dijous, 29 de gener de 2015

Dinàmica guanyadora

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria (2-3, amb gols de Neymar (2) i Miranda en p.p.) i classificats per a les semis de la Copa per cinquena temporada consecutiva. El Barça que deixa els deures fets en aquesta competició i, alhora, aquesta passa a ser la més assolible de les tres que hi ha en joc. A més, l'equip aconsegueix la seva setena victòria consecutiva post Anoeta, la tercera seguida vers l'Atl. Madrid. Escenari inimaginable el 4 de gener a les 23h.

El partit d'ahir va tenir de tot: un gol només començar (en 35" l'eliminatòria estava igualada), un gol mal anul·lat, un penal xiulat que no ho era i un altre que ho era i no xiulat, un gol en p.p., un expulsat al túnel de vestidors al descans i un altre cap al final del partit (l'Atl. Madrid va acabar amb 9). Tots aquests fets i alternatives en el marcador (el Barça va anar dos cops per darrera en el marcador) van acabar camuflant uns primers 45' de joc de l'equip mancats de control i penjats de la qualitat dels tres de davant, en especial Neymar, en el seu millor moment des que és jugador del Barça (21 gols en 25 partits aquesta temporada). Amb l'Atl. Madrid ha funcionat i cal destacar-ho i valorar-ho, té molt mèrit guanyar tres cops seguits al campió de Lliga i sots campió d'Europa de la temporada passada. I fent-ho, en alguns moments, amb brillantor. Però penso que el joc de la primera part, ahir, és clarament millorable. 

Un cop passada aquesta primera fase més exigent de la temporada (la setmana que ve, per exemple, no hi haurà partit entre-setmana), el Barça es podrà centrar en la única competició on ara mateix no depèn d'ell mateix per guanyar-la, la Lliga. Es tracta, "simplement", de ser-hi quan es presenti la oportunitat de poder tornar a dependre d'ell mateix.

diumenge, 25 de gener de 2015

Els petits detalls són poderosos

Foto: fcbarcelona.cat
Golejada històrica a Elx (històrica perquè poques vegades a la història n'ha fet sis o més fora de casa) i el Barça que manté la ratxa de resultats post Anoeta: 6 partits, 6 victòries, 23 gols a favor, 1 en contra.

El partit d'ahir em va recordar al Barça d'abans d'Anoeta. Ja sé que pot sonar estrany dir això, després d'un 0-6, però és que crec que així va ser. Per començar, Luis Enrique va ser reincident en un error que ja s'ha comprovat aquesta temporada que inestabilitza l'equip; 6 canvis respecte de l'11 titular amb l'Atl. Madrid (5 si no comptem la porteria). D'aquests canvis, una línia sencera afectada, el mig del camp, amb tres peces noves. El resultat de tot això va ser una primera part ja vista aquesta temporada, amb un Elx que va generar més ocasions que el Barça en els primers 45 minuts i que el Barça, si va poder marxar al descans amb avantatge, va ser un per un gol a pilota aturada (amb un Xavi més llest que ningú). A la segona part, un gran jugada de Neymar deixava un escenari còmode que s'accentuaria amb l'expulsió d'un jugador de l'Elx. La darrera mitja hora va servir per millorar estadístiques de tothom, equip i jugadors (Neymar ja duu 14 gols a la Lliga). Fins i tot Pedro va tenir el seu "golet", després d'una gran jugada de Neymar.

Dimecres arriba el primer cara o creu de la temporada, amb avantatge. La feina feta aquestes últimes setmanes necessita aquesta petita recompensa (classificar-se per les semis de la Copa) per tal de poder seguir amb l'optimisme (justificat) que envolta l'equip.

dijous, 22 de gener de 2015

Tornar a competir

Foto: fcbarcelona.cat
Més enllà de la mutació de l'equip dels últims 15 dies (alguna explicació?), la gran notícia, per mi, del partit d'ahir (victòria per 1-0 en l'anada del quarts de final de Copa contra l'Atl. Madrid amb gol de Messi) és que l'equip va tornar a saber competir. Potser és aviat per fer aquesta afirmació (queda el partit de tornada) però el partit jugat bé s'ho mereix.

Crec que la darrera vegada que havia vist al Barça competir va ser la última temporada de Guardiola, a les semis de la Champions contra el Chelsea. Si, ja recordo que es va perdre, però de cada 100 eliminatòries jugades d'aquella manera en perds una. I aquella vegada va tocar creu. Des d'aleshores, no recordo un Barça jugar contra un gran equip (l'Atl. Madrid ho segueix sent) amb la intensitat competitiva amb la que ho va fer ahir. El resultat, pel rival que era, és molt bo. Probablement amb un altre rival ens sabria a poc, o seria més criticable. Però amb l'Atl. Madrid estar més que bé.

I més enllà del conjunt, les individualitats. Si he estat molt crític amb Piqué, és just reconèixer la progressió que està fent. Ahir va jugar, molt probablement, el seu millor partit contra el rival més exigent de les últimes tres temporades. Amb un Piqué endollat tens opcions de sortida de pilota que en dies com ahir són cabdals (per la pressió alta de l'equip rival). Amb un Piqué endollat en defensa, tot és molt més senzill.

O Ter Stegen, un porter que cada dia que passa m'agrada més. Queda lluny, en el temps i en les formes, la seva errada a París. La Copa li pot anar "de perles" per la Champions, amb rivals que exigiran molt més. Sense cap mena de dubte, un dels grans (i pocs) encerts de Zubi mentre va ser director esportiu.

L'endollada de l'equip i d'uns quants jugadors des de la "setmana gran" post Nadal és tan bèstia que l'únic que demano és que això no s'aturi. Futbol i més futbol!

dilluns, 19 de gener de 2015

Tenim onze

Victòria convincent ahir a La Corunya (0-4, amb hat trick de Messi i gol en p.p. de Sidnei). El Barça es manté a un punt del Madrid (amb un partit menys) i encara els quarts de final de Copa amb l’Atl. Madrid molt reforçat.

El partit va complir amb el que demanàvem després del partit de Lliga amb l’Atl. Madrid: continuïtat. En les formes i en el joc. Luis Enrique va repetir onze (ja ens el comencem a aprendre de memòria) i el joc va reproduir els moments de brillantor del partit contra l’Atl.Madrid, en especial durant la primera mitja hora de  partit. Només va mancar un punt d’encert en la darrera passada, o en la rematada final, exemplificat en Luis Suárez.

En aquest onze consolidat hi pren protagonisme Rakitic, jugador que ha anat entrant i sortint de l’equip i sense quedar gens clar quin paper havia de tenir a l’equip. Amb més continuïtat i amb un rol rellevant en els partits amb més exigència potser començarem a veure el jugador que va destacar al Sevilla la temporada passada. Ahir, la seva assistència en el primer gol del Barça va ser de les que costen molt de veure a l’equip.

Trobo que n’he parlat poc aquesta temporada, i ara quye tot just ha acabat la primera volta estaria bé remarcar-ho, en el que és una de les facetes més brillants de l’equip aquesta temporada: la porteria. El Barça sobreviu a l’adéu del millor porter de la història del club (Valdés) amb un parell de reforços de garanties. Un (Bravo) pel que està fent a la Lliga (ser el porter menys batut) i un altre (Ter Stegen) perquè em dóna la sensació que pot ser, a curt termini, el porter de l’equip ens els propers anys. En això Zubi si que ho va fer bé.

divendres, 16 de gener de 2015

Minuts ben aprofitats

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça va jugar ahir contra l’Elx (victòria per 0-4, amb gols de Mathieu, Sergi Roberto, Pedro de penal i Adriano), probablement, el seu últim partit plàcid d’aquesta temporada. Plàcid des del punt de vista que de sortida ja no s’hi jugava res (no crec que tornem a observar aquesta situació en el que resta de temporada a la Copa o la Champions). I plàcid perquè, efectivament, ho va ser.

Ara bé, és destacable com s’estan prenent aquests partits els jugadors. En quatre partits de Copa el Barça ha marcat 21 gols i només n’ha encaixat 1. Si, ja ho sé que els rivals han estat un 2a B i un dels candidats a baixar a 2a A. Però tot i això, marcar 21 gols, i més quan les eliminatòries ja estan decidides, només s’explica des del punt de vista de cóm has decidit afrontar els partits, i els jugadors que ho han fet (suplents del primer equip i els del filial) ho han fet al 100% d’intensitat.

En el partit d'ahir van debutar amb el primer equip en partit oficial Gerard Gumbau i Halilovic. El croat va tornar a deixar les mateixes bones sensacions de la pretemporada, i no em sorprendria que el veièssim més sovint en el primer equip. I dels suplents del primer equip, Pedro estar aprofitant aquest torneig per fer els gols que no pot fer en les altres competicions (per manca de minuts, ara, i per manca d'encert, abans).

És probable que Luis Enrique posi d'inici algun d'aquests jugadors (bàsicament suplents del primer equip) en l'eliminatòria de quarts amb l'Atl.Madrid, ja que no crec que faci servir el mateix onze a la Lliga i a la Copa. Però no anem més enllà; toca consolidar a la Lliga el que es va aconseguir diumenge passat.

dilluns, 12 de gener de 2015

Punt d'inflexió?

Foto: fcbarcelona.cat
Qui ho anava a dir que ahir veuríem els millors minuts del Barça d’aquesta temporada i de part de l’altra (victòria contra l’Atl. Madrid per 3-1, amb gols de Neymar, Luis Suárez i Messi). Els millors minuts contra el pitjor rival possible (si, més que el Madrid), el rival que l’any passat ens va deixar sense Lliga, sense Champions i quasi sense Supercopa. El rival que la temporada passada li vas marcar 3 gols en sis partits, i que ahir quasi assoleixes la mateixa xifra de gols en 45’. Massa coses bones ahir com per creure que fos el Barça. El final impossible d’una setmana de catarsi col·lectiva.

La gran victòria d’ahir va ser la intensitat que va demostrar l’equip, imprescindible per batre l’equip model en aquest aspecte del joc. Ahir, tots els u contra u, tots els rebots, totes les pilotes dividides acabaven la majoria de vegades en peus dels jugadors del Barça. I quan no, s’encarregaven d’aturar el joc, emprant quan calia les mateixes armes dels jugadors de l’Atl. Madrid. El Barça sembla que ha aprés a jugar aquest tipus de partits amb aquest equip. El 2-1 a l’inici de la segona part no reflectia el que havia passat fins aquell moment (l’Atl. Madrid va fer gol en el primer xut a porta), i va afegir incertesa a un partit que estava clarament guanyat. El 3-1 final va fer molta més justícia.

El d'ahir podria ser un punt d'inflexió, el partit a partir del qual pugui canviar la dinàmica de joc de l'equip. Haig de reconèixer que no ho esperava, que era (i sóc) escèptic (ja vam viure un moment semblant després de la victòria amb el Sevilla). I com que sóc escèptic, hauré d'esperar alguns partits més per poder confirmar aquesta bona dinàmica. Mentrestant, el bon partit d'ahir ja no li treu ningú a l'equip, i ja és molt venint d'on veníem. 

dissabte, 10 de gener de 2015

Sense Messi no hi haurà paradís

El Barça ja té pràcticament els dos peus als quarts de final de la Copa, després de guanyar per 5 a 0 a l’Elx (gols de Neymar (2), Messi, Jordi Alba i Luis Suárez). L’equip deixa en un tràmit el partit de tornada, fet que anirà molt bé tenint en compte el calendari que ve i d'on venim, amb una setmana en que ha passat de tot. Una golejada era el millor que podia passar, independentment del joc que va oferir l'equip, aspecte, aquest, que dono per perdut.

Se'm fa difícil parlar només del partit de dijous. O millor dit, del que va passar al terreny de joc. De fet, ho podria concloure ràpid; habitual partit del Barça espès de principi i que s'allibera a partir del primer gol, gràcies a la qualitat individual dels seus jugadors, i no pas per una millora del joc col·lectiu. I pels tres grans jugadors que té al davant, és clar. En aquest punt mereix menció especial Neymar: no s'ha arribat a meitat de temporada i ja ha marcat més gols que la temporada passada. I això que encara no acabo de veure el seu encaix a l'equip i la seva forma de jugar ... en fi, dec ser jo que ja ho veig tot en negatiu.

Però el que deia, difícil no parlar de les qüestions extraesportives. Una setmana que va començar amb l'ensopegada a Anoeta, ampliada amb la suplència de Messi i la seva negativa a entrenar-se el dia següent. Es feia evident, doncs, l'enfrontament entre el jugador i l'entrenador. Per la tarda el director esportiu dimitia i dimecres el president anunciava eleccions per aquest mes de juny. Unes eleccions, tot sigui dit, que arriben un any tard, ja que amb la dimissió de Rosell aquestes ja s'haurien d'haver convocat l'estiu passat, i no ara. 

Amb Messi el Barça duu dues temporades jugant amb foc i s'està cremant. Messi no veu projecte guanyador (els fets ho demostren més enllà que la temporada no s'hagi acabat) i no el veig amb ganes d'estar-se gaire temps per aquí sense afegir més títols en el seu CV. Així ho veig jo, i no pas per una qüestió de calers. Per tants, estaria molt bé que els candidats que es presentin, ja que no podran engrescar amb futurs fitxatges per la sanció de la FIFA, hauran de convèncer el millor jugador de la història del Barça que es quedi aquí fins que es retiri, ja que sense ell no hi ha futur guanyador a curt termini. Això és així, i els que dieu que amb els calers que obtindríem de la seva venta faríem un gran equip deixeu de fer el ridícul i doneu una ullada a la història del Barça, que hi ha uns quants casos semblants que no van anar gaire bé.

dilluns, 5 de gener de 2015

De derrota en derrota ...

Foto: fcbarcelona.cat
Partit impresentable del Barça a Anoeta (derrota 1-0), amanit amb mala sort (el gol va ser de Jordi Alba en pròpia porta) i amb desencert arbitral, capítol fosc del que no en parlo mai en aquest blog (cosa que no vol dir que no ho vegi o que em sembli bé), però que hauria de fer reflexionar a més d'un, quan en un mateix dia i en dos partits diferents la mateixa jugada és penal en un camp i en un altre no. Ara bé, tal i com dic, aquests dos aspectes han de ser secundaris. El partit d'ahir del Barça a Donosti és indefensable, com ja ha passat en altres camps aquesta temporada, però amb millor sort (Almeria, València, Vila-real).

El partit no es va perdre perquè uns tinguessin més vacances que els altres. En això, si hi ha algun culpable és Luis Enrique, ja que no és seriós donar tants dies de festa a tota la plantilla (els que van tenir menys vacances només van fer un entrenament més) en la prèvia d'un partit tan complicat (cap victòria a Anoeta des de 2007). El partit es va perdre perquè l'equip segueix sense jugar a res. I el desgavell va cada dia a més; ahir, l'equip va acabar amb Montoya jugant de central, un jugador que no fa ni un mes estava absolutament marginat i que ja ha expressat que vol marxar. La resposta ha estat en forma de tres partits seguits com a titular. Incomprensible.

L'altre fet lamentable d'ahir és encara més feridor: l'equip va sortir a jugar sabent que tornava a dependre d'ell mateix per guanyar el títol. El Madrid havia perdut a Mestalla i el Barça, amb un empat (només un empat!!) en tenia prou per seguir depenent d'ell mateix. Doncs ni així. Ja ho deia l'altre dia, s'han d'aprofitar les poques oportunitats que es presentin, que no n'hi haurà gaires. Doncs la primera s'ha esfumat.

És obvi que la temporada només es podrà salvar a partir del resultadisme, ja que la resta de capítols (pla de joc, per exemple) els veig insalvables, almenys a dia d'avui. El Barça disposa de gran jugadors que, encara que no juguin bé de forma conjunta, poden resoldre moltes batalles de forma individual. Però per a grans guerres no els veig.

El problema, com sempre ha passat històricament al Barça, és que cal que la pilota no entri per a que molts vegin que les coses no es fan bé (quan dic molts parlo d'aquells que tenen dret a vot), quan a partir d'altres senyals ja era fàcil poder-ho veure. I ara ja és massa tard.

divendres, 2 de gener de 2015

Que tinguem sort

Foto: fcbarcelona.cat
L'any 2014 queda enrere pel Barça, el primer sense títols des de l'any 2008. Per tant, en aquest capítol, les coses no poden anar pitjor.

I dic que tinguem sort perquè penso que a poques coses més ens podem agafar si volem celebrar títols la propera primavera. La "última" de 2014 va ser la ratificació de la prohibició per part de la FIFA de poder fer fitxatges en tot l'any 2015. Una sentència molt greu i sense precedents que en qualsevol club mínimament seriós ja tindria més d'un responsable de "vacances" de forma indefinida. Però aquí no és el cas, tal i com ens tenen acostumats des de fa uns anys.

Pel que fa a l'equip, la gran incògnita és com tornarà després de l'aturada nadalenca ... el seu gran rival, el Madrid. Amb un mes de gener molt exigent pels blancs (el Madrid visita Mestalla demà passat i en Copa li espera l'Atl. Madrid i un més que probable enfrontament amb el Barça a quarts si es classifica), el Barça necessita una nova punxada del Madrid per poder tornar a dependre d'ell mateix. Per tant, convindrà no desaprofitar les poques oportunitats que es puguin presentar. Si és que es presenten, és clar.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...