diumenge, 30 d’octubre de 2016

Tres punts i res més

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria per la mínima en la prèvia d'una nova setmana exigent (1-0 contra el Granada amb gol de Rafinha). El Barça puja fins al segon lloc de la classificació, a 2 punts del Madrid. El proper cap de setmana partit vital a Sevilla.

Va ser un mal partit del Barça. Tot i els primers minuts, activat i amb ganes de resoldre per la via ràpida, ja es va veure ràpidament que els jugadors clau no tenien el seu millor dia. Per sort, Rafinha va estar encertat en una jugada que es va acabar resolent de la forma més complexa. Això va permetre no viure angoixat els últims minuts del partit, davant d'un equip que no va rematar a porta en tot el partit. Els tres punts van ser la millor notícia. I la consolidació de certs jugadors també.

Per començar, Umtiti. El francés ho està fent molt bé, tant amb rivals de menys entitat (com el d'ahir) com amb els més exigents. Sembla que per fi ja hi ha relleu per Mascherano, tot i que en aquests últims partits hagin de jugar tots dos junts per la baixa de Piqué. L'altra gran notícia és Rafinha, que ja duu 5 gols a la Lliga. Dóna la sensació que si les lesions el respecten el veurem molt més que no pas la temporada passada, i que en aquesta suposada lluita per ser el relleu d'Iniesta, té cert avantatge respecte de Denis o André Gomes.

Arriba una nova setmana clau abans d'una altra aturada per les seleccions (quina mandra). Una setmana en que clarament el partit del cap de setmana davant el Sevilla és molt més important que no pas la visita a Manchester. El clàssic ja és a un mes vista i seria convenient no arribar-hi amb un escenari massa desfavorable 

dilluns, 24 d’octubre de 2016

Victòria vital

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria en l'últim segon en un nou desplaçament exigent a la Lliga (2-3 a Mestalla, amb doblet de Messi i un de Luís Suárez). El Barça que se situa tercer, a dos punts del Madrid, que és líder.

Els partits a Mestalla sempre són difícils, per molt que el Barça no hi perdi en Lliga des de la temporada 2006-2007. Des d'aleshores, 5 victòries, algunes d'elles molt agòniques (com la d'ahir) o alguns punts perduts que semblaven guanyats (com l'any passat).

La primera part del Barça va ser correcta, pel meu gust millor que la de dimecres amb el City (obvi, no juguen igual). Un Barça que controlava el partit sense crear excessiu perill fins que la primera rematada clara va acabar dins de la porteria. A partir d'aquest moment, i fins el descans, el Barça ho va tenir de cara per deixar el partit molt de cara, però no ho va saber aprofitar. 

La segona part va començar com va acabar la primera, amb una rematada al pal de Rakitic. Però a partir d'aquell moment, el València començaria a anar cap amunt. Dos gols en cinc minuts i el Barça que es veia per sota en el marcador a mitja hora del final. L'empat ràpid de Luís Suárez deixava un marcador equilibrat i un partit més obert que es podria haver endut qualsevol dels dos equips. Però una genialitat entre Messi i Neymar provocava el penal que Messi transformaria en el darrer segon de partit. Victòria vital per no allunyar-se excessivament dels llocs capdavanters.

La mala notícia del partit de dissabte va ser la lesió d'Iniesta, que deixa el jugador ko pels propers dos mesos de competició, just ara que estava en un molt bon moment. Ha arribat l'hora que els que han arribat aquesta temporada facin un pas endavant. 

dijous, 20 d’octubre de 2016

Quan jugues amb el Millor

Victòria molt important en el partit més exigent de la fase de grups a la Champions (4-0 davant el
City, amb hat trick de Messi i un gol de Neymar). El Barça s'afiança en el primer lloc del grup, amb 5 punts d'aventatge respecte dels anglesos. En dues setmanes, la "tornada" a Manchester. 

El resultat final no reflecteix, en absolut, el que va passar en el partit d'ahir. Va ser un partit igualat en el seu conjunt; 56% de possessió pel Barça, per un 44% pel City. 12 a 11 en rematades a porta i 8 a 6 en xuts entre els tres pals. Números més que suficients per justificar el que dic. 

La primera part va ser més del City que del Barça, que en prou feines podia sortir amb la pilota jugada des de darrera. Això si, en les tres oportunitats que va tenir, una va acabar en gol i en una altra gairebé. El City, en canvi, estaria més desencertat al davant, amb un Ter Stegen que ahir va fer el seu millor partit aquesta temporada. Just el dia que tornava Bravo ...

La segona part, que va començar com va acabar la primera, amb dues arribades perilloses del City, vindria condicionada per una errada de Bravo (en el seu retorn al Camp Nou) que acabaria expulsat en el 53'. Acte seguit, el 2-0 i el 3-0, amb un Messi que no perdona mai. Hat trick en un altre partit del jugador argentí per guardar.

Més enllà del partit, el que més em va sorprendre és la fredor amb la que el Camp Nou va rebre a Pep Guardiola. El millor entrenador de la història del club rebut com si fos algú qualsevol. Hi ha coses del Barça que no entendré mai. 

diumenge, 16 d’octubre de 2016

Retorn amb golejada

Foto: fcbarcelona.cat
El retorn a la Lliga es va saldar amb una golejada molt còmoda (4-0, doblet de Rafinha, Luís Suárez i Messi). Tot segueix igual, però, a la classificació, després d'una jornada en que els quatre primers classificats han guanyat.

El Barça es va presentar a jugar el partit amb algunes baixes importants, especialment als laterals, amb les baixes de Sergi Roberto i Jordi Alba. Luis Enrique ho va compensar amb tres centrals (Piqué, Mascherano i Mathieu), i dos homes a banda, Arda per la dreta i Digne per l'esquerra. El francés va fer un partit correcte, demostrant que pot ser un relleu per aquella banda, cosa que no passa amb el lateral dret ...

La primera part no va ser gaire engrescadora, tot i els tres gols i alguna altra ocasió que podria haver deixat un marcador més ample al descans. Jugar sense Messi ni Iniesta ara mateix té aquestes conseqüències.

A la segona part, amb l'entrada del millor jugador del món, es va veure un altre Barça. Per començar, gol de l'argentí als tres minuts d'entrar al camp, en una bona combinació amb Neymar (ahir amb dues assistències). Amb Messi es vaure un joc més dinàmic, amb un Barça que va generar moltes més ocasions, fet que hi acompanyava un Dépor que va jugar bona part de la segona part amb 10 homes per l'expulsió de Laure. Si el marcador no es va incrementar va ser per la mala sort d'un Paco Alcácer que només li manca encert.

Resumint, partit ideal per rebre dimecres al City de Guardiola, el retorn del millor entrenador de la història del Barça.

dimarts, 11 d’octubre de 2016

Els inicis de temporada de Luis Enrique

Amb la derrota a Balaïdos la darrera jornada de Lliga em va quedar la sensació que el Barça de Luis Enrique ha començat igual les tres temporades en que ell ha estat entrenador del primer equip. És a dir, irregular. Veiem-ho:

La primera temporada de Luis Enrique, fins l'aturada del mes d'octubre, l'equip va jugar 7 partits de Lliga i 2 de Champions. A la Lliga, 6 victòries i un empat (a zero al camp del Málaga). A la Champions, una victòria i una derrota (aquell 3-2 al camp del PSG). Així, i almenys a nivell de resultats, la primera part del campionat del Barça seria excel·lent (líder a la jornada 7 amb 19 punts de 21 possibles), sent la davallada en resultats just després d'aquella aturada (derrotes consecutives amb el Madrid i el Celta, a casa).

La segona temporada de Luis Enrique va començar pitjor que l'anterior. Dels 7 partits de Lliga, 5 victòries i 2 derrotes (la golejada al camp del Celta i la derrota al Pizjuán). A la Champions, els resultats serien una mica millors, amb un empat i una victòria (aquella agònica remuntada a casa amb el Leverkusen). A diferència de la temporada anterior, cal dir que l'equip venia de jugar les finals de la Supercopa espanyola i europea.

I aquesta temporada el balanç a la Lliga encara és pitjor: Dels 7 partits de Lliga, 4 victòries, 1 empat i 2 derrotes (a casa amb l'Alavès i la ja coneguda amb el Celta). En canvi, a la Champions les coses milloren, amb un ple de victòries (2 de 2). Per tant, i resumint-ho: cada any pitjor.

Cal dir, però, que en les dues últimes temporades els resultats de la resta dels equips "han acompanyat". La temporada passada el líder després de la 7a jornada era el Vilareal amb 16 punts, un més que el Barça, i en l'actual ho és l'Atl. Madrid, amb 15 punts, dos més que el Barça. Potser això ha ajudat a que l'aturada del mes d'octubre es visqui de forma molt més tranquila que no pas amb un Madrid al capdavant i amb uns quants punts d'aventatge.

Més enllà d'aquest anàlisi, semblaria que el Barça de Luis Enrique acaba millor que no pas comença les temporades, tot i el daltabaix del mes d'abril de la temporada passada que va costar l'eliminació als quarts de la Champions i haver de competir fins al final per no pedre una Lliga que ja estava guanyada. Això de que les segones voltes són millors que les primeres, però, ho comprovaré a final de temporada.

dilluns, 3 d’octubre de 2016

Perdre des de la banqueta

El Barça va deixar escapar ahir la possibilitat de situar-se primer a la classificació després de perdre per 4-3 (gols de Piqué per partida doble i Neymar de penal). El Barça cau fins el quart lloc en la pitjor arrencada en Lliga des de 2005 i disposarà de quinze dies per posar remei als molts defectes que té l’equip actualment.

Entre aturada i aturada per compromisos internacionals el Barça ha deixat escapar més punts (8) que no pas n’ha guanyat (7). I és que la trajectòria del Barça en aquesta Lliga és absolutament irregular, on ha estat capaç de guanyar per golejades d’escàndol i perdre punts de forma inesperada a priori. Ahir, una altra ensopegada en un dia que tot pintava de cara.

El Barça de Luis Enrique s’ha acostumat a jugar el mateix tipus de partit en una sèrie de camps, com ara Balaïdos o Anoeta, per posar dos exemples clàssics. En una reproducció del partit de la temporada passada (de que serveixen els vídeos dels partits? I l'staff tècnic?), el Barça es va situar en un vergonyant 3-0 als 30 minuts de joc sense saber ben bé cóm hi havia arribat. I sense marge per la remuntada. És d'elogiar l'amor propi de la segona part, amb un Piqué enorme i un Iniesta que entrava 45 minuts tard al partit. Però no va ser suficient, i més amb l'errada de Ter Stegen quan semblava que la remuntada podia arribar. 

Més enllà de les errades puntuals de certs jugadors (Ter Stegen, Busquets) o estats de forma (Neymar i Luis Suárez no estan en el seu millor moment), les decisions que s'estan prenent des de la banqueta no estan sent les més encertades en aquesta temporada. A Alemanya es va arribar a temps de rectificar, però no amb l'Alabès o ahir amb el Celta, en unes rotacons que costen d'entendre quan no hi torna a haver partit en 15 dies.

Per sort, en 15 dies torna el millor jugador del món, que camufla qualsevol defecte de l'equip.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...