dijous, 24 de març de 2016

Adéu geni

Foto: kaisermagazine.com
"Johan Cruyff entrenador del Barça!" Era el mes de maig del 88, jo tenia 12 anys. Fins aquell moment, del Johan, el poc que sabia era el que m'havien explicat i el que havia vist per la televisió alguna vegada, en algun d'aquells programes d'esports del primers temps de Tv3. "Què bé li aniria al Barça un jugador així" pensava, ho recordo com si fos ara. Veníem de la temporada del Motí de l'Hesperia, un equip en descomposició (encara sort de la Copa guanyada contra la Reial Societat) que encara no havia assimilat la derrota a la final de la Copa d'Europa amb l'Steaua. Ni l'equip, ni el club, ni l'afició.

Al cap d'uns mesos, ja amb Cruyff d'entrenador, el Barça va jugar un partit d'homenatge a Migueli. El rival, la selecció de Bulgària, en la que ja despuntava un tal Hristo Stoichkov ... Recordo perfectament el sentiment que vaig tenir al saber que Cruyff faria de jugador-entrenador en aquell partit. Seria la primera vegada que el veuria jugar, mai n'havia pogut gaudir. Va arribar a marcar un gol i tot.

Aquesta anècdota, molt simple, la recordo bé encara avui, i em fa pensar amb cóm estava el club en aquell moment, sense enlloc on agafar-se, mancat de referents i sense saber cap on calia anar. Ara, 28 anys després, quan algun d'aquests referents ja no hi és, com és el cas del Johan, si que sabem que és el que volem i cap a on volem anar. El tema és no dubtar. O no tenir por, que deia ell.

diumenge, 20 de març de 2016

Compte enrere

Foto: fcbarcelona.cat
L'empat d'aquesta tarda al Madrigal (2-2, gols de Rakitic i Neymar de penal) deixa el Barça més líder, gràcies a la derrota de l'Atl. Madrid ahir el camp de l'Sporting (+9 punts). Resten 8 jornades pel final i, més enllà del clàssic del 2 d'abril, la questió comença a ser quin dia es pot proclamar campió.

En general, no ha estat un bon partit del Barça, en una dinàmica semblant a la de l'altre dia amb l'Arsenal. L'equip se sap guanyador i dóna la sensació que quan veuen el partit guanyat aixequen el peu de l'accelerador, si és que no hi ha algún altre aspecte del joc que els pugui motivar (com el dia del Getafe). Avui, amb un 0-2 al descans, el Barça ha sortit a fer passar l'estona i s'ha trobat amb un bon equip, dels millors de la Lliga, que li ha empatat en cinc minuts i que ha tingut les seves opcions de guanyar (com el Barça, evidentment). Al final empat i el Barça que enllaça el 39è partit sense perdre.

Del partit em quedo amb Sergi Roberto, que jugant de lateral dret no ha desentonat gens (una vegada més), i l'equip s'ha ressentit amb l'entrada d'Alves i el seu canvi de posició. No sé si serà titular el dia del clàssic, però està clar que mèrits n'ha fet de sobres, i cal recordar el gran partit que va fer al Bernabéu. També em quedo amb Rakitic, que per mi ha estat el millor jugador de l'equip avui, sostenint l'equip al mig del camp.

Ara ve una aturada per compromisos dels internacionals amb les seves seleccions. Serà l'últim avituallament abans del darrer tram d'una temporada que pot ser històrica.

dijous, 17 de març de 2016

Milà és més aprop

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria en el partit de tornada de vuitens de la Champions contra l'Arsenal (3-1, amb gols de Neymar, Luis Suárez i Messi) i el Barça que es classifica per 9a temporada consecutiva pels quarts de final d'aquesta competició. Milà és més aprop.

No em va agradar el Barça ahir. Ho dic ràpid i m'estalvio eufemismes. Un Arsenal amb un munt de lesionats i clarament inferior (per noms i equip) va ser capaç de generar fins a 20 rematades a porta (el gol, una rematada al pal i Mascherano salvant el que podria haver estat un 1-2 inquietant). Hi ha partits que el Barça ho fia tot als tres de dalt perque se sent segur que l'aposta serà guanyadora. I els resultats li donen la raó. Però això no resta per dir que el partit no va estar controlat i que aquest punt d'incertesa ens el podríem haver estalviat.

També és cert que el Barça de Luis Enrique a la Champions ja ho té una mica això. Sentenciar en el partit d'anada: Manchester, PSG i Bayern la temporada passada van tenir un guió d'eliminatòria semblant, amb domini a l'anada i "gestió" en el de tornada.

Però bé, l'equip segueix endavant en aquesta marxa imparable (38è partit sense perdre), sense que res l'aturi en cap de les competicions, a punt per assolir el repte més gran, el de les dues Champions seguides.

diumenge, 13 de març de 2016

Ritme imparable

Foto: fcbarcelona.cat
La marxa del Barça a la Lliga continua imparable. Ahir nova golejada contra el Getafe (6-0, amb dos gols de Neymar, Messi, Munir, Arda Turan i Juan Rodríguez en p.p.). És la 12a victòria consecutiva a la Lliga, a quatre del rècord del Pep Team. I és el 37è partit seguit sense perdre. Els límits numèrics d'aquest equip seran històrics.

Van ser sis gols, i en podrien haver estat més. Messi va fallar un penal (l'únic punt negre de l'equip aquesta temporada) i l'equip va rematar fins a tres vegades al pal. I el partit es va acabar al minut 60, just després del gol d'Arda Turan. Els canvis a partir d'aquell moment i la mirada posada amb la Champions va fer que els jugadors deixessin de pitjar l'accelerador.

Del partit d'ahir em quedo amb Munir, que darrerament partit que juga partit que marca. Se'l veu alliberat de la pressió que hi havia sobre ell i, a més, té l'encert que li mancava. Per mi és una opció per donar relleu als tres de dalt, abans de pagar una "morterada" per un jugador de fora. També em quedo amb Arda Turan, que ahir es va estrenar al Camp Nou amb un bonic gol i que sembla que va trobant el seu lloc a l'equip. No entenc part de les crítiques per un jugador que ha estat mitja temporada parat (sense competir), amb el que suposa això per a qualsevol futbolista.

Ah, i Messi, és clar. Ahir hat trick d'assistències (inèdit) i un altre gol. Amb una mica més d'encert en els penals i sense la lesió de principi de temporada seria el màxim golejador de l'equip i de la Lliga sense cap mena de discussió. I alguns (aquí i allà) deixarien d'escriure fàbules i llegendes vàries.

dilluns, 7 de març de 2016

Flors i violes

Bon partit del Barça ahir a Ipurúa (0-2, amb doblet de Messi, Munir i Luís Suárez) i l'equip que manté a distància, una setmana més, els seus perseguidors. La ratxa d'imbatibilitat arriba als 36 partits.

El Barça arriba al tram decisiu de la temporada en el seu millor moment, i no parlo de resultats. Només cal veure la primera mitja hora d'ahir. L'equip, dirigit per un Messi magistral, va jugar un dels seus millors partits d'aquesta temporada fora de casa.

Munir, que feia unes quantes setmanes que no jugava, va inaugurar el marcador en la primera ocasió que va tenir (no és la primera vegada) i Luís Suárez va poder tornar a marcar després de tres partits sense fer-ho. Però el gran protagonista va ser Messi. L'argentí està fent un 2016 espectacular, a ritme del rècord golejador de 2012. 

El Barça arriba a la seva primera setmana sense futbol en dimecres d'aquest 2016, ideal per preparar la visita del Getafe de dissabte i la tornada de la Champions amb l'Arsenal. Tot molt de cara.

dissabte, 5 de març de 2016

A ratlla

Foto: fcbarcelona.cat
La desena victòria consecutiva a la Lliga (i 35è partit seguit sense perdre) va arribar ahir al camp del Rayo (1-5, amb hat trick de Messi, Rakitic i Arda Turan, que s’estrena amb el Barça com a golejador). El Barça que manté a ratlla els seus dos perseguidors i el títol de Lliga que va prenent forma.

Dels últims partits jugats amb el Rayo penso que el d’ahir va ser el millor jugat. Els madrilenys van plantejar un guió de partit semblant als anteriors: pressió alta per a que els defenses del Barça no puguin sortir amb la pilota jugada. De fet, en els primers 20 minuts les dues aproximacions amb més perill van ser del Rayo, però el partit transmetia sensacions que no era com les altres vegades, que el Barça jugava amb la lliçó apresa. Els dos gols del Barça, en un breu espai de temps, van de deixar el partit ja molt de cara.

A la segona part, amb un Rayo amb 10 jugadors, les qüestió era l’amplitud del marcador, amb un Messi que en partits com els d’ahir deixa la sensació que fa gols quasi sense voler. En canvi, Neymar i Suárez estan amb un punt per sota d’encert: ahir, un altre penal fallat i una altra pilota al pal (tant del brasiler com de l’uruguaià). Aquesta dinàmica canviarà.

El domini del Barça respecte de la resta d’equips de la Lliga és inqüestionable.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...