dijous, 9 de febrer de 2017

Sense arbres no hi haurà bosc

Foto: fcbarcelona.cat
Empat en la tornada de les semis de Copa davant l’Atl. Madrid (1-1, gol de L. Suárez) i el Barça que es classifica per a la final de Copa, la quarta consecutiva. L’única vegada que això havia passat a la història del club va ser als anys 50, el Barça de les Cinc Copes (entre el 51 i el 54).

Mirat amb perspectiva, el que està aconseguint aquest equip aquests anys, amb el denominador comú de Leo Messi, és inimaginable. Són 7 finals de Copa en els últims 9 anys, quant entre el 1999 i el 20008 no hi va arribar ni una sola vegada (sembla mentirà, oi?).

El problema és que si treus la perspectiva i focalitzes el moment no hi ha motius per ser optimista i si per estar preocupat. Que el partit de dimecres no acabés amb una derrota clara va ser per l’atzar (el penal xutat fora per l’Atl. Madrid) i per Cillessen, que està demostrant l’encert del seu fitxatge. La resta és un desert amb l’oasi que tots ja sabem, Messi, i amb l’esperança que el retorn de Busquets i Iniesta retorni certa pausa i quelcom de control a l’equip. Sense ells l’equip es torna vulgar.

El dubte que tinc ara és si aquesta dinàmica negativa en el joc es pot revertir (estem a febrer, prou d’excuses). Si és que si, optimisme per les dues competicions en la que no depens de tercers (Champions i Copa) i un punt d’esperança a la Lliga. Si és que no, ni l’Alabès ho posarà fàcil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...