dissabte, 18 de juny de 2016

Bo pel Barça?

Foto: elperiodico.cat
Poc m’estendré explicant el vergonyós pacte de la junta directiva amb la fiscalia. Disposeu de grans articles (aquí o aquí, per exemple) on s’explica molt bé tot aquest cas. Resumint: Bartomeu i Sandro salven el cul a canvi de tacar per sempre el club. La qüestió ara és: pensa fer res, el soci?

De debò que tot consisteix, només, en si la pilota entra o no? Crec que aquesta forma de pensar en el Barça ha de quedar desterrada per sempre més. Al cap i a la fi, si seguim així, tornaran amb molta força les èpoques en que la pilota no entra, ja que s’haurà fet tot el possible perquè així sigui. Els que estan manant ara viuen dels rèdits del passat, no ho oblidèssim pas.

D’altra banda, l’argument que el Madrid volia Neymar no justifica res. Les coses, o es fan bé o no es fan. No em val per res l’argument que com que l’etern rival volia el mateix objectiu calia aconseguir-ho a qualsevol preu. No. Per aquest preu no.

I ara l’entorn mediàtic, faltaria més. Ja sabem que tocarà llegir i escoltar aquests dies; portades de diaris amb possibles fitxatges (mentint amb total impunitat, tal com va passar en la campanya electoral de l’estiu passat), neteja d’imatge dels afectats (aquest pacte era el millor per a tothom) i titllar l’oposició d'avantatgista, de fer el paper que li toca, ja que estan en el seu dret. Que no, que el tema no va jocs de rol, la qüestió és molt més greu. Però clar, si només llegim els diaris esportius que ens diuen el que volen (des del club).

El nom del Barça tacat per sempre i els responsables lliures de càrrec. Segur que és bo pel Barça?

dimarts, 7 de juny de 2016

Em sembla que et trobarem a faltar

Foto: sport.es
Em sembla que et trobarem a faltar, Dani. I no ho dic per les teves coses fora del terreny de joc, que moltes vegades no m’han agradat. Ho dic pel que hi feies dins. Per exemple, has estat el que més gols ha donat a Messi, una cosa que ningú més pot dir. Només amb això ja en tinc prou per poder dir que has estat el millor lateral de la història del Barça. 

Amb la marxa d’Alves del Barça he tingut la sensació que la llum del Pep Team s’apagava una mica més. És cert que Puyol, Valdés o Xavi ja havien plegat abans que ell, però és que ja hi eren abans del Pep. Alves va arribar el gloriós estiu de 2008, en un frec a frec en aquell “mercatto” estiuenc que semblava que aniria al Madrid. I no. I menys mal, ja que si hagués anat al club blanc no l’hauríem suportat, tal i com els ha passat als seguidors blancs.

I ara sense Alves ens quedem sense aquest perfil de lateral ofensiu i amb arribada, assistent com cap altre. Ni hi ha cap jugador així al primer equip ni en sé veure cap fora del Barça. Lògic, la grandesa del Barça d’aquests anys ha estat per la forma de jugar i pels jugadors que n’han format part, únics en molts casos. Com ell.

Ara tocarà vendre fum amb fitxatges de dubtós origen i al final, molt probablement, Luis Enrique acabarà tirant mà del que ja té (Sergi Roberto? Tant de bo ...). Encara que no s'informi, la caixa està ben escurada i les prioritats no són justament en aquesta posició (central i davanter suplent del trident). Sort allà on vagis i gràcies per tot, Alves!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...