diumenge, 31 de gener de 2016

Resultadisme en estat pur

Foto: fcbarcelona.cat
La victòria contra l'Atl. Madrid (2-1, amb gols de Messi i Luis Suárez) situen el Barça més líder, amb tres punts d'aventatge (i un partit menys) respecte els matalessers. El partit ajornat amb l'Sporting de Gijón pot ser força definitiu.

Els números del Barça d'aquest mes de gener (8 victòries i un empat) deixen petit l'argument que l'equip no juga bé. Però tan cert és dir que s'estan aconseguint uns resultats inmmillorables (acabar el mes a les semis de Copa i primers a la Lliga) com ho és que l'equip dóna senyals de fatiga. Ahir el Barça va tonar a tenir un inici de partit ensopit, sense idees ni rapidesa, i l'Atl. Madrid va passar per sobre en els primers 25 minuts. Les excuses de jugar a les 16h. o la gespa no "colen" quan jugues a casa o en horaris diferents (dimecres el partit era a les 21.30h.). El problema el té l'equip, i comença a ser hora de reconèixe-ho, sense haver d'esperar una derrota que activi les alarmes. Ara bé, amb Messi, Luís Suárez i Neymar tots els problemes del primer equip de futbol (i del club) es fan petits.

Ahir, amb un Messi endollat durant 20' el Barça en va tenir prou per capgirar un marcador advers. L'Atl. Madrid hi va posar les resta, autoexpulsant-se primer Filipe Luis (en una vermella de retirada de carnet) i amb la segona groga de Godín (amb una entrada a destemps que posa en dubte la intel·ligència del jugador). Ara bé, l'Atl. Madrid va generar una ocasió de gol claríssima quan estava amb 10 al camp que si hagués acabat dins hauria posat molt coll amunt, de nou, la remuntada. Bravo és un dels millors fitxatges del club dels últims temps.

Febrer arrenca amb la mateixa càrrega de partits que el mes de gener, i amb un calendari més favorable a la Lliga. Un cop pàssin les semis de Copa, i tant de bo amb el bitllet a la butxaca per jugar la final, estaria molt bé arribar amb un punt millor de forma a la Champions, o les "pàjares" dels inicis de partit seran irrecuperables.  

dijous, 28 de gener de 2016

Saturats

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria molt soferta (una més) contra l’Ath. Bilbao (3-1, amb gols de Luís Suárez, Piqué i Neymar) i el Barça que es classifica per la seva sisena semifinal de Copa consecutiva, la novena de les últimes deu temporades.

És un descans que s’hagin acabat els partits amb l’Ath. Bilbao. D’una banda, pel desgast que suposa jugar tantes vegades contra el mateix equip. De l’altra, perquè és un dels equips que li pressiona més i millor la sortida de la pilota. En això el Barça ja fa tres / quatre temporades que no se’n surt, fins al punt que l’equip ha decidit buscar altres solucions abans que insistir de forma infinita en treure la pilota jugada des de darrera.

Ahir, la primera mitja hora no va acabar amb una golejada d’escàndol a favor dels bilbaïns per Ter Stegen i per manca d’encert. A partir del minut 30, però, la pressió ja va ser menys asfixiant i el Barça va començar a respirar. La segona part ja va ser diferent, amb un Barça que competia molt més cada pilota i que la podia jugar sense sentir-se igual de pressionat que a la primera part. El resultat final és, sota el meu punt de vista, massa exagerat pel que vam acabar veient, però és que amb les tres bèsties que hi ha a dalt... 

En dies com ahir, més enllà de cóm juga el rival, és definitu comprovar com certs jugadors són imprescindibles en aquest equip: Sergio Busquets. No hi ha cap recanvi per ell. I la solució de Mascherano de migcentre és la pitjor, ja que la pèrdua és doble: al migcentre (on no se'n surt) i al darrera (on no hi juga). 

Amb aquest classificació per a les semifinals de Copa el Barça s'assegura cinc setmanes seguides més jugant dimecres i diumenge (ja ve de fer-ho unes altres 5). Tot un repte del que, de moment, se n'està sortint molt bé.

dissabte, 23 de gener de 2016

Qui si no?

Foto: fcbarcelona.cat
Important victòria a Málaga (1-2, amb gols de Munir i Messi) i el Barça que mantindrà distància passi el que passi demà, amb l'Atl. Madrid i el Madrid. Dissabte que ve un més que decisiu partit amb els blanc-i-vermells.

Avui era d'aquells partits en que quan llegeixes la crónica més d'un insinuaria que Messi camina sobre el camp (podeu entrar a Twitter i cercar que es deia d'ell al descans del partit, i parlo de periodistes). Probablement s'ho haurà estalviat per la propera, ja que el resultat final el podria deixar en evidència. Ara bé, m'imagino que els és igual.

I és que el Barça ha fet un partit lamentable avui a Málaga, però ha guanyat. S'ha trobat, només començar, amb un escenari que ni en el millor dels somnis contra aquest equip (recordo que la temporada passada zero gols en els dos partits de Lliga): gol al minut de començar. Doncs enlloc de gestionar aquesta avantatge, l'equip s'ha vist superat una vegada i una altra per un Málaga que mereixia molt més que l'1-1 al descans (i això que Messi, si si, ell, ha tingut l'1-2). 

A la segona part l'equip s'ha endollat i ha fet uns primers 20 minuts més dignes, suficients per posar-se per davant en el marcador (en un gran gol de Messi, l'únic que ha generat ocasions, més enllà del gol de Munir). En aquest tram de partit, els canvis des de la banqueta han estat molt encertats per mantenir un resultat cabdal. L'altre gran notícia d'avui, més enllà dels gols de Munir (cal que vingui Nolito?), és que el Barça té banqueta.

No crec que guanyi gaires partits el Barça jugant com ho ha fet avui, en especial a la primera part. I tampoc crec que la distància amb els rivals sigui tan gran com per poder gestionar i dosificar. És el que hi ha si es vol repetir el triplet, o se surt d'inici posats en la feina o no sempre Messi sortirà per arreglar les coses.

dijous, 21 de gener de 2016

Quan pitjor, millor

Foto: fcbarcelona.cat
Excelent resultat en l'anada dels quarts de final de Copa (victòria per 1-2, amb gols de Munir i Neymar). L'eliminatòria, encarrilada.

Qui ho anava a dir a principi de temporada que el Barça aniria a San Mamés a jugar-se els quarts de final de Copa amb Munir de davanter centre i Sergi Roberto de lateral esquerre, i amb Suárez i Messi veient el partit des de casa. Doncs va funcionar. 

La primera mitja del Barça em va agradar molt, quasi del millor que s'ha vist aquesta temporada. L'equip sa saber contenir la pressió de l'Ath. Bilbao (zero rematades a porta a la primera part). I a la contra va ser letal. 0-2 al minut 25 i l'eliminatòria molt de cara. Si sovint parlem de la qualitat del trident, el mig del camp actual, amb el reforç d'Arda Turan, s'ha situat a un nivell altíssim: ahir Arda Turan en banda dreta va jugar els seus millors minuts com a jugador del Barça.   

Munir, eix de les crítiques del 99% dels aficionats, ha demostrat en un parell de partits que pot donar molt més de si en aquest equip. Ahir, el gol és una obra coral acabada amb una excelent rematada, i ja és el màxim golejador de l'equip en aquesta competició. Qui ho diria, eh?

dilluns, 18 de gener de 2016

Amb els tres de dalt n'hi ha prou

Foto: fcbarcelona.cat
Plàcida golejada en el dia que Messi oferia la seva cinquena Pilota d’or a l’afició (6-0 contra l’Ath. Bilbao, amb hat trick de Luís Suárez, Neymar, Rakitic i Messi de penal). El Barça manté distàncies amb Atl. Madrid i R. Madrid en l’inici de la segona volta de la Lliga.

El partit d’ahir va anar condicionat amb el penal i expulsió de Gorka en el minut 3. 87 minuts per davant amb un u a zero al marcador i amb un Ath. Bilbao amb 10 homes era una molt bona notícia per un Barça que està dosificant les forces en aquest tram de la temporada (que important l’entrada en joc d’Arda i Aleix Vidal!).

I va ser una bona notícia perquè el partit no era còmode; just abans de la jugada decisiva del partit, l’Ath. Bilbao havia tingut una ocasió molt clara després d’un regal de Piqué que feia pressuposar certa incomoditat (l’Ath. Bilbao sempre pressiona molt amunt i dificulta la sortida de pilota del Barça). De fet, i ja amb desavantatge en el marcador, l’Ath. Bilbao va disposar encara d’alguna oportunitat més. Va fer un partit prou digne i va aguantar fins al tram final del partit, en que les forces justejaven i el Barça, amb l’entrada de jugadors refresc i un millor encert de cara a porta, va deixar un marcador dels que es recorden en els anys.

Al mes de gener li queden 4 partits, dos de Lliga i dos de Copa. Dimecres a San Mamés és l’únic d’aquests 4 que no és decisiu, si bé un marcador molt advers podria deixar l’eliminatòria molt amunt. Segur que veurem rotacions.

dijous, 14 de gener de 2016

Quin descans

Victòria en el partit de tornada dels vuitens de Copa (0-2, tots dos de Munir) i el Barça que es classifica pels quarts de final. S'acaba, afortunadament, la trilogia de derbys, restant pendent el de Lliga al Camp Nou, cap allà el mes de maig (penúltima jornada de Lliga). Vés que algú encara no s'hi jugui alguna cosa, el record de Tamudo encara es viu i potser toca tornar "el favor".

Dels tres derbys, el d'ahir va ser el més fàcil pel Barça. Potser pel marcador en el partit d'anada, potser perquè el Barça va poder jugar, per fi, el tipus de partit que volia contra l'Espanyol, contolant en tot moment el quan i el cóm. Tot i que l'Espanyol va poder comptar amb Caicedo (lesionat en el partit d'anada), aquest no va arribar a generar tant perill com en el partit d'anada. I el Barça, a diferència del partit de Lliga, va tenir més encert, marcant dos gols en menys ocasions generades que aquell dia.

El derby d'ahir deixa un bon regust a Munir, que sense haver fet el seu millor partit amb el primer equip, va marcar un parell de gols. Munir ha deixat escapar unes quantes oportunitats, possiblement moltes més que molts d'altres jugadors, degut a la situació del primer equip (la marxa de Pedro i sense poder inscriure jugadors fins aquest mes de gener). Però potser no és tard per un jugador que pot fer molt més del que li hem vist fins ara. El problema és que sembla que Nolito està a punt d'arribar ... Ja ho veurem.

diumenge, 10 de gener de 2016

Una pausa enmig de la tempesta

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria plàcida contra el Granada (4-0, amb hat trick de Messi i un gol de Neymar) en un retorn tranquil a la Lliga i com a prèvia del tercer i últim derby del proper dimecres, de nou a Cornellà.

Mirant només les dades dels dos últims partits, Messi ha fet cinc gols i ha donat dues assitències. És a dir, ha intervingut en set dels vuits gols de l'equip. I en el vuitè, la seva no intervenció també va ser decisiva (deixant passar la pilota). Ampliant la perspectiva, amb el hat trick d'ahir Messi ja en duu 33 amb el Barça, 25 dels quals a la Lliga. Les dades, el millor recurs quan ja no saps què més dir sobre aquest jugador. I les dades, també, per quan surten veus crítiques (i no a 600 km) amb aquest jugador quan el que toca és agraïment etern. El millor moment de la història del Barça sempre anirà associat amb ell, fins que no arribi algú altre.

El partit d'ahir va servir per donar més minuts a Arda Turan i Aleix Vidal, que ja es van estrenar dimecres en el derby. Aquests dos jugadors serviran per ampliar el paupèrrim fons d'armari de l'equip i donar descans a jugadors que fins ara han acumulat molts minuts, com Busquets o Iniesta. De moment, ahir bons minuts del turc, que va assitir Messi en el primer gol. I bons minuts, també, d'Aleix Vidal, que va donar relleu a un Alves que aquesta competència (real) penso que li pot anar molt bé.

dijous, 7 de gener de 2016

Qui no vulgui pols ...

Foto; fcbarcelona.cat
Excel·lent resultat en el partit d'anada dels vuitens de Copa (4-1, amb dos Messi, Piqué i Neymar). El Barça deixa ben encarada l'eliminatòria. Dimecres que ve el partit de tornada a Cornellà.

El Barça va sortir d'inici amb la lliçó apresa de dissabte, però amb aquell punt d'intensitat accelerat que mai li ha anat bé en aquest tipus de partits. Cert és que el Pep team és qui més ho acusava i que amb Luis Enrique l'equip s'hi ha adpatat millor, però ahir molt jugadors van sortir sense aquell punt de pausa necessari. Per exemple, Dani Alves en el gol de l'Espanyol. Per sort, el gol de l'empat va arribar acte seguit i va ajudar a que el partit no fes molta pujada.

La primera part va ser una continuació del partit de dissabte, amb un Espanyol molt més perillós ahir que no pas l'altre dia. Les contres dels blanc i blaus feien mal a la defensa, i aquestes només es van acabar quan Caicedo es va lesionar. Això i el gol de Messi de falta just abans del descans, que va ser un alleugeriment.

A l'inici de la segona part, i igual que el partit de dissabte, el Barça va fer el seu millor futbol, i amb aquest va arribar el tercer gol, que deixava un marcador molt més favorable. En aquest punt, començava un altre partit, amb les expulsions dels jugadors de l'Espanyol, deixant un 11 contra 9 en els últims 15 minuts que convidaven a una golejada molt més gran del que al final acabaria sent.

L'Espanyol dissabte va plantejar un tipus de futbol (per dir-ho d'alguna manera) al qual el Barça hi va començar a respondre ahir. El Barça i l'àrbitre, esclar, ja que si dissabte la va sortir bé la jugada, ahir no va ser el cas. I això que qui més va merèixer no acabar el partit (Pau López, el porter de l'Espanyol) acabaria jugant els 90 minuts, després d'una agressió lamentable a Messi, al més pur estil Pepe. La trilogia de derbys acabarà dimecres que ve, en un ambient que es preveu molt i molt hostil. Res de nou al camp de l'Espanyol, l'ambient hostil ha estat tota la vida, l'únic que alguns sembla que ho descobreixen ara. 

dilluns, 4 de gener de 2016

Suficiència insuficient

Foto: fcbarcelona.cat
L'empat a zero de dissabte al derby combinat amb la victòria de l'Atl. Madrid i l'empat del Madrid ahir ha deixat el Barça segon a la classificació, a dos punts dels blanc i vermells. L'equip, que ha guanyat al Bernabéu i al Calderón aquesta temporada, té l'Atl. Madrid dos punts per davant. Per pensar-hi.

El Barça va trigar 45 minuts a començar a jugar el derby. Li podem posar totes les excuses que vulguem: que si el joc "dur" de l'Espanyol, que si l'àrbitre excessivament permissiu, que si la gespa, etc. Però 45 minuts perduts. En els primers 10-15' de la segona part va quedar sobradament demostrat això que dic: en aquell tram de partit va fer molt més que en els 45' minuts anteriors. El problema està en que no es van aprofitar les poques ocasions que es van generar (amb un xut al pal de Luís Suárez inclòs).

El Barça ja fa anys que juga el derby com si jugués contra el Betis o el Getafe. I alguns dels resultats aconseguits, en especial a Cornellà, potser haurien de fer replantejar cóm cal sortir a jugar aquest tipus de partits. L'eliminatòria de Copa servirà per comprovar si aquest darrer derby ha servit d'alguna cosa o bé per seguir fent les coses com fins ara.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...