diumenge, 24 de setembre de 2017

Camí del millor inici

Foto: fcbarcelona.cat
Quan hi ha un inici de Lliga com el d'aquesta temporada la memòria em duu a recordar la primera de les 4 lligues del Dream Team: 7 partits seguits guanyant tot just començar (a banda de cóm es jugava). És lògic, ja que va ser la primera vegada que veia un Barça clar dominador en una competició que feia 5 temporades que no guanyava. Aquesta temporada va camí d'igualar aquell registre si guanya el proper partit de Lliga.

Posterior a la primera Lliga del Dream Team, aquest inici iguala els registres de les temporades 1997-1998 (primera temporada de Van Gaal), 2009-2010 (la 2a del Pep Team), 2012-2013 (la primera volta quasi perfecte de la temporada amb Tito Vilanova) i 2013-2014 (amb el Tata ...). En el cas de la temporada 1997-1998, la ratxa es trencaria a la 7a jornada, amb un empat al camp del Compos. El Barça aquella temporada acabaria sent campió i amb 5 jornades d'antelació.

La temporada 2009-2010 la ratxa es trencaria, també, a la 7a jornada, amb un empat al camp del València. Aquella temporada el Barça guanyaria la Lliga a la darrera jornada.

La temporada 2012-2013 la ratxa es trencaria, novament, a la 7a jornada, amb un empat a casa amb el Madrid. El Barça acabaria fent una primera volta de somni, amb 18 victòries i un empat i sent campió amb 4 jornades d'antelació.

La última temporada amb un inici igual és la del Tata. La ratxa es va estirar fins a la jornada 9, amb un empat al camp de l'Osasuna (com a la 90-91). Aquella temporada, però, una segona volta nefasta faria perdre el títol de Lliga a la darrera jornada.

Per l'equip de Valverde queda el repte, doncs, d'igualar la ratxa inicial de 8 victòries seguides (pel mig hi ha una visita al camp de l'Atl. Madrid) de la temporada del Tata i, si és possible, acabar-la millor que aleshores.

diumenge, 10 de setembre de 2017

Una norma no escrita

Foto: fcbarcelona.cat
"Les Lligues es guanyen a les 10 últimes jornades i es poden perdre a les 10 primeres jornades"
Desconec de qui és aquest axioma però no hi puc estar més d'acord. Començar bé per no despenjar-se, acabar millor per ser campió. El Barça ha començat la Lliga complint al peu de la lletra aquesta norma (9 punts de 9 possibles), agafat a uns resultats inesperats (les dues punxades del Madrid) després de la desfeta amb els blancs a la Supercopa d'Espanya.

La traducció a aquesta norma vindria a ser que no tant es tracta de guanyar-ho tot a l'inici, sinó que la distància de punts no sigui tal que després  no es pugui recuperar. Fem una ullada a cóm han les tres temporades anteriors:

La temporada passada l'equip va sumar en les deu primeres jornades 22 de 30 punts possibles (dues derrotes i un empat), per 24 de 30 el Madrid. En les 10 últimes jornades, el Barça en sumaria 27 de 30 per 25 de 30 pel Madrid. El bon sprint final no va servir per recuperar el terreny perdut al principi.

La temporada 2015/2016 el Barça la va començar amb 24 de 30 punts possibles (dues derrotes), idèntic número de punts que el Madrid (tres empats). En canvi, les 10 últimes jornades el Barça només sumaria 19 de 30 mentre que el Madrid faria un ple 30 de 30 que no li serviria per ser campió. La distància del Barça amb el Madrid aquella temporada va ser tan gran (+12) que li va permetre perdre un bon nombre de punts i ser campió.

I la temporada 2014-2015 el Barça la començaria amb 22 de 30 punts possibles (dues derrotes i un empat, igual que la temporada 2015-2016), mentre que el Madrid sumaria 24 de 30 punts possibles. En les últimes 10 jornades, el Barça en faria 26 de 30 (dos empats, un d'ells ja sent campió), mentre que el Madrid en sumaria 28/30. Tot i no ser millor ni en el tram incial ni en el final, el Barça acabaria sent campió en la que va ser ser, de les tres lligues, la més igualada, tot i decidir-se abans de la darrera jornada. 

Cap dels dos candidats s'ha despenjat excessivament en els darrers inicis de temporada. El cas més exagerat seria la temporada 2012-2013, en la que el Madrid sumaria 20 punts de 30 possibles en les 10 primeres jornades, per un 28 de 30 del Barça. Una de les lligues guanyades amb més comoditat dels últims anys.

La Lliga acaba de començar, però sembla que és el Barça qui ha fet bé els deures. I com que no va molt sobrat, només fent la feina del dia a dia es podrà treure el curs amb nota. 

dissabte, 2 de setembre de 2017

Un estiu per no oblidar

Foto: ara.cat
Sembla mentira, però caldrà que hi hagi un no fitxatge per a que la majoria de socis i seguidors del Barça obrin els ulls d'una vegada i vegin la incompetència del president del Barça i la seva junta directiva. Que l'expresident estigui a la garjola, que t'hagin pres el pèl amb Neymar o que hagis mentit públicament dient que Messi estava renovat quan no és veritat (cito només els hits de l'estiu, però podria anar més enrere) no han estat motius suficients. Calia un no fitxatge.

Clar que calia fitxar! És obvi, s'havia de millorar l'equip respecte de la temporada passada. Un lateral dret amb garanties (Semedo? No era Bellerín?), un migcampista "tocador" (Paulinho no és d'aquest perfil) i un davanter (dos amb la marxa de Neymar). Amb Deulofeu i Dembélé semblaria que els deures estarien fets a la davantera (amb tots els meus dubtes). Però al mig del camp i a la defensa no. Tampoc hauria anat malament un quart central, i més si has cedit Marlon. Un autèntic despropòsit fruit d'una lamentable planificació esportiva.

I les sortides? Doncs més del mateix. La majoria són cessions de jugadors que ja estaven cedits i que has estat incapaç de vendre (aquí la culpa també deu ser del mercat...). L'única venta ha estat Tello, que ja fa unes quantes temporades que no juga al Barça (anava de cessió en cessió). I queden els que no han marxat, com Arda Turan (on és qui el va fitxar?) o Vermaelen.

Ara tocarà manipular des del club (i els seus altaveus), dir que el mercat està boig i que els diners s'invertiran a l'espai Barça. I que hi ha superàvit, no com a l'època de Laporta. I que si no es guanya, doncs res, que no sempre es pot guanyar ... 

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...