina ràpid del partit de dimarts. El gol de Messi al minut 4 va donar la sensació que allò podia acabar en golejada, però res més lluny de la veritat. Ter Stegen va retardar l'empat del Leganés amb diverses aturades de mèrit (està en un gran moment de forma) i va endarrerir tant com va poder un empat que acabaria arribant. Entremig de tot això, l'equip descompost, incapaç de generar més perill que un equip infinitament inferior, salvat per un penal absurd en el darrer minut i que Messi convertiria sense cap tipus de celebració, en una de les imatges de la temporada. Poques victòries del Barça en el darrer minut recordo tan poc celebrades com la d'ahir.

Més enllà d'un acte de fe, caldria alguna cosa més objectiva on poder-nos agafar. Per creure en remuntades o remotes possibilitats a la Lliga (que no depén del Barça) prèviament caldrà alguna cosa, dic jo, com ara un bon partit (el del Calderón és una oportunitat i així ho hauria de veure l'equip). Aquesta setmana sense futbol hauria de servir per fer teràpia col·lectiva, començant per l'entrenador.

dijous, 16 de febrer de 2017

Exequip

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça va ser golejat (4-0) en l'anada dels vuitens de final de la Champions davant el PSG i té quasi impossible seguir endavant en la competició. 

En l'era Messi el Barça ha estat eliminat als vuitens de la Champions dues vegades, jugant sempre la tornada fora de casa: la temporada 2004-2005 (el Chlesea) i la temporada 2006-2007 (el Liverpool). Per tant, aquesta podria ser la primera vegada que cau eliminat en vuitens jugant la tornada a casa. A més, seria la segona temporada consecutiva sense arribar a les semis d'aquesta competició, després de fer-ho sis temporades consecutives en el període 2007-2013 (darrer any Rijkaard, les 4 de Guardiola i la del Tito).

Pel que fa a remuntades amb un marcador així ... doncs seria la 1a vegada, no hi ha precedents a Europa. En el cas del Barça, i en el cas de l'era Messi, hi la remuntada al Milan amb un 2-0 en el partit d'anada la temporada del Tito, o el 2-1 al camp de l'Arsenal la temporada que s'acaba guanyant la Champions a Wembley. Resultats a anys llum del 4-0.

Són dades per posar en context el resultat de l'altre dia, abans d'empassar-nos el fum que ens voldran vendre abans del partit de tornada sobre possibles remuntades i altres històries. L'equip duu tota la temporada mostrant senyals de debilitat, sobrevivint amb el talent individual, però desparegut com a conjunt. I és clar, quan et trobes un equip com els francesos, t'acaben passant la mà per la cara.

diumenge, 12 de febrer de 2017

Felicitat incompleta


Per fi 90 minuts rodons. Golejada a Vitòria contra el rival a la final de Copa (0-6, amb doblet de L. Suárez, Neymar, Messi, Rakitic i Alexis en p.p.). El Barça manté distàncies amb el Madrid a la Lliga.

El d'ahir va ser el partit que el Barça ha tingut més controlat en les darreres setmanes. I és que veníem de molt avall, amb el regust agredolç del partit de Copa amb l'Atl. Madrid o els partits inclassificables amb el Betis o l'Ath. Bilbao.

I del control va venir un dels gols més elaborats que li recordo al Barça aquesta temporada, com és la jugada del primer gol: Neymar, Rakitic, assistència d'Aleix i gol de Suárez. Jugada de les que feia temps que no vèiem. El gol va venir precedit per una gran intervenció de Ter Stegen, que va salvar un contra u. L'alemany està en un molt bon moment de forma.

Amb el gol l'Alabès ja no va aixecar cap i els gols es van anar succeïnt, alguns de forma involuntària, com el quart. La resta del partit va servir per donar minuts a Iniesta, per a que vagi agafant el ritme, i per provar a Sergi Roberto en el mig del camp, ja que el lateral dret semblava que podia tenir un nou inquilí ... Però no, la felicitat ahir no podia ser completa. Una entrada desmesurada del jugador de l'Alabès Theo va provocar una luxació en el turmell d'Aleix Vidal, que el deixa ko pel que resta de temporada. Una putada. Un dels jugadors que millor havia començat l'any, amb gol o assistència per partit jugat i que demanava pas en l'11 titular, trencat per una acció fora de lloc que no va ser sancionada ni amb falta.

Sigui com sigui, el Barça arriba de la millor manera a l'eliminatòria de Champions, recuperant els seus homes clau, amb el trident amb la punteria afinada i amb la porteria en bon estat de forma. Si a tot això li poguèssim afegir un millor joc, l'equip seria ferm candidat a tornar guanyar la Champions.  

dijous, 9 de febrer de 2017

Sense arbres no hi haurà bosc

Foto: fcbarcelona.cat
Empat en la tornada de les semis de Copa davant l’Atl. Madrid (1-1, gol de L. Suárez) i el Barça que es classifica per a la final de Copa, la quarta consecutiva. L’única vegada que això havia passat a la història del club va ser als anys 50, el Barça de les Cinc Copes (entre el 51 i el 54).

Mirat amb perspectiva, el que està aconseguint aquest equip aquests anys, amb el denominador comú de Leo Messi, és inimaginable. Són 7 finals de Copa en els últims 9 anys, quant entre el 1999 i el 20008 no hi va arribar ni una sola vegada (sembla mentirà, oi?).

El problema és que si treus la perspectiva i focalitzes el moment no hi ha motius per ser optimista i si per estar preocupat. Que el partit de dimecres no acabés amb una derrota clara va ser per l’atzar (el penal xutat fora per l’Atl. Madrid) i per Cillessen, que està demostrant l’encert del seu fitxatge. La resta és un desert amb l’oasi que tots ja sabem, Messi, i amb l’esperança que el retorn de Busquets i Iniesta retorni certa pausa i quelcom de control a l’equip. Sense ells l’equip es torna vulgar.

El dubte que tinc ara és si aquesta dinàmica negativa en el joc es pot revertir (estem a febrer, prou d’excuses). Si és que si, optimisme per les dues competicions en la que no depens de tercers (Champions i Copa) i un punt d’esperança a la Lliga. Si és que no, ni l’Alabès ho posarà fàcil.

diumenge, 5 de febrer de 2017

A manca de joc, gols

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria en el partit de Lliga contra l'Ath. Bilbao (3-0, gols d'Alcácer, Messi i Aleix Vidal) i el Barça que se situa segon a un punt del Madrid (que té dos partits pendents de jugar).

Dóna la sensació que Luis Enrique prioritza la Copa (i la Champions) abans que la Lliga, veient els 11's inicials. Ahir un munt de canvis respecte de l'equip titular que va jugar al Calderón, i reservant Iniesta i Busquets per dimarts (o ja pensant amb la Champions d'aquí a 10 dies). En part és lògic jugar-te-la en aquella competició on ho tens més de cara per assolir l'èxit (a la Lliga depén de dues punxades del Madrid, com a mínim, per poder dependre d'ell mateix), però amb la plantilla que hi ha i els diners invertits caldria esperar alguna cosa més. 

Per exemple, jugar millor. Dels tres anys de Luis Enrique aquest és el de pitjor nivell de l'equip, sense gaires diferències amb les últimes temporades de Rijkaard o la temporada del Tata. Només hi ha una diferència, però capital: el trident. I dins del trident, Messi, és clar. Dóna la sensació que només amb això n'hi pot haver prou, per sobre de joc, sistemes o tàctiques. Ahir, l'Ath Bilbao mereixia anar al descans amb un marcador molt més favorable que el 2-0 que hi reflectia, gràcies al primer gol d'Alcácer amb el Barça a la Lliga i a una nova genialitat de Messi.

La segona part ja va fer baixada (sense cap millora en el joc) i va servir per donar relleu a molts jugadors, entre ells Messi, pensant de cara a la tornada de Copa i propers esdeveniments. Aleix Vidal va seguir en la seva línia d'aprofitar els minuts que li donen, amb Umtiti de titular la ratxa de victòries continua i Ter Stegen ja torna a ser el porter que tots volíem abans que Claudio Bravo. Ahir amb el 0-0 va posar una mà que va salvar un gol cantat. Porters i davanters, com el Madrid (encara que faci mal s'ha de dir).

dijous, 2 de febrer de 2017

La "pegada"

Foto: fcbarcelona.cat
Important victòria en el partit d’anada de les semis de Copa al Calderón (1-2, gols de Suárez i Messi). El Barça encarrila l’eliminatòria i va camí de la que seria la seva quarta final de Copa consecutiva. Inaudit.

Va ser un partit una mica revival, com aquells enfrontaments dels anys 90 amb un munt de gols per  a cada equip, amb remuntades impossibles en un sentit o altre. Ahir no hi va haver remuntada ni un munt de gols, però poc va faltar tal i com va anar el partit, especialment a la segona part.

De fet, el Barça va tenir l’eliminatòria sentenciada a la primera part, amb un primer gol que va fer molt mal a un equip que juga com ningú gestionant el marcador. Aquest fet va truncar els plans dels blanc i vermells, que no es van reposar fins a la segona part. 

Després del descans el Barça va ser clarament atropellat per un Atl. Madrid que no va estar encertat. Les baixes d'Iniesta i Busquets es noten molt en aquest equip que cada vegada té menys el control dels partits. Si ja amb ells s'han fet mals partits, sense ells difícilment millores.

La sort en ambdós casos és que no seran baixes de llarga durada i que ben aviat estaran al terreny de joc. Mentrestant, l'equip sobreviu en la competició que quedava més a mà mentre la Champions ja treu el nas a l'horitzó. A manca de regularitat a la Lliga, el Barça es fa fort en les competicions tipus ko.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...