diumenge, 29 de març de 2015

Un no parar

Foto: fcbarcelona.cat
El descans d'aquest cap de setmana servirà per agafar aire d'aquí a final de temporada. Queden 13 partits segurs sobre una base màxima de 16. Quatre setmanes seguides jugant cap de setmana i entre setmana, ampliable a sis setmanes seguides si l'equip es classifica per les semis de la Champions. Un festival pels que ens agrada i una "tortura" pels que no ...

A la Champìons, el Barça juga els quarts de final amb el partit de tornada a casa. Els precedents des que l'equip va tornar a jugar aquesta competició la temporada 2004 - 2005 (aquella temporada l'equip cau eliminat a vuitens) són molt positius: 6 eliminatòries jugades amb el partit de tornada a casa, 6 classificacions. En canvi, el balanç s'anivella quan la tornada és fora de casa (classificats la temporada 2008-2009 i eliminats la temporada passada). Si donem una ullada als resultats de l'equip quan el partit d'anada ha estat fora de casa, el balanç és de dues victòries per la mínima (0-1) les temporades 2007-2008 (Schalke) i 2010-2011 (Shaktar), i 4 empats. És a dir, cap derrota. Aquest fet és ampliable, inclús, quan les eliminatòries han estat amb el partit d'anada a casa (el 4-0 al Bayern de la 08-09 i l'1 - 1 de la temporada passada).

A la Lliga resten 10 jornades per acabar i el saldo a favor són 4 punts. L'equip es pot permetre el "luxe" d'una punxada (empat o derrota) en el cas que el Madrid ho guanyi tot. El calendari diu que es jugaran 5 partits a casa i 5 fora, amb visites a Sevilla, Cornellà i el Calderón, i la rebuda del València entre els més destacables. De fet, la visita a Sevilla, la rebuda del València i la visita a Cornellà (en aquest ordre) s'intercalen amb l'eliminatòria de quarts a la Champions. Aquelles dues setmanes poden ser decisives per les dues competicions. Ara bé, si donem una ullada a les derrotes del Barça aquesta temporada, les dificultats no han estat amb els grans (Celta, Málaga, R. Societat, Getafe ...).

En poc més de dos mesos tot quedarà resolt en una temporada en que al mes de gener jo no donava un duro en tenir aquest escenari (parlo més de la Lliga que de la Champions) i que, tot i que és favorable, no hi ha res guanyat. Això si, la dosi futbolera no ens la treu ningú!

dilluns, 23 de març de 2015

Piqué està de tornada

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça és més líder. La victòria ahir davant el Madrid (2-1, amb gols de Mathieu i Luís Suárez) deixa el Barça 4 punts per davant del Madrid. Queden 10 jornades per acabar la Lliga i el Barça agafa avantatge en l’spint final pel títol.

Més enllà del resultat (guanyar contra el Madrid sempre és una magnífica notícia), el joc de l’equip contra el Madrid em va preocupar, en especial a la primera part. El partit, en els seus primers minuts, va tenir un començament semblant al del Bernabéu, amb el Barça amb el partit relativament controlat i marcant primer. Però justament arran del gol, el control es va esvair i les ocasions del Madrid es van anar succeint consecutivament sobre la porteria del Barça. Si el partit no va quedar sentenciat abans del descans va ser gràcies a Bravo i el desencert dels jugadors del Madrid. La segona part no va dibuixar, d’inici, un escenari gaire millor, però el segon gol del Barça (minut 54) va girar el partit com un mitjó. A partir d’aquell moment, el Barça va disposar d’ocasions per sentenciar el partit i per deixar el GA amb el Madrid a favor. Una llàstima no aconseguir-ho, hauria significat un punt extra que mai està de menys.

Lectures individuals. Ja fa temps que tinc ganes d’escriure-ho: Ha tornat el gran Piqué. Ahir va ser un dels millors de l’equip, per no dir el millor. I ja dic que no ve d’ahir, només. Ja fa uns quants partits que Piqué torna a ser aquell jugador que era o, almenys, s’hi apropa força. En el naufragi de la primera part va ser qui va mantenir l’equip, juntament amb Bravo. El tema dels porters aquesta temporada és un èxit sense precedents en la història recent del club. M’agrada Ter Stegen, i crec que serà el porter titular del Barça ben aviat, però la Lliga que està fent Bravo té un mèrit enorme.

Ah, i em deixo Suárez. Seré repetitiu, vam fitxar el millor 9 d’Europa la temporada passada per dies com els d’ahir, en que Messi o Neymar no decideixen amb el seus gols. Ahir, el seu va valer dos punts i va canviar el guió del partit. Convençut que en celebrarem molts d’ell tan o més decisius com el d’ahir.

dijous, 19 de març de 2015

El que digui Messi

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria ahir per 1 - 0 (gol de Rakitic) en el partit de tornada dels vuitens de la Champions vs el Manchester City. El Barça, doncs, un any més (ja van 8 temporades seguides) als quarts de final d'aquesta competició.

Aquesta eliminatòria m'ha recordat a aquella amb el Chelsea de fa tres temporades, amb la diferència que ahir hi va haver un resultat més favorable i, a més, l'equip es va classificar. Però la quantitat increïble d'ocasions de gols desaprofitades em remet a aquella eliminatòria amb el conjunt anglès (en especial, el partit d'anada a Londres).

El partit d'ahir va començar i acabar en Leo Messi. El joc de la primera part va venir impulsat pel jugador argentí, que ubicat en banda dreta va fer el que va voler amb tots els jugadors anglesos. De fet, el gol ja és marca de la casa aquesta temporada; Messi en banda dreta centrant la pilota pel que arriba en segona línia amb via lliure, gràcies a l'arrossegament de la defensa per part del punta.

A la segona part el City va tenir les seves opcions (i més veient que el Barça no materialitzava les seves), en especial un penal mancant 13 minuts i que Ter Stegen va aturar. No crec que sigui l'únic que veu que Ter Stegen és el futur porter del Barça, tot i la gran temporada que està fent Bravo a la Lliga. Probablement va ser el millor fitxatge que va fer Zubi com a director esportiu.

Ara arriba el clàssic. I arriba en el millor moment, més enllà dels tòpics habituals. El Barça arriba a aquest partit havent fet la feina en les competicions tipus ko (finalista de la Copa i a quarts de la Champions) i un punt per sobre del Madrid. Per diumenge només demano tenir una miqueta més d'encert que ahir. Només això. 

diumenge, 15 de març de 2015

El 16%

Foto: catradio.cat
Aquesta setmana Catalunya Ràdio ha fet públics els resultats d'una enquesta en que es feien diferents preguntes als socis del Barça. Una d'elles era si "Acceptaria, a canvi d'una important quantitat de diners, traspassar Leo Messi a un equip estranger?" Un 16% va respondre que si.

Si, ja ho sé, m'hauria de quedar amb el 84% que ha dit que no. Però no em direu que no és sorprenent que un 16% dels socis del Barça puguin dir que si, que ens el venem i que ja en treurem uns bons "calerons". Per fitxar a qui? A quin Overmars de torn? Ja sabeu perquè dic aquest nom i a quina història em remeto ... No em sorprèn des del punt de vista de la mentalitat culer, molt típica d'això, però en el cas de Messi aquest percentatge hauria de convergir en zero. De fet, aquest resultat em fa pensar en moltes altres coses i m'ajuda a entendre, per exemple, que hi hagi gent que vegi bé que la samarreta d'Urdangarín continuï penjada al Palau, que el museu del Club es digui com es diu o que hi hagi gent que tingui intenció de votar un president imputat i que, molt possiblement, acabi sent jutjat. Tot és possible, en el Barça i fora del Barça. Aquest any, que hi haurà unes quantes eleccions segur que ens endurem alguna sorpresa (i no positiva justament).

Per tant, haig d'entendre que després del partit d'ahir (0-2 a Ipurúa, tots dos de Messi) molts no hauran canviat d'opinió Si pensen això amb la trajectòria de l'argentí difícilment canviaran de pensament després d'un partit en un camp que molt pocs sabrien situar en el mapa.

No ho sé si el Barça hauria guanyat un partit com el d'ahir sense el millor jugador de la història, però està clar que l'equip va fer el que havia de fer. No era un dia per excel·lir en el joc, aquell camp de futbol poques floritures permet, per tant, calia ser pràctic i aprofitar les poques ocasions que es presentessin. Un gol de penal i un de córner són exemple de que l'equip, ahir, va sortir a pencar i no donar res per fet. Un altre gran mèrit de Luis Enrique aquesta temporada, tot i que entre tots, jo el primer, ens hem quedat més amb les coses negatives (que n'hi ha) que no pas les positives. Intentaré aplicar-me.

divendres, 13 de març de 2015

El clàssic comença demà

Foto: wikipedia
El de demà és el partit més important dels tres propers partits. Tal com sona. Ni Madrid ni Manchester City. Una punxada a Ipurúa després d'haver aconseguit el liderat la setmana passada i tenint el clàssic a setmana vista seria donar vida a un rival, el Madrid, que vindria al Camp Nou amb molt més a perdre que no pas a guanyar. I més, després de la dinàmica d'un i altre equip en aquestes últimes setmanes.

El Barça arriba al moment clau de la temporada molt ben situat, però sense res guanyat. De fet, al mes de març no es guanyen títols, però si se'n perden. En el cas de la Lliga, en el que el premi és la regularitat, el Barça ja s'ha deixat massa punts com per deixar-ne escapar alguns més.

Guanyar al camp de l'Eibar permetria preparar molt millor una setmana en que l'eliminatòria de vuitens de la Champions està molt ben encarada (només això) i un clàssic en que si ens haguessin dit fa poques setmanes que el Barça hi hauria arribat líder, no ens ho hauríem cregut. Per tant, estaria bé no deixar escapar aquestes oportunitats que molt poques vegades es presenten. I més quan competeixes contra el Madrid.

diumenge, 8 de març de 2015

Perdent la perspectiva

Foto: fcbarcelona.cat
No sé si us passa, però amb Messi estic perdent la perspectiva real de les coses. La perspectiva real de les coses tal i com aquesta les tenia entesa fins ara. Avui Messi ha jugat un partit "normalet". Avui Messi ha fet un Hat Trick i ha donat una nova assistència de gol en la victòria davant el Rayo (6-1, els tres de Messi, Luís Suárez i Piqué). El Barça és líder (el Madrid va perdre) i Messi empata a Cristiano en nombre de gols. Tot això a quinze dies del clàssic. Escenari impensable fa només un parell de setmanes.

Amb Messi em passa com amb el Barça, he perdut la perspectiva de les coses. O no. Avui a mi l'equip no m'ha agradat mentre hi havia partit (és a dir, fins el penal i l'expulsió del jugador del Rayo). I això que aquest s'ha posat de molt de cara amb el gol de Suárez a poc de començar. Però el Rayo ha jugat, durant molts moments, com un equip gran i era el Barça el que llançava contres. Si, allò que molts criticàveu no fa gaire i ara ho veieu molt bé. La solució que ha proposat Luis Enrique pel nou Barça és aquesta i, després d'una deriva que pintava a naufragi els mesos de novembre i desembre, ara sembla que això funciona. Una final de Copa i un liderat ho avalen (resultats), per molt que el joc no m'agradi, però això ja és una altra qüestió. Suposo.

Però potser sóc jo qui no ha entès que allò que vaig viure no fa pas massa es va acabar i no tornarà, i haig d'entendre que cal adaptar-se els nous temps, que a futbol només es pot jugar així ara mateix, que allò va ser un fet puntual, momentani, però el que toca és ser com els altres equips i lluir de "pegada", que diuen aquells. En això excel·lirà el Barça, té la millor tripleta de la història (Luís Suárez ja és Luís Suárez). Jugadors com Iniesta o Xavi, mentrestant, van deixant de ser protagonistes i ja queda molt llunyana aquella foto amb Xavi, Iniesta i Messi a dalt de tot. Ara anem camí d'una foto amb Messi, Neymar i Suárez. 

Ara bé, n'hi ha un que sempre sortirà la foto ja que és el millor de la història, per molt que des de fora (i des de dins) se li vulgui negar. Messi és diferent a qualsevol altre jugador perquè inclús quan no juga un gran partit, és capaç de fer un Hat Trick i donar una assistència de gol. Això, per molts, és inimaginable ni jugant el partit de la seva vida.

dijous, 5 de març de 2015

Amb els tres de dalt n'hi ha prou

Foto: fcbarcelona.
Classificats! El Barça va guanyar ahir el partit de tornada de les “semis” de la Copa del Rei a Vila-real (1-3, amb gols de Neymar (2) i Luís Suárez) i jugarà la final contra l’Ath. Bilbao. Serà la segona final consecutiva, la quarta en els últims cinc anys i la cinquena en els últims set. A més, el Barça hi arriba havent guanyat tots els partits, fita que no s’assolia des de 1926!

L’eliminatòria es va resoldre al minut 3. Una assistència de Messi per Neymar (en el que és ja un clàssic aquesta temporada) i gol. A Neymar aquesta temporada li entren totes i, encara més important, apareix quasi sempre en els partits importants. I això que duia tres partits en mode hivernació!

I després hi ha Luís Suárez, que ara si sembla que ja ha agafat el registre golejador que s'espera del Bota d'Or europeu de la temporada passada. Ahir, amb el seu gol, va sentenciar un partit (que no l'eliminatòria, que ja ho estava) que s'havia posat de cara des de l'inici i que si no es va sentenciar abans va ser per l'actitud contemplativa de l'equip durant la primera part i l'inici de la segona. L'expulsió del jugador del Vila-real va fer que el partit s'acabés abans d'hora.

El Barça deixa la feina feta en aquesta competició i es guarda un "comodí" per si les coses no van bé en la resta de competicions. Ja està bé!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...