dilluns, 30 de gener de 2017

Empat immerescut

Foto: fcbarcelona.cat
Empat en la visita al camp del Betis (1-1, gol de L. Suárez) i el Barça que es torna a allunyar del Madrid (4 punts). A dos partits de distància i els blancs amb un partit encara pendent de jugar. La Lliga torna a fer pujada quan el camí semblava que planejava.

Parlar del partit d’ahir sense parlar del joc (inexistent) del Barça o de l’errada arbitral que va suposar no donar gol a una pilota que va entrar mig metre dintre de la porteria és no explicar la veritat.

Per tant, ho explico per ordre. Em semblen incomprensibles els primers 75 minuts del partit d’ahir. No vull cap excusa més, ja n’hi ha prou d’arguments infantils. Tot queda desautoritzat veient la reacció de l’equip després del gol del Betis, generant més ocasions i perill que en els 75 minuts anteriors, com si de cop i volta un interruptor hagués activat els jugadors d’una llarga migdiada. Fins aleshores el partit del Barça és infame, impropi de l’equip que ha dominat el futbol tots aquest anys: pilotes perdudes sense més, errades en passades no forçades, incapacitat de generar res més enllà de Messi. Ja fa anys que tinc assumit que el que vaig viure de l’any 2008 al 2012 no ho tornaré a viure, que hi ha jugadors irrepetibles que ja han marxat (Xavi) o que quan ho facin (Iniesta, Messi) el seu relleu serà missió impossible (i més amb els dirigents que hi ha ara), però el que no és normal és sortir a jugar ahir com es va sortir a jugar, sense gaire més marge d’error i amb un Madrid tocadíssim que amb la punxada se li torna a donar una vida que havia perdut (i que no va desaprofitar, com era de suposar).

Dit tot això, el gol legal no concedit ahir (entra dins la porteria més de mig metre) és d’un grau de impresentabilitat impressionant. Una competició que mou tants diners no es pot permetre adulterar el resultat d’un partit d’aquesta manera (la jugada es produeix al 78, qui sap que podria passar fins al final). Un resultat del que pot dependre un títol.

Ja no hi ha més marge per més ensopegades. 42 punts a la jornada 20 situa l'equip al mateix nivell de la temporada 2006-2007, una temporada de no massa bons records.

dissabte, 28 de gener de 2017

A semis una vegada més

Foto: fcbarcelona.cat
La golejada davant la Reial Societat en la tornada dels quarts de final de Copa (5-2, amb doblet de Denis Suárez, Messi de penal, Luís Suárez i Neymar) situa al Barça a les semis de Copa per setena temporada consecutiva, fet que no passava des de les temporades 1924-1930 (!). L'hegemonia del Barça al llarg de tots aquests anys en aquesta competició és inqüestionable. Celta i Alavès jugaran l'altra semifinal. 

Si fa un mes pensàvem que el Barça no tenia fons d'armari, després d'haver-ho afirmat a prinicipi de temporada, ara sembla que sí, que si que en tenim. Tornem-hi. Tot va en funció del resultat, està clar. El que jo crec respecte de la banqueta del Barça és que a hores d'ara només Umtiti és un suplent amb garanties de titular, i que l'altre jugador que podria complir perfectament aquest perfil és Aleix Vidal, qui crec que no està tan lluny de Sergi Roberto ara mateix. 4 assistències i un gol en els seus últims 5 partits l'avalen, i només havent jugat de titular dos d'ells.

En canvi, les coses al mig del camp no estan tan clares. Busquets i Iniesta no tenen cap relleu que els equipari (com si passa amb Umtiti a la defensa), i Rakitic crec que encara està un pas per davant d'André Gomes, Denis o Rafinha. Arda funciona molt millor davant que al mig del camp, com ho està demostrant aquesta temporada (ja duu 13 gols el turc). 

El que passa ara és que el Barça ha agafat aquella ratxa que tant carcteritza l'equip de Luis Enrique. Una mica més d'encert dels de davant (Luis Suárez ha recuperat finor i Neymar poc a poc va fent gols) i després Messi, és clar, que va per davant de tots. Si a això hi afegim l'eliminació del Madrid en aquesta competició i les punxades a la Lliga tenim el "combo" perfecte. 

dilluns, 23 de gener de 2017

Doncs si, canvi de dinàmica

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria a Ipurúa (0-4, amb gols de Denis Suárez, Messi, Luis Suárez i Neymar). El Barça tanca la primera volta a bon ritme, després de les ensopegades de principi d’any.

Des del clàssic el Barça acumula en Lliga 4 victòries i un empat (Vila-real). Una bona ratxa que es va trencar per l’aturada nadalenca i el partit de Copa a San Mamés. La majoria de partits guanyats des d’aleshores són golejades, a casa i a domicili, en ambdues competicions. La dinàmica positiva es consolida, doncs.

Ahir, però, no va ser un partit diferent del de Sana Mamés a la Copa, ja que l’he citat. Aquell dia el Barça va trigar en endollar-se, i quan ho va fer perdia 2-0 (i ja no va poder remuntar). Ahir no. L’Eibar no té el potencial de l’Ath. Bilbao i el Barça ho va aprofitar. Des de l’1-0 el partit va ser un altre, gràcies a un Messi estel·lar i a un Ter Stegen que va fer el seu millor partit aquesta temporada.

L’equip també es va saber sobreposar a la lesió de Busquets (menys greu del que va semblar en el moment), amb un Rakitic fent de pivot amb un resultat molt més que acceptable. Qualsevol cosa, si us plau, abans que Mascherano de mig centre ...

El partit va servir per donar minuts a Aleix Vidal, i aquest ho va saber aprofitar fent una assistència a Neymar per a que marqués el seu primer gol de jugada des del mes d’octubre. Tot molt rodó.

L’equip ha agafat velocitat de creuer i el calendari del Barça i del Madrid convida a ser molt més optimista que fa poc més de quinze dies. Amb el vist-i-plau del Sevilla, és clar.

dissabte, 21 de gener de 2017

Canvi de dinàmica?

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria dijous en el partit d'anada dels quarts de Copa a Anoeta (0-1 gol de Neymar de penal). Molt bon resultat pel partit de tornada i el Barça que trenca una ratxa negativa de 10 anys sense guanyar a Donosti.  

El Barça sembla haver entrat en dinàmica positiva. Dic sembla, ja que només són tres partits i en calen uns quants més per afirmar-ho, però aquesta és la sensació que tinc tal i com va anar el partit de l'altre dia. Un partit que perfectament es podria haver perdut o empatat, poques diferències amb el de Lliga, en que l'equip només va poder rascar un empat. Cap domini (especialment a la segona part) i exposat a una Reial que sembla haver pres la mida al Barça, tot i la derrota. En canvi, el Barça sembla haver trobat aquell punt d'encert de cara a porteria que ha mancat en molts moments de la temporada. Especialment d'un Neymar que a poc a poc sembla que va recuperant sensacions, lluny encara, però, del millor Neymar que hem vist al Barça.

Potser en aquest canvi de dinàmica també hi té a veure que ha coincidit amb dues derrotes seguides del Madrid (una a la Lliga i un altra a la Copa), que semblava invencible. Tot ajuda. En 10 dies, de tenir un títol coll amunt (la Lliga) i un altre on calia remuntar (la Copa), ara estem amb un escenari de tenir peu i mig a semifinals de la Copa i la Lliga no tan coll amunt. El futbol és així ...   


dissabte, 14 de gener de 2017

Un partit molt benvingut

Foto: fcbarcelona.cat
Golejada en partit de Lliga davant el Las Palmas (5-0, amb doblet de Luis Suárez, Messi, Arda i Aleix Vidal). Partit rodó, per fi, després d'un inici d'any difícil.

Ha estat un partit rodó quan menys ho esperava. Per començar, moltes rotacions: Piqué i Sergi Roberto a la grada i Neymar i Iniesta a la banqueta. Un 11 amb uns quants canvis respecte dels últims partits, canvis que aquesta temporada no han funcionat. Però avui si.

El partit ja ha començat amb un Barça endollat que ha marcat en la primera rematada a porta (Luis Suárez). El jugador uruguaià ha recuperat aquell instint que en alguns moments d'aquesta temporada semblava haver perdut, per molt que a la taula de golejadors estigui al capdavant (ell i Messi duen 14 gols a la Lliga). D'aquí fins al descans les ocasions s'han anat succeïnt sense l'encert necessari. A la segona part, però, el Barça ho ha corregit i ha liquidat el partit en un quart d'hora brillant, amb gols de Messi, Luis Suárez i Arda Turan. El cinquè ha estat d'Aleix Vidal en una gran jugada. El jugador català ha fet un molt bon partit, que encara fa més incomprensible el seu ostracisme. És una de les coses que més em costa d'entendre de Luis Enrique, que Aleix Vidal no tingui més minuts, un relleu que li aniria molt bé a Sergi Roberto i, de retruc, a Busquets (podent situar al reusenc en la posició de migcentre).

També m'ha agradat André Gomes, que ha fet el seu millor partit des que és jugador del Barça. Només que hagués estat una mica més fi en la rematada s'hauria estrenat com a golejador.

Ara només cal continuïtat (individual i col·lectiva), allò que l'equip no acaba de trobar aquesta temporada.

dijous, 12 de gener de 2017

Tot costa molt

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça va remuntar ahir l'eliminatòria de Copa davant l'Ath. Bilbao (3-1, amb gols de Messi, Luís Suárez i Neymar de penal) i ja està als quarts de final. Divendres se sabrà el rival. 

No va ser un passeig. A priori un podia pensar que davant l'Ath. Bilbao, a casa, la cosa podia ser senzilla. Però no, pel Barça ara com ara no hi ha cap partit fàcil. La pressió alta de l'Ath. Bilbao (l'enèssima vegada que ho practica davant el Barça) incomodava l'equip en la sortida de la pilota des de darrera, fins al punt que més d'una vegada Cillessen la va haver de "rifar" al mig del camp. El gol de Luis Suárez, en la primera rematada a porta desencallava un partit que fins aquell no estava sent gens cómode.

La segona part va començar amb  un penal a favor (per fi!) que acabaria amb la sequera de Neymar (per fi també!). L'eliminatòria es posava de cara, però duraria poc per culpa del gol de l'Ath. Bilbao en la seva única rematada a porta (de fet seria la única vegada en tot el partit). Amb què poc li fan un gol al Barça. El partit es desencallaria amb un nova genialitat de Messi, un llançament de falta, el tercer consecutiu. Tres gols que permeten seguir viu a la Copa i no despenjar-se encara més a la Lliga.

Del partit d'ahir em quedo amb el retorn del trident, un gol de cada un, fet que feia mesos que no succeïa. Tant de bo sigui un punt d'inflexió com el de 2015, també en un 11 de gener.

dilluns, 9 de gener de 2017

Irregulars

Foto: fcbarcelona.cat
Empat amb sabor a derrota en el retorn del Barça a la Lliga (1-1, gol de Messi). El Barça es distancia una mica més del Madrid (5 punts i un partit pendent) i ja és tercer a la Lliga, superat pel Sevilla (un punt més). El títol de Lliga sembla una utopia ara mateix.

I ho sembla no per una qüestió numèrica (és obvi que 5 punts sobre 63 pendents és poc, deixeu d’utilitzar aquest argument!) sinó per una qüestió de regularitat, que és el que li ha mancat al Barça aquesta temporada. Que li manca per culpa del joc? Probablement, però el debat del joc està superat, almenys per mi, des de fa ja uns anys. Amb Luis Enrique això és el que hi ha: Es va fiar tot al trident quan aquest potser no existeix. És Messi i la resta.

Luís Suárez i Neymar estan rendint per sota de la temporada passada. L’uruguaià, amb un o dos punts d’encert inferior a la temporada passada, suficient per no desencallar partits com els d’ahir. I el brasiler ... què podem dir? No marca un gol des del mes d’octubre, una bogeria. I encara hi havia qui deia que era el successor de Messi. Que si, que no s’amaga, que és valent, però un davanter del Barça no pot estar amb aquests números a meitat de temporada. Ahir va errar ocasions de resum humorístic de final d’any.

El partit d’ahir va ser curiós. D’una banda, penso que l’equip va jugar un bon partit, millor que en dies que han acabat amb victòria. Però la manca de finor, de rematada, conjuntament amb una transició defensiva horrible van condemnar a una nova gesta a l’equip en un partit fora de casa (ja ha perdut el compte). El Barça va salvar un punt en l’últim sospir gràcies a Messi, que hauria de tenir la renovació “ad eternum” signada de fa mesos.

La Lliga està impossible per la regularitat que mostra un i que mostra l’altre. Que pot canviar? Si, clar, però fins a dia d’avui no tinc on agafar-me per pensar el contrari. I tot això sense parlar dels àrbitres.

divendres, 6 de gener de 2017

Tot resta

Foto: fcbarcelona.cat
Derrota en l'anada dels vuitens de Copa davant l'Ath. Bilbao (2-1, gol de Messi). La tornada, dimecres que ve. Tocarà remuntada.

El Barça de Luis Enrique ha estat fidel a la tradició de no guanyar el primer partit de l'any (2015 derrota a Anoeta, 2016 empat a Cornellà). Aquest any, potser, l'inici menys dolent, ja que el marcador és remuntable gràcies al gol de Messi de falta.

Va ser un partit que va tenir de tot. Per començar, un inici de partit del Barça decepcionant, incapaç de superar la pressió de l'Ath. Bilbao (no és cap novetat, ho duu fent des de 2009 en aquella final de Copa). Dues pèrdues van originar els dols gols de l'Ath. Bilbao en tres minuts que deixaven una eliminatòria molt coll amunt en tan sols mitja hora. A partir d'aquí, però, un altre guió de partit.

Un guió condicionat per dues errades arbitrals greus, com la no expulsió d'Aduriz per una agressió a Umtiti, i la no senyalització d'un dels penals més clars que recordo en un camp de futbol. Sovint costa entendre algunes decisions, més enllà dels coneixements o les capacitats. I la tecnologia no em dóna la sensació que serà la sol·lució, ja ho vam veure en la final del Mundial de Clubs.

El Barça va sortir a jugar la segona part picat més per l'àrbitre que pels dos gols en contra, amb Messi i un gran Neymar (molt bons minuts del brasiler) el Barça aconseguia retallar distàncies en el marcador i generar ocasions suficients per no tan sols empatar sinó acabar guanyant el partit.

El tram final del partit, però, va deixar en evidència un dels problemes més grans de l'equip aquesta temporada, la nul·la capacitat de crear joc, especialment quan els equips es tanquen darrera. I tant és si ho fan amb 11, 10 o 9 jugadors. Ahir el Barça va jugar els últims 10 minuts amb dos jugadors més i va ser incapaç de xutar més d'una vegada a porteria (la del pal de Messi). La banqueta no aporta sol·lucions, comparació que fa mal quan veus el Madrid amb els seus suplents que és capaç de treure els partits endavant. Ahir el Barça va jugar amb un 11 molt titular (la temporada passada es va guanyar amb Munir de titular, per cert).

L'eliminatòria és remuntable i la derrota pot quedar en una anécdota, però l'equip és incapaç de mantenir una certa regularitat (no enllaça més de 4 victòries seguides aquesta temporada). Convindria fer-ho, ja que la competència és molt dura i aquell punt de sort que cal aquest any està permanentment ubicat a 600 km de distància ... us imagineu el Madrid perdent un partit contra 9 jugadors?

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...