dilluns, 29 de febrer de 2016

5 mesos sense perdre

Foto: fcbarcelona.cat
Treballada victòria contra el Sevilla (2-1, gols de Messi i Piqué) i el Barça que manté la distància amb l'Atl. Madrid (8 punts) i l'amplia amb el Madrid (12 punts). Queden 12 jornades de Lliga i la 24a està a tocar.

A més, la no derrota en el partit d'avui ha suposat igualar la millor ratxa d'imbatibilitat, del Madrid de la temporada 88-89. Dijous, a Madrid, al camp del Rayo, hi ha haurà l'oportunitat d'establir un nou sostre en questions d'imbatibilitat.

El partit d'avui ha tingut un guió semblant a partits ja vistos al Camp Nou aquesta temporada: un equip que juga bé, que inclús s'avança en el marcador, però que Messi surt en algun moment per posar les coses a lloc. És el tercer gol de falta de Messi aquesta temporada contra el Sevilla (el sisè en el conjunt de la temporada). El 22 de maig tindrà una nova oportunitat per ampliar aquest registre, a la final de Copa. 

A la segona part, tot just començar, Piqué ha completat una remuntada que en algun moment ha perillat (bon partit de Bravo). Ha estat un bon Sevilla (el darrer equip que ha guanyat al Barça, per cert), però no n'ha tingut prou per guanyar un Barça que avui ha tingut menys encert que en d'altres partits aquesta temporada (17 rematades a porteria amb dos pals inclosos).

La ratxa continua i sembla no tenir fi.

dimecres, 24 de febrer de 2016

I Messi va dir prou

Foto: fcbarcelona.cat
Gran victòria a Londres en l'anada dels vuitens de la Champions (0-2, tots dos de Messi). El Barça, camí de la novena classificació consecutiva per als quarts de final d'aquesta competició.

La superioritat del Barça respecte dels altres equips és tan gran que ni en dies com el d'ahir, en que l'Arsenal va saber jugar, per estones, millor que el Barça i que va tenir les seves opcions (Ter Stegen va fer un molt bon partit), veus perillar el resultat. O almenys aquesta és la sensació que em desprèn. Saps que tard o d'hora un dels tres de dalt s'inventarà alguna cosa.

Quan el partit va entrar en la dinàmica d'anades i vingudes Messi va colpejar primer, deixant pel terra aquella llegenda que deia que l'argentí mai havia marcat a Londres (fals, ho va fer a la final de 2011, a Wembley) i tampoc a Cech (les semis de la Champions de 2011-2012, tot un cas digne d'estudi de fets paranormals). Dos gols del millor del món per deixar els vuitens d'aquesta competició molt ben encarats i apropar una mica més el gran repte de guanyar dues Champions seguides, poder entrar al selecte grup d'equips que han guanyat dos cops seguits o més la Copa d'Europa. 

dissabte, 20 de febrer de 2016

Trident i res més

Foto: fcbarcelona.cat
Una altra victòria, la 8a consecutiva a la Lliga (1-2 contra el Las Palmas, amb gols de Luis Suárez i Neymar) i 32è partit seguit sense perdre. Londres serà una bona prova per poder mantenir aquesta ratxa increïble.

No ha estat un bon partit del Barça, en la dinàmica d'aquesta temporada de regular esforços pensant en dies millors. O almenys això és el que sembla des de fora. Un altre cop el Barça s'ha vist afavorit amb un marcador favorable només començar. I igual que dimecres, els canaris han igualat ràpidament. Però el Barça sap que tard o d'hora tornarà a marcar.

A la segona part el Barça no ha sabut tancar en les oportunitats que ha tingut per fer-ho i ha patit més del compte, amb un Las Palmas que en els darrers minuts ha tingut les seves opcions per empatar el partit. Al final, victòria i tres punts més.

La ratxa del Barça és tan descomunal que un queda desarmat en l'intent de qualsevol crítica cap a l'equip. Els títols aconseguits i els que poden venir (ben situats a la Lliga i finalistes a la Copa) semblen crèdit suficient, però a mi hi ha dies, com el d'avui, que l'equip no em convenç, que guanya perquè té tres jugadors increïbles, i un d'ells és el millor jugador de la història. I ja està.

dijous, 18 de febrer de 2016

Pinta molt bé

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça va jugar ahir el partit ajornat de Lliga amb l'Sporting i es va endur els tres punts (victòria per 1-3, amb doblet de Messi i Luis Suárez). El Barça, doncs, amplia distàncies amb l'Atl. Madrid (+6 punts) i R.Madrid (+7 punts). Resten 14 jornades i la cosa pinta molt bé: el goal average guanyat amb els blanc-i-vermells (i quasi amb els blancs), hi ha un derby madrileny en que, mínim, un dels dos perdrà punts i queda el clàssic al Camp Nou.

El Barça va trigar a endollar-se, però quan ho va fer va ser demolidor. Luis Suárez avisaria pimer, en una gran acció. Però Messi no va perdonar en la primera que va tenir. Ni el ràpid empat de l'Sporting va canviar el guió, ja que sis minuts més tard Messi, de nou, tornava a avançar el Barça. Messi apareixent en els moment decisius, com ja és habitual. Amb els dos gols d'ahir ja en suma 301 en Lliga.

Aquests van ser els millors minuts del Barça, amb una doble ocasió de Messi primer, i Neymar després (pilota al pal) que podrien haver deixat sentenciat el partit abans del descans.

A la segona part, i amb una marxa menys, el Barça va ampliar el marcador en una bona acció de Suárez (40 gols aquesta temporada), que minuts abans havia fallat un penal (l'únic forat negre d'aquest equip, 8 errats de 16 llençats aquesta temporada). 31è partit seguit sense perdre i el Barça que iguala la ratxa d'imbatibilitat del Madrid de la temporada passada. El següent repte estadístic són els 34 del Madrid de la Quinta del Buitre (88-89), aquell equip que no perdia ni "a trets". Just el que fa ara el Barça.

dilluns, 15 de febrer de 2016

Homenatge a Cruyff

Foto: elpais.es
Golejada històrica i la ratxa continua. La victòria contra el Celta (6-1, amb hat trick de Luis Suárez, Messi, Neymar i Rakitic) manté el Barça en el primer lloc, a l’espera del partit ajornat amb l’Sporting d’aquest dimecres, que permetria ampliar avantatge amb el Madrid i l’Atl. Madrid.

El partit d’ahir de Messi s'afegeix a la seva col·lecció particular de partits inoblidables. Anirà de la mà del partit del gol “maradonià” contra el Getafe, del póker contra l’Arsenal, del gol a la final de Copa contra l’Ath. Bilbao o el gol amb el pit a la final del Mundial de clubs de 2009 (són els primers que m’han vingut al cap, la llista és modificable i ampliable). El d’ahir serà el millor homenatge a la persona que va canviar la història negativa d’un club que guanyava lligues cada 12 temporades i aixecava alguna Recopa de tant en tant. Johan Cryuff.

El penal del Cruyff. Encara recordo la primera vegada que ho vaig veure, en algun d’aquells primers programes d’esports que feien en els primers anys de Tv3. Ahir a Messi se li va acudir fer el mateix, si bé Luis Suárez va rematar a porteria enlloc de tornar-li la passada, tal i com era la “versió original”. Tant és, una puta genialitat.

Messi fa el que vol i quan vol. No és que camini (els que són molt curts de vista és el primer que veuen), és que decideix quan i cóm. Ahir en va fer un altre de falta per obrir el marcador i va donar l’assistència a Luis Suárez per desfer l’empat. I la del penal, és clar.

Més enllà de la genialitat, el partit va ser molt diferent del que assenyala el marcador final, amb un Celta que va tenir les seves opcions fins a un quart d'hora del final. Com sempre, però, la qualitat individual, quasi més que la col·lectiva, va acabar decidint un altre partit del Barça, que fa crèixer el llistó d'imbatibilitat fins als 30 partits.  

dijous, 11 de febrer de 2016

Insaciables

Foto: fcabarcelona.cat
Empat en la tornada de les semis de Copa (1-1, gol de Kaptoum) i el Barça que jugarà la seva tercera final seguida de Copa, la sisena de les últimes vuit temporades. Feina feta en aquesta competició i ara a centrar-se a la Lliga i Champions.

El d'ahir va ser un partit per donar minuts als no habituals i a jugadors del B, com ara Kaptoum, autor del gol de l'empat. Amb aquest resultat, el Barça de Luis Enrique supera el registre d'imbatibilitat de partits sense perdre del Pep team (28) i deixa el llistó, de moment, en 29. Veurem fins a on arriba.

Però més enllà de tot això, em quedo amb Sergi Roberto, per mi ja un dels grans jugadors d'aquesta temporada. L'any del reusenc és espectacular, jugant en qualsevol posició i rendint com el que més. A vegades tinc la sensació que és el "Luis Enrique del Barça de Luis Enrique": l'asturià, en la seva època de jugador al Barça, també es va caracteritzar per ser un jugador polivalent, jugant de lateral, de mitja punta o davanter.

La Copa queda aparcada fins el maig i ara la Champions ja pren protagonisme. El Barça, una temporada més, arriba ben posicionat en el tram decisiu de la temporada. Els jugadors continuen tenint molta gana.

diumenge, 7 de febrer de 2016

28 partits sense perdre

La victòria al camp del cuer (0-2, amb gols de David Navarro en pròpia porta i Luis Suárez)
Foto: fcbarcelona.cat
permetrà al Barça, una setmana més, seguir al capdamunt de la classificació.

El partit d'avui ha estat un retorn sobtat a l'escenari previ al partit amb el València que tant bon gust de boca va deixar. I és sorprenent, ja que el Barça ha sortit endollat en el partit, generant ocasions en els primers minuts de joc (amb un gol mal anul·lat a Messi). Però cap al quart d'hora de joc el partit ha començat a canviar de guió, amb un Llevant que sortia de la cova i un Barça que se li assecaven les idees en atac. El gol en pròpia porta del Llevant semblava que havia de servir com a punt de partida per una golejada, però no ha estat així ni molt menys. Al contrari, el Llevant ha anat a més i el Barça, a menys. El 0-2 dibuixa un marcador final molt més còmode del que realment ha estat.

Hi ha partits en que dóna la sensació que quan els jugadors del Barça veuen que no se'n surten (pel rival, perquè no tenen el dia, per cansament físic o mental, o pel que sigui) decideixen especular amb el marcador, sigui una renda suficient o no. Darrerament ha sortit cara quan les coses es plantegen així, però d'exemples en aquesta Lliga en que ha sortit creu en tenim uns quants (València, Dépor, Espanyol sense anar massa lluny). Ara bé, potser cal trobar, també, el mèrit de saber guanyar aquest tipus de partits que en d'altres temporades no es guanyaven. En això, en guanyar sense excel·lir, el Barça cada vegada treu millor nota.

Es fa difícil destacar un jugador, però em quedo amb Luis Suárez, que no regala mai res, sigui el rival que sigui. Amb 20 gols a la Lliga és el màxim golejador, i amb el ritme que duu té totes les opcions d'acabar-ho sent a final de temporada. Un 9 que fa molts gols, probablement una de les poques coses que li quedaven pendents a aquest equip.

I acabo. Amb la victòria d'avui el Barça iguala la millor ratxa de partits consecutius sense perdre (28) del Pep team. Dimecres, en la tornada de Copa, amb un empat l'equip en té prou per fer créixer aquest llistó increïble.

dijous, 4 de febrer de 2016

Atropellar

Foto: fcbarcelona.cat
Pallissa històrica del Barça al València en el partit d'anada de les semis de Copa (7-0, amb pòker de Luis Suárez i hat trick de Messi). El Barça amb un peu i el 99,99% de l'altre a la que seria la seva tercera final de Copa consecutiva, la sisena en vuit temporades. Increïble.

Atropellar és el que millor defineix el que vam veure ahir. Quan veus una vegada rere altra Busquets recuperant pilotes en camp contrari o Luis Suárez pressionant com si no hi hagués fi (el millor 9 de la història del Barça?) ja pots intuir que el partit serà diferent, que no tindrà res a veure al Barça dels últims partits (dosificació calculada?). 2-0 al minut 12 i la única possibilitat que l'escenari canvïi és que el Barça aixequi el peu de l'accelerador. Però no, Messi encara havia de dir la seva. 

La segona part, amb un València amb 10 jugadors per expulsió de Mustafi just abans del descans (tenim un problema amb els penals), el ritme no va decaure, tot i la temptació del bon resultat i d'un horitzó amb una important càrrega de partits. Al final 7-0, amb un penal fallat i dos pals, un resultat que podria haver estat encara més ampli.

El d'ahir és un d'aquells partits que es recorden amb el pas dels anys, i amplia la llista dels millors partits de l'era Luis Enrique. I de passada, aplana el camí en un dels tres grans títols de la temporada. Via lliure tot esperant la Champions.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...