dijous, 29 de setembre de 2016

Remuntada des de la banqueta

Foto: fcbarcelona.cat
Important victòria en el segon partit de la lligueta de la Champions (1-2, amb gols d'Arda Turan i Gerard Piqué). El Barça se situa amb sis en el seu grup, líder en solitari gràcies a l'empat del City amb el Celtic en l'altre partit (3-3). Jornada rodona que facilita les coses per a la classificació per a vuitens.

Ahir el partit es va guanyar des de la banqueta. Primer, amb els canvis que va introduir Luis Enrique a la 2a part, amb l'entrada de Rafinha i Arda Turan, que van donar un major equilibri a l'equip. I segon, gràcies a l'estratègia en la jugada del segon gol. No és el primer gol del Barça aquesta temporada que arriba desde la pissarra del vestuari.

I és que la primera part no va ser bona. Tot i uns primers minuts de relatiu domini i amb ocasions perdudes, el Barça es veia sempre superat per un Borrussia que molt fàcilment arribava a l'àrea de Ter Stegen. La lesió del millor home dels alemanys (Rafael) va facilitar les coses pel segon temps.

Ahir Luis Enrique va donar la titularitat a un dels reforços del Barça d'aquest estiu, Alcácer, que en prou feines va tocar tres pilotes en els primers 45 minuts (dada rac1). Luis Enrique el canviaria tot just al començar la 2a part. És aviat per fer valoracions del jugador valencià, que en prou feines fa un mes que juga al Barça, però és inevitable questionar certes operacions si el que has de dur no ha de millorar allò que ja tens. I ja sabem de qui parlo.

diumenge, 25 de setembre de 2016

MVP

Foto: fcbarcelona.cat
Golejada en la visita a El Molinón (0-5, doblet de Neymar, Luís Suárez, Rafinha i Arda Turan) i el Barça que es coloca a un punt del Madrid, que va empatar en el seu partit amb el Las Palmas. Jornada rodona.

El millor jugador del partit, sense cap mena de dubte, va ser Sergi Roberto. Va assistir en el segon i quart gol, i el tercer val per "mitja" assistència seva. De fet, ja és el màxim assistent de la Lliga (en duu 4). A més, va provocar l'expulsió del jugador de l'Sporting que, al cap i a la fi, serviria per desanivellar un partit que en aquell moment estava molt més igualat del que el marcador assenyalava. Sergi Roberto està demostrant, una vegada més, que amb paciència i minuts els jugadors del planter poden tenir cabuda en el primer equip, i que el discurs fàcil de que "Messis" o "Iniestes" només n'hi ha un a la vida haurien de desaparèixer de l'imaginari col·lectiu del seguidor del Barça. Però sóc molt pessimista.

I això que l'equip ahir no va jugar un bon partit. La primera part va ser més del Barça, que amb un parell de contres va posar el marcador molt de cara, sense tampoc haver generat excessives ocasions. A la segona part, l'equip va baixar molt el nivell, amb el cap molt probablement a Alemanya, amb el proper desplaçament de la Champions. Però l'expulsió de Lora al 75' va acabar de decidir un partit que s'estava posant molt incómode.

Vull destacar Neymar, que hi va posar més voluntat que encert. Els dos gols van venir quan l'Sporting jugava amb 10 i li va servir per maquillar unes estadístiques que sovint amaguen altres aspectes del joc, com ara la manca d'encert en la darrera passada. No s'amaga i sempre ho intenta, com d'altres vegades, però aquest punt de finor encara no el té.

De moment, el primer partit sense Messi s'ha solventat amb molta eficàcia. Dimecres, a Alemanya, no serà tan senzill. 

dijous, 22 de setembre de 2016

Oportunitat perduda

Foto: fcbarcelona.cat
Nova punxada a casa, aquest cop davant l'Atl. Madrid (1-1), en el partit més exigent en el que va de temporada. Una punxada, a priori, menys sorprenent que la del dia de l'Alabès, però que sap greu quan el Madrid, hores abans, també havia punxat. Les distàncies, doncs, es mantenen.

El partit va tenir dues parts clarament diferenciades. Una primera, de domini del Barça, sense excessives ocasions de gol, però clarament superior a un Atl. Madrid que en prou feines sortia de la "cova". L'1-0 al descans feia justícia, sense grans excessos. La segona part del partit no va començar al minut 46, sinó amb la substitució de Busquets. A partir d'aquest moment, i de forma successiva, es van donar una sèrie de situacions que acabarien amb el gol de l'empat de l'Atl. Madrid: la lesió de Messi i una jugada afortunada. El partit es posava, doncs, en l'escenari ideal per l'Atl. Madrid i el pitjor pel Barça, sense el seu millor jugador (sense Messi en els propers tres partits) i amb els altres dos membres del trident desconnectats.

Resulta curiós això del Barça amb els blanc-i-vermells. D'una banda, és el rival que més li té la mida presa, però de l'altre, encara és hora que guanyi al Barça en un partit de Lliga. Això si, a la Champions 0 de 2. Aquest fet potser és una bona manera d'entendre cóm de dissociats poden estar, moltes vegades, joc i resultats.

Ara sense Messi en els propers tres partits, tots lluny del Camp Nou, a la Lliga i a la Champions. Moment per veure el fons d'armari i perquè Neymar i Luís Suárez es posin les piles.

dissabte, 17 de setembre de 2016

Trident en forma

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça ha recuperat la velocitat de creuer. La golejada d'avui (1-5, amb doblet de Messi, Luís Suárez, Neymar i Rafinha) ha servit per deixar enrera els fantasmes de la derrota a casa amb l'Alabès i recuperar les bones sensacions dels primers partits de la temporada.

No ha estat una golejada plàcida, però. El Leganés ha sortit amb la intenció d'anar a buscar el Barça a dalt de tot, pressionant la sortida de pilota des del mateix Ter Stegen. Tot i les difcultats, quan els defenses o els migcampistes han pogut connectar amb el trident, aquests s'han encarregat de liquidar el partit. Messi, en la primera arribada clara a porta, i Luís Suárez, després d'una gran jugada de l'argentí, han apagat el foc d'un Leganés que deixava la defensa massa desguarnida en el seu desig de mirar endavant. Neymar, abans del descans, completava la terna. Amb els tres de dalts endollats quasi no hi ha cap equip que ho pugui aturar.

La segona part ha servit per donar relleu a jugadors que necessiten tenir descans (Luis Suárez i Rakitic) i s'ha donat entrada a jugadors com Alcácer o Arda Turan. L'equip no ha notat en excés els canvis i els gols han seguit arribant, si bé en el tram final de partit el Leganés ha buscat amb insistència el gol que adornés el marcador. I l'ha trobat.

Dimecres primer partit dels grans de la temporada, amb l'Atl. Madrid. El millor atac contra la millor defensa. I en el record, l'eliminació la temporada passada a la Champions. Dóna la sensació que els jugadors esperen amb ganes aquest partit. Jo també.

dimecres, 14 de setembre de 2016

Festival per començar

Foto: fcbarcelona.cat

Golejada històrica en l'estrena a la Champions d'enguany (7-0, amb hat trick de Messi, dos de Luís Suárez, Neymar i Iniesta). El retorn a la Champions va servir per sumar els primers punts a la lligueta i per oblidar la derrota de dissabte.


Hi ha dies que només veient les primeres accions de Messi ja intueixes que allò pot acabar sent un festival. El d'ahir és un d'aquells dies. Ell va ser qui va obrir el marcador, qui va generar més perill a l'àrea rival i generador de joc, qui va tancar el marcador abans del descans. La importància de Messi en el joc de l'equip és absoluta. La resta del partit va servir pel lluïment d'alguns i per deixar xifres pel record: 6è partit de Messi a la Champions amb 3 gols o més, 4 assistències de Neymar i la golejada més gran del Barça a la Champions.

Més enllà del millor jugador de tots els temps, el partit va servir per veure com Ter Stegen aturava un altre penal (el 3r dels 7 que li han llençat des que és jugador del Barça) i com Umtiti, a dia d'avui, passa pel davant d'un Mascherano que s'haurà de posar molt les piles. El defensa francès cada dia que juga m'agrada més i amb la titularitat d'ahir em dóna la sensació que està un pas pel davant del "jefecito". No deixa de ser una bona notícia per l'equip tenir un altre central de garanties.

diumenge, 11 de setembre de 2016

Tres punts regalats

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça va perdre ahir a casa amb l'Alabès (1-2, gol de Mathieu) en el retorn a la Lliga. Punxada absolutament inesperada i ara el Madrid que pren avantatge. Caldrà aixecar-se ja que el dimarts torna la Champions.

Ja sé que la crítica més fàcil que se'm pot fer és dir que sóc el típic culer dels 80, derrotista, que a la mínima ja estic tremolant i pensant en negatiu. És possible que hi hagi alguna influència en aquesta manera de viure el Barça, malgrat la gran època que estem vivint. Però pensar que ahir es van regalar (sí, regalar) tres punts que poden ser vitals per aquesta Lliga no és cap derrotisme. Hi ha marge de recuperació, està clar, però gastes "saldo" de punts per perdre amb rivals de més entitat davant d'un equip clarament inferior.

I és que el partit d'ahir es donava per descomptat per part de tothom. Afició, jugadors i entrenador: L'11 inicial n'era una demostració, amb un munt de canvis respecte dels primers partits de Lliga i amb només un jugador del planter en l'equip inicial (Busquets). El resultat va ser el caos, caos combinat amb un equip, l'Alabès, que tot li va sortir bé. Ordre defensiu, poques concesions defensives, encara menys ocasions de gol i màxim encert en les poques oportunitats (dos gols i un d'anul·lat).

Ara el més fàcil és criticar els nous fitxatges, recordar els que no hi són amb comparatives d'un sol partit. Absurd. El Balanç molt més endavant. Potser s'havia elogiat excessivament (jo el primer) tots aquests jugadors que han de donar relleus de garanties a l'11 titular. Ahir no ho van fer, però tampoc van solucionar res els que van entrar per intentar-ho arreglar. Canviar la dinàmica d'un partit com el d'ahir és molt difícil, ja que no es prepara com cal des de la prèvia.

Ara ja està, cal passar pàgina del partit d'ahir i començar a mirar endavant, tornant a jugar quan més aviat millor i tenint un millor criteri a l'hora de fer les rotacions. Només amb el temps sabrem si han estat encertades aquestes incorporacions.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...