dimecres, 30 de setembre de 2015

Gràcies a la cantera

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria in extremis (2-1, amb gols de Sergi Roberto i Luís Suárez) i el Barça que acaba la jornada líder del seu grup, impensable 11 minuts abans d'acabar el partit.

El Barça del Calderón (el millor partit de l’equip aquesta temporada) i el d’ahir semblen dos equips de diferent categoria. Ja sé que les baixes estan afectant molt a l’equip (ahir es va afegir Iniesta a la infermeria), però el joc ja fa dies que no rutlla. Però tot i les dificultats, el Barça aconsegueix tirar endavant els seus partits (sis victòries per la mínima d’onze partits jugats aquesta temporada), un escenari que recorda el de la temporada passada.

Si ahir el Barça va guanyar el partit va ser gràcies als jugadors del planter. Amb l'entrada de Sergi Roberto a manca de 15 minuts l'equip es va reactivar: primer amb un gol d'aquest mateix jugador, que va aprofitar una pilota morta a l'àrea petita. I després Munir, que dóna continuïtat als bons minuts de dissabte contra el Las Palmas. A la que aquests jugadors tenen continuïtat, el seu rendiment millora. Sembla força lògic, però molts ho obliden.

Dissabte una nova prova de foc al camp del Sevilla, abans d'una nova aturada de la Lliga que al Barça li anirà molt bé per recuperar peces i agafar aire, ja que les forces justegen.

diumenge, 27 de setembre de 2015

Més difícil encara

Foto: ara.cat
Nova victòria per la mínima (la quarta en sis partits de Lliga) el dia en que Messi va tornar a caure lesionat (2-1 davant el Las Palmas, tots dos de Luís Suárez). Si el camí feia pujada fins el mes de gener, ara encara s'inclina una mica més.

Ara feia dos anys que Messi no es lesionava, en aquells primers mesos de l'any del Tata en que no hi havia manera que fes net, i que tot s'arrossegava des de l'anada dels quarts de final de la Champions a París. Fins aleshores, quatre temporades i mitja sense lesions del millor jugador de la història. Ara, el Barça haurà de conviure sense el Millor en un període aproximat de dos mesos. Molta por.

Pel que fa al partit, absolutament condicionat pel fet de la lesió de Messi, el Barça va seguir pecant del mateix que en els últims partits: un forat negre al darrera i una preocupant manca d'encert davant, inclosos els penals (un de quatre en Lliga).  

Ara bé, també tenim bones notícies; Sergi Roberto. El millor jugador del partit, sense dubte. D'una centrada seva (quin gust veure una centrada així!), va arribar el primer gol. A Alves li ha arribat la competència per on menys s'esperava. També va tenir bons minuts Munir, un jugador que dóna la sensació que si disposa de més minuts pot donar moltes més coses a l'equip de les que ha donat fins ara. I ara sembla que si els tindrà.

El període sense Messi comença amb una setmana prou difícil, amb la visita del Bayer Leverkusen al Camp Nou i un desplaçament a Sevilla. Sort que el Madrid ens va donar un cop de mà ... 

dijous, 24 de setembre de 2015

Un bany

Foto: fcbarcelona.cat
Dura derrota a Vigo (4-1, amb gol Neymar). El Barça perd el crèdit guanyat en les primeres jornades de Lliga i torna als errors de pretemporada, encaixant quatre gols per tercer cop en poc més d’un mes. I perd el liderat, si bé aquest fet ara mateix és el que menys em preocupa.

El Celta, ahir, va tenir tota la sort que li ha mancat en tots els partits que ha jugat contra el Barça aquestes últimes temporades. Per què ho dic això? Doncs perquè no és la primera vegada que el Celta li juga un gran partit al Barça. Sense anar més lluny, el de la temporada passada. El problema era, per l’equip gallec, que el Barça, a partir de la qualitat individual dels seus jugadors, resolia al seu favor la majoria d’aquests partits. Fins ahir, és clar, en que tot es va succeir: gran partit del Celta, gran encert dels seus jugadors, i nul encert dels jugadors del Barça, en un fet que comença a ser molt preocupant (les 6 rematades a porta a l’inici de la segona part i que cap acabés en gol és per fer-s’ho mirar).

Enlloc d'apuntar a la porteria (no m'apunto a aquesta moda amb Ter Stegen), caldria mirar com van arribar els gols ahir: les errades de Piqué i Busquets en el segon i tercer gol, o la defensa amb la vista d'Alves en el gol de Nolito. Apuntem bé els responsables.

Al Barça li toca un exercici de supervivència fins al mes de gener, en que podrà comptar amb els dos fitxatges de l'estiu i els que pugui fer en el mercat d'hivern. Mentrestant, caldrà competir amb els jugadors que hi ha i fer-ho bé, ja que el calendari a la Lliga no dona treva en cap dels desplaçaments. Se'm fa molt difícil creure que es pugui reproduir un escenari semblant al de la temporada passada, en que el Barça li va remuntar aquell desavantatge al Madrid.

dilluns, 21 de setembre de 2015

Golejada i relleus

Font: fcbarcelona.cat
La victòria més àmplia (que no còmoda) de la temporada va arribar ahir al Camp Nou contra el Llevant (4-1, amb gols de Messi (2), Bartra i Neymar). 12 de 12 punts possibles a la Lliga, amb el Madrid a ratlla i dimecres un nou desplaçament complicat, a Vigo.

Per mi va ser el pitjor partit del Barça a la Lliga. Pitjor comparat amb els anteriors, que van ser de molt bon nivell. Ara bé, fins a un cert punt, és comprensible. Luis Enrique va fer canvis respecte de l'11 habitual, amb Sandro i Munir de titulars i donant descans a Luís Suárez i Iniesta. També va fer canvis tàctics, possiblement forçats per la disponibilitat actual de jugadors: Del 4-3-3 habitual a un 4-2-3-1. 

I això que el Barça va començar bé, molt intens i recuperant la pilota quan la perdia sempre en camp contrari. Però aquesta energia es va diluir a mida que anaven passant els minuts i que el Llevant s'ho creia més. A la segona part l'escenari canviaria a partir del primer gol, de Bartra, que ahir, per fi, va ser titular. La no presència de Marca Bartra en l'11 titular del Barça és un fet que em costa molt d'entendre, alhora que jugadors com Vermaelen o Mathieu hagin passat per davant d'ell (independentment que aquests ho hagin fet bé quan han disposat de minuts).

La segona part, doncs, es va acabar convertint amb la de major encert del Barça en aquesta Lliga, que es podria haver arrodonit amb un Hat Trick de Messi si no hagués fallat un penal. Un nou tema de debat pels habituals que busquen les petitíssimes escletxes que hi ha per qüestionar la grandesa d'aquest jugador.

Golejada i relleus. I minuts pels no habituals. Quasi ja va bé, havent-hi el que hi ha (poca banqueta) per encarar uns mesos molt justos de fons d'armari (per mala planificació). 

dijous, 17 de setembre de 2015

Una mica d’aquí, una mica d’allà

Foto: fcbarcelona.cat
El debut del campió a la Champions es va saldar amb un empat a un gol (de Luís Suárez). Un relatiu bon resultat (un punt fora de casa a la Champions pot ser suficient) tacat per la lesió de Rafinha, que es perdrà el que queda de temporada. Una molt mala notícia per ell i per l'equip, que es queda sense el seu jugador nº 12.

El Barça va jugar bé ahir. Potser no va ser un partit tan rodó com el dia de l'Atl. Madrid, però el resultat no trenca la bona dinàmica de l'equip, que té com a principal millora l'eficàcia al davant. No parlo de desaprofitar clares ocasions de gol, simplement parlo de "finor", de tenir més rematada. Per la resta, tenint en compte les baixes de l'equip, en especial al darrera, la resposta està sent molt positiva.

Ahir el joc quan es va veure més afectat va ser per coses que poc tenen a veure amb el joc. Per exemple, que et facin un gol de mig del camp. Si ja és quasi impossible veure una jugada d'aquestes característiques, més difícil està veure-ho un parell de vegades en poc més d'un mes. Increïble.

L'altre aspecte incontrolable és la lesió de Rafinha, tot just entrat al camp en substitució d'un Rakitic que està molt lluny del jugador de final de la temporada passada. Si de Cesc criticàvem les seves segones voltes, amb Rakitic anem en camí de dir el mateix de les primeres.

Al Barça ara se li presenta un escenari encara més complicat, sense poder disposar dels dos reforços d'aquest estiu (Arda podria ser un bon recanvi de Rafinha) i amb una plantilla que justeja en nombre d'efectius d'aquí a Nadal. Caldrà sobreviure i tirar del B ...

diumenge, 13 de setembre de 2015

M'agrada

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria de prestigi ahir al Calderón (1-2, gols de Neymar i Messi). El Barça juga un gran partit al camp de l'Atl. Madrid, tot i les nombroses baixes, i fa un salt de qualitat vers la temporada passada.

Aquest Barça m'agrada. Quasi més que el Barça del tram final de la temporada passada, que ja és dir. Per començar, rep menys ocasions de gol, en una clara millora respecte dels partits de les supercopes. O de molts partits de principi de la temporada passada. I sense mitja defensa titular (Piqué està sancionat i Alves lesionat). Vermaelen ha estat solvent en els minuts que ha jugat (llàstima de lesió) i Sergi Roberto està sent el gran descobriment de la temporada. L'experiment de Luis Enrique de fer-lo jugar en el lateral dret està funcionant en camps prou difícils com San Mamés i el Calderón. 

I al davant, ahir, sense Messi, l'equip va saber jugar, tot i que mancat d'encert. L'equip va estar dirigit en tot moment per un gran Iniesta, que sembla que ha tornat en plena forma, disposat a assumir el lideratge en el mig del camp que ja va deixar en el seu dia Xavi. Amb un Iniesta en aquest estat de forma, l'equip millora de forma exponencial.

I Messi, és clar. Ahir, sortint en els últims 30' (no havia entrenat cap dia amb l'equip abans del partit), va acabar de decantar el partit a favor del Barça. Amb un nou gol decisiu (igual que el que va donar la Lliga en aquest mateix camp fa pocs mesos), va revolucionar el joc de l'equip del mig del camp en endavant. Messi no en té prou i això és el millor que li pot passar al Barça.

dimecres, 9 de setembre de 2015

Retallant distàncies

Amb la Lliga conquerida la temporada passada el Barça ja en duu 23 de guanyades, i se situa tan sols a 9 del Madrid. Feia 37 temporades que el Barça no es trobava a aquesta distància del Madrid pel que fa a lligues conquerides. Encara hi ha força marge a retallar, però la important distància que es va assolir entre ambdós equips a finals del 80 (15 títols) ja queda lluny.

La història del Barça i el Madrid en aquesta competició té un primer punt d'inflexió, l'any 1953. I un de segon, l'any 1960. Fins aleshores, el palmarès d'aquesta competició és força repartit, no ja entre ambdós equips, sinó amb d'altres, com l'Ath. Bilbao o l'Atl. Madrid. La dualitat d'avui dia no era tal en els primers anys de la Lliga.

Fins a mitjans de la dècada del 40, el nombre de títols de Lliga entre Barça i Madrid estava igualat (2 per cada un). A partir de la temporada 47-48, i fins la 52-53, el Barça, però, acumularia quatre títols més per cap del Madrid, deixant la distància en un 6 a 2 a favor dels blaugrana, la més favorable de tota la història de la competició. Però el 1953 es dóna el primer punt d'inflexió: l'arribada de Di Stéfano al Madrid canviarà les coses. El Madrid, a partir d'aquell any, començaria a remuntar posicions, guanyant quatre de les següents sis lligues. El Barça aguantaria l'embranzida d'aquell Madrid amb els dos títols seguits del Barça d'Helenio Herrera a finals del 50, tornant-se a situar per davant del Madrid en nombre de títols de Lliga aconseguits (vuit a sis). Però aquesta distància favorable acabaria aquí. En les tres dècades següents, anys 60, 70 i 80, el Barça només guanyarà dues lligues per dinou del Madrid. Tot un món que encara avui explica la diferència entre els dos clubs en nombre de títols de Lliga aconseguits.

A partir del 1990, però, el guió d'aquesta història canvia: primer amb el Dream Team i les seves quatre lligues seguides. De fet, la dècada dels 90 continua sent la millor de la història del club en aquesta competició, amb sis de deu títols possibles (per només dos del Madrid). I el segle XXI, tot i el mal inici, continua amb la mateixa dinàmica, amb set de les últimes onze lligues (per tres del Madrid). Caldria aprofitar bé l'era Messi per seguir retallant tant com es pugui aquesta distància.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...