dissabte, 28 de febrer de 2015

Mandra

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria imprescindible a Granada (1-3, amb gols de Rakitic, Luís Suárez i Messi). El Barça, doncs, que ja pot posar els cinc sentits pel partit de tornada de Copa, el més decisiu d'aquesta temporada fins avui. 

El partit d'avui ha estat insuportable. Així de clar. No vull creure'm que l'argument aquest de jugar a les 16h. perjudica a l'equip. No em puc creure que professionals d'alt nivell no poden competir a aquesta hora, quan en la pràctica totalitat de disciplines esportives es pot competir a qualsevol hora sense cap mena de problema. No vull caure en aquesta temptació, que quasi és ridícula. L'equip, quan juga a les 16h no juga bé (avui no ha jugat bé, altres vegades ni tan sols ha competit). I punt.

Dit això, el Barça sembla que ha perdut cert "encant" en els últims tres partits, comptant el de la Champions de dimecres (gran primera part, dolenta segona part). I és sorprenent, després de la feinada per tornar a situar a l'equip en opcions de competir pels tres títols (i jugant prou bé en alguns moments). El Barça, ara mateix, sembla més mentalitzat per jugar eliminatòries (Copa, Champions) que no pas ser regular.

Del partit d'avui en quedo amb Luís Suárez, de nou decisiu. Després d'una primera part ensopida salvada per un regal de la defensa del Granada, l'uruguaià (que ha flirtejat amb l'expulsió amb dues accions absurdes en el primers 45 minuts) ha estat clau en el segon i tercer gol de l'equip. També m'ha agradat Rakitic, que crec que ha fet un dels seus millors partits amb el Barça (i ja és dir molt del d'avui!).

Queden un parell de partits abans del clàssic. Convindria no deixar escapar cap més punt, tot esperant una altra ensopegada blanca. Per sort, no hi ha cap més partit a les 4 fins aleshores ...

dimecres, 25 de febrer de 2015

La temporada en 90'

Foto: fcbarcelona.cat
Excel·lent resultat en l’anada dels vuitens de la Champions (1-2, tots dos de Suárez). El Barça, amb un peu i part de l’altre als quarts de final de la Champions, amb un City obligat a fer mínim dos gols al Camp Nou en el partit de tornada. L’accident amb el Málaga queda enrere. 

El partit d’ahir va ser un resum sintètic del que està sent la temporada. Una magnífica primera part, amb un domini sobre els anglesos que en alguns moments va arribar a ser insultant. En aquest període cal destacar Luís Suárez, que va jugar el seu millor partit amb la samarreta del Barça. A Suárez se’l va fitxar per fer gols i, si és possible, que aquests siguin decisius. La resta del que pugui aportar també serà benvingut, però no crec que l'entrenador busqués un altre perfil de jugador quan fitxava Luís Suárez. Ho dic per allò de les assistències, la lluita i bla bla bla per justificar la seva manca d'encert.

Malauradament, però, aquesta bona primera part no va tenir continuïtat a la segona, bé sigui perquè el City va fer un pas endavant (que si) com que el Barça el va fer enrere (que també). En alguns moments, els fets em transportaven en el temps a aquella eliminatòria amb l'Arsenal la temporada 2009-2010, en que el Barça, també en el partit d'anada, acabaria empatant a 2 gols un partit que guanyava per 0-2.

El Barça de la segona part es va assemblar al desconcertant Barça que ja hem vist en altres moments de la temporada. Ahir és probable que la certa relaxació vingués donada per l'amplitud del marcador (un 0-2 al descans, a la Champions i en un camp anglès impressiona), però convindria no relaxar-se. A l'equip, sota el meu punt de vista, li hauria anat molt bé un resultat d'impacte per guanyar credibilitat davant de tothom a Europa i la resta d'equips que queden a la competició. I de passada, és clar, per deixar l'eliminatòria resolta. Però ara que ho dic, potser ja està bé que no estigui tan resolta i que els jugadors hagin d'exhibir certa competitivitat en el partit de tornada, ja que serà la setmana del clàssic i caldrà arribar-hi al màxim d'endollats.

Que Messi va fallar un penal? I?

dissabte, 21 de febrer de 2015

Torna a fer pujada

Foto: fcbarcelona.cat
Inesperada derrota avui davant el Málaga (0-1) que fa que el Barça trenqui l'excel·lent ratxa de
resultats que duia. El Barça, doncs que torna a no dependre d'ell mateix.

El partit ha estat horrible. Individual i col·lectivament. El Málaga, ben ordenat darrera, ha aprofitat la primera que ha tingut, després d'una greu errada d'Alves en una cessió a Bravo. Guió semblant al d'Anoeta. Des d'aleshores (minut 7) i fins al final del partit, impotència. Només dues ocasions clares del Barça en tot el partit. Un xut de Rafinha acte seguit del gol del Málaga, i un xut de Pedro ajustat al pal en el descompte. El Málaga podria haver sentenciat el partit molt abans.

No sé si el d'avui és el típic partit que toca jugar malament quan tens una ratxa positiva, però està clar que el Barça no va sobrat de punts per perdre, en especial quan no depèn d'ell mateix (pel títol) i quan ja n'ha deixat escapar uns quants a casa en aquesta lliga (6). De fet, poques lligues guanyades li recordo al Barça perdent gaires punts a casa. Un mal resultat just quan arriba el moment clau de la temporada. Esperem que sigui un fet aïllat, però la "destrempada" ha estat important.

dilluns, 16 de febrer de 2015

Que juguin cada dia!

Foto: fcbarcelona.cat
Tarda molt plàcida ahir al Camp Nou (5-0, amb Hat trick de Messi, Neymar i golàs de Luís Suárez). El Barça que enllaça 11 victòries seguides, igualant el millor registre de l’era Guardiola. Setmana de descans i dissabte el Barça jugarà (abans que el Madrid) per situar-se primer a la classificació després d’uns quants mesos. El "setge" als blancs ha de continuar.

El Barça està en un moment molt dolç. Tant dolç que els gols entren volent i sense voler, com diumenge passat a Bilbao. Neymar està fent una temporada espectacular, deixant enrere qualsevol dubte sobre la seva idoneïtat de fitxatge o sobre la seva la seva compatibilitat amb Messi. 17 gols a la Lliga i 24 en el conjunt de la temporada són uns números boníssims, Messi a part.

Ahir, d’inici, semblava que l’equip acusava els nombrosos canvis de l’11 titular habitual (fins a 5 canvis), però a mida que l’equip va anar fent gols els dubtes es van anar dissipant i l’equip va anar jugant millor. Messi (26), amb un altre Hat trick, se situa a dos gols de Cristiano (28), en un escenari inimaginable fa un mes i mig, per molt que es tracti de Messi.

El Barça, l'equip de futbol, està ara en un moment en que la pitjor notícia és que no tingui partit. I pel club també és una mala notícia quan no hi ha partit.

dijous, 12 de febrer de 2015

Resultat injust

Foto: fcbarcelona.cat
Eliminatòria ben encarada després del resultat en el partit d’ahir (3-1, amb gols de Messi, Iniesta i Piqué). El Barça que enllaça el desè partit seguit guanyant i es queda a un del rècord del Barça de Guardiola. El millor registre és amb Rijkaard, amb 16 victòries seguides la temporada 2005-2006. Qui ens anava a dir fa un més i mig que estaríem parlant de rècords (positius) de l’equip ...

Ahir el Barça va jugar millor que fa deu dies contra aquest mateix equip. Per tant, just és elogiar a Luis Enrique, que ha sabut preparar millor el partit que el seu oponent. Per començar, ahir vam veure una versió millorada d’Iniesta (amb gol inclós) i un Mascherano fent de migcentre en el seu millor partit en aquesta posició (posició, tot sigui dit, que fins ahir no em convencia per a ell). Després d’una primera mitja hora de control, l’equip va anar tancant el Vila-real fins que l’1-0 acabaria de descosir els castellonencs. Des del gol fins al descans (en prou feines 5 minuts) el Barça va disposar de clares oportunitats per anar amb una avantatge més àmplia al marcador.

Però la segona part no començaria bé (igual que en el partit de Lliga). Era la segona arribada del Vila-real, i va comptar amb l’ajuda de Ter Stegen, que havia estat molt bé en la única rematada fins aquell moment. Tot i això, i reproduint de nou l’escenari del partit de Lliga, el Barça reaccionaria ràpid per tornar a agafar distància en el marcador. Distància que si no es va ampliar va ser pel penal desaprofitat per Neymar (Messi va cedir en el brasiler) .

El Barça té a tocar la final de Copa. El 4 de març tocarà rematar la feina.

dilluns, 9 de febrer de 2015

Homenatge al Dream Team

Foto: fcbarcelona.cat
Històrica victòria ahir al nou San Mamés del Barça (2-5, amb gols de Messi, Luis Suárez, Neymar, Pedro i De Marcos en p.p.). El Barça se situa a un punt del Madrid i torna a dependre d'ell mateix per guanyar la Lliga. L'escenari desitjat ja és realitat. Ara és qüestió de conservar-ho o millorar-ho fins el clàssic del 22 de març.

Ahir escoltava per la ràdio que el Barça actual té coses del Dream Team. Suposo que el comentari venia influenciat pel record del 0-6 a San Mamés de la primera Lliga de Cruyff (la última vegada que el Barça havia marcat 5 gols o més a Bilbao va ser aquell dia), el dia dels 4 gols d’Stoichkov, un dels millors partits d’aquell equip. Ja pot ser que el Barça actual s'assembli més a aquell equip que no pas als més recents, ni que sigui en allò de fer un gol més que el teu rival.

La sensació que transmet ara l’equip és d’invencibilitat. Un detall; el primer gol (la falta de Messi que rebota a la barrera i acaba entrant) és d'aquells que només entren quan les coses van de cara. El resultat va ser 2-5, però podria haver estat molt més ampli. I no per manca d’encert, no, sinó per un cert punt de "vedettisme" en la rematada final, exemplificat en Neymar, que si ahir no va sortir del nou San Mamés amb 3 o 4 gols va ser per voluntat pròpia.

El Barça no estava així (equip i entorn, compte) des de la primera volta amb Tito, la dels rècords. Pel que fa al joc, quasi ens pot més l'alegria al davant que la manca de control en alguns moments. L’únic dubte que li poso a aquesta "rauxa" és si ens servirà per a partits grans, Chelsea, Madrid o Bayern per citar-ne alguns. Però de moment, farem molt bé en gaudir-ho.

dilluns, 2 de febrer de 2015

Sense pausa

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça continua amb la seva marxa imparable, i ahir va sumar la seva vuitena victòria consecutiva, la quarta en Lliga (3-2 davant el Vila-real, amb gols de Neymar, Rafinha i Messi). Ara, l’equip disposarà d’una setmana completa per preparar l’important partit de San Mamés, a l’espera que el Madrid es pugui deixar algun punt en els dos propers partits (dimecres juga l’ajornat amb el Sevilla i dissabte visita el Calderón). El “conte de la lletera”, si, però és que ara mateix és el que hi ha. El Barça depèn d’una punxada del Madrid per poder tornar a dependre d’ell mateix.

El partit d’ahir va ser estrany. Una primera mitja hora molt bona del Barça, en la línia del que estem veient en els últims partits, amb un Messi en banda dreta associant-se molt amb Dani Alves, rememorant els vells temps. En aquest tram de partit, zero perill del Vila-real i dues bones ocasions no aprofitades per Luis Suárez (rematada de primeres amb gran aturada i remat ajustat al pal). A Luis Suárez, més enllà de les  coses bones que aporta a l’equip (assistir, posicionar defensa contrària, lluita, etc.), se’l va fitxar per fer gols i ser un complement decisiu en aquest aspecte, en especial quan els altres dos cracks no ho poden ser. En això, de moment, està suspenent, per molt que ens dolgui.

Amb el gol del Vila-real el partit va canviar. El joc de l’equip se’n va ressentir (o el Vila-real s'ho va creure més), i el gol de l'empat just abans del descans (que feia més justícia) tampoc va servir de gaire, ja que només començar la segona part, els castellonencs es tornaven a avançar. Per sort, però, el Barça remuntaria ràpid el marcador. Pel davant, quedava més de mitja hora de partit obert. Amb aquest escenari, el Barça va ser incapaç d'ampliar el marcador, alhora que tampoc va tenir el control del partit, justament allò que més havia caracteritzat el Barça en aquests últims anys; saber-se defensar amb la pilota. L'invent va funcionar, no ens enganyem, perquè Messi i Neymar estan en un gran moment.

L'equip viu un molt bon moment. D'una banda, perquè té moments de bon joc. De l'altra, perquè quan el rival planta cara, els de dalt decideixen. Amb aquest escenari, doncs, podem ser optimistes. Esperar altres coses, com tenir un major control de la pilota amb escenaris de vertigen és una opció que ja ha quedat definitivament descartada. I més si els resultats acompanyen.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...