dilluns, 23 de maig de 2016

Don Andrés

Foto: fcbarcelona.cat
A vegades em miro el núvol d'etiquetes d’aquest blog i em faig una mica de vergonya a mi mateix. Cóm és possible que el nom d’Iniesta no destaqui més? Ahir va ser el millor jugador de la final (2-0, gols de Jordi Alba i Neymar). El Barça tanca la temporada 2015-2016 amb un pòquer de títols, i Luis Enrique segueix fent història, amb 7 de 9 títols possibles només a l’abast del més gran, Guardiola.

De fet, els noms de Xavi, Iniesta i Messi són els que més haurien de destacar (bé, el de Messi una mica més ...). Ahir Iniesta va ser el millor jugador del Barça. I té mèrit, ja que no va ser l’únic que va fer un gran partit. Piqué i Messi van estar a un nivell molt alt: un salvant els mobles darrera i l’altre regalant glòria als de dalt (tant als que arriben com els que ja hi són). Messi n’acumula tanta, de glòria, que ara es dedica a repartir-la. Els que el que comparen amb Cristiano que vagin al metge.

El partit va estar condicionat arran de cada expulsió. Fins la primera, la de Mascherano, era un partit igualat, amb un Barça jugant el seu futbol d’aquestes últimes setmanes i un Sevilla esperant la seva oportunitat. Però amb l’expulsió del “jefesito” el partit es va desequilibrar. I a la segona part és quan el Sevilla ho va intentar aprofitar, especialment en la primera mitja hora, on el Barça es va defensar com va poder. Tot això acompanyat amb la lesió de Luis Suárez, que afegia dramatisme a la situació. Però de nou, una expulsió, la de Banega en els tram final, va tornar a igualar el partit. I en aquest nou context, a la pròrroga, el Barça ho va saber aprofitar. Els gols de Jordi Alba i Neymar, amb dues assistències genials de Messi, portaven la Copa cap a Barcelona. 

El Barça tanca la temporada amb quatre de sis títols possibles, i repetint Lliga i Copa per segona vegada a la història. Una gran temporada, passi el que passi dissabte.

dilluns, 16 de maig de 2016

Millor que la Champions

Foto: fcabrcelona
Campions! La victòria al camp del Granada dissabte passat per 0-3 (hat trick de Luis Suárez) va servir per donar al Barça el seu 24è títol de Lliga. La segona Lliga consecutiva, la sisena en les últimes vuit temporades. És la cinquena vegada en els últims 25 anys que el Barça guanya mínim dues lligues consecutives. Hegemonia.

El partit no va tenir més història que les pors ancestrals d'un servidor (i que no tenen cura, ja ho veig). Luis Suárez va decidir que era hora d'activar-se així que va saber que Cristiano Ronaldo volia plantejar alguna ombra de dubte al màxim golejador de la Lliga i Europa. Per cada gol del portugués hi havia una resposta de l'uruguaià. La grandiosa temporada de Luis Suárez, que acaba amb uns resgistres rècord a la Lliga (40 gols i 16 assistències), només superats en el seu moment per un èsser d'un altre món: Messi.

El Barça, doncs, que guanya la Lliga als dos finalistes de la Champions. Amb tot el dret, doncs, de poder dir que el campió de Lliga és millor que el proper guanyador de la Champions. Una veritat objectiva i inqüestionable. Tan cert com que al Barça mai ha viscut la situació inversa, ja que sempre que ha guanyat la Champions ha guanyat la Lliga.


dilluns, 9 de maig de 2016

A tocar

Foto: fcbarcelona.cat
Maneta en el derby (2 gols de Luis Suárez, Messi, Neymar i Rafinha) i el Barça que està a una victòria de guanyar la Lliga. 

Aquest derby ha vingut precedit d'un exercici per part dels mitjans de comunicació d'equiparar la situació actual amb la de la temporada 2006-2007, en que l'Espanyol visitava el Camp Nou també a la penúltima jornada i aconseguiria un empat en el tram final del partit que li acabaria donant la Lliga al Madrid. Res més manipulat i poc ajustat a la realitat: el Barça no depenia d'ell mateix, l'equip estava en clara decadència de joc i resultats (no com ara pel que fa a resultats) i el Madrid estava al capdamunt de la classificació des de l'empat impresentable del Barça a casa davant el Betis. Però clar, molt més morbós parlar del "tamudazo" ...

El Barça sembla que poc a poc va donant senyals de vida. Ahir va atropellar l'Espanyol, en un partit que només la manca de finor que encara s'observa en alguns jugadors va fer que la golejada no arribés abans. Igual que en els partits anteriors, però, l'equip arriba millor a les segones parts (qui parlava d'un problema físic?) i els gols acaben caient pel seu propi pes. Luis Suárez, amb els dos gols d'ahir, té a tocar la Bota d'or, si no hi ha res d'estrany a la darrera jornada.

Ara el Barça està a un partit de revalidar el títol de Lliga; guanyant al camp del Granada és campió. O si el Madrid no guanya al camp del Dépor. Qui queda descartat per la lluita del títol és l'Atl. Madrid que ahir va perdre al camp del Llevant, que ja està a 2a. El finalista de la Champions perdent opcions al camp del cuer ...

diumenge, 1 de maig de 2016

Amb la calma

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria en el Villamarín (0-2, gols de Rakitic i Luis Suárez) i el Barça que resisteix la pressió dels seus dos perseguidors una setmana més. Resten dues jornades pel final. La setmana que ve, derby.

Des de la derrota a casa amb el València el Barça ha enllaçat tres victòries consecutives, amb un resultat global de 16-0. Més de cinc gols per partit de mitjana i la porteria a zero tres partits seguits. Numèricament impecable.

Ara bé, dóna la sensació que aquesta Lliga (i la temporada) se li està fent molt llarga al Barça. Ahir l'equip va sortir a jugar "amb la calma", com si Atl. Madrid i R. Madrid no haguessin guanyat els seus dos partits. No parlo de córrer, ni tan sols de xutar a porta com si no hi hagués fi, sinó de veure una actitud global de l'equip de que s'està jugant alguna cosa. El primer gol va ser un regal del porter i el Barça va conviure amb un resultat molt perillós una bona estona, un gol et deixava sense opció de títol. Tot això amb un Betis que va jugar amb 10 des del minut 35. Amb el segon gol (gran assistència de Messi per un Luis Suárez que té a tocar la Bota d'or) el partit va quedar definitivament resolt.

Diumenge que ve derby al Camp Nou, potser és moment de saldar un compte pendent amb l'Espanyol de fa unes temporades en el mateix escenari (Camp Nou) i en una situació semblant (el Barça no era líder aleshores, necessitava una punxada del Madrid). Ho dic per si guanyar el títol no és una motivació suficient.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...