dilluns, 6 d’abril de 2015

Competir millor que jugar

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria bàsica i sense cap mena de brillantor ahir a Vigo (0-1 amb gol de Mathieu). El Barça manté la distància amb el Madrid en aquest sprint final exigent i amb desnivell positiu.

Sembla que el Barça hagi perdut la frescor i desimboltura dels mesos de gener i febrer, en que el Barça resolia folgadament partits de màxima exigència (Atl. Madrid, Vila-real, Ath. Bilbao). Ahir el Barça va ser dominat pel Celta en certes fases del partit, en especial a la primera part, en un guió semblant al partit amb el Madrid de fa quinze dies. La pressió alta del Celta combinada amb la nul·la sortida de pilota des de darrera (cap novetat en aquest aspecte del joc) deixava l'equip despullat. Només alguna jugada aïllada de Messi trencava aquest esquema. A la segona part, i amb l'entrada de Xavi, el joc va millorar clarament, acompanyat pel cost de la despesa física del Celta de la primera part. Tot i això, el partit es va resoldre en una jugada a pilota aturada (apuntem-ho als mèrits de Luis Enrique).

En aquest escenari, cal remarcar, de nou, el gran partit de Piqué, que està destacant molt per la seva faceta defensiva (la que havia empitjorat respecte el Piqué dels primers anys en el Barça). Sembla com si hagués assumit el lideratge de l'equip d'ençà la marxa de Puyol. També va ser destacable el partit de Bravo, que amb 17 gols encaixats és el porter menys batut a la Lliga. La temporada que està fent aquest jugador, la primera en el Barça després de Valdés i amb Ter Stegen a la recambra és digne d'elogi.

Al Barça li toca un exercici de resistència fins al final, aparcant certs debats sobre el joc que difícilment solucionarem. 9 partits a la Lliga, amb 8 guanyats ets campió. Resultadisme pur i dur, de l'estètica pocs s'enrecorden.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...