diumenge, 30 d’agost de 2015

La manta

Font: ara.cat
Victòria per 1-0 (gol de Vermaelen!) i el Barça que arriba a l'aturada de la Lliga (la típica aturada just començar ...) amb un sis de sis i zero gols encaixats. Ara que hem arreglat el problema de la porteria en tenim un altre al davant.

Que el Barça tenia un problema al darrera era un fet evident. Entre els dos partits de la Supercopa d'Espanya i el de la Supercopa d'Europa el Barça va encaixar 9 gols. A 3 per partit. Difícil trobar un registre (negatiu) igual en els últims anys. Amb els dos partits de Lliga jugats (que coincideix amb el retorn de Bravo a la porteria), el Barça ha tornat als registres de la temporada passada: 0 gols encaixats en 180 minuts. I amb una defensa inèdita. Vermaelen, lesionat tota la temporada passada, ho està fent prou bé i ahir, a més, va fer el gol decisiu. Al final Zubizarreta tindrà raó ... 

El Barça va fer un bon inici de partit que es va desfer a mida que van anar passant els minuts. A l'equip encara li manca rodatge i no està prou preparat per defenses ben tancades i ordenades que no canvien el guió ni mancant cinc minuts pel final amb el marcador en contra. A la segona part, el guió va canviar. Rafinha per un Rakitic que sembla que els inicis de temporada no són el seu fort i el Barça va fer el seu millor joc fins el gol, que va arribar massa tard pels mèrits d'uns i altres. Amb l'1-0 l'equip va especular i el Málaga va tenir la seva opció en la darrera jugada del partit. Hauria estat injust, però és el perill quan vas guanyant per la mínima.

Del partit d'ahir em quedo amb el retorn del trident, que no coincidia en el camp des de la final a Berlín. Un retorn poc efectiu, però que n'estic segur que aquesta sequera no durarà pas massa. Molt millor cobrir bé les esquenes, que l'efectivitat al davant no trigarà en arribar. Ara, aturada quinze dies que anirà molt bé per preparar el proper desplaçament, al camp de l'Atl. Madrid. 

dimarts, 18 d’agost de 2015

Tot resta

Font: ara.cat
No hi va haver remuntada (1-1, gol de Messi). De fet, l'equip ni s'hi va apropar. El Barça va perdre la Supercopa d'Espanya davant l'Ath. Bilbao i no podrà reeditar l'èxit de 2009.

El partit al minut 5 ja desprenia pocs aires de remuntada, i més si es desaprofiten les poques oportunitats que es tenen. O manca aquell punt de sort necessari (el travesser de Piqué hauria animat el personal). El gol de Messi just al llindar del descans va ser un oasi enmig del desert. La segona part va començar amb l'esperança que el gol de Messi esperonés l'equip, però aquesta va desaparèixer del tot amb l'expulsió de Piqué ...

A un li queda la sensació que la targeta vermella a Piqué (que potser li costarà més d'un partit) estava cantada des del dia 11, just després del partit a Tiblisi. La lectura que se li vulgui donar a aquest tema serà majoritàriament interessada; ell ja sap com les gasten els àrbitres espanyols, i que el tema de les protestes van a gust del consumidor (té un company d'equip que llençant una bota a un assistent no va veure ni groga). Ara bé, dir que l'equip no va remuntar per culpa d'aquesta expulsió és prendre el pèl.

Més enllà d'això, el partit d'ahir no deixa res de positiu i si aspectes negatius: cansament, tornar a jugar contra un equip que ara s'ho creurà, moltes baixes per diumenge i sense resoldre els dubtes al darrera, l'autèntic malson del Barça en aquest inici de temporada (17 gols en contra en 8 partits). Insisteixo, millor ara que més endavant, quan ja no hi ha marxa enrere. Aquesta temporada ja serà prou complicada com perquè a sobre el Barça hagi de lluitar contra si mateix.

dissabte, 15 d’agost de 2015

Quan la remuntada no és el més important

Foto: fcbarcelona.cat
Derrota contundent en el partit d'anada de la final de la Supercopa d'Espanya (4-0). El Barça n'haurà de fer 5 en el partit de tornada si vol guanyar el títol. Un resultat sorprenent, tot i que l'equip venia en preavís.

El partit d'ahir va començar amb la mateixa dinàmica dels anteriors, gol de l'equip contrari en el tram inicial del partit. Bé, gol no, golàs, des de mig del camp. No recordo gaires gols de mig del camp, però si un en una Supercopa, justament contra el Madrid. Almenys aquell dia va fer el de l'honor (4-1).

Fins al minut 45 el Barça no va reaccionar, en un gran xut de falta de Messi que Gorka va aturar. I a l'inici de la segona part va semblar que el Barça es posava les piles, amb dues rematades seguides que presagiaven el gol de l'empat. Però Aduritz feia el segon i l'equip desapareixeria definitivament del partit. Ni els canvis introduïts per Luis Enrique (Iniesta i Rakitic no van aportar res de diferent del que feien malament els que hi eren d'inici) ni la motivació del valor doble del gol en camp contrari van fer reaccionar l'equip, que va anar encaixant els gols amb una indolència que feia irritar.

El 4-0 final deixa per quasi impossible la remuntada. Però, probablement, la remuntada no és el més important. Hi ha coses més importants. Aquests inicis de partit (molts gols en el primer quart d'hora), que denoten que l'equip no surt a jugar amb la concentració que pertocaria, i l'alt nombre de gols encaixats, fet que situen el problema en una qüestió que va més enllà de la defensa (i de noms, que llegeixo crítiques a alguns jugadors que potser no mereixen tant, com Bartra o Sergi Roberto, i veig que passen de puntetes d'altres com Alves o Mascherano). Va sent hora d'anar-hi posant remei o potser farem tard. I no parlo només de la Supercopa.

dimecres, 12 d’agost de 2015

Final per no oblidar

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça va guanyar ahir el quart títol d'aquest 2015, després de vèncer per 5-4 al Sevilla a la final de la Supercopa d'Europa. Un nou títol del Barça de Luis Enrique, que ressegueix el camí del Pep team de l'any 2009. I amb el mateix heroi d'aleshores, Pedro.

Va ser una final atípica. Per començar, el Barça va encaixar un gol tot just començar, en el que s'està convertint en una perillosa dinàmica en aquest inici de temporada. Però l'equip es va refer ràpid i Messi, amb dos gols de falta seguits, posaven el Barça per davant en el marcador i iniciava el període de millor joc de l'equip en aquesta final. El 3-1 del marcador en el descans i el 4-1 només començar la segona part intuïen un tram final de partit ben plàcid. Però no. Entre la insistència del Sevilla i el deixar-se anar del Barça, el partit se situava en un empat a 4 gols. Tot un avís en aquesta temporada que tot just comença: poques vegades més s'acabarà guanyant un partit en el que encaixes 4 gols, per molt que siguis el Barça i per molt trident que puguis tenir.

I amb la pròrroga va tornar a aparèixer Pedro, com als vells (i bells) temps, en que en el millor moment del Pep team decidia partits amb gols decisius. Ahir gol en el 115, igual que a la final de 2009. Pedro, que té un peu i tres quarts de l'altre fora del Barça i que ahir, amb Neymar a Barcelona, apuntava que podia ser titular i que no ho va ser (i que amb el 4-1 no anava a jugar), va acabar sent, de nou, protagonista. Si acaba marxant, com sembla, tindrà el millor comiat possible.

La crònica del partit la podria concloure aquí i quedar-me tan ample, però seria negar la realitat que, mancant tres minuts, el Sevilla va tenir, encara, dues molt clares ocasions per tornar a empatar el partit (una d'elles a porta buida). Els petits detalls ...

El Barça comença la temporada amb un nou títol i a tres dies de competir-ne un altre. Toca gaudir-ho i seguir endavant, sense oblidar els greus problemes en defensa d'ahir que, en d'altres situacions, podrien ser insalvables ... probablement, perquè Pedro ja no hi serà.

divendres, 7 d’agost de 2015

Reaparèixer en el moment oportú

Font: ara.cat
Va ser tornar Messi i vam tornar a veure un Barça més reconeixible. Victòria ahir en el Gamper davant la Roma per 3-0 (gols de Neymar, Messi i Rakitic). El Barça tanca la pretemporada amb millors sensacions que en els anteriors partits, i ja està tot a punt per a les dues properes finals: Supercopa d’Europa i Espanya. Comença la festa.

Haig de reconèixer que no m’agrada dir-ho, però crec que és massa evident per negar-ho: el Barça no és el mateix sense Messi. Ni trident ni res! Només el fet de ser-hi en el camp genera un estrès en els equips rivals que cap altre jugador és capaç de provocar.


Ahir els jugadors van sortir endollats d’inici, amb la pressió alta que tant va caracteritzar l’equip en els millors moments de la temporada passada. Quina diferència amb els anteriors partits, en que el Barça havia encaixat la majoria dels gols en el primers minuts de partit. El 2-0 al descans deixava el partit liquidat i de la segona part quedarà com a més destacable el gran gol de Rakitic.

Ara espera el Sevilla en el partit més decisiu de tot el mes d'agost, l'únic en el que no hi ha marge d'error. I justament és el primer. 

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...