dissabte, 28 de novembre de 2015

Com al pati del col·legi

Foto: fcbarcelona.cat
Continua la ratxa victoriosa, aquest cop 4-0 davant la R. Societat (dos de Neymar, Luís Suárez i Messi). El Barça que enllaça la sisena victòria seguida en Lliga, amb un balanç de 21 gols a favor i 3 en contra (13-0 en els últims quatre partits). El Barça ja viu instalat en la dinàmica guanyadora de la temporada passada.

No ha estat un partit com el del clàssic o la Roma, però el Barça segueix a un gran nivell. La Reial Societat ha intentat fer la pressió alta que d'altres equips han practicat amb sort desigual aquesta temporada. En els primers minuts semblava que sortiria exitosa, però el Barça ràpidament ha sapigut trobar els espais per contrarestar-la. Neymar, en una gran jugada entre Messi i Alves, aplanava el camí. I Luís Suárez, abans del descans, deixava les coses més fàcils.

A la segona part, el Barça, ja amb el 3-0 al marcador, s'ha dedicat a completar la festa amb el gol de Messi, que era l'únic del trident pendent de marcar. El travesser ha impedit que fos abans, però Neymar ha insistit fins que al final ho han aconseguit. Felicitat completa.

Minuts per tothom (Bartra, Adriano, Mathieu), relleus necessaris (Alves), porteria a zero ... El Barça ha entrat en una dinàmica ideal que només demana més partits i que no s'aturi mai.

dimecres, 25 de novembre de 2015

Tot gira

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça va golejar ahir a la Roma (6-1, amb dos gols de Messi, dos de Luís Suárez, Piqué i Adriano) i ja està classificat pels vuitens de la Champions, i com a primer de grup. Feina feta fins febrer i tranquilitat per preparar el Mundial de clubs.

Al Barça ara tot gira rodó. Començant pels tres de dalt. Si Neymar i Luís Suárez ja tenien la punteria afinada, ara s'hi ha afegit Messi, tot just retornat de la lesió que l'ha tingut dos mesos allunyat de l'equip i que ja dissabte al Bernabéu va jugar uns minuts. Ahir, jugant els 90 minuts, ja li va donar temps de marcar un parell de gols, li anulessin un altre i en donés un a Piqué. El Millor.

Al mig del camp, que va ser el que més em va agradar dissabte passat al camp del Madrid, el descans per Iniesta no va afectar en absolut el rendiment global de l'equip. Un dia no juga Iniesta, o Messi no és titular, i l'equip rutlla igual. Aquest és el gran mèrit de l'equip entrenat per Luis Enrique ara mateix, que està fent el seu millor futbol des que és entrenador del Barça.

I Ter Stegen. Sembla que els problemes a la porteria s'han acabat. A la Lliga Bravo ha tornat a la dinàmica de la temporada passada de no encaixar gols (revalidarà el Zamora?) i a la Champions, després d'un inici de temporada estrany de Ter Stegen (aquells llunyans gols de mig del camp), torna a ser el de la temporada passada, amb penal aturat inclós.

Hi hauria d'haver partit cada dia!

diumenge, 22 de novembre de 2015

Convertir en normal allò que era excepcional

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria històrica al Bernabéu (0-4, amb dos gols de Luís Suárez, Iniesta i Neymar), al nivell del 0-5 de Cruyff o el 2-6 del Pep Team. El Barça s'exhibeix al camp del Madrid i deixa als blancs a sis punts quan només s'han jugat dotze jornades de Lliga.

El Barça ens està acostumant a una normalitat que no és tal: guanyar al Bernabéu. I a més, fer-ho de forma clara. Des de 2008, cinc victòries a la Lliga en vuit partits, saldo que s'amplia a set victòries (de 13 partits jugats) comptant el 0-2 a la Champions o la victòria per 1-2 a la Copa amb aquell inoblidable gol d'Abidal. Si li afegim l'era Rijkaard, 9 victòries de 18 partits. De cada dues visites, una victòria. Al·lucinant.

El partit d'ahir va ser una exhibició. Llevat del breu domini del Madrid només començar el partit, el gol de Luís Suárez ja va deixar molt tocat el Madrid, que va ser incapaç de reaccionar en el que va quedar de primera part. El mig del camp del Barça, amb Busquets (la seva millor temporada?), Iniesta (el millor del partit), Rakitic i l'increïble Sergi Roberto es va "menjar" el mig del camp del Madrid. El 0-2 al descans es va quedar curt. A la segona part, el Madrid va intentar reaccionar, però el 0-3 d'Iniesta (un dia parlarem dels gols d'Iniesta) va tancar la porta definitivament a una possible remuntada i n'obria una altra: la de veure una altra golejada històrica al camp de l'etern rival. Munir va tenir l'oportunitat de ser Ivan Iglesias o Jefren. I Piqué va buscar el seu golet, també, que hauria estat poesia pura ...

I tot això sense Messi, que ahir tornava a jugar després de la seva lesió. Potser l'altra gran notícia d'ahir és que el Barça va saber jugar a futbol sense el seu millor jugador (d'ara i de tots els temps). I en això, els mèrits, tots per a Luis Enrique.

dimarts, 10 de novembre de 2015

Un gol que ho canvia tot

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria en la prèvia del clàssic davant el Vila-real (3-1, amb dos de Neymar i un de penal de Luís Suárez). Aquest resultat, combinat amb la derrota del Madrid a Sevilla, fa que el Barça arribi líder i amb tres punts d'aventatge respecte del Madrid. Ni en somnis.

Si, era dels escèptics amb Neymar. No sé si pels precedents recents de jugadors brasilers en la història recent del Barça: un perquè em va il·lusionar en el seu apogeu i decepcionar en el seu declivi accelerat (Ronaldinho), un altre perquè va marxar abans d’hora (Ronaldo, el de veritat), i Romario, que després del Mundial va decidir que ja havia acabat la seva carrera de futbolista.

Potser també era escèptic per cóm se’l va fitxar. De fet, a hores d’ara, encara han de passar moltes coses més perquè Neymar sigui recordat, només (o més que), per les coses que hagi pogut fer sobre el camp de futbol, i no tant per la manera cóm se’l va fitxar.

També era escèptic per la intenció que em transmetia el seu fitxatge: es busca successor de Messi. De Messi només n'hi ha un. I punt. En aquest sentit, el jugador ha demostrat tenir-ho molt més clar que no pas l'entorn del Barça. Entorn de dins i de fora del club. 

Però bé, potser ja és hora de deixar de ser escèptic i començar a gaudir, ara si, d’uns dels millors brasilers que han vestit mai la samarreta del Barça.  

dijous, 5 de novembre de 2015

El Barça de Sergio Busquets

Foto: fcbarcelona.cat
De nou un partit còmode, aquesta vegada a la Champions (3-0, dos de Neymar i un de Luís Suárez). El Barça només necessita un punt en el proper partit amb la Roma (a casa) per classificar-se i, a més, com a primer de grup.

Aquest tram de la temporada li està servint a l’equip per agafar “ritme de carrera”. Cap gol encaixat en els últims tres partits, i només un en els últims cinc. Uns resultats que han anat molt bé per tothom, però en especial per a Ter Stegen, després d'un inici de temporada en el que se'l va qüestionar, i que els fets van demostrar que no era un problema només d'ell.

Seguint en el capítol individual, Sergio Busquets. És l'únic al que Luis Enrique no li dona descans, i ja va bé, ja que no hi ha cap altre com ell per substituir-lo. A manca de moltes altres coses al mig del camp, ell és el que pot donar equilibri. Ahir es va fer un fart de recuperar pilotes, i moltes en camp contrari. Quan aquest aspecte del joc funciona, l'equip sembla una altra cosa. 

La única nota negativa del partit d’ahir és la lesió de Rakitic, que fa pinta que no arribarà pel clàssic. Una mala notícia, ja que dóna la sensació que trenca els plans de Luis Enrique de dibuixar un Barça diferent al Bernabéu en el cas que Messi no hi pogués ser. I recuperar el clàssic dibuix amb els tres davanters. Ahir Munir va tenir una nova oportunitat (entrant per Rakitic), i va tornar a tenir uns bons minuts. El problema és que no marca gols. I tractant-se d'un davanter ...

diumenge, 1 de novembre de 2015

Victòria plàcida

Victòria en l'únic desplaçament en Lliga en aquest tram "entre aturades" (0-2, amb gols de Neymar i
Foto: fcbarcelona.cat
Luís Suárez). El Barça que manté el pols amb el Madrid una jornada més. La propera jornada, amb partits, a priori, més difícils per tots dos equips, es decidirà si arriben igualats a punts o amb un per damunt de l'altre.

El partit d'ahir va ser el més còmode del Barça al camp del Getafe de l'última década. En prou feines van generar perill en una sola jugada, a la primera part. El control del Barça va ser absolut, si bé tampoc es van crear tantes ocasions. Una de Munir només començar (no hi ha manera que marqui un gol) i la següent més clara ja seria el gol de Luís Suárez, amb una assistència de Sergi Roberto increïble. A la segona part més del mateix, nova assistència de Sergi Roberto per a que Neymar fes el segon i tanqués el partit.

El tema Sergi Roberto ens hauria de fer reflexionar a tots, començant per mi mateix. D'un jugador que entrava en totes les quinieles per marxar del club aquest estiu, a un jugador que és capaç de substituir Dani Alves a la banda dreta i fer-ho millor que ell. Donen ganes de no criticar mai més a cap altre jugador del B. Paciència i continuïtat sembla la recepta, justament el que no se li dóna a la gran majoria de jugadors que surten del planter. No sé si ho entendrem mai això.

El Barça que segueix fent els deures en aquest tram de la temporada, tot i les mancances, de joc (molt ben dissimulades ahir) i d'efectius. Per sort, al millor jugador de la història cada dia que passa li resta un dia menys per tornar.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...