dijous, 13 d’abril de 2017

Sísif (tornar a remuntar)

Foto: fcbarcelona.cat
El partit de dimarts em va deixar regust a final de temporada (i alguna cosa més). Sóc plenament conscient que tal i com estic escrivint això, dijous vinent puc estar escrivint que l'equip espera rival a les semis i que manté totes les opcions a la Lliga. Però els números en fred poden dir unes coses i les sensacions que em van quedar després del partit són unes altres. I si veus el nivell dels equips que queden a la Champions, encara més negre m'ho fa veure tot plegat.

Palmar 3-0 contra la Juve, a priori, és un fet que en si mateix pot passar. És un equip dels grans. que va camí del seu sisè "Scudetto" consecutiu i que ja fa uns anys que arriba lluny a la Champions. Fa pinta que el títol el té a tocar, si bé en aquesta competició no sempre guanya el millor (ja n'he parlat moltes vegades).

El problema no és palmar 3-0 amb la Juve, el problema és la teva irregularitat. Després de remuntar anìmicament el 4-0 de París a la Lliga, amb victòries vitals a Madrid i convincents a casa amb el Celta, han vingut ensopegades imperdonables a Corunya i Málaga quan tenies totes les opcions de poder dependre de tu mateix per poder tornar a guanyar la Lliga.

A la Champions, la desfeta de París havia de servir de lliçó i punt d'inflexió pel que restava de temporada. I no. A la primera, novament escombrats, amb una primera part que em va recordar molt a París, si bé l'equip no va estar tan malament. Va tenir les seves opcions de marcar algun gol que haurien dibuixat un partit més remuntable per la setmana vinent. Però sortir a jugar com es va sortir a jugar dimarts em resulta incomprensible. Jugadors com Sergi Roberto o Umtiti escapen d'aquest anàlisi, amb Messi a banda, és clar, únic generador de perill real.

I ara què? L'equip arriba al tram final de la temporada generant una incertesa tal que tant pots pensar en remuntades miraculoses i ensopegades del Madrid a la Lliga, com caure a la Champions i ser escombrat al Bernabéu. Tot és possible.

El problema real, però, no és perdre la Champions o la Lliga, la clau és veure aquesta clara línea decadent de l'equip. I prendre les decisions correctes. Començant pel proper entrenador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...