diumenge, 1 de novembre de 2015

Victòria plàcida

Victòria en l'únic desplaçament en Lliga en aquest tram "entre aturades" (0-2, amb gols de Neymar i
Foto: fcbarcelona.cat
Luís Suárez). El Barça que manté el pols amb el Madrid una jornada més. La propera jornada, amb partits, a priori, més difícils per tots dos equips, es decidirà si arriben igualats a punts o amb un per damunt de l'altre.

El partit d'ahir va ser el més còmode del Barça al camp del Getafe de l'última década. En prou feines van generar perill en una sola jugada, a la primera part. El control del Barça va ser absolut, si bé tampoc es van crear tantes ocasions. Una de Munir només començar (no hi ha manera que marqui un gol) i la següent més clara ja seria el gol de Luís Suárez, amb una assistència de Sergi Roberto increïble. A la segona part més del mateix, nova assistència de Sergi Roberto per a que Neymar fes el segon i tanqués el partit.

El tema Sergi Roberto ens hauria de fer reflexionar a tots, començant per mi mateix. D'un jugador que entrava en totes les quinieles per marxar del club aquest estiu, a un jugador que és capaç de substituir Dani Alves a la banda dreta i fer-ho millor que ell. Donen ganes de no criticar mai més a cap altre jugador del B. Paciència i continuïtat sembla la recepta, justament el que no se li dóna a la gran majoria de jugadors que surten del planter. No sé si ho entendrem mai això.

El Barça que segueix fent els deures en aquest tram de la temporada, tot i les mancances, de joc (molt ben dissimulades ahir) i d'efectius. Per sort, al millor jugador de la història cada dia que passa li resta un dia menys per tornar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...