diumenge, 18 d’octubre de 2015

Un dia passarà

Foto: sport.es
Victòria contra el Rayo (5-2, amb póker de Neymar i Luís Suárez) i el Barça que manté el pols amb el Madrid, amb el Celta de convidat (proper rival del Madrid a la Lliga). El Barça que comença aquest segon tram de la competició fent els deures des d'un punt de vista resultadista.

Hi haurà un dia que el Rayo guanyarà al Barça, tal i com hi hagut un dia en que el Celta ha guanyat al Barça. I em semblarà de justícia que passi. No tant pel que passi aquell dia, sinó pel que ha passat aquests últims anys que han jugat ambdós equips. Sovint ens queixem que els equips petits vénen al Camp Nou a tancar-se, a esperar la seva opció o bé, simplement, a deixar passar els minuts i que soni la flauta (un mal dia dels davanters, la típica contra que entra en la única que has tingut, etc.). El Rayo de Paco Jémez no és d'aquesta espècie d'equips, sinó tot el contrari: Va a buscar el Barça a la seva pròpia àrea, busca tenir la pilota. Molts d'aquests que critiquen els equips ultradefensius també critiquen aquest Rayo, ja que diuen que deixa massa espais al darrera. En què quedem, doncs? Això del criteri en el futbol és una guerra perduda que els darrers anys m'ha quedat demostrada: si abans s'havia de jugar bonic per no guanyar com el Madrid, ara és tot al contrari: porter que et salva més d'una (no totes) i la qualitat a dalt per decidir els partits. No és nou d'aquesta temporada.

El partit d'ahir deixa un Neymar que sembla que s'ha decidit a agafar el lideratge de l'equip a manca del seu líder natural. I un Sergi Roberto que hauria de seguir sent titular en el lateral dret fins que Alves vegi les orelles al llop i decideixi que la temporada ja ha començat. El retorn d'Iniesta en el futur més immediat serà decisiu en això que dic o bé Luis Enrique tornarà a decepcionar-me, tal i com ho està fent amb en Marc Bartra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...