diumenge, 31 de maig de 2015

Que no s'acabi mai

Foto: elpais.com
Campions! El Barça va guanyar ahir la final de Copa davant l'Ath. Bilbao (3-1, dos de Messi i un de Neymar) i ja té el doblet al sac, el sisè de la seva història. Queda el darrer repte, la Champions, per tancar un altre any que passarà a la història.

Aquesta final de Copa serà per sempre recordada pel gol de Messi. No era un partit que el Barça tingués excessivament dominat fins aquell moment. El gol mal anul·lat a Neymar i una bona oportunitat de Luís Suárez varen ser el preludi d'un gol increïble i va obrir la porta als millors minuts de joc del Barça del partit i del darrer mes (crec que l'equip havia acusat una mica la baixa de Luís Suárez en els últims partits).

No sé si el gol d'ahir supera, sota el meu punt de vista, el millor gol de Messi amb el Barça (el del Getafe). Però si no ho fa, s'hi apropa molt. Crec que jugades com les d'ahir són les que molts dels que ens agrada aquest esport hem imaginat alguna vegada però que mai havíem materialitzada. Almenys fins ahir. La capacitat de Messi per sorprendre, després d'haver-li vist fer les coses que ha fet, és increïble. De fet, no vull que s'acabi mai.

La segona part, i amb la relativa comoditat del marcador, va servir per donar descans a algun jugador de cara a la final de la Champions i veure els últims minuts de Xavi amb la samarreta del Barça al Camp Nou. Xavi està tenint el comiat perfecte. Ahir va aixecar una altra copa amb l'ajuda d'Iniesta. Trobaré molt a faltar aquest altre trident màgic del Barça: Xavi-Iniesta-Messi.

Només queda Berlín, doncs.

diumenge, 24 de maig de 2015

L'hereu

Foto: ara.cat
El Barça va tancar la Lliga ahir amb un partit intranscendent (2-2 davant el Dépor, tots dos de Messi), on el més rellevant va ser la celebració posterior del títol de Lliga i el comiat del Camp Nou a Xavi (va jugar, molt probablement, el seu últim partit com a titular). Dissabte vinent, a la final de Copa (que es juga al Camp Nou), poden ser els seus últims minuts al camp del Barça com a jugador del primer equip. El seu probable darrer partit amb el Barça serà a Berlín el 6 de juny .

Vist per la tv, em va semblar un bon comiat, a l'alçada del que tocava amb un jugador que ja és llegenda a la història del club. I, a més, aixecant un títol (esperem que siguin tres). El comiat somiat per qualsevol jugador. A Xavi li espera un retir daurat a Qatar. Després, un cop acabi la seva etapa com a jugador, té un lloc reservat al Barça, espero i desitjo, com a entrenador del primer equip. No triguis gaire, Xavi.

En això el Barça comença a fer millor les coses que uns anys enrere. La llista de jugadors que han fet història en el club és prou llarga, mentre que els comiats que han estat a l'alçada es compten amb els dits d'una mà (i sóc generós en el càlcul). Penso que aquesta generació de jugadors que han format (i formen part) del millor Barça de la història han de marxar amb tots els honors.

Ara arriben les dues finals en un moment dolç. I tot el temps del món per preparar-les. Escenari ideal.

dimarts, 19 de maig de 2015

23

Foto: sport.es
Un any després de perdre la Lliga en l'última jornada i per un gol, el Barça li va tornar el diumenge a l’Atl. Madrid el cop, a casa seva i també per un gol (0-1, gol de Messi). La diferència, però, és que el rival pel títol no eren ells sinó el Madrid. Cinquena Lliga del Barça en els últims set anys, la setena en l’era Messi (d’onze possibles). La tretzena després de Cruyff

Menys els primers deu minuts, en els que l’Atl. Madrid va apretar i va tenir les seves opcions (Bravo va tornar a deixar la porteria a zero), el Barça va dominar amb fermesa el partit, i si no es va avançar abans en el marcador va ser per manca d’encert en la rematada final (Messi va enviar una pilota al travesser en l’oportunitat més clara a la primera part) i per un penal no xiulat per mans molt clares de Juanfran. Curiosos (per dir-ho d’una manera) arbitratges els que ha sofert el Barça aquesta temporada, en penals a favor en partits que ja no calia i que ajudaran a maquillar una estadística vs el Madrid que diu més coses de les que es volen dir, per omissió d’uns i pleitesia dels que manen al club. A la segona part, i just quan arribaven notícies des de Cornellà que caldria guanyar per ser campions, Messi va aparèixer en una jugada genial per posar el partit de cara i el títol de Lliga camí de Barcelona.

Així doncs, el Barça campió de Lliga amb una jornada d’antelació. Poques esperances tenia a principi d’any. Hi creia poc, no per caprici o per un criticar per criticar, sinó fonamentat a partir d’una manera de jugar de l’equip que no em convencia, més enllà de si els resultats estaven sent bons o no. A principi de temporada vaig ser dels que reclamava paciència per l’equip (aquí i aquí), entrenador nou i jugadors nous, però el període entre la derrota al Bernabéu i la derrota a Anoeta va ser poc lluminós; sense un onze titular (les rotacions, en aquell moment, feien més mal que bé), una idea de joc sense definir, i certs partits amb un joc deficient que es guanyaven per la qualitat dels jugadors (Almeria com exemple d’això que dic). Tot aquest argumentari es va capgirar el dia de l’Atl. Madrid a casa, amb un equip endollat des d’aleshores fins avui (29 victòries sobre 32 partits).

El Barça, per tant, disposarà de prou temps per preparar les dues finals que li queden. La primera, la de Copa el dia 30. I la següent, la de la Champions el 6 de juny. Mentrestant, a gaudir tant com es pugui del títol de Lliga, per mi, dels tres grans títols, el més meritori. 

dimecres, 13 de maig de 2015

Ci vediamo a Berlino

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça jugarà la final de la Champions contra la Juve. Avui s'ha conegut el rival després d'assegurar la classificació ahir (derrota per 3-2, tots dos de Neymar). No cal ni dir-ho que preferia la final amb la Juve que amb el Madrid. I no tant per la por que pugui tenir de perdre, sinó perquè a hores d'ara ja sé que la temporada del Barça serà millor que la del Madrid. I això, quan abans passi, molt millor.

Del partit d'ahir algunes coses. Per començar, certificar un fet més que evident: el tros de porter que és Ter Stegen. Ahir, a la primera part, va fer tres aturades de gols cantats, en especial una aturada sobre la línia d'aquelles que es recorden durant anys. Si el Bayern tenia alguna petita esperança de classificar-se, els gols de  Neymar i les aturades de Ter Stegen van acabar de fondre les opcions que tenien els alemanys. Tinc la sensació que, tot i la gran temporada que està fent Bravo a la Lliga, Ter Stegen serà el futur porter titular del Barça.

L'altre aspecte destacable és la gran temporada que està fent Neymar, apareixent en quasi tots els partits decisius. Ahir dos gols més, i ja en duu 9 a la Champions, un registre estratosféric si no tenim en compte que és Messi qui va pel davant. Amb un Neymar així d'efectiu, Messi i una temporada completa de Luís Suárez (recordem que en aquesta s'ha perdut 4 mesos de competició), el futur fa molt bona pinta amb aquests tres jugadors al davant. 

El Barça jugarà la seva quarta final de la Champions en 9 anys (10 temporades). Més que cal altre equip. L'era Messi és la millor de la història del club, i toca fer-la tant extensa com sigui possible.

diumenge, 10 de maig de 2015

Aquells gols de Pedro

Foto: fcbarcelona.cat
La 23a és a tocar! La victòria en un partit que feia nosa (2-0 amb gols de Neymar i Pedro) combinada amb l'empat del Madrid a casa amb el València (2-2) deixa el Barça amb un avantatge de 4 punts sobre el Madrid a manca de dues jornades d'acabar la Lliga. Amb tres punts sumats (o deixats de sumar pel Madrid) el Barça és campió.

Diria, i ho dic de memòria, que el darrer gol decisiu de Pedro en el Barça va ser el que li va marcar al PSG fa un parell de temporades en el partit de tornada dels quarts de final de la Champions. Des d'aleshores, no en recordo cap altre fins el d'ahir, un autèntic golàs. Va ser el típic partit de les 4 però jugat a les 6. I també, el típic partit post Champions. Però sense marge d'error. El perill, però, no venia tant pel joc i les ocasions que tenia la Reial Societat, sinó per l'amplada del marcador (mínima). I qualsevol cosa pot passar en un escenari amb aquestes característiques. Aquest tram final de temporada, però, s'està caracteritzant per treure endavant tota mena de partits. I en això està la clau de l'èxit de l'equip, arribant a la recta final de la temporada amb la Lliga a tocar, la final de Copa i ben aprop de la final de la Champions.

També mereix un punt i a part Bravo. Dinou gols encaixats a la Lliga (des del dia del Sevilla que no n'encaixa cap), va camí del seu primer Zamora en la seva primera temporada en el Barça. I amb la competència que té, ja que Ter Stegen ho està fent molt bé en les altres dues competicions en les que participa. Un èxit, aquest dels dos porters fitxats aquesta temporada, que crec que se n'ha parlat poc i en justa mesura a Zubi, que tot i les seves importants errades en altres fitxatges, en aquests dos en concret va excel·lir. Suposo que s'ho deu mirar amb un somriure ...

dijous, 7 de maig de 2015

Tu ho somies, ell ho fa real

Grandiosa victòria davant el Bayern (3-0, amb dos de Messi i un de Neymar) i el Barça que ja té un peu i tres quarts de l’altre a Berlín. La quarta final de la Champions en nou anys està a tocar.

Va ser un gran partit de dos grans equips. El Bayern, un dels favorits per guanyar aquesta competició des de principi de temporada, venia sense els seus millors homes, però amb el millor entrenador del món. Només amb això, n’hi havia prou per desconfiar, tot i l’aparent superioritat que hom podria intuir. El Barça va començar el partit molt fort, i ja ben aviat podria haver posat fil a l’agulla si Suárez o Alves haguessin estat més encertats. Per contra, el Bayern es defensava amb la pilota (probablement de les poques coses que podia fer ahir), allò que tants cops i tant bé li vam veure fer al Pep Team.

A la segona part el guió del partit va canviar i es va veure un Bayern més dominador, i més segur de si mateix a mida que els minuts passaven. El Barça no era tan incisiu com ho havia estat a la primera part, però en defensa tampoc passava angúnies (el Bayern no va tenir cap ocasió clara de gol en tot el partit). Un escenari de 0-0 planava sobre l’estadi fins al minut 77 ...

En que va aparèixer ell. El Millor. Primer, amb una fuetada des de fora de l’àrea emulant el gol marcat a la final de Wembley de 2011. I el segon és de museu, d’aquells que veurem en molts resums el dia que es retiri, de quan es faci un recull dels seus millors gols al llarg de la seva carrera. En tres minuts, Messi va fondre un dels millors equips d’Europa. En escenaris d’igualtat entre grans equips, han d’aparèixer fets diferencials. I Messi ho és per damunt de la resta sens cap mena de discussió. Ja ho va dir Guardiola el dia abans: quan Messi està així no hi ha res ni ningú que l'aturi. 

El tercer gol va ser la cirereta del pastís, la tranquil·litat per la tornada i la confirmació que Neymar sempre té un golet en els grans partits. El Barça té el millor trident atacant del futbol dels últims anys.

dimarts, 5 de maig de 2015

A les semis, el factor camp no és tant decisiu

Jugar la tornada de les semis a casa, pel Barça, no és decisiu. De fet, podríem dir que perjudica més que no pas beneficia, si bé el nombre de casos no és suficient com per extrapolar cap dinàmica. Fem-hi una ullada.

Des de la temporada 2004-2005, el Barça ha jugat set semifinals de la Champions (aquesta serà la vuitena), amb tres classificacions i quatre eliminacions. En els tres casos exitosos, dues eliminatòries varen ser amb el partit de tornada a casa (amb el Milan la 2005-2006 i el Madrid la 2010-2011). En ambdós casos, però, l’eliminatòria es va decidir (en bona part) en el partit d’anada (és a dir, fora de casa). L’altre cas exitós són les semis de la 2008-2009, amb el Chelsea, la del gol d’Iniesta (que casualment farà sis anys aquest dimecres). Aquella va ser amb el partit de tornada fora de casa.

Pel que fa a les quatre eliminatòries que van acabar amb eliminacions, tenim tres amb la tornada a casa (Inter de Milà la 2009-2010, Chelsea la 2011-2012 i Bayern la 2012-2013), i només una amb la tornada a fora (Manchester United la 2007-2008). Així doncs, aquesta temporada es resoldrà l’equilibri d’ok’s i ko’s (un a un) quan la tornada ha estat fora de casa.

Pel que fa als resultats dels partits d’aquestes set eliminatòries precedents, 14 partits en total, podríem dir que el balanç no és molt lluït. A casa, de set partits només una victòria (contra l’Inter la 2009-2010, per u a zero), i prou improductiva. La resta són 5 empats i una sola derrota (amb el Bayern, per zero a tres), també intranscendent (es venia d’un quatre a zero a l’anada). Quatre gols a favor i sis en contra. Força equilibri.

Pel que fa als resultats fora de casa, es compten, més victòries (a Milà, per zero a u, i a Madrid, per zero a dos), però també més derrotes (4 en total). I un sol empat (al camp del Chelsea la 2008-2009, u a u). Cinc gols a favor i deu en contra. El que si es pot extreure d’aquests set partits és que quan el Barça ha perdut el partit de les semis fora de casa (independentment de si era anada o tornada), no s’ha classificat. I quan ha guanyat o empatat si s’ha classificat. Per tant, ens haurem d’esperar al dia 12 per veure si es segueix complint aquesta regla no escrita.

dissabte, 2 de maig de 2015

Gestos que són victòries

Foto: fcbarcelona.cat
Festival golejador a Córdoba (0-8, amb hat trick de Luís Suárez, 2 de Neymar, Rakitic, Piqué i Neymar). El Barça que arriba pletòric en el tram definitiu de la temporada. I per davant del Madrid.

No us enganyo si us dic que el marcador s'ha quedat curt. Fins el 0-1, el Barça n'ha tingut unes quantes per avançar-se en el marcador molt abans (ho ha fet en el 41'). I amb l'arribada dels gols s'ha mantingut, també, el nombre d'ocasions errades. La veritat és que no recordo un partit del Barça amb tantes i tant clares ocasions de gol (hem assistit a golejades aquesta temporada amb un molt millor percentatge d'encert que no pas avui, però amb pitjor joc). El Barça ha sabut jugar un partit que a priori podia fer nosa (en l'horitzó hi ha el Bayern esperant), però en el que no es podia fallar si es volia seguir per davant del Madrid (que avui tampoc ha fallat). En aquests sentit, Luis Enrique amb l'11 que ha tret d'inici ha demostrat la importància que li donava al partit.

Els que no paren de marcar gols són els tres de dalt, que ja en porten 108 aquesta temporada, deixant enrere el rastre dels altres grans tridents de la història del Barça. D'avui, però, quedarà el gest de Messi deixant llençar el penal a Neymar, que no estava tenint el seu millor dia. Gest que fa més gran l'argentí, en plena lluita per ser el màxim golejador de la temporada. Queda clar que Messi prioritza els títols col·lectius als individuals (de fet, els individuals acaben esdevenint, sovint, dels triomfs col·lectius).

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...