dijous, 29 d’octubre de 2015

D'on no n'hi ha, no en raja

Foto: fcbarcelona.cat
El debut del Barça a la Copa 2015 - 2016 es va saldar amb un empat a zero al camp del Villanovense, un equip de segona B. La tornada, el 2 de desembre.

Ja ho sabem que aquesta eliminatòria, la dels setzens de Copa, el Barça la utilitza per donar descans als titulars habituals i donar minuts als suplents (amb alguna excepció) i jugadors del B. El que potser no teníem tan clar és que amb aquests jugadors no n'hi ha prou per poder guanyar a un segona B. De fet, poc més que l'empat a zero va merèixer el Barça en el partit d'ahir; fins al minut 86 no va arribar el primer remat entre pals (Bartra de cap). Tot un contrast amb els inicis en les darreres temporades en aquesta competició, amb golejades a dimicili contra equips d'aquest mateix nivell. Ara el tema no arriba ni per guanyar.

El drama de la (no) banqueta no és un fet nou, i posa de relleu la nul·la planificació esportiva (l'argument que no es pot fitxar estalvieu-vos-el). Això i el fet d'haver malvenut jugadors, tant del primer equip com del B. Però esclar, ja ho sabem, el triplet i el trident ho tapen tot.

No crec que perilli la continuïtat de l'equip en aquesta competició, però Luis Enrique s'haurà de plantejar fins a quin punt voldrà donar descans als jugadors més importants de l'equip quan la competicio avanci i no sigui tan amable amb els rivals que es trobi pel camí.

dilluns, 26 d’octubre de 2015

Guanyar perquè sí

Foto: fcbarcelona.cat
La victòria davant l'Eibar (3-1, amb hat trick de Luís Suárez) no va tenir cap mena de brillantor. Permetrà, això sí, seguir al capdamunt de la classificació, ara ja només amb el Madrid. Tal i com estan les coses, arribar al Bernabéu amb la situació actual seria un mínim desitjable.

Més enllà de les baixes, el moment actual del Barça em recorda força al de la temporada passada: les derrotes consecutives amb el Madrid i el Celta i la victòria agònica a Almeria, amb remuntada inclosa, van obrir un període de molts dubtes sobre l'equip que es va tancar amb una nova derrota a Anoeta. La resta de la película és de sobres coneguda. 

El Barça està sobrevivint (sobreviure contra l'Eibar?) gràcies al talent individual dels dos jugadors de dalt (9 gols en els últims tres partits de Lliga, 5 de Neymar i 4 de Luís Suárez). A manca de Messi, que ho és tot en aquest equip, les individualitats d'aquests dos jugadors. De la resta poques notícies en tenim. El mig del camp és incapaç de tenir la pilota i al darrera no hi ha manera d'enllaçar un parell de partits sense recollir la pilota de la xarxa. El nombre de gols en contra a la Lliga és impropi d'un equip que vol guanyar el títol.

dimecres, 21 d’octubre de 2015

"Recuperant" jugadors

Foto: fcbarcelona.cat
Treballada victòria a Bielorússia en la tercera jornada de la Lliga de Campions (0-2 contra el Bate Boríssov, tots dos gols de Rakitic). El Barça que ho té tot de cara, no tan sols per classificar-se pels vuitens, sinó per quedar com a primer de grup. Els propers dos partits (Bate i Roma) són a casa.

Quan dic treballada ho dic per la quantitat d'ocasions que ha de generar l'equip per marcar un gol, un problema que, tot i els dos últims resultats (set gols en dos partits), contínua ben present. Ara bé, la gran notícia del partit d'ahir va ser a la porteria, on l'equip no va encaixar cap gol. No passava des del 29 d'agost al Camp Nou contra el Málaga ... 

Altres bones notícies del partit d'ahir van ser el gran partit de Busquets (no sé què faríem sense ell) i el "retorn" de Rakitic, desaparegut des de la final de Berlín. Un bona notícia recuperar la millor versió del jugador croat, un dels millors homes de l'equip durant la segona part de la temporada passada.

Tancar l'accés a la següent fase de la Champions amb aquest doble partit amb el Bate és clau per tenir l'equip alliberat en els mesos de novembre i desembre, amb el Mundialet a l'horitzó.





diumenge, 18 d’octubre de 2015

Un dia passarà

Foto: sport.es
Victòria contra el Rayo (5-2, amb póker de Neymar i Luís Suárez) i el Barça que manté el pols amb el Madrid, amb el Celta de convidat (proper rival del Madrid a la Lliga). El Barça que comença aquest segon tram de la competició fent els deures des d'un punt de vista resultadista.

Hi haurà un dia que el Rayo guanyarà al Barça, tal i com hi hagut un dia en que el Celta ha guanyat al Barça. I em semblarà de justícia que passi. No tant pel que passi aquell dia, sinó pel que ha passat aquests últims anys que han jugat ambdós equips. Sovint ens queixem que els equips petits vénen al Camp Nou a tancar-se, a esperar la seva opció o bé, simplement, a deixar passar els minuts i que soni la flauta (un mal dia dels davanters, la típica contra que entra en la única que has tingut, etc.). El Rayo de Paco Jémez no és d'aquesta espècie d'equips, sinó tot el contrari: Va a buscar el Barça a la seva pròpia àrea, busca tenir la pilota. Molts d'aquests que critiquen els equips ultradefensius també critiquen aquest Rayo, ja que diuen que deixa massa espais al darrera. En què quedem, doncs? Això del criteri en el futbol és una guerra perduda que els darrers anys m'ha quedat demostrada: si abans s'havia de jugar bonic per no guanyar com el Madrid, ara és tot al contrari: porter que et salva més d'una (no totes) i la qualitat a dalt per decidir els partits. No és nou d'aquesta temporada.

El partit d'ahir deixa un Neymar que sembla que s'ha decidit a agafar el lideratge de l'equip a manca del seu líder natural. I un Sergi Roberto que hauria de seguir sent titular en el lateral dret fins que Alves vegi les orelles al llop i decideixi que la temporada ja ha començat. El retorn d'Iniesta en el futur més immediat serà decisiu en això que dic o bé Luis Enrique tornarà a decepcionar-me, tal i com ho està fent amb en Marc Bartra.

dimecres, 14 d’octubre de 2015

Abans del clàssic

Foto: lavanguardia.com
S’obre una finestra fins el partit del Bernabéu que el Barça faria molt bé en aprofitar, tot i les baixes: quatre partits de Lliga, tres a casa, on el més rellevant és la visita de l’actual líder de la competició (Vila-real). A la Champions, anada i tornada contra el rival més assequible del grup (Bate). Ideal per fer un sis de sis i deixar quasi tancada la classificació per a vuitens, un fet que semblava molt llunyà en el minut 80 del darrer partit amb el Bayer ...

I és que el Barça, si vol arribar a la primavera en condicions i amb opcions en tots els títols haurà de fer un exercici de supervivència. Ja no només per les baixes que té ara, sinó perquè al mes de gener sembla força improbable que es pugui fitxar, a no ser que a sigui a preu de saldo (no cal, gràcies). No recordo en quin punt del seu programa electoral ho explicava això, el Barto, que anem tan justos de calers.

També serà un bon període, aquest que comença aquest dissabte, per afinar la punteria, i començar a tenir uns números més presentables tant al davant com al darrera. La sort de tot plegat són les punxades del Madrid (al Molinón o a casa amb el Málaga). Sense aquestes punxades, el partit del Bernabéu seria molt més decisiu del que pot semblar ara.

diumenge, 4 d’octubre de 2015

Només és una qüestió d'atzar?

Foto: fcbarcelona.cat
Segona derrota en Lliga (2-1 al camp del Sevilla, amb gol de Neymar de penal). Una desconnexió en els primers deu minuts de la segona part va deixar el partit molt coll amunt, tot i les nombroses ocasions per fer gol (l'equip va rematar fins a quatre vegades al pal). El Barça segueix sense resoldre els seus problemes a les dues àrees.  

L'entorn del Barça és extraordinari; en tal de no assenyalar el veritable focus del problema (la forma de jugar, la mala planificació), és capaç d'anar assenyalant culpables (Ter Stegen) fins que ja no hi ha més remei d'acceptar la veritat. I sovint és massa tard.

Comencem pels lesionats. No ho sabia el club que no podria inscriure jugadors fins el mes de gener? És normal passar mitja temporada (gener - juny de la temporada passada) sense cap lesió important de cap dels teus jugadors rellevants? L'equip, amb la seva forma de jugar, no està aguantant la pressió de tots dos fets, i més si un dels lesionats es diu Messi.

L'altre tema és el joc. L'any passat entraven totes i aquesta temporada no. És obvi que no és normal. Com tampoc ho era el que passava en alguns partits la temporada passada (repasseu els decisius Celta  - Barça o Barça-València, guanyats de forma miraculosa). Aquest any, de moment, no entren i als equips rivals els hi entren totes. Probablement en breu això s'equilibrarà, però el problema és que quan ho fies tot al joc d'àrees i abandones ABSOLUTAMENT allò que t'havia fet gran (el mig del camp), entres en un joc d'atzar que a vegades surt cara i d'altres surt creu. I així ens va.  

La bona notícia del partit d'ahir és que no hi ha futbol en 15 dies. Servirà per recuperar efectius (ahir ja va tornar Bravo a la porteria) i escurçar terminis de lesionats. I afrontar un tram del calendari més suau per millorar aspectes del joc i arribar al Bernabéu amb molt millors sensacions. Aquest hauria de ser l'objectiu. I no parlar tant de l'atzar. 

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...