dilluns, 29 d’agost de 2016

Suplents de garanties

Foto: fcbarcelona.cat
Important i meritòria victòria ahir a San Mamés (0-1, gol de Rakitic). Segona victòria consecutiva a la Lliga en el partit més exigent en aquesta arrencada de temporada. Els números de Luis Enrique en aquest camp, en Lliga, són excel·lents: tres partits i tres victòries. La única excepció, el 4-0 de la temporada passada a la Supercopa. El Barça, doncs, arriba a la clàssica aturada per les seleccions amb un 6 de 6 punts possibles, empatat amb el Madrid i el sorprenent Las Palmas.

Amb perspectiva, el Barça em va agradar. Va mancar efectivitat (el partit es podria haver resolt molt més favorablement) i això va donar a peu a que l'Ath. Bilbao s'ho creiés i apretés, especialment en el darrer quart d'hora de partit, on la victòria va perillar. De moment, els nous fitxatges van funcionant: Umtiti va complir més que correctament (alguna pèrdua de pilota i una targeta groga serien els punts a millorar) i Denis va estar correcte (però penso que podria donar més). Arda segueix lluïnt a dalt, i ahir va donar l'assistència en l'excel·lent jugada del gol. Arda ha particpat en sis gols de l'equip (tres gols i tres assistències) en els quatre partits d'aquesta temporada. Els seus crítics (que eren moltíssims) han desaparegut del mapa.

Ter Stegen. Amb la marxa de Claudio Bravo, ahir Ter Stegen estrenava titularitat. I en un camp de no massa bons records per ell. Però l'alemany té molt caràcter i va demostrar que té molt millor toc de pilota que molts jugadors de camp. El Barça ens ha acostumat tant a intentar sortir des de darrera amb la pilota jugada que ja no hi veig cap perill ... Encara que alguna vegada si que n'hi ha.

Sembla que aquesta temporada si que hi ha fons d'armari de garanties (malgrat Luis Enriques estigui encaparrat amb fitxar un quart davanter). Un altre tema és aquesta obsessió en buscar fora el que hi ha casa (ja en vaig parlar el seu dia aquí). Ara que sembla que vindrà el famós quart davanter i Munir haurà de buscar-se la vida fora del Barça (com Samper).

dijous, 25 d’agost de 2016

Molt agraïts, Claudio

Foto: fcbarcelona.cat
Mirat amb perspectiva, el dia que Valdés marxava del Barça molts (menys alguns opinadors de gustos dubtosos) pensàvem que el trobaríem molt a faltar. En aquells moments ja se sabia que el seu substitut seria Ter Stegen, i poc després Claudio Bravo, per donar un punt de competència a la porteria. Una aposta arriscada i que, passat un temps, ha donat uns resultats excel·lents. Tot el mèrit de Zubi, està clar.

Ara, després d'aquest bienni exitós, tornen els canvis a la porteria: Bravo se'n va al City (proper rival a la Champions) i el Barça fitxa Jasper Cillessen, de l'Ajax.

Bravo marxa perquè ho vol jugar tot, igual que Ter Stegen. I després de ser titular a la Lliga, ha vist com perdia oportunitats a l'altra gran competició, la Champions. Amb el City, ell guanya la possibilitat de ser el porter indiscutible i alhora millora la seva fitxa. Pel Barça, perd un jugador que li ha donat bon rendiment, però si no es podia fer res, si calia decidir-se per un o altre, no em sembla malament la tria. Ter Stegen ha demostrat en aquests dos anys que pot ser un bon porter pel Barça, és jove i amb projecció. De Cillessen ja en parlarem quan el veiem jugar.

El que està molt clar d'aquesta història és que Luis Enrique no compta amb Jordi Masip, que té un paper absolutament residual a l'equip. Ara, que potser era el moment per apostar per ell com a segon porter, ha preferit buscar fora. Exactament igual que en altres casos (Samper, Munir). Quan veig això recordo Pedro, Busquets, Sergi Roberto i el que pensàvem d'ells abans de consagrar-se en el primer equip. 

diumenge, 21 d’agost de 2016

El campió en vol més

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça ha començat la Lliga amb un festival (6-2 davant el Betis, amb hat trick de Luis Suárez, doblet de Leo Messi i gol d'Arda Turan). Sis gols per començar la Lliga. El campió està en forma i vol la tercera Lliga consecutiva.

El Barça va sortir a jugar endollat. Ja al minut 6 s'avançava amb un altre gol d'Arda Turan, que està fent un inici de temporada brillant (tres gols gols en tres partits). Tot i l'empat del Betis en la seva primera rematada a porta, l'equip es va saber refer ràpid i deixaria el marcador molt més favorable abans d'arribar al descans, amb gols de Leo Messi i Luís Suárez.

Ara bé, el millor estava per venir. Els primers 15 minuts de la segona part són un autèntic recital, amb més de mitja dotzena d'ocasions (totes molt clares) i dos gols més, de nou de Leo Messi i Luís Suárez. L'equip ha començat la Lliga demostrant a tothom que té ganes de revalidar el títol, d'aconseguir la tercera seguida. Això i tornar a guanyar la Champions. Quasi res.

Qui també ha començat la Lliga tal i com la va acabar (fent un triplet) és Luís Suárez. El jugador uruguaià acumula 17 gols en els últims 6 partits de Lliga (5 de la temporada passada i el primer d'aquesta). Uns números al·lucinants. Una broma de mal gust que no estigui, segons la UEFA, entre els tres millors jugadors de la temporada passada.

dijous, 18 d’agost de 2016

On deixarà el llistó Leo Messi?

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça va conquerir ahir la Supercopa d'Espanya després de guanyar 3-0 (doblet d'Arda Turan i Leo Messi) al Sevilla. Els blaugrana, doncs, sumen el primer títol de la temporada, el 8è de l'era Luis Enrique (de 10 possibles) i el 29è de l'era Messi. Tants com anys té.

El partit només va tenir història fins que Arda Turan va marcar el primer gol. El Barça, entre les novetats en l'11 inicial (amb 4 dels fitxatges, Umtiti, Digne, Denis i André Gomes) i la comoditat del marcador del partit d'anada, va sortir poc tensionat, just al contrari que el Sevilla, que en els primers minuts va generar més perill que en tot el partit de l'altre dia. Però el gol d'Arda Turan, després d'una bona combinació entre André Gomes i Messi, va deixar el títol decidit. La resta, va servir de rodatge pels nous fitxatges i per a que Bravo aturés un penal en el seu més que probable darrer partit al Camp Nou (sembla que ho té fet amb el City).

Dissabte arrenca la Lliga i el Barça sembla que hi arriba en bona forma, tot i algunes lesions sense excessiva importància (Iniesta, Mascherano, Ter Stegen, Mathieu). I és que sembla que aquesta temporada sí que hi ha un fons d'armari de garanties, especialment al mig del camp, amb jugadors com Arda Turan, que sembla que comença a ser el jugador que era a l'Atl. Madrid. Ahir va completar un bon partit fent de davanter i demostrant, de nou, que la incorporació d'un quart davanter no sembla imprescindible a ulls de la majoria. Tampoc em vull oblidar de Digne, que ha fet dos bons partits contra el Sevilla i que li posarà les coses difícils a Jordi Alba. I Sergi Roberto, que està aconseguint que no trobem a faltar a Dani Alves.

Qui no para és Messi. Ahir va aixecar la copa per primera vegada com a capità, en abscència d'Iniesta. Amb el gol d'ahir ja en duu 12 en aquesta competició i és el màxim golejador històric. La col·lecció de rècords del millor jugador de tots els temps és al·lucinant.

dilluns, 15 d’agost de 2016

Mig títol a la butxaca

Foto: fcbarcelona.cat
El debut en partit oficial del Barça em va acabar deixant bones sensacions, més enllà del resultat final, que també (0-2, amb gols de Luis Suárez i Munir). El millor resultat en l'anada de la Supercopa d'Espanya dels últims anys deixa el títol a tocar.

El partit va tenir dues parts clarament diferents: Una pimera on el Barça va semblar fos en comparació a un Sevilla que venia de jugar la final de la Supercopa d'Europa 5 dies abans. Semblava que era el Barça qui havia jugat aquell partit! Tot i això, el Sevilla no generava perill i la única rematada clara va ser de Suárez a poc de començar. El pitjor dels primers 45 minuts van ser les lesions de Mathieu i Iniesta, substituïts pels nous fitxatges Digne i Denis Suárez, que van jugar uns molt bons minuts.

El lateral francés va semblar que pot plantar cara perfectament a la titularitat de Jordi Alba, mentre que amb Denis Suárez s'observa un relleu de garanties al mig del camp per quan Iniesta no hi sigui. És aviat, i no cal tornar-se boig amb les valoracions, però de moment tots dos ahir van completar un bon partit.  

A la segona part tot va canviar a partir del gol (ja havia avisat Luis Suárez en una rematada de cap minuts abans). Aquí és de destacar l'assistència d'Arda Turan, en una jugada que és del millor que se li ha vist des que és jugador del Barça. D'aquí fins al final el Barça va tenir opcions per deixar la final més que sentenciada, però la manca d'encert i un encertat Sergio Rico ho van evitar fins que va aparèixer Munir per demostrar. de nou, que és la millor opció de 4t davanter per aquesta temporada.

dimecres, 10 d’agost de 2016

El Gamper

Amb l'edició d'enguany el torneig compleix ja 50 anys. Encara el recordo quan era un torneig a quatre, amb semifinals i final. Amb un rival teòricament senzill a les semis (sorteig a mida) i un rival de renom a la final. Era la primera opció (la presentació oficial) de veure l'equip en la nova temporada (si anaves al Camp Nou), fins la irrupció de les televions (amb tots els partits de pretemporada) i les supercopes corresponents.

Els primers records que en tinc són dels anys 80, quan el Gamper l'havies de seguir per la ràdio allà on estiguessis de vacances (si no anaves al camp no hi havia cap més opció, el Gamper mai era televisat). Era l'època en que si es guanyava un equip de renom es generava una expectativa que finalment no s'acomplia al cap de pocs mesos de començar la temporada. Aquesta va ser una constant durant uns quants anys.

Ara, però, el Gamper ja no és el que era. El torneig és a un sol partit i amb equips que ja no venen tan motivats com abans per jugar aquest partit, i s'acaben donant resultats impensables en partits de competició oficial (com les golejades a l'Inter, Nàpols o Santos de les darreres temporades). Quan es juga el Gamper l'equip ja l'has vist per la televisió i, en alguna ocasió, ja s'ha estrenat partit oficial (com la temporada passada).

Els temps canvien i els tornejos d'estiu han perdut bona part del seu sentit. No sé si acabarà morint, però està molt clar que el fundador del club mereix una altre tipus de recoratori que no pas un partit de costellada que cada any que passa perd més rellevància.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...