dimarts, 29 de novembre de 2016

Lliçons no apreses

Foto: fcbarcelona.cat
Empat miraculós a Anoeta en un nou naufragi del Barça a Donosti (1-1, gol de Messi). El Barça a sis punts del Madrid quan el mes de novembre encara no ha acabat. Dissabte que ve clàssic per decidir si el Barça pot continuar depenent d’ell mateix per guanyar la Lliga

Que petit es veia ahir el Barça davant la Reial Societat. Els jugadors no aconseguien enllaçar 3 o 4 passades que ja tenien més d’un jugador de la Reial pressionant i aconseguint recuperar la pilota. Allò al que ens tenia acostumats el Barça, més abans i no tant ara. La primera mitja hora, especialment, va ser un bany absolut de l’equip donostiarra.

El resultat és el de menys, el que queda és la dinàmica de la temporada, salvada per Messi en molts moments, sinó l’equip ja s’hauria acomiadat del títol. Ara queden els números, la cantarella típica i ridícula de queden tantes jornades, que queda molta Lliga i bla bla bla de vergonya aliena. Les sensacions no són bones i el joc tampoc, Messi a banda.

Suárez i Neymar. El llistó va ser tan alt la temporada passada, que aquesta esperem el mateix i no està sent el cas. Tots dos estan rendint clarament per sota de les seves possibilitats. Tot i això, el gol d’ahir neix en una gran jugada del brasiler. Sense els tres de dalt en forma, el model Luis Enrique no s’aguanta per enlloc.

I queda la banqueta, ahir inexistent (un sol canvi en un dia per sacsejar). El quart davanter és una llegenda urbana, mentre Sandro s’infla a gols amb el Málaga i Munir ja en duu un parell amb el València. No cal dir res més.

divendres, 25 de novembre de 2016

Dia rodó

Foto: fcbarcelona.cat
Quina diferència amb el partit amb el Málaga! De fet, la diferència es diu Leo Messi. Amb ell, l'equip va semblar un altre. La victòria al camp del Celtic (0-2, els dos de Messi) deixa el Barça classificat per a vuitens i, a més, com a primer de grup. Feina feta fins febrer.

Tot va sortir bé en el partit de l'altre dia. Victòria, targeta pels jugadors amenaçats (Neymar i Rakitic), porteria a zero, descans pels retornats de les lesions (Piqué i Jordi Alba), minuts per Marlon, el central del B. Un dia tranquil, en definitiva.

Al final al Barça li ha sobrat un partit en aquesta lligueta. I ja va bé, ja que abans de la darrera jornada de la fase de grups hi ha el clàssic (el Madrid si que tindrà alguna cosa a jugar-se, ser primer de grup). Molt millor ser primer que segon de grup; el Barça sempre supera ronda quan queda primer de grup i sempre queda eliminat quan queda segon de grup des de la temporada 2004-2005. Independentment dels rivals.

Ara toca guanyar els dos propers partits de Lliga per seguir amb opcions i no dependre de tercers. Si no, tota aquesta suposada planificació de la temporada, la d'arribar amb el millor punt de forma al mes de març, de poc servirà si es fia tot a la Champions (i la seva imprevisibilitat) quan la Lliga ja no depén de tu. Diumenge no es pot repetir la història a Anoeta.

diumenge, 20 de novembre de 2016

El típic dia

Foto: fcbarcelona.cat
Decepcionant empat a casa amb el Málaga (0-0) en el retorn del Barça a la Lliga. Aquest resultat combinat amb la victòria del Madrid en el derby madrileny deixa els blancs 4 punts per davant i un horitzó no gaire esperençador. El clàssic apunta a molt més decisiu pel Barça que pel Madrid ara mateix. 

El Barça no està bé. Els resultats als camps del València i Sevilla o la golejada al City han camuflat les vergonyes d'un equip irregular, en el joc i en els resultats. En el joc perquè el Barça no ha trobat una continuïtat en el joc, bé sigui per les baixes (ahir sense Messi per vòmits), bé sigui perquè des de la banqueta no arriben solucions. Estem a novembre i algunes excuses ja no són creïbles. El club ha fet una despesa molt important en fitxatges i l'excepció a dia d'avui és el lesionat Umtiti. La resta ha quedat en l'efervescència del Gamper i poc més. Com en els vells temps.

De fet, aquest inici de Lliga del Barça és el pitjor en puntuació des de la temporada 2007-2008, la darrera de Rijkaard, Deco i Ronaldinho (24 punts aleshores per 26 en l'actual). Molt aclaridor. I ja sabem cóm va acabar aquella temporada.

El d'ahir va ser un d'aquells partits que molts seguidors del Barça diuen que amb Luis Enrique ja s'havien acabat. Allò de que amb Luis Enrique ja s'havia trobat la fórmula per jugar contra equips que es tanquen al darrera, allò que ja no sabíem fer en la darrera temporada de Guardiola (ja sabeu, aquella eliminatòria amb el Chelsea). Doncs no. El Barça de Luis Enrique reprodueix cada temporada els mateixos problemes amb els mateixos equips. El Málaga era l'últim equip que havia deixat al Barça sense marcar un gol. Ahir va repetir la proesa.

I això que el Barça va començar bé el partit, arribant per la banda dreta amb un bon (de nou) Sergi Roberto, però sense rematada final (bones intencions però poc o nul perill). Òbviament, Luis Suárez no té substitut. Amb aquest tipus de partits és clau marcar aviat per a que l'equip contrari no és creixi, o arribi el típic gol a la contra en una sola oportunitat (i la va tenir, el Málaga). A la segona part, i en vista que el gol no arribava, Piqué s'acabaria convertint en el davanter més incisiu de l'equip. Dos punts més que volen del Camp Nou, i ja en van 7 aquesta temporada (de 18 possibles).

I diumenge que ve a Anoeta ...

dimarts, 8 de novembre de 2016

Allò que queda

Foto: fcbarcelona.cat
Gran remuntada a Sevilla (1-2, amb gols de Messi i Luis Suárez). El Barça manté distàncies amb el Madrid i obre forat amb l'Atl. Madrid, que no pot seguir el ritme dels dos grans.

El partit de diumenge serà un altre d’aquells que ens quedarà a la memòria i que utilitzarem el dia que ens preguntin pels grans partits de Leo Messi. Aquella remuntada al camp del Sevilla!

Era un partit que no pintava bé. Un Sevilla que dominava i que se li veia que tenia clar el què volia fer. El Barça, sovint rere la pilota, i tot fiat al trident, que abans de l’aparició de Messi ja n’havia tingut una de molt clara just al començar. Però al minut 40 Messi va decidir que era el moment de posar-se l’equip a l’esquena. Guanyar era clau per no despenjar-se, i l’argentí continua competint cada partit com si no hagués guanyat mai res. Aquest és el gran mèrit de Messi i de molts que l’acompanyen en aquesta generació de jugadors irrepetibles.

A l’inici de la segona part ja es veia que la cosa pintava diferent, amb un Messi omnipresent. D’ell va néixer la jugada del segon gol de Luis Suárez. 1-2, impensable per qui només hagués vist la primera part, en una repetició, a la inversa, del partit de dimecres passat a Manchester.

Ara dues setmanes de descans i el clàssic del Camp Nou que ja es dibuixa a l’horitzó. El saldo perdut amb l'Alabès ja s'ha compensat.

dimecres, 2 de novembre de 2016

Qui va apagar el llum?

Foto: fcbarcelona.cat
Derrota de les que fan mal en la visita a Manchester (3-1, gol de Messi). Dic que fa mal no tant pels punts no guanyats (el Barça segueix primer de grup), sinó per les formes, en l'enèssima desconnexió d'aquesta temporada.

Va ser un partit amb dos guions molt diferents, en que el punt d'inflexió va ser el gol de l'empat de l'equip anglès. Fins aquell moment, vam veure un Barça que li va saber jugar millor al City que el dia del Camp Nou. I que amb el 0-1 va tenir als anglesos absolutament noquejats. Però el gol de l'empat just abans del descans canviaria l'escenari, tot producte d'una errada puntual de Sergi Roberto. Igual que a Barcelona amb l'errada de Bravo, però a la inversa.

Si alguns pensàvem que el Barça es podria refer a la segona part i recuperar el domini fins l'1-1 anàvem ben equivocats. Les errades (moltes no forçades) se succeirien a la segona part, amb un equip desconnectat incapaç de remuntar. La rematada al pal d'André Gomes seria un miratge enmig d'un desert. El Barça seguiria encaixant gols amb una facilitat sorprenent, recordant els partits de Balaïdos i Mestalla.

No hi ha manera que el Barça enllaci 5 partits seguits guanyant, una regularitat que ara com ara és incapaç de trobar l'equip, per molt que la derrota d'ahir no tingui uns efectes desastrossos. La situació del Barça a la Champions continua sent inmillorable per a classificar-se per vuitens i, a més, com a primer de grup. Els problemes són uns altres, que més tenen a veure, em temo, amb aspectes de cap que de joc (que també). La temporada avança i cal posar-hi remei.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...