divendres, 23 de desembre de 2016

Acabar bé l'any

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça va liquidar el partit de tornada dels 16ns de Copa amb una golejada davant l'Hércules (7-0, amb hat trick d'Arda Turan, Rafinha, Rakitic, Alcácer i Digne). El Barça espera rival pels vuitens, que marcarà l'inici d'any de l'equip.

El partit de l'altre dia va servir per donar minuts als suplents i per no donar-ne als del planter (Aleñà, que va jugar el partit d'anada i va fer el gol està lesionat). Constato fets, no valoro. Això si, els suplents van saber aprofitar els minuts, a diferència del partit d'anada.

Arda ja és el tercer màxim golejador de l'equip aquesta temporada. Ara bé, els tres gols de l'altre dia a la Champions o els de dimarts pesen molt menys que el que va marcar al camp dels alemanys en el segon partit de la fase de grups. Hi ha gols que serveixen per maquillar estadístiques (tinc un post pendent de fa temps sobre aquest tema) i d'altres amb valor afegit. El fons d'armari, a priori, era per això últim.

L'altre beneficiat del partit de Copa és Alcácer, que per fi es va estrenar en competició oficial amb el Barça. Espero que un cop superada aquesta barrera psicòlogica que la majoria de jugadors que arriben al Barça superen d'una manera o altra, justifiqui el cost del seu fitxatge. De moment, però, Sandro i Munir sumen més gols en els seus equips (i no gols per omplir, justament).

El Barça tanca l'any en un bon moment que tot just va començar a la segona part del dia del clàssic, és a dir, des que Iniesta ha tornat a l'equip. Des d'aleshores, 4 victòries, amb 18 gols a favor i només 1 en contra. El repte per aquest 2017 és aixecar-li aquests sis punts al Madrid i guanyar la tercera Lliga consecutiva. Quasi tindria més mèrit que guanyar la Champions.  

dilluns, 19 de desembre de 2016

Pilotes d'or

Foto: fcbarcelona.cat
Gran victòria en el derby, a priori, més igualat dels últims anys (4-1, amb doblet de Luís Suárez, Messi i Jordi Alba). El Barça confirma, doncs, el seu bon moment amb tres victòries seguides convincents. L'aturada per Nadal no calia que arribés ara, justament ...

El derby va començar molt igualat, amb un Espanyol més valent de l’habitual, anant a buscar al Barça al seu camp, sense esperar darrera. Poques ocasions pels dos equipos, i les del Barça, a la contra. Messi en va tenir una molt clara abans del primer gol, que arribaria després d'una passada d’Iniesta de 40 metres que el jugador uruguaià va resoldre perfectament.

A la segona part, les opcions de l'Espanyol, si es que en va tenir (més per l'ajustat del marcador que per opcions reals) van durar fins que Messi va dir prou. Dues jugades genials, d'aquelles que recordarem i veurem en resums fins el dia que es retiri van desanivellar definitivament un partit que fins aleshores era relativament igualat. El 4t gol, de Messi, feia justícia per al millor jugador de tots els temps, en una última mitja hora per emmarcar.

Des que Iniesta va tornar a l'equip, al Barça li ha canviat la cara. Ja li va canviar el dia del clàssic, si bé dos punts van volar a l'últim minut. Amb ell i Messi junts al camp sóc una mica més optimista.

diumenge, 11 de desembre de 2016

Jugar bé i guanyar

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça va recuperar ahir a Pamplona el gust de jugar bé a futbol, quasi més important que els tres
punts aconseguits (0-3, doblet de Messi i Luís Suárez). Es trenca la ratxa de tres empats seguits a la Lliga, si bé l'equip continua segon a sis punts del Madrid.

Doncs si, jugar bé a futbol. Especialment a la primera part, amb un primer quart d'hora del Barça que són els millors minuts de futbol d'aquesta temporada. Les ocasions arribaven a partir d'un joc combinatiu, i no per individualitats. El fet que hagi tornat Iniesta a l'equip és definitiu, tal i com ja es va comprovar a la segona part el dia del clàssic. 

Al bon joc, però, no li va acompanyar encert en els primers 45 minuts, sinó el partit hauria quedat sentenciat abans del descans. A la segona part, i potser quan el Barça estaven fent menys mèrits per marcar, l'equip es va avançar amb un gol de L. Suárez que va ser alliberador. D'aquí fins al final va servir per gaudir de Messi, que va deixar una altra obra d'art en el tercer gol, que li serveix per ser el màxim golejador de la Lliga en aquests moments (11 gols). 

El partit d'ahir ha de tenir continuïtat, que és el que li mancat al Barça fins ara. Continuïtat de joc i de resultats (el segon vindrà del primer). I la necessita, també, perquè si vol guanyar aquesta Lliga ja no pot cedir més punts davant d'un Madrid que guanya sempre els seus partits, independentment de cóm jugui. Però jo prefereixo al nostre estil que el d'ells, els últims 25 anys serveixen de prova.

dijous, 1 de desembre de 2016

Una mica de llum

Foto: fcbarcelona.cat
Ja sé que molts pensareu que el partit d’ahir no és rellevant, que el de dissabte serà diferent, que com que hi ha partit de tornada (a casa) és lògica certa tranquil·litat (un 1 a 1 és un resultat favorable). Però aquesta lectura no em complau. Jo ahir volia una altra cosa.

Per començar, guanyar a un equip de Segona B és el mínim que podem exigir. Mala sort en les ocasions? Aleshores hauríem d’haver perdut, ja que l’Hércules en va tenir unes quantes, i més clares. El gol de l’empat (un golàs, tot sigui dit) és una jugada aïllada, i d’un nano del planter, Carles Aleñà, la llum en una nit que no passarà a la història. Els recanvis comprats continuen sense estar a l’alçada del que s’espera d’ells, pel preu que van costar i pel que oferien en els equips on jugaven.

L’equip no em genera bones vibracions en un mes de novembre molt dolent, saldat amb empats amb gust a derrota (Málaga, Reial Societat) o derrotes doloroses, com la Manchester. És una època on no es guanyen títols, sí, però es poden perdre, no oblidem. La desavantatge a la Lliga és tan gran que el saldo s’ha esgotat. A més, cal dir, aquí no compta el que tu fas, sinó també els altres, i la regularitat del Madrid (de resultats) és molt més clara que la del Barça.

dimarts, 29 de novembre de 2016

Lliçons no apreses

Foto: fcbarcelona.cat
Empat miraculós a Anoeta en un nou naufragi del Barça a Donosti (1-1, gol de Messi). El Barça a sis punts del Madrid quan el mes de novembre encara no ha acabat. Dissabte que ve clàssic per decidir si el Barça pot continuar depenent d’ell mateix per guanyar la Lliga

Que petit es veia ahir el Barça davant la Reial Societat. Els jugadors no aconseguien enllaçar 3 o 4 passades que ja tenien més d’un jugador de la Reial pressionant i aconseguint recuperar la pilota. Allò al que ens tenia acostumats el Barça, més abans i no tant ara. La primera mitja hora, especialment, va ser un bany absolut de l’equip donostiarra.

El resultat és el de menys, el que queda és la dinàmica de la temporada, salvada per Messi en molts moments, sinó l’equip ja s’hauria acomiadat del títol. Ara queden els números, la cantarella típica i ridícula de queden tantes jornades, que queda molta Lliga i bla bla bla de vergonya aliena. Les sensacions no són bones i el joc tampoc, Messi a banda.

Suárez i Neymar. El llistó va ser tan alt la temporada passada, que aquesta esperem el mateix i no està sent el cas. Tots dos estan rendint clarament per sota de les seves possibilitats. Tot i això, el gol d’ahir neix en una gran jugada del brasiler. Sense els tres de dalt en forma, el model Luis Enrique no s’aguanta per enlloc.

I queda la banqueta, ahir inexistent (un sol canvi en un dia per sacsejar). El quart davanter és una llegenda urbana, mentre Sandro s’infla a gols amb el Málaga i Munir ja en duu un parell amb el València. No cal dir res més.

divendres, 25 de novembre de 2016

Dia rodó

Foto: fcbarcelona.cat
Quina diferència amb el partit amb el Málaga! De fet, la diferència es diu Leo Messi. Amb ell, l'equip va semblar un altre. La victòria al camp del Celtic (0-2, els dos de Messi) deixa el Barça classificat per a vuitens i, a més, com a primer de grup. Feina feta fins febrer.

Tot va sortir bé en el partit de l'altre dia. Victòria, targeta pels jugadors amenaçats (Neymar i Rakitic), porteria a zero, descans pels retornats de les lesions (Piqué i Jordi Alba), minuts per Marlon, el central del B. Un dia tranquil, en definitiva.

Al final al Barça li ha sobrat un partit en aquesta lligueta. I ja va bé, ja que abans de la darrera jornada de la fase de grups hi ha el clàssic (el Madrid si que tindrà alguna cosa a jugar-se, ser primer de grup). Molt millor ser primer que segon de grup; el Barça sempre supera ronda quan queda primer de grup i sempre queda eliminat quan queda segon de grup des de la temporada 2004-2005. Independentment dels rivals.

Ara toca guanyar els dos propers partits de Lliga per seguir amb opcions i no dependre de tercers. Si no, tota aquesta suposada planificació de la temporada, la d'arribar amb el millor punt de forma al mes de març, de poc servirà si es fia tot a la Champions (i la seva imprevisibilitat) quan la Lliga ja no depén de tu. Diumenge no es pot repetir la història a Anoeta.

diumenge, 20 de novembre de 2016

El típic dia

Foto: fcbarcelona.cat
Decepcionant empat a casa amb el Málaga (0-0) en el retorn del Barça a la Lliga. Aquest resultat combinat amb la victòria del Madrid en el derby madrileny deixa els blancs 4 punts per davant i un horitzó no gaire esperençador. El clàssic apunta a molt més decisiu pel Barça que pel Madrid ara mateix. 

El Barça no està bé. Els resultats als camps del València i Sevilla o la golejada al City han camuflat les vergonyes d'un equip irregular, en el joc i en els resultats. En el joc perquè el Barça no ha trobat una continuïtat en el joc, bé sigui per les baixes (ahir sense Messi per vòmits), bé sigui perquè des de la banqueta no arriben solucions. Estem a novembre i algunes excuses ja no són creïbles. El club ha fet una despesa molt important en fitxatges i l'excepció a dia d'avui és el lesionat Umtiti. La resta ha quedat en l'efervescència del Gamper i poc més. Com en els vells temps.

De fet, aquest inici de Lliga del Barça és el pitjor en puntuació des de la temporada 2007-2008, la darrera de Rijkaard, Deco i Ronaldinho (24 punts aleshores per 26 en l'actual). Molt aclaridor. I ja sabem cóm va acabar aquella temporada.

El d'ahir va ser un d'aquells partits que molts seguidors del Barça diuen que amb Luis Enrique ja s'havien acabat. Allò de que amb Luis Enrique ja s'havia trobat la fórmula per jugar contra equips que es tanquen al darrera, allò que ja no sabíem fer en la darrera temporada de Guardiola (ja sabeu, aquella eliminatòria amb el Chelsea). Doncs no. El Barça de Luis Enrique reprodueix cada temporada els mateixos problemes amb els mateixos equips. El Málaga era l'últim equip que havia deixat al Barça sense marcar un gol. Ahir va repetir la proesa.

I això que el Barça va començar bé el partit, arribant per la banda dreta amb un bon (de nou) Sergi Roberto, però sense rematada final (bones intencions però poc o nul perill). Òbviament, Luis Suárez no té substitut. Amb aquest tipus de partits és clau marcar aviat per a que l'equip contrari no és creixi, o arribi el típic gol a la contra en una sola oportunitat (i la va tenir, el Málaga). A la segona part, i en vista que el gol no arribava, Piqué s'acabaria convertint en el davanter més incisiu de l'equip. Dos punts més que volen del Camp Nou, i ja en van 7 aquesta temporada (de 18 possibles).

I diumenge que ve a Anoeta ...

dimarts, 8 de novembre de 2016

Allò que queda

Foto: fcbarcelona.cat
Gran remuntada a Sevilla (1-2, amb gols de Messi i Luis Suárez). El Barça manté distàncies amb el Madrid i obre forat amb l'Atl. Madrid, que no pot seguir el ritme dels dos grans.

El partit de diumenge serà un altre d’aquells que ens quedarà a la memòria i que utilitzarem el dia que ens preguntin pels grans partits de Leo Messi. Aquella remuntada al camp del Sevilla!

Era un partit que no pintava bé. Un Sevilla que dominava i que se li veia que tenia clar el què volia fer. El Barça, sovint rere la pilota, i tot fiat al trident, que abans de l’aparició de Messi ja n’havia tingut una de molt clara just al començar. Però al minut 40 Messi va decidir que era el moment de posar-se l’equip a l’esquena. Guanyar era clau per no despenjar-se, i l’argentí continua competint cada partit com si no hagués guanyat mai res. Aquest és el gran mèrit de Messi i de molts que l’acompanyen en aquesta generació de jugadors irrepetibles.

A l’inici de la segona part ja es veia que la cosa pintava diferent, amb un Messi omnipresent. D’ell va néixer la jugada del segon gol de Luis Suárez. 1-2, impensable per qui només hagués vist la primera part, en una repetició, a la inversa, del partit de dimecres passat a Manchester.

Ara dues setmanes de descans i el clàssic del Camp Nou que ja es dibuixa a l’horitzó. El saldo perdut amb l'Alabès ja s'ha compensat.

dimecres, 2 de novembre de 2016

Qui va apagar el llum?

Foto: fcbarcelona.cat
Derrota de les que fan mal en la visita a Manchester (3-1, gol de Messi). Dic que fa mal no tant pels punts no guanyats (el Barça segueix primer de grup), sinó per les formes, en l'enèssima desconnexió d'aquesta temporada.

Va ser un partit amb dos guions molt diferents, en que el punt d'inflexió va ser el gol de l'empat de l'equip anglès. Fins aquell moment, vam veure un Barça que li va saber jugar millor al City que el dia del Camp Nou. I que amb el 0-1 va tenir als anglesos absolutament noquejats. Però el gol de l'empat just abans del descans canviaria l'escenari, tot producte d'una errada puntual de Sergi Roberto. Igual que a Barcelona amb l'errada de Bravo, però a la inversa.

Si alguns pensàvem que el Barça es podria refer a la segona part i recuperar el domini fins l'1-1 anàvem ben equivocats. Les errades (moltes no forçades) se succeirien a la segona part, amb un equip desconnectat incapaç de remuntar. La rematada al pal d'André Gomes seria un miratge enmig d'un desert. El Barça seguiria encaixant gols amb una facilitat sorprenent, recordant els partits de Balaïdos i Mestalla.

No hi ha manera que el Barça enllaci 5 partits seguits guanyant, una regularitat que ara com ara és incapaç de trobar l'equip, per molt que la derrota d'ahir no tingui uns efectes desastrossos. La situació del Barça a la Champions continua sent inmillorable per a classificar-se per vuitens i, a més, com a primer de grup. Els problemes són uns altres, que més tenen a veure, em temo, amb aspectes de cap que de joc (que també). La temporada avança i cal posar-hi remei.

diumenge, 30 d’octubre de 2016

Tres punts i res més

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria per la mínima en la prèvia d'una nova setmana exigent (1-0 contra el Granada amb gol de Rafinha). El Barça puja fins al segon lloc de la classificació, a 2 punts del Madrid. El proper cap de setmana partit vital a Sevilla.

Va ser un mal partit del Barça. Tot i els primers minuts, activat i amb ganes de resoldre per la via ràpida, ja es va veure ràpidament que els jugadors clau no tenien el seu millor dia. Per sort, Rafinha va estar encertat en una jugada que es va acabar resolent de la forma més complexa. Això va permetre no viure angoixat els últims minuts del partit, davant d'un equip que no va rematar a porta en tot el partit. Els tres punts van ser la millor notícia. I la consolidació de certs jugadors també.

Per començar, Umtiti. El francés ho està fent molt bé, tant amb rivals de menys entitat (com el d'ahir) com amb els més exigents. Sembla que per fi ja hi ha relleu per Mascherano, tot i que en aquests últims partits hagin de jugar tots dos junts per la baixa de Piqué. L'altra gran notícia és Rafinha, que ja duu 5 gols a la Lliga. Dóna la sensació que si les lesions el respecten el veurem molt més que no pas la temporada passada, i que en aquesta suposada lluita per ser el relleu d'Iniesta, té cert avantatge respecte de Denis o André Gomes.

Arriba una nova setmana clau abans d'una altra aturada per les seleccions (quina mandra). Una setmana en que clarament el partit del cap de setmana davant el Sevilla és molt més important que no pas la visita a Manchester. El clàssic ja és a un mes vista i seria convenient no arribar-hi amb un escenari massa desfavorable 

dilluns, 24 d’octubre de 2016

Victòria vital

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria en l'últim segon en un nou desplaçament exigent a la Lliga (2-3 a Mestalla, amb doblet de Messi i un de Luís Suárez). El Barça que se situa tercer, a dos punts del Madrid, que és líder.

Els partits a Mestalla sempre són difícils, per molt que el Barça no hi perdi en Lliga des de la temporada 2006-2007. Des d'aleshores, 5 victòries, algunes d'elles molt agòniques (com la d'ahir) o alguns punts perduts que semblaven guanyats (com l'any passat).

La primera part del Barça va ser correcta, pel meu gust millor que la de dimecres amb el City (obvi, no juguen igual). Un Barça que controlava el partit sense crear excessiu perill fins que la primera rematada clara va acabar dins de la porteria. A partir d'aquest moment, i fins el descans, el Barça ho va tenir de cara per deixar el partit molt de cara, però no ho va saber aprofitar. 

La segona part va començar com va acabar la primera, amb una rematada al pal de Rakitic. Però a partir d'aquell moment, el València començaria a anar cap amunt. Dos gols en cinc minuts i el Barça que es veia per sota en el marcador a mitja hora del final. L'empat ràpid de Luís Suárez deixava un marcador equilibrat i un partit més obert que es podria haver endut qualsevol dels dos equips. Però una genialitat entre Messi i Neymar provocava el penal que Messi transformaria en el darrer segon de partit. Victòria vital per no allunyar-se excessivament dels llocs capdavanters.

La mala notícia del partit de dissabte va ser la lesió d'Iniesta, que deixa el jugador ko pels propers dos mesos de competició, just ara que estava en un molt bon moment. Ha arribat l'hora que els que han arribat aquesta temporada facin un pas endavant. 

dijous, 20 d’octubre de 2016

Quan jugues amb el Millor

Victòria molt important en el partit més exigent de la fase de grups a la Champions (4-0 davant el
City, amb hat trick de Messi i un gol de Neymar). El Barça s'afiança en el primer lloc del grup, amb 5 punts d'aventatge respecte dels anglesos. En dues setmanes, la "tornada" a Manchester. 

El resultat final no reflecteix, en absolut, el que va passar en el partit d'ahir. Va ser un partit igualat en el seu conjunt; 56% de possessió pel Barça, per un 44% pel City. 12 a 11 en rematades a porta i 8 a 6 en xuts entre els tres pals. Números més que suficients per justificar el que dic. 

La primera part va ser més del City que del Barça, que en prou feines podia sortir amb la pilota jugada des de darrera. Això si, en les tres oportunitats que va tenir, una va acabar en gol i en una altra gairebé. El City, en canvi, estaria més desencertat al davant, amb un Ter Stegen que ahir va fer el seu millor partit aquesta temporada. Just el dia que tornava Bravo ...

La segona part, que va començar com va acabar la primera, amb dues arribades perilloses del City, vindria condicionada per una errada de Bravo (en el seu retorn al Camp Nou) que acabaria expulsat en el 53'. Acte seguit, el 2-0 i el 3-0, amb un Messi que no perdona mai. Hat trick en un altre partit del jugador argentí per guardar.

Més enllà del partit, el que més em va sorprendre és la fredor amb la que el Camp Nou va rebre a Pep Guardiola. El millor entrenador de la història del club rebut com si fos algú qualsevol. Hi ha coses del Barça que no entendré mai. 

diumenge, 16 d’octubre de 2016

Retorn amb golejada

Foto: fcbarcelona.cat
El retorn a la Lliga es va saldar amb una golejada molt còmoda (4-0, doblet de Rafinha, Luís Suárez i Messi). Tot segueix igual, però, a la classificació, després d'una jornada en que els quatre primers classificats han guanyat.

El Barça es va presentar a jugar el partit amb algunes baixes importants, especialment als laterals, amb les baixes de Sergi Roberto i Jordi Alba. Luis Enrique ho va compensar amb tres centrals (Piqué, Mascherano i Mathieu), i dos homes a banda, Arda per la dreta i Digne per l'esquerra. El francés va fer un partit correcte, demostrant que pot ser un relleu per aquella banda, cosa que no passa amb el lateral dret ...

La primera part no va ser gaire engrescadora, tot i els tres gols i alguna altra ocasió que podria haver deixat un marcador més ample al descans. Jugar sense Messi ni Iniesta ara mateix té aquestes conseqüències.

A la segona part, amb l'entrada del millor jugador del món, es va veure un altre Barça. Per començar, gol de l'argentí als tres minuts d'entrar al camp, en una bona combinació amb Neymar (ahir amb dues assistències). Amb Messi es vaure un joc més dinàmic, amb un Barça que va generar moltes més ocasions, fet que hi acompanyava un Dépor que va jugar bona part de la segona part amb 10 homes per l'expulsió de Laure. Si el marcador no es va incrementar va ser per la mala sort d'un Paco Alcácer que només li manca encert.

Resumint, partit ideal per rebre dimecres al City de Guardiola, el retorn del millor entrenador de la història del Barça.

dimarts, 11 d’octubre de 2016

Els inicis de temporada de Luis Enrique

Amb la derrota a Balaïdos la darrera jornada de Lliga em va quedar la sensació que el Barça de Luis Enrique ha començat igual les tres temporades en que ell ha estat entrenador del primer equip. És a dir, irregular. Veiem-ho:

La primera temporada de Luis Enrique, fins l'aturada del mes d'octubre, l'equip va jugar 7 partits de Lliga i 2 de Champions. A la Lliga, 6 victòries i un empat (a zero al camp del Málaga). A la Champions, una victòria i una derrota (aquell 3-2 al camp del PSG). Així, i almenys a nivell de resultats, la primera part del campionat del Barça seria excel·lent (líder a la jornada 7 amb 19 punts de 21 possibles), sent la davallada en resultats just després d'aquella aturada (derrotes consecutives amb el Madrid i el Celta, a casa).

La segona temporada de Luis Enrique va començar pitjor que l'anterior. Dels 7 partits de Lliga, 5 victòries i 2 derrotes (la golejada al camp del Celta i la derrota al Pizjuán). A la Champions, els resultats serien una mica millors, amb un empat i una victòria (aquella agònica remuntada a casa amb el Leverkusen). A diferència de la temporada anterior, cal dir que l'equip venia de jugar les finals de la Supercopa espanyola i europea.

I aquesta temporada el balanç a la Lliga encara és pitjor: Dels 7 partits de Lliga, 4 victòries, 1 empat i 2 derrotes (a casa amb l'Alavès i la ja coneguda amb el Celta). En canvi, a la Champions les coses milloren, amb un ple de victòries (2 de 2). Per tant, i resumint-ho: cada any pitjor.

Cal dir, però, que en les dues últimes temporades els resultats de la resta dels equips "han acompanyat". La temporada passada el líder després de la 7a jornada era el Vilareal amb 16 punts, un més que el Barça, i en l'actual ho és l'Atl. Madrid, amb 15 punts, dos més que el Barça. Potser això ha ajudat a que l'aturada del mes d'octubre es visqui de forma molt més tranquila que no pas amb un Madrid al capdavant i amb uns quants punts d'aventatge.

Més enllà d'aquest anàlisi, semblaria que el Barça de Luis Enrique acaba millor que no pas comença les temporades, tot i el daltabaix del mes d'abril de la temporada passada que va costar l'eliminació als quarts de la Champions i haver de competir fins al final per no pedre una Lliga que ja estava guanyada. Això de que les segones voltes són millors que les primeres, però, ho comprovaré a final de temporada.

dilluns, 3 d’octubre de 2016

Perdre des de la banqueta

El Barça va deixar escapar ahir la possibilitat de situar-se primer a la classificació després de perdre per 4-3 (gols de Piqué per partida doble i Neymar de penal). El Barça cau fins el quart lloc en la pitjor arrencada en Lliga des de 2005 i disposarà de quinze dies per posar remei als molts defectes que té l’equip actualment.

Entre aturada i aturada per compromisos internacionals el Barça ha deixat escapar més punts (8) que no pas n’ha guanyat (7). I és que la trajectòria del Barça en aquesta Lliga és absolutament irregular, on ha estat capaç de guanyar per golejades d’escàndol i perdre punts de forma inesperada a priori. Ahir, una altra ensopegada en un dia que tot pintava de cara.

El Barça de Luis Enrique s’ha acostumat a jugar el mateix tipus de partit en una sèrie de camps, com ara Balaïdos o Anoeta, per posar dos exemples clàssics. En una reproducció del partit de la temporada passada (de que serveixen els vídeos dels partits? I l'staff tècnic?), el Barça es va situar en un vergonyant 3-0 als 30 minuts de joc sense saber ben bé cóm hi havia arribat. I sense marge per la remuntada. És d'elogiar l'amor propi de la segona part, amb un Piqué enorme i un Iniesta que entrava 45 minuts tard al partit. Però no va ser suficient, i més amb l'errada de Ter Stegen quan semblava que la remuntada podia arribar. 

Més enllà de les errades puntuals de certs jugadors (Ter Stegen, Busquets) o estats de forma (Neymar i Luis Suárez no estan en el seu millor moment), les decisions que s'estan prenent des de la banqueta no estan sent les més encertades en aquesta temporada. A Alemanya es va arribar a temps de rectificar, però no amb l'Alabès o ahir amb el Celta, en unes rotacons que costen d'entendre quan no hi torna a haver partit en 15 dies.

Per sort, en 15 dies torna el millor jugador del món, que camufla qualsevol defecte de l'equip.

dijous, 29 de setembre de 2016

Remuntada des de la banqueta

Foto: fcbarcelona.cat
Important victòria en el segon partit de la lligueta de la Champions (1-2, amb gols d'Arda Turan i Gerard Piqué). El Barça se situa amb sis en el seu grup, líder en solitari gràcies a l'empat del City amb el Celtic en l'altre partit (3-3). Jornada rodona que facilita les coses per a la classificació per a vuitens.

Ahir el partit es va guanyar des de la banqueta. Primer, amb els canvis que va introduir Luis Enrique a la 2a part, amb l'entrada de Rafinha i Arda Turan, que van donar un major equilibri a l'equip. I segon, gràcies a l'estratègia en la jugada del segon gol. No és el primer gol del Barça aquesta temporada que arriba desde la pissarra del vestuari.

I és que la primera part no va ser bona. Tot i uns primers minuts de relatiu domini i amb ocasions perdudes, el Barça es veia sempre superat per un Borrussia que molt fàcilment arribava a l'àrea de Ter Stegen. La lesió del millor home dels alemanys (Rafael) va facilitar les coses pel segon temps.

Ahir Luis Enrique va donar la titularitat a un dels reforços del Barça d'aquest estiu, Alcácer, que en prou feines va tocar tres pilotes en els primers 45 minuts (dada rac1). Luis Enrique el canviaria tot just al començar la 2a part. És aviat per fer valoracions del jugador valencià, que en prou feines fa un mes que juga al Barça, però és inevitable questionar certes operacions si el que has de dur no ha de millorar allò que ja tens. I ja sabem de qui parlo.

diumenge, 25 de setembre de 2016

MVP

Foto: fcbarcelona.cat
Golejada en la visita a El Molinón (0-5, doblet de Neymar, Luís Suárez, Rafinha i Arda Turan) i el Barça que es coloca a un punt del Madrid, que va empatar en el seu partit amb el Las Palmas. Jornada rodona.

El millor jugador del partit, sense cap mena de dubte, va ser Sergi Roberto. Va assistir en el segon i quart gol, i el tercer val per "mitja" assistència seva. De fet, ja és el màxim assistent de la Lliga (en duu 4). A més, va provocar l'expulsió del jugador de l'Sporting que, al cap i a la fi, serviria per desanivellar un partit que en aquell moment estava molt més igualat del que el marcador assenyalava. Sergi Roberto està demostrant, una vegada més, que amb paciència i minuts els jugadors del planter poden tenir cabuda en el primer equip, i que el discurs fàcil de que "Messis" o "Iniestes" només n'hi ha un a la vida haurien de desaparèixer de l'imaginari col·lectiu del seguidor del Barça. Però sóc molt pessimista.

I això que l'equip ahir no va jugar un bon partit. La primera part va ser més del Barça, que amb un parell de contres va posar el marcador molt de cara, sense tampoc haver generat excessives ocasions. A la segona part, l'equip va baixar molt el nivell, amb el cap molt probablement a Alemanya, amb el proper desplaçament de la Champions. Però l'expulsió de Lora al 75' va acabar de decidir un partit que s'estava posant molt incómode.

Vull destacar Neymar, que hi va posar més voluntat que encert. Els dos gols van venir quan l'Sporting jugava amb 10 i li va servir per maquillar unes estadístiques que sovint amaguen altres aspectes del joc, com ara la manca d'encert en la darrera passada. No s'amaga i sempre ho intenta, com d'altres vegades, però aquest punt de finor encara no el té.

De moment, el primer partit sense Messi s'ha solventat amb molta eficàcia. Dimecres, a Alemanya, no serà tan senzill. 

dijous, 22 de setembre de 2016

Oportunitat perduda

Foto: fcbarcelona.cat
Nova punxada a casa, aquest cop davant l'Atl. Madrid (1-1), en el partit més exigent en el que va de temporada. Una punxada, a priori, menys sorprenent que la del dia de l'Alabès, però que sap greu quan el Madrid, hores abans, també havia punxat. Les distàncies, doncs, es mantenen.

El partit va tenir dues parts clarament diferenciades. Una primera, de domini del Barça, sense excessives ocasions de gol, però clarament superior a un Atl. Madrid que en prou feines sortia de la "cova". L'1-0 al descans feia justícia, sense grans excessos. La segona part del partit no va començar al minut 46, sinó amb la substitució de Busquets. A partir d'aquest moment, i de forma successiva, es van donar una sèrie de situacions que acabarien amb el gol de l'empat de l'Atl. Madrid: la lesió de Messi i una jugada afortunada. El partit es posava, doncs, en l'escenari ideal per l'Atl. Madrid i el pitjor pel Barça, sense el seu millor jugador (sense Messi en els propers tres partits) i amb els altres dos membres del trident desconnectats.

Resulta curiós això del Barça amb els blanc-i-vermells. D'una banda, és el rival que més li té la mida presa, però de l'altre, encara és hora que guanyi al Barça en un partit de Lliga. Això si, a la Champions 0 de 2. Aquest fet potser és una bona manera d'entendre cóm de dissociats poden estar, moltes vegades, joc i resultats.

Ara sense Messi en els propers tres partits, tots lluny del Camp Nou, a la Lliga i a la Champions. Moment per veure el fons d'armari i perquè Neymar i Luís Suárez es posin les piles.

dissabte, 17 de setembre de 2016

Trident en forma

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça ha recuperat la velocitat de creuer. La golejada d'avui (1-5, amb doblet de Messi, Luís Suárez, Neymar i Rafinha) ha servit per deixar enrera els fantasmes de la derrota a casa amb l'Alabès i recuperar les bones sensacions dels primers partits de la temporada.

No ha estat una golejada plàcida, però. El Leganés ha sortit amb la intenció d'anar a buscar el Barça a dalt de tot, pressionant la sortida de pilota des del mateix Ter Stegen. Tot i les difcultats, quan els defenses o els migcampistes han pogut connectar amb el trident, aquests s'han encarregat de liquidar el partit. Messi, en la primera arribada clara a porta, i Luís Suárez, després d'una gran jugada de l'argentí, han apagat el foc d'un Leganés que deixava la defensa massa desguarnida en el seu desig de mirar endavant. Neymar, abans del descans, completava la terna. Amb els tres de dalts endollats quasi no hi ha cap equip que ho pugui aturar.

La segona part ha servit per donar relleu a jugadors que necessiten tenir descans (Luis Suárez i Rakitic) i s'ha donat entrada a jugadors com Alcácer o Arda Turan. L'equip no ha notat en excés els canvis i els gols han seguit arribant, si bé en el tram final de partit el Leganés ha buscat amb insistència el gol que adornés el marcador. I l'ha trobat.

Dimecres primer partit dels grans de la temporada, amb l'Atl. Madrid. El millor atac contra la millor defensa. I en el record, l'eliminació la temporada passada a la Champions. Dóna la sensació que els jugadors esperen amb ganes aquest partit. Jo també.

dimecres, 14 de setembre de 2016

Festival per començar

Foto: fcbarcelona.cat

Golejada històrica en l'estrena a la Champions d'enguany (7-0, amb hat trick de Messi, dos de Luís Suárez, Neymar i Iniesta). El retorn a la Champions va servir per sumar els primers punts a la lligueta i per oblidar la derrota de dissabte.


Hi ha dies que només veient les primeres accions de Messi ja intueixes que allò pot acabar sent un festival. El d'ahir és un d'aquells dies. Ell va ser qui va obrir el marcador, qui va generar més perill a l'àrea rival i generador de joc, qui va tancar el marcador abans del descans. La importància de Messi en el joc de l'equip és absoluta. La resta del partit va servir pel lluïment d'alguns i per deixar xifres pel record: 6è partit de Messi a la Champions amb 3 gols o més, 4 assistències de Neymar i la golejada més gran del Barça a la Champions.

Més enllà del millor jugador de tots els temps, el partit va servir per veure com Ter Stegen aturava un altre penal (el 3r dels 7 que li han llençat des que és jugador del Barça) i com Umtiti, a dia d'avui, passa pel davant d'un Mascherano que s'haurà de posar molt les piles. El defensa francès cada dia que juga m'agrada més i amb la titularitat d'ahir em dóna la sensació que està un pas pel davant del "jefecito". No deixa de ser una bona notícia per l'equip tenir un altre central de garanties.

diumenge, 11 de setembre de 2016

Tres punts regalats

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça va perdre ahir a casa amb l'Alabès (1-2, gol de Mathieu) en el retorn a la Lliga. Punxada absolutament inesperada i ara el Madrid que pren avantatge. Caldrà aixecar-se ja que el dimarts torna la Champions.

Ja sé que la crítica més fàcil que se'm pot fer és dir que sóc el típic culer dels 80, derrotista, que a la mínima ja estic tremolant i pensant en negatiu. És possible que hi hagi alguna influència en aquesta manera de viure el Barça, malgrat la gran època que estem vivint. Però pensar que ahir es van regalar (sí, regalar) tres punts que poden ser vitals per aquesta Lliga no és cap derrotisme. Hi ha marge de recuperació, està clar, però gastes "saldo" de punts per perdre amb rivals de més entitat davant d'un equip clarament inferior.

I és que el partit d'ahir es donava per descomptat per part de tothom. Afició, jugadors i entrenador: L'11 inicial n'era una demostració, amb un munt de canvis respecte dels primers partits de Lliga i amb només un jugador del planter en l'equip inicial (Busquets). El resultat va ser el caos, caos combinat amb un equip, l'Alabès, que tot li va sortir bé. Ordre defensiu, poques concesions defensives, encara menys ocasions de gol i màxim encert en les poques oportunitats (dos gols i un d'anul·lat).

Ara el més fàcil és criticar els nous fitxatges, recordar els que no hi són amb comparatives d'un sol partit. Absurd. El Balanç molt més endavant. Potser s'havia elogiat excessivament (jo el primer) tots aquests jugadors que han de donar relleus de garanties a l'11 titular. Ahir no ho van fer, però tampoc van solucionar res els que van entrar per intentar-ho arreglar. Canviar la dinàmica d'un partit com el d'ahir és molt difícil, ja que no es prepara com cal des de la prèvia.

Ara ja està, cal passar pàgina del partit d'ahir i començar a mirar endavant, tornant a jugar quan més aviat millor i tenint un millor criteri a l'hora de fer les rotacions. Només amb el temps sabrem si han estat encertades aquestes incorporacions.

dilluns, 29 d’agost de 2016

Suplents de garanties

Foto: fcbarcelona.cat
Important i meritòria victòria ahir a San Mamés (0-1, gol de Rakitic). Segona victòria consecutiva a la Lliga en el partit més exigent en aquesta arrencada de temporada. Els números de Luis Enrique en aquest camp, en Lliga, són excel·lents: tres partits i tres victòries. La única excepció, el 4-0 de la temporada passada a la Supercopa. El Barça, doncs, arriba a la clàssica aturada per les seleccions amb un 6 de 6 punts possibles, empatat amb el Madrid i el sorprenent Las Palmas.

Amb perspectiva, el Barça em va agradar. Va mancar efectivitat (el partit es podria haver resolt molt més favorablement) i això va donar a peu a que l'Ath. Bilbao s'ho creiés i apretés, especialment en el darrer quart d'hora de partit, on la victòria va perillar. De moment, els nous fitxatges van funcionant: Umtiti va complir més que correctament (alguna pèrdua de pilota i una targeta groga serien els punts a millorar) i Denis va estar correcte (però penso que podria donar més). Arda segueix lluïnt a dalt, i ahir va donar l'assistència en l'excel·lent jugada del gol. Arda ha particpat en sis gols de l'equip (tres gols i tres assistències) en els quatre partits d'aquesta temporada. Els seus crítics (que eren moltíssims) han desaparegut del mapa.

Ter Stegen. Amb la marxa de Claudio Bravo, ahir Ter Stegen estrenava titularitat. I en un camp de no massa bons records per ell. Però l'alemany té molt caràcter i va demostrar que té molt millor toc de pilota que molts jugadors de camp. El Barça ens ha acostumat tant a intentar sortir des de darrera amb la pilota jugada que ja no hi veig cap perill ... Encara que alguna vegada si que n'hi ha.

Sembla que aquesta temporada si que hi ha fons d'armari de garanties (malgrat Luis Enriques estigui encaparrat amb fitxar un quart davanter). Un altre tema és aquesta obsessió en buscar fora el que hi ha casa (ja en vaig parlar el seu dia aquí). Ara que sembla que vindrà el famós quart davanter i Munir haurà de buscar-se la vida fora del Barça (com Samper).

dijous, 25 d’agost de 2016

Molt agraïts, Claudio

Foto: fcbarcelona.cat
Mirat amb perspectiva, el dia que Valdés marxava del Barça molts (menys alguns opinadors de gustos dubtosos) pensàvem que el trobaríem molt a faltar. En aquells moments ja se sabia que el seu substitut seria Ter Stegen, i poc després Claudio Bravo, per donar un punt de competència a la porteria. Una aposta arriscada i que, passat un temps, ha donat uns resultats excel·lents. Tot el mèrit de Zubi, està clar.

Ara, després d'aquest bienni exitós, tornen els canvis a la porteria: Bravo se'n va al City (proper rival a la Champions) i el Barça fitxa Jasper Cillessen, de l'Ajax.

Bravo marxa perquè ho vol jugar tot, igual que Ter Stegen. I després de ser titular a la Lliga, ha vist com perdia oportunitats a l'altra gran competició, la Champions. Amb el City, ell guanya la possibilitat de ser el porter indiscutible i alhora millora la seva fitxa. Pel Barça, perd un jugador que li ha donat bon rendiment, però si no es podia fer res, si calia decidir-se per un o altre, no em sembla malament la tria. Ter Stegen ha demostrat en aquests dos anys que pot ser un bon porter pel Barça, és jove i amb projecció. De Cillessen ja en parlarem quan el veiem jugar.

El que està molt clar d'aquesta història és que Luis Enrique no compta amb Jordi Masip, que té un paper absolutament residual a l'equip. Ara, que potser era el moment per apostar per ell com a segon porter, ha preferit buscar fora. Exactament igual que en altres casos (Samper, Munir). Quan veig això recordo Pedro, Busquets, Sergi Roberto i el que pensàvem d'ells abans de consagrar-se en el primer equip. 

diumenge, 21 d’agost de 2016

El campió en vol més

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça ha començat la Lliga amb un festival (6-2 davant el Betis, amb hat trick de Luis Suárez, doblet de Leo Messi i gol d'Arda Turan). Sis gols per començar la Lliga. El campió està en forma i vol la tercera Lliga consecutiva.

El Barça va sortir a jugar endollat. Ja al minut 6 s'avançava amb un altre gol d'Arda Turan, que està fent un inici de temporada brillant (tres gols gols en tres partits). Tot i l'empat del Betis en la seva primera rematada a porta, l'equip es va saber refer ràpid i deixaria el marcador molt més favorable abans d'arribar al descans, amb gols de Leo Messi i Luís Suárez.

Ara bé, el millor estava per venir. Els primers 15 minuts de la segona part són un autèntic recital, amb més de mitja dotzena d'ocasions (totes molt clares) i dos gols més, de nou de Leo Messi i Luís Suárez. L'equip ha començat la Lliga demostrant a tothom que té ganes de revalidar el títol, d'aconseguir la tercera seguida. Això i tornar a guanyar la Champions. Quasi res.

Qui també ha començat la Lliga tal i com la va acabar (fent un triplet) és Luís Suárez. El jugador uruguaià acumula 17 gols en els últims 6 partits de Lliga (5 de la temporada passada i el primer d'aquesta). Uns números al·lucinants. Una broma de mal gust que no estigui, segons la UEFA, entre els tres millors jugadors de la temporada passada.

dijous, 18 d’agost de 2016

On deixarà el llistó Leo Messi?

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça va conquerir ahir la Supercopa d'Espanya després de guanyar 3-0 (doblet d'Arda Turan i Leo Messi) al Sevilla. Els blaugrana, doncs, sumen el primer títol de la temporada, el 8è de l'era Luis Enrique (de 10 possibles) i el 29è de l'era Messi. Tants com anys té.

El partit només va tenir història fins que Arda Turan va marcar el primer gol. El Barça, entre les novetats en l'11 inicial (amb 4 dels fitxatges, Umtiti, Digne, Denis i André Gomes) i la comoditat del marcador del partit d'anada, va sortir poc tensionat, just al contrari que el Sevilla, que en els primers minuts va generar més perill que en tot el partit de l'altre dia. Però el gol d'Arda Turan, després d'una bona combinació entre André Gomes i Messi, va deixar el títol decidit. La resta, va servir de rodatge pels nous fitxatges i per a que Bravo aturés un penal en el seu més que probable darrer partit al Camp Nou (sembla que ho té fet amb el City).

Dissabte arrenca la Lliga i el Barça sembla que hi arriba en bona forma, tot i algunes lesions sense excessiva importància (Iniesta, Mascherano, Ter Stegen, Mathieu). I és que sembla que aquesta temporada sí que hi ha un fons d'armari de garanties, especialment al mig del camp, amb jugadors com Arda Turan, que sembla que comença a ser el jugador que era a l'Atl. Madrid. Ahir va completar un bon partit fent de davanter i demostrant, de nou, que la incorporació d'un quart davanter no sembla imprescindible a ulls de la majoria. Tampoc em vull oblidar de Digne, que ha fet dos bons partits contra el Sevilla i que li posarà les coses difícils a Jordi Alba. I Sergi Roberto, que està aconseguint que no trobem a faltar a Dani Alves.

Qui no para és Messi. Ahir va aixecar la copa per primera vegada com a capità, en abscència d'Iniesta. Amb el gol d'ahir ja en duu 12 en aquesta competició i és el màxim golejador històric. La col·lecció de rècords del millor jugador de tots els temps és al·lucinant.

dilluns, 15 d’agost de 2016

Mig títol a la butxaca

Foto: fcbarcelona.cat
El debut en partit oficial del Barça em va acabar deixant bones sensacions, més enllà del resultat final, que també (0-2, amb gols de Luis Suárez i Munir). El millor resultat en l'anada de la Supercopa d'Espanya dels últims anys deixa el títol a tocar.

El partit va tenir dues parts clarament diferents: Una pimera on el Barça va semblar fos en comparació a un Sevilla que venia de jugar la final de la Supercopa d'Europa 5 dies abans. Semblava que era el Barça qui havia jugat aquell partit! Tot i això, el Sevilla no generava perill i la única rematada clara va ser de Suárez a poc de començar. El pitjor dels primers 45 minuts van ser les lesions de Mathieu i Iniesta, substituïts pels nous fitxatges Digne i Denis Suárez, que van jugar uns molt bons minuts.

El lateral francés va semblar que pot plantar cara perfectament a la titularitat de Jordi Alba, mentre que amb Denis Suárez s'observa un relleu de garanties al mig del camp per quan Iniesta no hi sigui. És aviat, i no cal tornar-se boig amb les valoracions, però de moment tots dos ahir van completar un bon partit.  

A la segona part tot va canviar a partir del gol (ja havia avisat Luis Suárez en una rematada de cap minuts abans). Aquí és de destacar l'assistència d'Arda Turan, en una jugada que és del millor que se li ha vist des que és jugador del Barça. D'aquí fins al final el Barça va tenir opcions per deixar la final més que sentenciada, però la manca d'encert i un encertat Sergio Rico ho van evitar fins que va aparèixer Munir per demostrar. de nou, que és la millor opció de 4t davanter per aquesta temporada.

dimecres, 10 d’agost de 2016

El Gamper

Amb l'edició d'enguany el torneig compleix ja 50 anys. Encara el recordo quan era un torneig a quatre, amb semifinals i final. Amb un rival teòricament senzill a les semis (sorteig a mida) i un rival de renom a la final. Era la primera opció (la presentació oficial) de veure l'equip en la nova temporada (si anaves al Camp Nou), fins la irrupció de les televions (amb tots els partits de pretemporada) i les supercopes corresponents.

Els primers records que en tinc són dels anys 80, quan el Gamper l'havies de seguir per la ràdio allà on estiguessis de vacances (si no anaves al camp no hi havia cap més opció, el Gamper mai era televisat). Era l'època en que si es guanyava un equip de renom es generava una expectativa que finalment no s'acomplia al cap de pocs mesos de començar la temporada. Aquesta va ser una constant durant uns quants anys.

Ara, però, el Gamper ja no és el que era. El torneig és a un sol partit i amb equips que ja no venen tan motivats com abans per jugar aquest partit, i s'acaben donant resultats impensables en partits de competició oficial (com les golejades a l'Inter, Nàpols o Santos de les darreres temporades). Quan es juga el Gamper l'equip ja l'has vist per la televisió i, en alguna ocasió, ja s'ha estrenat partit oficial (com la temporada passada).

Els temps canvien i els tornejos d'estiu han perdut bona part del seu sentit. No sé si acabarà morint, però està molt clar que el fundador del club mereix una altre tipus de recoratori que no pas un partit de costellada que cada any que passa perd més rellevància.

dilluns, 25 de juliol de 2016

Tots poden ser Sergi Roberto

Foto; sport.es
Que estem anant enrera amb el planter és una evidència. La renovació de Munir i el fet que Samper ja tingui fitxa del primer equip són un miratge. De fet, Samper, amb el fitxatge d'André Gomes, passa a tenir moltes opcions d'acabar cedit, degut a l'important overbooking al mig del camp. De debó tenen millor nivell els de fora respecte dels que ja tenim aquí? Sembla que no hem entés res.

Dubtes tots en generen (menys Messi). Des d'Iniesta o Xavi quan va debutar amb el primer equip (i qui digui el contrari menteix) fins a qualsevol altre jugador més recent. No es tracta de jugar més o menys minuts, sinó el missatge que transmets als jugadors.

I compte, que el més greu ho tenim amb el segon equip, farcit de jugadors fitxats a meitat de la temporada passada per salvar la categoria. No hi ha model ni fa pinta que n'hi hagi d'haver a curt termini.

La temporada passada vam tenir el cas de Sergi Roberto. Ningú creia que el seu futur pogués estar al primer equip i ara sembla que serà la primera opció per substituir Dani Alves al lateral dret. Impensable fa un any, i això que no és el seu lloc natural. Per què no un altre Sergi Roberto? Per què continuem menystenint el que tenim aquí?


dimarts, 19 de juliol de 2016

Esgotament

Foto: fcbarcelona.cat

Avui tenia ganes d'escriure per parlar, per fi, de futbol. El Barça arrenca tot just demà la pretemporada (avui alguns jugadors ja han passat les clàssiques revisions mèdiques). Han estat dos mesos, des de la final de Copa davant el Sevilla, insuportables, esportiva i no esportivament parlant. 

Però no hi ha dia tranquil al club. Avui, que s'ha sabut de les renovacions de Munir i Samper (que tindrà fitxa amb el primer equip), per "compensar" calia una de negativa: la renovació per un any del patrocini amb Qatar. No seré jo qui us descobreixi que el club, de nou, ha mentit amb aquest tema. Aquí disposeu de l'enllaç per a poder-ho comprovar (assemblea de compromissaris, octubre de 2015, a partir del minut 40).

La renovació del patrocini amb Qatar no ha estat la única d'aquest estiu, ni la més greu. El vergonyós pacte amb la fiscalia per exonerar els responsables reals del fitxatge de Neymar (Bartomeu i Rosell) o la lamentable "campanya" #totssomleomessi han estat els altres grans "hits" d'aquest estiu. 

El Barça viu penjat dels èxits de l'equip de futbol. I molts socis els interessa zero tot allò que no té a veure amb el futbol. Aproximadament uns 25.000. La resta, socis o no, per molt que en parlem, no fa pinta que res hagi de canviar, com a mínim, en els propers 5 anys.

dissabte, 18 de juny de 2016

Bo pel Barça?

Foto: elperiodico.cat
Poc m’estendré explicant el vergonyós pacte de la junta directiva amb la fiscalia. Disposeu de grans articles (aquí o aquí, per exemple) on s’explica molt bé tot aquest cas. Resumint: Bartomeu i Sandro salven el cul a canvi de tacar per sempre el club. La qüestió ara és: pensa fer res, el soci?

De debò que tot consisteix, només, en si la pilota entra o no? Crec que aquesta forma de pensar en el Barça ha de quedar desterrada per sempre més. Al cap i a la fi, si seguim així, tornaran amb molta força les èpoques en que la pilota no entra, ja que s’haurà fet tot el possible perquè així sigui. Els que estan manant ara viuen dels rèdits del passat, no ho oblidèssim pas.

D’altra banda, l’argument que el Madrid volia Neymar no justifica res. Les coses, o es fan bé o no es fan. No em val per res l’argument que com que l’etern rival volia el mateix objectiu calia aconseguir-ho a qualsevol preu. No. Per aquest preu no.

I ara l’entorn mediàtic, faltaria més. Ja sabem que tocarà llegir i escoltar aquests dies; portades de diaris amb possibles fitxatges (mentint amb total impunitat, tal com va passar en la campanya electoral de l’estiu passat), neteja d’imatge dels afectats (aquest pacte era el millor per a tothom) i titllar l’oposició d'avantatgista, de fer el paper que li toca, ja que estan en el seu dret. Que no, que el tema no va jocs de rol, la qüestió és molt més greu. Però clar, si només llegim els diaris esportius que ens diuen el que volen (des del club).

El nom del Barça tacat per sempre i els responsables lliures de càrrec. Segur que és bo pel Barça?

dimarts, 7 de juny de 2016

Em sembla que et trobarem a faltar

Foto: sport.es
Em sembla que et trobarem a faltar, Dani. I no ho dic per les teves coses fora del terreny de joc, que moltes vegades no m’han agradat. Ho dic pel que hi feies dins. Per exemple, has estat el que més gols ha donat a Messi, una cosa que ningú més pot dir. Només amb això ja en tinc prou per poder dir que has estat el millor lateral de la història del Barça. 

Amb la marxa d’Alves del Barça he tingut la sensació que la llum del Pep Team s’apagava una mica més. És cert que Puyol, Valdés o Xavi ja havien plegat abans que ell, però és que ja hi eren abans del Pep. Alves va arribar el gloriós estiu de 2008, en un frec a frec en aquell “mercatto” estiuenc que semblava que aniria al Madrid. I no. I menys mal, ja que si hagués anat al club blanc no l’hauríem suportat, tal i com els ha passat als seguidors blancs.

I ara sense Alves ens quedem sense aquest perfil de lateral ofensiu i amb arribada, assistent com cap altre. Ni hi ha cap jugador així al primer equip ni en sé veure cap fora del Barça. Lògic, la grandesa del Barça d’aquests anys ha estat per la forma de jugar i pels jugadors que n’han format part, únics en molts casos. Com ell.

Ara tocarà vendre fum amb fitxatges de dubtós origen i al final, molt probablement, Luis Enrique acabarà tirant mà del que ja té (Sergi Roberto? Tant de bo ...). Encara que no s'informi, la caixa està ben escurada i les prioritats no són justament en aquesta posició (central i davanter suplent del trident). Sort allà on vagis i gràcies per tot, Alves!

dilluns, 23 de maig de 2016

Don Andrés

Foto: fcbarcelona.cat
A vegades em miro el núvol d'etiquetes d’aquest blog i em faig una mica de vergonya a mi mateix. Cóm és possible que el nom d’Iniesta no destaqui més? Ahir va ser el millor jugador de la final (2-0, gols de Jordi Alba i Neymar). El Barça tanca la temporada 2015-2016 amb un pòquer de títols, i Luis Enrique segueix fent història, amb 7 de 9 títols possibles només a l’abast del més gran, Guardiola.

De fet, els noms de Xavi, Iniesta i Messi són els que més haurien de destacar (bé, el de Messi una mica més ...). Ahir Iniesta va ser el millor jugador del Barça. I té mèrit, ja que no va ser l’únic que va fer un gran partit. Piqué i Messi van estar a un nivell molt alt: un salvant els mobles darrera i l’altre regalant glòria als de dalt (tant als que arriben com els que ja hi són). Messi n’acumula tanta, de glòria, que ara es dedica a repartir-la. Els que el que comparen amb Cristiano que vagin al metge.

El partit va estar condicionat arran de cada expulsió. Fins la primera, la de Mascherano, era un partit igualat, amb un Barça jugant el seu futbol d’aquestes últimes setmanes i un Sevilla esperant la seva oportunitat. Però amb l’expulsió del “jefesito” el partit es va desequilibrar. I a la segona part és quan el Sevilla ho va intentar aprofitar, especialment en la primera mitja hora, on el Barça es va defensar com va poder. Tot això acompanyat amb la lesió de Luis Suárez, que afegia dramatisme a la situació. Però de nou, una expulsió, la de Banega en els tram final, va tornar a igualar el partit. I en aquest nou context, a la pròrroga, el Barça ho va saber aprofitar. Els gols de Jordi Alba i Neymar, amb dues assistències genials de Messi, portaven la Copa cap a Barcelona. 

El Barça tanca la temporada amb quatre de sis títols possibles, i repetint Lliga i Copa per segona vegada a la història. Una gran temporada, passi el que passi dissabte.

dilluns, 16 de maig de 2016

Millor que la Champions

Foto: fcabrcelona
Campions! La victòria al camp del Granada dissabte passat per 0-3 (hat trick de Luis Suárez) va servir per donar al Barça el seu 24è títol de Lliga. La segona Lliga consecutiva, la sisena en les últimes vuit temporades. És la cinquena vegada en els últims 25 anys que el Barça guanya mínim dues lligues consecutives. Hegemonia.

El partit no va tenir més història que les pors ancestrals d'un servidor (i que no tenen cura, ja ho veig). Luis Suárez va decidir que era hora d'activar-se així que va saber que Cristiano Ronaldo volia plantejar alguna ombra de dubte al màxim golejador de la Lliga i Europa. Per cada gol del portugués hi havia una resposta de l'uruguaià. La grandiosa temporada de Luis Suárez, que acaba amb uns resgistres rècord a la Lliga (40 gols i 16 assistències), només superats en el seu moment per un èsser d'un altre món: Messi.

El Barça, doncs, que guanya la Lliga als dos finalistes de la Champions. Amb tot el dret, doncs, de poder dir que el campió de Lliga és millor que el proper guanyador de la Champions. Una veritat objectiva i inqüestionable. Tan cert com que al Barça mai ha viscut la situació inversa, ja que sempre que ha guanyat la Champions ha guanyat la Lliga.


dilluns, 9 de maig de 2016

A tocar

Foto: fcbarcelona.cat
Maneta en el derby (2 gols de Luis Suárez, Messi, Neymar i Rafinha) i el Barça que està a una victòria de guanyar la Lliga. 

Aquest derby ha vingut precedit d'un exercici per part dels mitjans de comunicació d'equiparar la situació actual amb la de la temporada 2006-2007, en que l'Espanyol visitava el Camp Nou també a la penúltima jornada i aconseguiria un empat en el tram final del partit que li acabaria donant la Lliga al Madrid. Res més manipulat i poc ajustat a la realitat: el Barça no depenia d'ell mateix, l'equip estava en clara decadència de joc i resultats (no com ara pel que fa a resultats) i el Madrid estava al capdamunt de la classificació des de l'empat impresentable del Barça a casa davant el Betis. Però clar, molt més morbós parlar del "tamudazo" ...

El Barça sembla que poc a poc va donant senyals de vida. Ahir va atropellar l'Espanyol, en un partit que només la manca de finor que encara s'observa en alguns jugadors va fer que la golejada no arribés abans. Igual que en els partits anteriors, però, l'equip arriba millor a les segones parts (qui parlava d'un problema físic?) i els gols acaben caient pel seu propi pes. Luis Suárez, amb els dos gols d'ahir, té a tocar la Bota d'or, si no hi ha res d'estrany a la darrera jornada.

Ara el Barça està a un partit de revalidar el títol de Lliga; guanyant al camp del Granada és campió. O si el Madrid no guanya al camp del Dépor. Qui queda descartat per la lluita del títol és l'Atl. Madrid que ahir va perdre al camp del Llevant, que ja està a 2a. El finalista de la Champions perdent opcions al camp del cuer ...

diumenge, 1 de maig de 2016

Amb la calma

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria en el Villamarín (0-2, gols de Rakitic i Luis Suárez) i el Barça que resisteix la pressió dels seus dos perseguidors una setmana més. Resten dues jornades pel final. La setmana que ve, derby.

Des de la derrota a casa amb el València el Barça ha enllaçat tres victòries consecutives, amb un resultat global de 16-0. Més de cinc gols per partit de mitjana i la porteria a zero tres partits seguits. Numèricament impecable.

Ara bé, dóna la sensació que aquesta Lliga (i la temporada) se li està fent molt llarga al Barça. Ahir l'equip va sortir a jugar "amb la calma", com si Atl. Madrid i R. Madrid no haguessin guanyat els seus dos partits. No parlo de córrer, ni tan sols de xutar a porta com si no hi hagués fi, sinó de veure una actitud global de l'equip de que s'està jugant alguna cosa. El primer gol va ser un regal del porter i el Barça va conviure amb un resultat molt perillós una bona estona, un gol et deixava sense opció de títol. Tot això amb un Betis que va jugar amb 10 des del minut 35. Amb el segon gol (gran assistència de Messi per un Luis Suárez que té a tocar la Bota d'or) el partit va quedar definitivament resolt.

Diumenge que ve derby al Camp Nou, potser és moment de saldar un compte pendent amb l'Espanyol de fa unes temporades en el mateix escenari (Camp Nou) i en una situació semblant (el Barça no era líder aleshores, necessitava una punxada del Madrid). Ho dic per si guanyar el títol no és una motivació suficient.

diumenge, 24 d’abril de 2016

Maquillatge

Golejada per seguir al capdavant (6-0, póker de Luis Suárez, Messi i Neymar). El Barça manté el pols amb l'Atl. Madrid i el Madrid. Queden tres jornades per acabar la Lliga.

Jugar malament i guanyar. Ahir vam tenir un nou capítol d'aquest tram final de temporada que al Barça (i a mi també) se li està fent molt llarg. La Lliga es donava per descomptada i ara l'equip es veu amb l'obligació d'haver de "tornar a guanyar" el títol. I està costant molt.

La primera part del partit d'ahir és incomprensible. Després d'un relatiu bon partit amb el València (tot i la derrota) i una golejada balsàmica (basada en l'encert) davant el Dépor, ahir no esperava un Barça que semblava que no s'hi jugués res (?). El Madrid i l'Atl. Madrid havien fet la feina hores abans (i la faran fins a final de temporada) i el Barça va sortir a jugar com si encara fos líder amb un munt de punts d'avantatge. I no. El Barça va jugar amb foc en els primers 45 minuts i  no es va cremar perquè al davant hi havia l'Sporting amb més de mig equip suplent.

A la segona part, Messi va decidir que no volia regalar aquesta Lliga i l'equip va reaccionar. Va activar la resta del trident, col·laborant en la lluita per ser màxim golejador de Luis Suárez i per a que Neymar torni a ser el que era. Els que el critiquen per caminar o perquè s'allunya de l'àrea per un tema de confort no en tenen ni puta idea.

El Barça no està gens bé (assumir-ho estaria molt bé), per molt que el marcador digui una altra cosa. La millor notícia és que l'equip disposarà d'un descans (no volgut) que potser ajudarà a una recuperació mental més necessària que mai.

dijous, 21 d’abril de 2016

Quan la pilota entra

Foto: fcbarcelona.cat
La victòria ahir a Riazor (0-8, amb póker de Luis Suárez, Messi, Neymar, Rakitic i Bartra) va servir per acabar amb la ratxa negativa de 4 partits sense guanyar a la Lliga i poder mantenir el primer lloc una setmana més. Queden només quatre jornades per acabar el campionat.

La diferència del partit d'ahir amb el del València s'explica per l'encert del Barça de cara a porta: Els dos primers gols en els primers tres xuts a porta. I a l'altra porteria, la situació contrària, amb un Dépor que va xutar més a porta que qualsevol dels rivals que han guanyat al Barça en aquestes últimes jornades.

A la segona part, amb el tercer gol, el partit va quedar liquidat, i va servir per a que el trident recuperés sensacions: Luis Suárez va jugar un partit perfecte, amb 4 gols i 3 assistències, mentre que Neymar aconseguia acabar amb la seva sequera golejadora (el seu joc, però, encara ha de millorar).

Calia una victòria per acabar amb la ratxa negativa i per mantenir el liderat (no hi ha xarxa ja que l'Atl i el Madrid també van guanyar). El Barça depén d'ell per guanyar el títol però sap que ho haurà de guanyar tot, perquè els perseguidors no fan pinta de defallir.

dilluns, 18 d’abril de 2016

Malson

Foto: fcbarcelona.cat
La derrota ahir amb el València (1-2, gol de Messi) deixa el Barça sense marge d’error en el que queda de Lliga. Resten cinc jornades i dóna la sensació que l’Atl. Madrid i el Madrid no deixaran escapar aquest regal tan inesperat.

Jo ahir tenia la sensació que guanyaríem. Així com dimecres no ho veia clar, ahir era més optimista: partit al Camp Nou, rival de menys nivell i una qüestió numèrica (tres partits seguits perdent? Impossible). I el partit va començar corroborant aquesta sensació; els millors minuts del Barça del darrer mes van ser ahir contra el València en la primera mitja hora, just fins el primer gol.

Ja ho sé això del futbol, que a vegades, quan ho fas millor, no guanyes. Al Barça li ha passat algunes vegades aquesta temporada, però just en la direcció contrària. Per tant, per ser justos, hem de parlar de la sort tant quan ens beneficia com quan no. Ahir va tocar creu en un partit que en condicions normals en fas quatre.

Ara bé, la derrota d’ahir no s’explica només amb la sort. Si tu jugues un bon partit però no tens encert, almenys deixa la porteria a zero. Ahir el València va marcar el primer gol sense xutar a porta i en va fer un segon abans del descans en la seva tercera aproximació a l’àrea de Bravo. Quedaven 45 minuts i el partit ja feia molta pujada.

La segona part va ser esbojarrada, amb un Barça buscant de la manera més ràpida possible buscar l’àrea rival. Ho va aconseguir unes quantes vegades, però ho feia sense encert en la rematada (dos gols en els últims tres partits de Lliga). Messi, en l’enèsima ocasió, ho va aconseguir, però va resultar insuficient per remuntar. Tercera derrota consecutiva i l’abisme a un pas.

Ni l’equip està fos físicament ni se l’hi ha oblidat jugar, l’anàlisi és multivariant: mental, manca d’encert, jugadors que estan en un mal moment (Neymar), inèrcia perdedora (tard o d’hora acabarà, el tema és quan) i manca de solucions des de la banqueta (en forma de canvis i en forma de direcció). Tot junt i tot a la vegada. Un malson.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...