divendres, 21 d’abril de 2017

Pitjor el futur que el present

Foto: fcbarcelona.cat
Dimecres va ser una decepció, però vist amb la perspectiva de la temporada no va resultar ser cap sorpresa. La irregularitat, a la història del Barça, no acostuma a donar bons resultats en un torneig que només el guanya si és clarament superior a la resta d’equips. Una exigència, aquesta, que fa al Barça diferent a molts altres equips que no els cal ser clarament superiors a la resta per guanyar-la. Així doncs, hem passat de les sis semifinals seguides del període 2007-2013, a només una (2015) en el període posterior. Convida a reflexionar-hi.

Fa temps que penso que el Barça, a la Champions, no té cap urgència. Que cinc títols a la màxima competició, amb només el Milan i el Madrid per davant, no hi ha cap urgència històrica a resoldre. Però a la vegada també em queda la sensació que cada temporada que passa sense un títol en la màxima competició és una oportunitat perduda tenint en el teu equip el millor jugador de tots els temps. Que 4 Champions fa poc per ell, en resum. Crec que encara hi som a temps de resoldre-ho, té 29 anys i si decideix continuar (acaba contracte el 30 de juny de l'any que ve) aquest palmarés es podrà incrementar. Però la qüestió no es resoldrà, només, amb la renovació de Messi, hi ha molta feina a fer de coses que s'han abandonat aquests últims anys.

I caldrà fer-ho bé. I és en això on tinc més dubtes, ja que els que han de prendre les decisions no em generen cap mena de confiança. Decidir el proper entrenador en funció dels resultats d'aquesta temporada n'és una bona mostra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...