diumenge, 3 d’abril de 2016

El pitjor homenatge

Foto: fcbarcelona.cat
Algun dia havia de passar ja que res és etern. El problema és que la derrota ha arribat contra el Madrid, amb gol de Cristiano Ronaldo en els darrers minuts en el dia de l'homentage del barcelonisme a Cruyff (derrota per un gol a dos, amb gol de Gerard Piqué). El Barça que veu reduït el seu avantatge vers l'Atl. Madrid (6 punts) i el Madrid (7 punts). Resten set jornades per acabar el campionat i encara hi ha feina per fer.

Em venen sentiments contradictoris del partit d'ahir. D'una banda, i ho escric en primer lloc, pocs retrets hauria de tenir un equip que ha aconseguit una ratxa descomunal de partits sense perdre (39, un rècord increïble). De l'altra, però, des del disgust de perdre en un dia històric, el de l'homenatge a Cruyff. Sap greu que el protagonisme d'aquest dia històric quedi per l'etern rival.

El partit d'ahir va ser estrany, per dir-ho d'alguna manera. Ni vaig tenir sensació prèvia de clàssic ni vaig veure massa passió de clàssic en els jugadors durant el partit. El Barça va fer un bon inici, suficient per haver-se avançat en el marcador si Luís Suárez hagués estat més encertat. A partir del minut 30, però, el guió del partit va canviar, amb un Madrid que va deixar de donar patades i va començar a sortir de la cova, tot i no generar gaire perill. Aquest dinàmica es tornaria a donar a la segona part, si bé amb més encert de cara a porta. El gol de Piqué, però, enlloc de donar tranquilitat al Barça va esperonar al Madrid, que es va refer ràpid en una jugada molt afortunada (la centrada de Bale va dibuixar una paràbola ideal després de rebotar en Jordi Alba). A partir d'aquí, el Barça va jugar el seu pijtor futbol, donant al Madrid l'oportunitat de guanyar un partit que tampoc havia demostrat massa interés en fer-ho fins aquell moment.     

De cara als propers partits, penso que aquest "clàssic" ha de provocar "coses" a l'equip, començant per l'entrenador. L'onze tipus potser cal que comenci a no ser-ho tant, donant oportunitat a aquells que durant aquesta temporada han de mostrat sobradament que tenen el mateix nivell per sortir d'inici (Sergi Roberto), i donar relleu a aquells que potser el necessiten. No és ser avantatjós, podeu mirar el partit al Bernabéu i podreu veure que això que dic va funcionar perfectament.

No s'arriba al partit amb l'Atl. Madrid amb el millor resultat possible, però com diria Johan, un cop ja trencada la ratxa, ja saps que dimarts no trencaràs la ratxa. I des d'aquest punt de vista, ja tens més opcions de guanyar, oi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...