dilluns, 18 d’abril de 2016

Malson

Foto: fcbarcelona.cat
La derrota ahir amb el València (1-2, gol de Messi) deixa el Barça sense marge d’error en el que queda de Lliga. Resten cinc jornades i dóna la sensació que l’Atl. Madrid i el Madrid no deixaran escapar aquest regal tan inesperat.

Jo ahir tenia la sensació que guanyaríem. Així com dimecres no ho veia clar, ahir era més optimista: partit al Camp Nou, rival de menys nivell i una qüestió numèrica (tres partits seguits perdent? Impossible). I el partit va començar corroborant aquesta sensació; els millors minuts del Barça del darrer mes van ser ahir contra el València en la primera mitja hora, just fins el primer gol.

Ja ho sé això del futbol, que a vegades, quan ho fas millor, no guanyes. Al Barça li ha passat algunes vegades aquesta temporada, però just en la direcció contrària. Per tant, per ser justos, hem de parlar de la sort tant quan ens beneficia com quan no. Ahir va tocar creu en un partit que en condicions normals en fas quatre.

Ara bé, la derrota d’ahir no s’explica només amb la sort. Si tu jugues un bon partit però no tens encert, almenys deixa la porteria a zero. Ahir el València va marcar el primer gol sense xutar a porta i en va fer un segon abans del descans en la seva tercera aproximació a l’àrea de Bravo. Quedaven 45 minuts i el partit ja feia molta pujada.

La segona part va ser esbojarrada, amb un Barça buscant de la manera més ràpida possible buscar l’àrea rival. Ho va aconseguir unes quantes vegades, però ho feia sense encert en la rematada (dos gols en els últims tres partits de Lliga). Messi, en l’enèsima ocasió, ho va aconseguir, però va resultar insuficient per remuntar. Tercera derrota consecutiva i l’abisme a un pas.

Ni l’equip està fos físicament ni se l’hi ha oblidat jugar, l’anàlisi és multivariant: mental, manca d’encert, jugadors que estan en un mal moment (Neymar), inèrcia perdedora (tard o d’hora acabarà, el tema és quan) i manca de solucions des de la banqueta (en forma de canvis i en forma de direcció). Tot junt i tot a la vegada. Un malson.

2 comentaris:

  1. No m'agradaria estar a la pell dels jugadors...quina pressió! Ara bé que guanyen prou...coses de l'ofici

    ResponElimina
  2. No crec que aquesta pressió els hi vingui de nou

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...