dilluns, 20 de febrer de 2017

Depriment

Foto: fcbarcelona.cat
La victòria agònica contra el Leganés (2-1, tots dos de Messi) és l'única cosa positiva d’una altra nit per oblidar. Al Barça, a la Lliga, li queden els resultats (duu 16 jornades seguides sense perdre), si bé un intueix que això, tard o d’hora, deixarà de ser un argument quan apareguin rivals de major entitat i la diferència de punts amb el Madrid ja sigui insalvable. Mentrestant, fum per poder seguir dient allò de “vius a les tres competicions”.

El partit d’ahir va començar amb bones intencions per part de tots, amb ganes de passar pàgina ràpid del partit de dimarts. El gol de Messi al minut 4 va donar la sensació que allò podia acabar en golejada, però res més lluny de la veritat. Ter Stegen va retardar l'empat del Leganés amb diverses aturades de mèrit (està en un gran moment de forma) i va endarrerir tant com va poder un empat que acabaria arribant. Entremig de tot això, l'equip descompost, incapaç de generar més perill que un equip infinitament inferior, salvat per un penal absurd en el darrer minut i que Messi convertiria sense cap tipus de celebració, en una de les imatges de la temporada. Poques victòries del Barça en el darrer minut recordo tan poc celebrades com la d'ahir.

Més enllà d'un acte de fe, caldria alguna cosa més objectiva on poder-nos agafar. Per creure en remuntades o remotes possibilitats a la Lliga (que no depén del Barça) prèviament caldrà alguna cosa, dic jo, com ara un bon partit (el del Calderón és una oportunitat i així ho hauria de veure l'equip). Aquesta setmana sense futbol hauria de servir per fer teràpia col·lectiva, començant per l'entrenador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...