dimecres, 30 de desembre de 2015

Retorn dolç


Foto: fcbarcelona,cat
El Barça torna de les vacances igual que com les va començar, amb victòria (4-0 davant el Betis, amb dos de Luís Suárez, Messi i Westermann en pròpia porta). El Barça que començarà l'any líder i mantenint la distància amb els seus rivals, amb un partit menys. Una bona manera de començar un període de la temporada, gener-febrer, poc amable, molt carregat i on hi ha més a perdre que a guanyar.

El partit ha tingut un inici estrany, amb l'equip encara "de vacances". El primer xut a porta ha estat el un penal (que no era), que ha acabat al pal (el primer d'una llarga sèrie) per després entrar de rebot per part d'un jugador del Betis. El segon gol, de Messi quasi a continuació, ha deixat un resultat al descans molt més contundent que el que per joc havia merescut l'equip.

A la segona part amb el gol de Luís Suárez només començar, el partit s'ha posat molt de cara per una golejada que els pals i el porter del Betis han evitat. 

El d'avui ha estat el partit 500 de Messi amb el Barça, que ho ha celebrat amb un gol, el nº 425 de la seva carrera amb el Barça (cal afegir-hi les 160 assistències). És a dir, en aquests 500 partits, Messi ha participat (marcant un gol o assistint) 585 vegades. L'altra dada que deixa el partit d'avui és que el Barça ha superat el rècord de gols del Madrid en un any natural (que el tenia en 178 l'any 2014). Ara és de 180 gols.

diumenge, 20 de desembre de 2015

L'era Messi

Foto: fcbarcelona.cat
Campions! El Barça ha guanyat avui brillantment el Mundial de clubs, després de superar per 3-0 a River Plate (dos gols de Luís Suárez i un de Messi). El Barça tanca el 2015 amb un repóker de títols (per tercera vegada en la seva història, comptant l'any del sextet i el 2011). L'era Messi continua.

Ha estat una final amb el guió habitual al que ens té acostumats aquest equip. Uns primers minuts de partit per a situar-se, i a partir dels 10-15' començar a dominar el partit. I en aquest tram és quan Messi apareix. Les dues primeres ocasions han estat d'ell. I a la tercera no ha perdonat, no faltant a la seva habitual cita amb el gol en una final. Qualsevol dubte sobre si Messi és el millor jugador de futbol de la història és un insult a la intel·ligència. 

La segona part ha començat amb una exhibició. Després del gol de Luís Suárez han vingut els millors minuts de l'equip, que no ha ampliat el marcador de forma més contundent per excés de floritures en algún moment o manca d'encert en d'altres. River Plate només ha pogut contrarestar el joc del Barça a base de joc subterrani amb certa permisivitat arbitral.

La d'avui ha estat la 9ena victòria consecutiva en una final internacional (Champions, Supercopa d'Europa i Mundial de clubs). I el 26è títol de l'era Messi, que amb Iniesta superen a Xavi en el rànking de jugadors amb més títols. El cicle continua i no s'atura.

dijous, 17 de desembre de 2015

Una altra final

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria per 3-0 (hat trick de Luís Suárez) i el Barça que ja és a la final del Mundial de clubs. Diumenge pot caure el cinquè títol de 2015.

El partit ha començat amb la notícia que Messi no jugaria per un còlic nefrític. Aquesta baixa, afegida a la de Neymar, podia generar certa inquietud, atès que els resultats de l'equip en els últims partits no han estat bons. Això i el jet lag, esclar, amb només quatre dies per preparar aquest partit.

Però no. Luis Enrique ha tret d'inici el mateix 11 del Bernabéu canviant Neymar per Munir. I l'equip ha respost positivament, madurant un partit que amb l'1-0 ha fet ja molta més baixada. Luís Suárez, sense les dues altres "bèsties" al davant, ha estat decisiu, acompanyat d'un Iniesta que aquesta temporada està a un gran nivell.

El Barça, doncs, que pot sumar el seu cinquè títol en aquest 2015 que ja s'acaba, tancant, així, el que seria el seu segon millor any de la història del club, només superat pel sextet del Pep Team en el 2009.   

dilluns, 14 de desembre de 2015

Ensopegar amb la mateixa pedra

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça es va deixar empatar el dissabte un partit que tenia guanyat (2-2, amb gols de Messi i Rakitic), repetint el mateix guió viscut la temporada passada, si bé aquell dia el Barça ja tenia el títol a la butxaca. El nou escenari deixa Barça i Atl. Madrid empatats a punts, mentre que el Madrid es queda a cinc punts de tots dos, després de la seva punxada al camp del Vila-real.

Luis Enrique ja havia avisat el dia abans, però no va servir de res. Si ja el partit feia nosa abans d'anar al Japó a jugar el Mundial de clubs, amb el 2-0 molts jugadors van decidir que el partit ja s'havia acabat. I amb ells l'entrenador, que veient el partit resolt va fer canvis que van acabar sent decisius, però no en el sentit que esperava. En aquesta ensopegada tothom va ser responsable, més enllà dels noms propis, que sovint és el més cómode per justificar-se.

Sigui com sigui, el Barça ha trencat la inèrcia guanyadora del darrer mes i mig i ha recuperat les sensacions de principi de temporada: encaixar gols (4 en els últims tres partits) i desaprofitar les ocasions (especialment a Mestalla). Potser és un toc d'atenció i ja va bé de cara a una competició, el Mundial de clubs, en que es dóna tot per fet abans de jugar-se. I no.

dijous, 10 de desembre de 2015

Objectiu assolit

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça va tancar ahir la fase de grups a la Champions amb un empat a un gol (Messi) al camp del Bayer Leverkusen, tancant la fase de grups sense cap derrota i amb un 14 de 18 punts possibles. Ara, a esperar rival als vuitens, que sortirà d'entre els següents: PSG, Juve, Arsenal, Gant, Benfica, D. Kiev i PSV.

Va ser un partit amb poca història. Luis Enrique va donar minuts als no habituals i uns quants jugadors del B (Samper i Kaptoum van ser titulars d'inici), amb els "reforços" de Jordi Alba, Rakitic i Messi. El partit va ser un exercici de supervivència: el gol de Messi i la gran actuació de Ter Stegen van evitar una derrota més que segura si els jugadors alemanys haguessin tingut més encert de cara a porta. Una situació oposada, podríem dir, a la que vam viure dissabte passat al camp del València.

Em va agradar Samper, que va fer el que va poder davant la pressió asfixiant dels alemanys, i Kaptoum, si bé es van veure superats permanentment pels jugadors alemanys, que tenien molta més necessitat que no pas el Barça. I en futbol, sovint, només amb motivació n'hi ha suficient per anivellar la manca de qualitat.

Per tant, la Champions queda aparcada fins al febrer i l'equip, prèvia visita del Dépor al Camp Nou, ja es pot concentrar amb el Mundial de clubs, competició que costa molt arribar-hi i que costa molt de guanyar, més enllà d'aquella final contra el Santos.  

diumenge, 6 de desembre de 2015

Retorn a setembre

Foto: fcbarcelona.cat
I la ratxa va acabar a València (1-1, gol de Luís Suárez). El Barça tanca un cicle esplèndid de resultats amb un empat, però manté el ideratge, encara que amb menys distància vers Atl. Madrid (+2) i Madrid (+4).

El d'ahir va tenir moltes coses del Barça de fa un parell de mesos, amb alguns matisos. Per començar, dissabte Luis Enrique va treure d'inici l'11 de Berlín, canviant Bravo per Ter Stegen. Això no passava justament des d'aquell dia. L'altre fet és que la porteria continua segellada: tercer gol en contra a la lliga en els últims set partits.

La primera part del Barça a Mestalla va ser del millor que s'ha vist aquesta temporada, si exceptuem l'encert de cara a porta. De fet, i pel meu gust, quasi millor que el que vam veure al Bernabéu, ja que almenys, ahir, si que vam veure un equip (el València) que va voler competir com a tal. Però Mestalla ja ho té això, no recordo gaires victòries, i menys fàcils en aquest camp (el 0-1 a l'últim segon de la temporada passada, el 2-3 de l'any del Tata després d'un 0-3, etc.). A la segona part, amb el gol, l'equip va especular amb el resultat (no hi ha gaires ocasions clares del Barça després del 0-1). I un marcador per la mínima a València és força arriscat, tal i com acabaria passant. L'empat, molt al final, no deixava gaires opcions de remuntada, i més tenint en compte que el joc de l'equip era clarament decreixnet

El resultat d'ahir és d'aquells que, en calent, la sensació és de pèrdua de punts. Però en perspectiva global, de tota la temporada, és un d'aquells camps en que et pots "permetre" punxar, si és que empatar al camp del València és punxar quan vas pel davant a la classificació i les urgències les tenen els que van al darrera.

Algun dia havia d'acabar la ratxa. I potser ja està bé haver-ho fet ara, per no arribar al mundial de clubs d'aquí un parell de setmanes i ens ho tinguèssim massa cregut.

dijous, 3 de desembre de 2015

Minuts aprofitats

Foto: fcbarcelona.cat
Classificats. El Barça va guanyar ahir per 6-1 al Villanovense (hat trick de Sandro, dos de Munir i Alves) i ja està classificat pels vuitens de final de la Copa. Al gener, doncs, futbol sense parar.

L'eliminatòria va quedar resolta ben aviat, amb un xut des de fora de l'àrea de Dani Alves (sembla que torna a estar en forma) i un gol de Sandro després d'un regal del porter del Villanovense. Ni tan sols el gol dels extremenys va donar opció a inquietar el Barça (2-1 en aquell moment), que ahir va pressionar exactament igual que quan juguen els titulars i el rival és el Madrid o la Roma. Un altre tema és la qualitat, però l'actitud és elogiable. El 3-1 abans del descans va deixar el partit sentenciat, i la segona part va servir per incrementar el compte de resultats: 26 a 2 en els últims 6 partits (3-0, 3-0, 0-4, 6-1, 4-0, 6-1).

Fins i tot Sandro i Munir van aprofitar, ahir per fi, els minuts jugats i es van estrenar aquesta temporada. Només que tinguèssin més gol serien més creïbles de cara a l'opinió pública (a Luis Enrique no li cal), si bé per mi Munir és millor que Sandro. Però esclar, parlar ara mateix bé d'aquests dos jugadors és políticament incorrecte ... fins que tens un Sergi Roberto de nou (qui donava un "duro" per ell aquest estiu? Ningú).

Qualsevol davanter que estigui al primer equip ara mateix, es digués Pedro la temporada passada o es digui Sandro o Munir en l'actual ho té difícil per jugar, més enllà de partits com el d'ahir. El trident és molt trident. Un altre tema és si el club està fent tot el possible (direcció esportiva, entrenador, etc.) per retenir aquells que et poden oferir molt més rendiment. I en això, en les últimes temporades, el club suspén reiteradament. No cal que us faci la llista, oi?

dissabte, 28 de novembre de 2015

Com al pati del col·legi

Foto: fcbarcelona.cat
Continua la ratxa victoriosa, aquest cop 4-0 davant la R. Societat (dos de Neymar, Luís Suárez i Messi). El Barça que enllaça la sisena victòria seguida en Lliga, amb un balanç de 21 gols a favor i 3 en contra (13-0 en els últims quatre partits). El Barça ja viu instalat en la dinàmica guanyadora de la temporada passada.

No ha estat un partit com el del clàssic o la Roma, però el Barça segueix a un gran nivell. La Reial Societat ha intentat fer la pressió alta que d'altres equips han practicat amb sort desigual aquesta temporada. En els primers minuts semblava que sortiria exitosa, però el Barça ràpidament ha sapigut trobar els espais per contrarestar-la. Neymar, en una gran jugada entre Messi i Alves, aplanava el camí. I Luís Suárez, abans del descans, deixava les coses més fàcils.

A la segona part, el Barça, ja amb el 3-0 al marcador, s'ha dedicat a completar la festa amb el gol de Messi, que era l'únic del trident pendent de marcar. El travesser ha impedit que fos abans, però Neymar ha insistit fins que al final ho han aconseguit. Felicitat completa.

Minuts per tothom (Bartra, Adriano, Mathieu), relleus necessaris (Alves), porteria a zero ... El Barça ha entrat en una dinàmica ideal que només demana més partits i que no s'aturi mai.

dimecres, 25 de novembre de 2015

Tot gira

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça va golejar ahir a la Roma (6-1, amb dos gols de Messi, dos de Luís Suárez, Piqué i Adriano) i ja està classificat pels vuitens de la Champions, i com a primer de grup. Feina feta fins febrer i tranquilitat per preparar el Mundial de clubs.

Al Barça ara tot gira rodó. Començant pels tres de dalt. Si Neymar i Luís Suárez ja tenien la punteria afinada, ara s'hi ha afegit Messi, tot just retornat de la lesió que l'ha tingut dos mesos allunyat de l'equip i que ja dissabte al Bernabéu va jugar uns minuts. Ahir, jugant els 90 minuts, ja li va donar temps de marcar un parell de gols, li anulessin un altre i en donés un a Piqué. El Millor.

Al mig del camp, que va ser el que més em va agradar dissabte passat al camp del Madrid, el descans per Iniesta no va afectar en absolut el rendiment global de l'equip. Un dia no juga Iniesta, o Messi no és titular, i l'equip rutlla igual. Aquest és el gran mèrit de l'equip entrenat per Luis Enrique ara mateix, que està fent el seu millor futbol des que és entrenador del Barça.

I Ter Stegen. Sembla que els problemes a la porteria s'han acabat. A la Lliga Bravo ha tornat a la dinàmica de la temporada passada de no encaixar gols (revalidarà el Zamora?) i a la Champions, després d'un inici de temporada estrany de Ter Stegen (aquells llunyans gols de mig del camp), torna a ser el de la temporada passada, amb penal aturat inclós.

Hi hauria d'haver partit cada dia!

diumenge, 22 de novembre de 2015

Convertir en normal allò que era excepcional

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria històrica al Bernabéu (0-4, amb dos gols de Luís Suárez, Iniesta i Neymar), al nivell del 0-5 de Cruyff o el 2-6 del Pep Team. El Barça s'exhibeix al camp del Madrid i deixa als blancs a sis punts quan només s'han jugat dotze jornades de Lliga.

El Barça ens està acostumant a una normalitat que no és tal: guanyar al Bernabéu. I a més, fer-ho de forma clara. Des de 2008, cinc victòries a la Lliga en vuit partits, saldo que s'amplia a set victòries (de 13 partits jugats) comptant el 0-2 a la Champions o la victòria per 1-2 a la Copa amb aquell inoblidable gol d'Abidal. Si li afegim l'era Rijkaard, 9 victòries de 18 partits. De cada dues visites, una victòria. Al·lucinant.

El partit d'ahir va ser una exhibició. Llevat del breu domini del Madrid només començar el partit, el gol de Luís Suárez ja va deixar molt tocat el Madrid, que va ser incapaç de reaccionar en el que va quedar de primera part. El mig del camp del Barça, amb Busquets (la seva millor temporada?), Iniesta (el millor del partit), Rakitic i l'increïble Sergi Roberto es va "menjar" el mig del camp del Madrid. El 0-2 al descans es va quedar curt. A la segona part, el Madrid va intentar reaccionar, però el 0-3 d'Iniesta (un dia parlarem dels gols d'Iniesta) va tancar la porta definitivament a una possible remuntada i n'obria una altra: la de veure una altra golejada històrica al camp de l'etern rival. Munir va tenir l'oportunitat de ser Ivan Iglesias o Jefren. I Piqué va buscar el seu golet, també, que hauria estat poesia pura ...

I tot això sense Messi, que ahir tornava a jugar després de la seva lesió. Potser l'altra gran notícia d'ahir és que el Barça va saber jugar a futbol sense el seu millor jugador (d'ara i de tots els temps). I en això, els mèrits, tots per a Luis Enrique.

dimarts, 10 de novembre de 2015

Un gol que ho canvia tot

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria en la prèvia del clàssic davant el Vila-real (3-1, amb dos de Neymar i un de penal de Luís Suárez). Aquest resultat, combinat amb la derrota del Madrid a Sevilla, fa que el Barça arribi líder i amb tres punts d'aventatge respecte del Madrid. Ni en somnis.

Si, era dels escèptics amb Neymar. No sé si pels precedents recents de jugadors brasilers en la història recent del Barça: un perquè em va il·lusionar en el seu apogeu i decepcionar en el seu declivi accelerat (Ronaldinho), un altre perquè va marxar abans d’hora (Ronaldo, el de veritat), i Romario, que després del Mundial va decidir que ja havia acabat la seva carrera de futbolista.

Potser també era escèptic per cóm se’l va fitxar. De fet, a hores d’ara, encara han de passar moltes coses més perquè Neymar sigui recordat, només (o més que), per les coses que hagi pogut fer sobre el camp de futbol, i no tant per la manera cóm se’l va fitxar.

També era escèptic per la intenció que em transmetia el seu fitxatge: es busca successor de Messi. De Messi només n'hi ha un. I punt. En aquest sentit, el jugador ha demostrat tenir-ho molt més clar que no pas l'entorn del Barça. Entorn de dins i de fora del club. 

Però bé, potser ja és hora de deixar de ser escèptic i començar a gaudir, ara si, d’uns dels millors brasilers que han vestit mai la samarreta del Barça.  

dijous, 5 de novembre de 2015

El Barça de Sergio Busquets

Foto: fcbarcelona.cat
De nou un partit còmode, aquesta vegada a la Champions (3-0, dos de Neymar i un de Luís Suárez). El Barça només necessita un punt en el proper partit amb la Roma (a casa) per classificar-se i, a més, com a primer de grup.

Aquest tram de la temporada li està servint a l’equip per agafar “ritme de carrera”. Cap gol encaixat en els últims tres partits, i només un en els últims cinc. Uns resultats que han anat molt bé per tothom, però en especial per a Ter Stegen, després d'un inici de temporada en el que se'l va qüestionar, i que els fets van demostrar que no era un problema només d'ell.

Seguint en el capítol individual, Sergio Busquets. És l'únic al que Luis Enrique no li dona descans, i ja va bé, ja que no hi ha cap altre com ell per substituir-lo. A manca de moltes altres coses al mig del camp, ell és el que pot donar equilibri. Ahir es va fer un fart de recuperar pilotes, i moltes en camp contrari. Quan aquest aspecte del joc funciona, l'equip sembla una altra cosa. 

La única nota negativa del partit d’ahir és la lesió de Rakitic, que fa pinta que no arribarà pel clàssic. Una mala notícia, ja que dóna la sensació que trenca els plans de Luis Enrique de dibuixar un Barça diferent al Bernabéu en el cas que Messi no hi pogués ser. I recuperar el clàssic dibuix amb els tres davanters. Ahir Munir va tenir una nova oportunitat (entrant per Rakitic), i va tornar a tenir uns bons minuts. El problema és que no marca gols. I tractant-se d'un davanter ...

diumenge, 1 de novembre de 2015

Victòria plàcida

Victòria en l'únic desplaçament en Lliga en aquest tram "entre aturades" (0-2, amb gols de Neymar i
Foto: fcbarcelona.cat
Luís Suárez). El Barça que manté el pols amb el Madrid una jornada més. La propera jornada, amb partits, a priori, més difícils per tots dos equips, es decidirà si arriben igualats a punts o amb un per damunt de l'altre.

El partit d'ahir va ser el més còmode del Barça al camp del Getafe de l'última década. En prou feines van generar perill en una sola jugada, a la primera part. El control del Barça va ser absolut, si bé tampoc es van crear tantes ocasions. Una de Munir només començar (no hi ha manera que marqui un gol) i la següent més clara ja seria el gol de Luís Suárez, amb una assistència de Sergi Roberto increïble. A la segona part més del mateix, nova assistència de Sergi Roberto per a que Neymar fes el segon i tanqués el partit.

El tema Sergi Roberto ens hauria de fer reflexionar a tots, començant per mi mateix. D'un jugador que entrava en totes les quinieles per marxar del club aquest estiu, a un jugador que és capaç de substituir Dani Alves a la banda dreta i fer-ho millor que ell. Donen ganes de no criticar mai més a cap altre jugador del B. Paciència i continuïtat sembla la recepta, justament el que no se li dóna a la gran majoria de jugadors que surten del planter. No sé si ho entendrem mai això.

El Barça que segueix fent els deures en aquest tram de la temporada, tot i les mancances, de joc (molt ben dissimulades ahir) i d'efectius. Per sort, al millor jugador de la història cada dia que passa li resta un dia menys per tornar.

dijous, 29 d’octubre de 2015

D'on no n'hi ha, no en raja

Foto: fcbarcelona.cat
El debut del Barça a la Copa 2015 - 2016 es va saldar amb un empat a zero al camp del Villanovense, un equip de segona B. La tornada, el 2 de desembre.

Ja ho sabem que aquesta eliminatòria, la dels setzens de Copa, el Barça la utilitza per donar descans als titulars habituals i donar minuts als suplents (amb alguna excepció) i jugadors del B. El que potser no teníem tan clar és que amb aquests jugadors no n'hi ha prou per poder guanyar a un segona B. De fet, poc més que l'empat a zero va merèixer el Barça en el partit d'ahir; fins al minut 86 no va arribar el primer remat entre pals (Bartra de cap). Tot un contrast amb els inicis en les darreres temporades en aquesta competició, amb golejades a dimicili contra equips d'aquest mateix nivell. Ara el tema no arriba ni per guanyar.

El drama de la (no) banqueta no és un fet nou, i posa de relleu la nul·la planificació esportiva (l'argument que no es pot fitxar estalvieu-vos-el). Això i el fet d'haver malvenut jugadors, tant del primer equip com del B. Però esclar, ja ho sabem, el triplet i el trident ho tapen tot.

No crec que perilli la continuïtat de l'equip en aquesta competició, però Luis Enrique s'haurà de plantejar fins a quin punt voldrà donar descans als jugadors més importants de l'equip quan la competicio avanci i no sigui tan amable amb els rivals que es trobi pel camí.

dilluns, 26 d’octubre de 2015

Guanyar perquè sí

Foto: fcbarcelona.cat
La victòria davant l'Eibar (3-1, amb hat trick de Luís Suárez) no va tenir cap mena de brillantor. Permetrà, això sí, seguir al capdamunt de la classificació, ara ja només amb el Madrid. Tal i com estan les coses, arribar al Bernabéu amb la situació actual seria un mínim desitjable.

Més enllà de les baixes, el moment actual del Barça em recorda força al de la temporada passada: les derrotes consecutives amb el Madrid i el Celta i la victòria agònica a Almeria, amb remuntada inclosa, van obrir un període de molts dubtes sobre l'equip que es va tancar amb una nova derrota a Anoeta. La resta de la película és de sobres coneguda. 

El Barça està sobrevivint (sobreviure contra l'Eibar?) gràcies al talent individual dels dos jugadors de dalt (9 gols en els últims tres partits de Lliga, 5 de Neymar i 4 de Luís Suárez). A manca de Messi, que ho és tot en aquest equip, les individualitats d'aquests dos jugadors. De la resta poques notícies en tenim. El mig del camp és incapaç de tenir la pilota i al darrera no hi ha manera d'enllaçar un parell de partits sense recollir la pilota de la xarxa. El nombre de gols en contra a la Lliga és impropi d'un equip que vol guanyar el títol.

dimecres, 21 d’octubre de 2015

"Recuperant" jugadors

Foto: fcbarcelona.cat
Treballada victòria a Bielorússia en la tercera jornada de la Lliga de Campions (0-2 contra el Bate Boríssov, tots dos gols de Rakitic). El Barça que ho té tot de cara, no tan sols per classificar-se pels vuitens, sinó per quedar com a primer de grup. Els propers dos partits (Bate i Roma) són a casa.

Quan dic treballada ho dic per la quantitat d'ocasions que ha de generar l'equip per marcar un gol, un problema que, tot i els dos últims resultats (set gols en dos partits), contínua ben present. Ara bé, la gran notícia del partit d'ahir va ser a la porteria, on l'equip no va encaixar cap gol. No passava des del 29 d'agost al Camp Nou contra el Málaga ... 

Altres bones notícies del partit d'ahir van ser el gran partit de Busquets (no sé què faríem sense ell) i el "retorn" de Rakitic, desaparegut des de la final de Berlín. Un bona notícia recuperar la millor versió del jugador croat, un dels millors homes de l'equip durant la segona part de la temporada passada.

Tancar l'accés a la següent fase de la Champions amb aquest doble partit amb el Bate és clau per tenir l'equip alliberat en els mesos de novembre i desembre, amb el Mundialet a l'horitzó.





diumenge, 18 d’octubre de 2015

Un dia passarà

Foto: sport.es
Victòria contra el Rayo (5-2, amb póker de Neymar i Luís Suárez) i el Barça que manté el pols amb el Madrid, amb el Celta de convidat (proper rival del Madrid a la Lliga). El Barça que comença aquest segon tram de la competició fent els deures des d'un punt de vista resultadista.

Hi haurà un dia que el Rayo guanyarà al Barça, tal i com hi hagut un dia en que el Celta ha guanyat al Barça. I em semblarà de justícia que passi. No tant pel que passi aquell dia, sinó pel que ha passat aquests últims anys que han jugat ambdós equips. Sovint ens queixem que els equips petits vénen al Camp Nou a tancar-se, a esperar la seva opció o bé, simplement, a deixar passar els minuts i que soni la flauta (un mal dia dels davanters, la típica contra que entra en la única que has tingut, etc.). El Rayo de Paco Jémez no és d'aquesta espècie d'equips, sinó tot el contrari: Va a buscar el Barça a la seva pròpia àrea, busca tenir la pilota. Molts d'aquests que critiquen els equips ultradefensius també critiquen aquest Rayo, ja que diuen que deixa massa espais al darrera. En què quedem, doncs? Això del criteri en el futbol és una guerra perduda que els darrers anys m'ha quedat demostrada: si abans s'havia de jugar bonic per no guanyar com el Madrid, ara és tot al contrari: porter que et salva més d'una (no totes) i la qualitat a dalt per decidir els partits. No és nou d'aquesta temporada.

El partit d'ahir deixa un Neymar que sembla que s'ha decidit a agafar el lideratge de l'equip a manca del seu líder natural. I un Sergi Roberto que hauria de seguir sent titular en el lateral dret fins que Alves vegi les orelles al llop i decideixi que la temporada ja ha començat. El retorn d'Iniesta en el futur més immediat serà decisiu en això que dic o bé Luis Enrique tornarà a decepcionar-me, tal i com ho està fent amb en Marc Bartra.

dimecres, 14 d’octubre de 2015

Abans del clàssic

Foto: lavanguardia.com
S’obre una finestra fins el partit del Bernabéu que el Barça faria molt bé en aprofitar, tot i les baixes: quatre partits de Lliga, tres a casa, on el més rellevant és la visita de l’actual líder de la competició (Vila-real). A la Champions, anada i tornada contra el rival més assequible del grup (Bate). Ideal per fer un sis de sis i deixar quasi tancada la classificació per a vuitens, un fet que semblava molt llunyà en el minut 80 del darrer partit amb el Bayer ...

I és que el Barça, si vol arribar a la primavera en condicions i amb opcions en tots els títols haurà de fer un exercici de supervivència. Ja no només per les baixes que té ara, sinó perquè al mes de gener sembla força improbable que es pugui fitxar, a no ser que a sigui a preu de saldo (no cal, gràcies). No recordo en quin punt del seu programa electoral ho explicava això, el Barto, que anem tan justos de calers.

També serà un bon període, aquest que comença aquest dissabte, per afinar la punteria, i començar a tenir uns números més presentables tant al davant com al darrera. La sort de tot plegat són les punxades del Madrid (al Molinón o a casa amb el Málaga). Sense aquestes punxades, el partit del Bernabéu seria molt més decisiu del que pot semblar ara.

diumenge, 4 d’octubre de 2015

Només és una qüestió d'atzar?

Foto: fcbarcelona.cat
Segona derrota en Lliga (2-1 al camp del Sevilla, amb gol de Neymar de penal). Una desconnexió en els primers deu minuts de la segona part va deixar el partit molt coll amunt, tot i les nombroses ocasions per fer gol (l'equip va rematar fins a quatre vegades al pal). El Barça segueix sense resoldre els seus problemes a les dues àrees.  

L'entorn del Barça és extraordinari; en tal de no assenyalar el veritable focus del problema (la forma de jugar, la mala planificació), és capaç d'anar assenyalant culpables (Ter Stegen) fins que ja no hi ha més remei d'acceptar la veritat. I sovint és massa tard.

Comencem pels lesionats. No ho sabia el club que no podria inscriure jugadors fins el mes de gener? És normal passar mitja temporada (gener - juny de la temporada passada) sense cap lesió important de cap dels teus jugadors rellevants? L'equip, amb la seva forma de jugar, no està aguantant la pressió de tots dos fets, i més si un dels lesionats es diu Messi.

L'altre tema és el joc. L'any passat entraven totes i aquesta temporada no. És obvi que no és normal. Com tampoc ho era el que passava en alguns partits la temporada passada (repasseu els decisius Celta  - Barça o Barça-València, guanyats de forma miraculosa). Aquest any, de moment, no entren i als equips rivals els hi entren totes. Probablement en breu això s'equilibrarà, però el problema és que quan ho fies tot al joc d'àrees i abandones ABSOLUTAMENT allò que t'havia fet gran (el mig del camp), entres en un joc d'atzar que a vegades surt cara i d'altres surt creu. I així ens va.  

La bona notícia del partit d'ahir és que no hi ha futbol en 15 dies. Servirà per recuperar efectius (ahir ja va tornar Bravo a la porteria) i escurçar terminis de lesionats. I afrontar un tram del calendari més suau per millorar aspectes del joc i arribar al Bernabéu amb molt millors sensacions. Aquest hauria de ser l'objectiu. I no parlar tant de l'atzar. 

dimecres, 30 de setembre de 2015

Gràcies a la cantera

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria in extremis (2-1, amb gols de Sergi Roberto i Luís Suárez) i el Barça que acaba la jornada líder del seu grup, impensable 11 minuts abans d'acabar el partit.

El Barça del Calderón (el millor partit de l’equip aquesta temporada) i el d’ahir semblen dos equips de diferent categoria. Ja sé que les baixes estan afectant molt a l’equip (ahir es va afegir Iniesta a la infermeria), però el joc ja fa dies que no rutlla. Però tot i les dificultats, el Barça aconsegueix tirar endavant els seus partits (sis victòries per la mínima d’onze partits jugats aquesta temporada), un escenari que recorda el de la temporada passada.

Si ahir el Barça va guanyar el partit va ser gràcies als jugadors del planter. Amb l'entrada de Sergi Roberto a manca de 15 minuts l'equip es va reactivar: primer amb un gol d'aquest mateix jugador, que va aprofitar una pilota morta a l'àrea petita. I després Munir, que dóna continuïtat als bons minuts de dissabte contra el Las Palmas. A la que aquests jugadors tenen continuïtat, el seu rendiment millora. Sembla força lògic, però molts ho obliden.

Dissabte una nova prova de foc al camp del Sevilla, abans d'una nova aturada de la Lliga que al Barça li anirà molt bé per recuperar peces i agafar aire, ja que les forces justegen.

diumenge, 27 de setembre de 2015

Més difícil encara

Foto: ara.cat
Nova victòria per la mínima (la quarta en sis partits de Lliga) el dia en que Messi va tornar a caure lesionat (2-1 davant el Las Palmas, tots dos de Luís Suárez). Si el camí feia pujada fins el mes de gener, ara encara s'inclina una mica més.

Ara feia dos anys que Messi no es lesionava, en aquells primers mesos de l'any del Tata en que no hi havia manera que fes net, i que tot s'arrossegava des de l'anada dels quarts de final de la Champions a París. Fins aleshores, quatre temporades i mitja sense lesions del millor jugador de la història. Ara, el Barça haurà de conviure sense el Millor en un període aproximat de dos mesos. Molta por.

Pel que fa al partit, absolutament condicionat pel fet de la lesió de Messi, el Barça va seguir pecant del mateix que en els últims partits: un forat negre al darrera i una preocupant manca d'encert davant, inclosos els penals (un de quatre en Lliga).  

Ara bé, també tenim bones notícies; Sergi Roberto. El millor jugador del partit, sense dubte. D'una centrada seva (quin gust veure una centrada així!), va arribar el primer gol. A Alves li ha arribat la competència per on menys s'esperava. També va tenir bons minuts Munir, un jugador que dóna la sensació que si disposa de més minuts pot donar moltes més coses a l'equip de les que ha donat fins ara. I ara sembla que si els tindrà.

El període sense Messi comença amb una setmana prou difícil, amb la visita del Bayer Leverkusen al Camp Nou i un desplaçament a Sevilla. Sort que el Madrid ens va donar un cop de mà ... 

dijous, 24 de setembre de 2015

Un bany

Foto: fcbarcelona.cat
Dura derrota a Vigo (4-1, amb gol Neymar). El Barça perd el crèdit guanyat en les primeres jornades de Lliga i torna als errors de pretemporada, encaixant quatre gols per tercer cop en poc més d’un mes. I perd el liderat, si bé aquest fet ara mateix és el que menys em preocupa.

El Celta, ahir, va tenir tota la sort que li ha mancat en tots els partits que ha jugat contra el Barça aquestes últimes temporades. Per què ho dic això? Doncs perquè no és la primera vegada que el Celta li juga un gran partit al Barça. Sense anar més lluny, el de la temporada passada. El problema era, per l’equip gallec, que el Barça, a partir de la qualitat individual dels seus jugadors, resolia al seu favor la majoria d’aquests partits. Fins ahir, és clar, en que tot es va succeir: gran partit del Celta, gran encert dels seus jugadors, i nul encert dels jugadors del Barça, en un fet que comença a ser molt preocupant (les 6 rematades a porta a l’inici de la segona part i que cap acabés en gol és per fer-s’ho mirar).

Enlloc d'apuntar a la porteria (no m'apunto a aquesta moda amb Ter Stegen), caldria mirar com van arribar els gols ahir: les errades de Piqué i Busquets en el segon i tercer gol, o la defensa amb la vista d'Alves en el gol de Nolito. Apuntem bé els responsables.

Al Barça li toca un exercici de supervivència fins al mes de gener, en que podrà comptar amb els dos fitxatges de l'estiu i els que pugui fer en el mercat d'hivern. Mentrestant, caldrà competir amb els jugadors que hi ha i fer-ho bé, ja que el calendari a la Lliga no dona treva en cap dels desplaçaments. Se'm fa molt difícil creure que es pugui reproduir un escenari semblant al de la temporada passada, en que el Barça li va remuntar aquell desavantatge al Madrid.

dilluns, 21 de setembre de 2015

Golejada i relleus

Font: fcbarcelona.cat
La victòria més àmplia (que no còmoda) de la temporada va arribar ahir al Camp Nou contra el Llevant (4-1, amb gols de Messi (2), Bartra i Neymar). 12 de 12 punts possibles a la Lliga, amb el Madrid a ratlla i dimecres un nou desplaçament complicat, a Vigo.

Per mi va ser el pitjor partit del Barça a la Lliga. Pitjor comparat amb els anteriors, que van ser de molt bon nivell. Ara bé, fins a un cert punt, és comprensible. Luis Enrique va fer canvis respecte de l'11 habitual, amb Sandro i Munir de titulars i donant descans a Luís Suárez i Iniesta. També va fer canvis tàctics, possiblement forçats per la disponibilitat actual de jugadors: Del 4-3-3 habitual a un 4-2-3-1. 

I això que el Barça va començar bé, molt intens i recuperant la pilota quan la perdia sempre en camp contrari. Però aquesta energia es va diluir a mida que anaven passant els minuts i que el Llevant s'ho creia més. A la segona part l'escenari canviaria a partir del primer gol, de Bartra, que ahir, per fi, va ser titular. La no presència de Marca Bartra en l'11 titular del Barça és un fet que em costa molt d'entendre, alhora que jugadors com Vermaelen o Mathieu hagin passat per davant d'ell (independentment que aquests ho hagin fet bé quan han disposat de minuts).

La segona part, doncs, es va acabar convertint amb la de major encert del Barça en aquesta Lliga, que es podria haver arrodonit amb un Hat Trick de Messi si no hagués fallat un penal. Un nou tema de debat pels habituals que busquen les petitíssimes escletxes que hi ha per qüestionar la grandesa d'aquest jugador.

Golejada i relleus. I minuts pels no habituals. Quasi ja va bé, havent-hi el que hi ha (poca banqueta) per encarar uns mesos molt justos de fons d'armari (per mala planificació). 

dijous, 17 de setembre de 2015

Una mica d’aquí, una mica d’allà

Foto: fcbarcelona.cat
El debut del campió a la Champions es va saldar amb un empat a un gol (de Luís Suárez). Un relatiu bon resultat (un punt fora de casa a la Champions pot ser suficient) tacat per la lesió de Rafinha, que es perdrà el que queda de temporada. Una molt mala notícia per ell i per l'equip, que es queda sense el seu jugador nº 12.

El Barça va jugar bé ahir. Potser no va ser un partit tan rodó com el dia de l'Atl. Madrid, però el resultat no trenca la bona dinàmica de l'equip, que té com a principal millora l'eficàcia al davant. No parlo de desaprofitar clares ocasions de gol, simplement parlo de "finor", de tenir més rematada. Per la resta, tenint en compte les baixes de l'equip, en especial al darrera, la resposta està sent molt positiva.

Ahir el joc quan es va veure més afectat va ser per coses que poc tenen a veure amb el joc. Per exemple, que et facin un gol de mig del camp. Si ja és quasi impossible veure una jugada d'aquestes característiques, més difícil està veure-ho un parell de vegades en poc més d'un mes. Increïble.

L'altre aspecte incontrolable és la lesió de Rafinha, tot just entrat al camp en substitució d'un Rakitic que està molt lluny del jugador de final de la temporada passada. Si de Cesc criticàvem les seves segones voltes, amb Rakitic anem en camí de dir el mateix de les primeres.

Al Barça ara se li presenta un escenari encara més complicat, sense poder disposar dels dos reforços d'aquest estiu (Arda podria ser un bon recanvi de Rafinha) i amb una plantilla que justeja en nombre d'efectius d'aquí a Nadal. Caldrà sobreviure i tirar del B ...

diumenge, 13 de setembre de 2015

M'agrada

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria de prestigi ahir al Calderón (1-2, gols de Neymar i Messi). El Barça juga un gran partit al camp de l'Atl. Madrid, tot i les nombroses baixes, i fa un salt de qualitat vers la temporada passada.

Aquest Barça m'agrada. Quasi més que el Barça del tram final de la temporada passada, que ja és dir. Per començar, rep menys ocasions de gol, en una clara millora respecte dels partits de les supercopes. O de molts partits de principi de la temporada passada. I sense mitja defensa titular (Piqué està sancionat i Alves lesionat). Vermaelen ha estat solvent en els minuts que ha jugat (llàstima de lesió) i Sergi Roberto està sent el gran descobriment de la temporada. L'experiment de Luis Enrique de fer-lo jugar en el lateral dret està funcionant en camps prou difícils com San Mamés i el Calderón. 

I al davant, ahir, sense Messi, l'equip va saber jugar, tot i que mancat d'encert. L'equip va estar dirigit en tot moment per un gran Iniesta, que sembla que ha tornat en plena forma, disposat a assumir el lideratge en el mig del camp que ja va deixar en el seu dia Xavi. Amb un Iniesta en aquest estat de forma, l'equip millora de forma exponencial.

I Messi, és clar. Ahir, sortint en els últims 30' (no havia entrenat cap dia amb l'equip abans del partit), va acabar de decantar el partit a favor del Barça. Amb un nou gol decisiu (igual que el que va donar la Lliga en aquest mateix camp fa pocs mesos), va revolucionar el joc de l'equip del mig del camp en endavant. Messi no en té prou i això és el millor que li pot passar al Barça.

dimecres, 9 de setembre de 2015

Retallant distàncies

Amb la Lliga conquerida la temporada passada el Barça ja en duu 23 de guanyades, i se situa tan sols a 9 del Madrid. Feia 37 temporades que el Barça no es trobava a aquesta distància del Madrid pel que fa a lligues conquerides. Encara hi ha força marge a retallar, però la important distància que es va assolir entre ambdós equips a finals del 80 (15 títols) ja queda lluny.

La història del Barça i el Madrid en aquesta competició té un primer punt d'inflexió, l'any 1953. I un de segon, l'any 1960. Fins aleshores, el palmarès d'aquesta competició és força repartit, no ja entre ambdós equips, sinó amb d'altres, com l'Ath. Bilbao o l'Atl. Madrid. La dualitat d'avui dia no era tal en els primers anys de la Lliga.

Fins a mitjans de la dècada del 40, el nombre de títols de Lliga entre Barça i Madrid estava igualat (2 per cada un). A partir de la temporada 47-48, i fins la 52-53, el Barça, però, acumularia quatre títols més per cap del Madrid, deixant la distància en un 6 a 2 a favor dels blaugrana, la més favorable de tota la història de la competició. Però el 1953 es dóna el primer punt d'inflexió: l'arribada de Di Stéfano al Madrid canviarà les coses. El Madrid, a partir d'aquell any, començaria a remuntar posicions, guanyant quatre de les següents sis lligues. El Barça aguantaria l'embranzida d'aquell Madrid amb els dos títols seguits del Barça d'Helenio Herrera a finals del 50, tornant-se a situar per davant del Madrid en nombre de títols de Lliga aconseguits (vuit a sis). Però aquesta distància favorable acabaria aquí. En les tres dècades següents, anys 60, 70 i 80, el Barça només guanyarà dues lligues per dinou del Madrid. Tot un món que encara avui explica la diferència entre els dos clubs en nombre de títols de Lliga aconseguits.

A partir del 1990, però, el guió d'aquesta història canvia: primer amb el Dream Team i les seves quatre lligues seguides. De fet, la dècada dels 90 continua sent la millor de la història del club en aquesta competició, amb sis de deu títols possibles (per només dos del Madrid). I el segle XXI, tot i el mal inici, continua amb la mateixa dinàmica, amb set de les últimes onze lligues (per tres del Madrid). Caldria aprofitar bé l'era Messi per seguir retallant tant com es pugui aquesta distància.

diumenge, 30 d’agost de 2015

La manta

Font: ara.cat
Victòria per 1-0 (gol de Vermaelen!) i el Barça que arriba a l'aturada de la Lliga (la típica aturada just començar ...) amb un sis de sis i zero gols encaixats. Ara que hem arreglat el problema de la porteria en tenim un altre al davant.

Que el Barça tenia un problema al darrera era un fet evident. Entre els dos partits de la Supercopa d'Espanya i el de la Supercopa d'Europa el Barça va encaixar 9 gols. A 3 per partit. Difícil trobar un registre (negatiu) igual en els últims anys. Amb els dos partits de Lliga jugats (que coincideix amb el retorn de Bravo a la porteria), el Barça ha tornat als registres de la temporada passada: 0 gols encaixats en 180 minuts. I amb una defensa inèdita. Vermaelen, lesionat tota la temporada passada, ho està fent prou bé i ahir, a més, va fer el gol decisiu. Al final Zubizarreta tindrà raó ... 

El Barça va fer un bon inici de partit que es va desfer a mida que van anar passant els minuts. A l'equip encara li manca rodatge i no està prou preparat per defenses ben tancades i ordenades que no canvien el guió ni mancant cinc minuts pel final amb el marcador en contra. A la segona part, el guió va canviar. Rafinha per un Rakitic que sembla que els inicis de temporada no són el seu fort i el Barça va fer el seu millor joc fins el gol, que va arribar massa tard pels mèrits d'uns i altres. Amb l'1-0 l'equip va especular i el Málaga va tenir la seva opció en la darrera jugada del partit. Hauria estat injust, però és el perill quan vas guanyant per la mínima.

Del partit d'ahir em quedo amb el retorn del trident, que no coincidia en el camp des de la final a Berlín. Un retorn poc efectiu, però que n'estic segur que aquesta sequera no durarà pas massa. Molt millor cobrir bé les esquenes, que l'efectivitat al davant no trigarà en arribar. Ara, aturada quinze dies que anirà molt bé per preparar el proper desplaçament, al camp de l'Atl. Madrid. 

dimarts, 18 d’agost de 2015

Tot resta

Font: ara.cat
No hi va haver remuntada (1-1, gol de Messi). De fet, l'equip ni s'hi va apropar. El Barça va perdre la Supercopa d'Espanya davant l'Ath. Bilbao i no podrà reeditar l'èxit de 2009.

El partit al minut 5 ja desprenia pocs aires de remuntada, i més si es desaprofiten les poques oportunitats que es tenen. O manca aquell punt de sort necessari (el travesser de Piqué hauria animat el personal). El gol de Messi just al llindar del descans va ser un oasi enmig del desert. La segona part va començar amb l'esperança que el gol de Messi esperonés l'equip, però aquesta va desaparèixer del tot amb l'expulsió de Piqué ...

A un li queda la sensació que la targeta vermella a Piqué (que potser li costarà més d'un partit) estava cantada des del dia 11, just després del partit a Tiblisi. La lectura que se li vulgui donar a aquest tema serà majoritàriament interessada; ell ja sap com les gasten els àrbitres espanyols, i que el tema de les protestes van a gust del consumidor (té un company d'equip que llençant una bota a un assistent no va veure ni groga). Ara bé, dir que l'equip no va remuntar per culpa d'aquesta expulsió és prendre el pèl.

Més enllà d'això, el partit d'ahir no deixa res de positiu i si aspectes negatius: cansament, tornar a jugar contra un equip que ara s'ho creurà, moltes baixes per diumenge i sense resoldre els dubtes al darrera, l'autèntic malson del Barça en aquest inici de temporada (17 gols en contra en 8 partits). Insisteixo, millor ara que més endavant, quan ja no hi ha marxa enrere. Aquesta temporada ja serà prou complicada com perquè a sobre el Barça hagi de lluitar contra si mateix.

dissabte, 15 d’agost de 2015

Quan la remuntada no és el més important

Foto: fcbarcelona.cat
Derrota contundent en el partit d'anada de la final de la Supercopa d'Espanya (4-0). El Barça n'haurà de fer 5 en el partit de tornada si vol guanyar el títol. Un resultat sorprenent, tot i que l'equip venia en preavís.

El partit d'ahir va començar amb la mateixa dinàmica dels anteriors, gol de l'equip contrari en el tram inicial del partit. Bé, gol no, golàs, des de mig del camp. No recordo gaires gols de mig del camp, però si un en una Supercopa, justament contra el Madrid. Almenys aquell dia va fer el de l'honor (4-1).

Fins al minut 45 el Barça no va reaccionar, en un gran xut de falta de Messi que Gorka va aturar. I a l'inici de la segona part va semblar que el Barça es posava les piles, amb dues rematades seguides que presagiaven el gol de l'empat. Però Aduritz feia el segon i l'equip desapareixeria definitivament del partit. Ni els canvis introduïts per Luis Enrique (Iniesta i Rakitic no van aportar res de diferent del que feien malament els que hi eren d'inici) ni la motivació del valor doble del gol en camp contrari van fer reaccionar l'equip, que va anar encaixant els gols amb una indolència que feia irritar.

El 4-0 final deixa per quasi impossible la remuntada. Però, probablement, la remuntada no és el més important. Hi ha coses més importants. Aquests inicis de partit (molts gols en el primer quart d'hora), que denoten que l'equip no surt a jugar amb la concentració que pertocaria, i l'alt nombre de gols encaixats, fet que situen el problema en una qüestió que va més enllà de la defensa (i de noms, que llegeixo crítiques a alguns jugadors que potser no mereixen tant, com Bartra o Sergi Roberto, i veig que passen de puntetes d'altres com Alves o Mascherano). Va sent hora d'anar-hi posant remei o potser farem tard. I no parlo només de la Supercopa.

dimecres, 12 d’agost de 2015

Final per no oblidar

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça va guanyar ahir el quart títol d'aquest 2015, després de vèncer per 5-4 al Sevilla a la final de la Supercopa d'Europa. Un nou títol del Barça de Luis Enrique, que ressegueix el camí del Pep team de l'any 2009. I amb el mateix heroi d'aleshores, Pedro.

Va ser una final atípica. Per començar, el Barça va encaixar un gol tot just començar, en el que s'està convertint en una perillosa dinàmica en aquest inici de temporada. Però l'equip es va refer ràpid i Messi, amb dos gols de falta seguits, posaven el Barça per davant en el marcador i iniciava el període de millor joc de l'equip en aquesta final. El 3-1 del marcador en el descans i el 4-1 només començar la segona part intuïen un tram final de partit ben plàcid. Però no. Entre la insistència del Sevilla i el deixar-se anar del Barça, el partit se situava en un empat a 4 gols. Tot un avís en aquesta temporada que tot just comença: poques vegades més s'acabarà guanyant un partit en el que encaixes 4 gols, per molt que siguis el Barça i per molt trident que puguis tenir.

I amb la pròrroga va tornar a aparèixer Pedro, com als vells (i bells) temps, en que en el millor moment del Pep team decidia partits amb gols decisius. Ahir gol en el 115, igual que a la final de 2009. Pedro, que té un peu i tres quarts de l'altre fora del Barça i que ahir, amb Neymar a Barcelona, apuntava que podia ser titular i que no ho va ser (i que amb el 4-1 no anava a jugar), va acabar sent, de nou, protagonista. Si acaba marxant, com sembla, tindrà el millor comiat possible.

La crònica del partit la podria concloure aquí i quedar-me tan ample, però seria negar la realitat que, mancant tres minuts, el Sevilla va tenir, encara, dues molt clares ocasions per tornar a empatar el partit (una d'elles a porta buida). Els petits detalls ...

El Barça comença la temporada amb un nou títol i a tres dies de competir-ne un altre. Toca gaudir-ho i seguir endavant, sense oblidar els greus problemes en defensa d'ahir que, en d'altres situacions, podrien ser insalvables ... probablement, perquè Pedro ja no hi serà.

divendres, 7 d’agost de 2015

Reaparèixer en el moment oportú

Font: ara.cat
Va ser tornar Messi i vam tornar a veure un Barça més reconeixible. Victòria ahir en el Gamper davant la Roma per 3-0 (gols de Neymar, Messi i Rakitic). El Barça tanca la pretemporada amb millors sensacions que en els anteriors partits, i ja està tot a punt per a les dues properes finals: Supercopa d’Europa i Espanya. Comença la festa.

Haig de reconèixer que no m’agrada dir-ho, però crec que és massa evident per negar-ho: el Barça no és el mateix sense Messi. Ni trident ni res! Només el fet de ser-hi en el camp genera un estrès en els equips rivals que cap altre jugador és capaç de provocar.


Ahir els jugadors van sortir endollats d’inici, amb la pressió alta que tant va caracteritzar l’equip en els millors moments de la temporada passada. Quina diferència amb els anteriors partits, en que el Barça havia encaixat la majoria dels gols en el primers minuts de partit. El 2-0 al descans deixava el partit liquidat i de la segona part quedarà com a més destacable el gran gol de Rakitic.

Ara espera el Sevilla en el partit més decisiu de tot el mes d'agost, l'únic en el que no hi ha marge d'error. I justament és el primer. 

dimarts, 28 de juliol de 2015

La quadratura del cercle

Guanyar dues Champions seguides. Des de que la Copa d’Europa ja no és tal, cap club ho ha aconseguit. L’últim, en el format antic, va ser el Milan de Sacchi, les temporades 1988-1989 (aquella final al Camp Nou contra l'Steaua) i 1989-1990. Aquesta temporada es presenta l'oportunitat de repetir aquesta fita justament a l'estadi del darrer equip en fer-ho: San Siro. Ni fet expressament ...

Però no serà senzill. Ja prou complicat serà repetir final: el Bayern va ser l'últim en fer-ho, les temporades 2011-2012 (derrota amb el Chelsea) i 2012-2013 (victòria davant el BVB). I anteriorment, el Manchester United, les temporades 2007-2008 (amb victòria davant el Chelsea) i la 2008-2009, amb derrota justament davant el Barça. Després hi ha el cas de la Juve, amb tres finals seguides entre els anys 1996 i 1998, però només amb un títol aconseguit.

La millor dècada de la història del Barça, amb 4 Champions en els últims 10 anys. Probablement no li queden gaires reptes més, però aquest és el més difícil. Ara bé, tenint el millor jugador de la història al teu equip hi ha oportunitats que no s'han de deixar escapar.

dimarts, 21 de juliol de 2015

El Barça real

Foto: elpais.com
Bartomeu sis anys més, és el que la majoria de socis han volgut (un 51% del total dels que van anar a votar). 

Laporta o Benedito, els únics que representaven un canvi real (lo de Freixa era una broma per distreure el personal) no han convençut, pels motius que siguin. En el cas de Laporta, el dubte fins l’últim moment en si es presentava o no, juntament amb la manca d’energia que li he observat en la campanya (sí, no he vist el mateix Laporta del període 1997-2003), li ha restat opcions guanyadores. Això i el triplet, és clar, que ja sabem com van les coses per aquí (el resultadisme és un virus que hi ha molts culers que també tenen instal·lat, per molt que durant uns anys pregonessin altres sermons). I a Benedito, la feina de tots aquests anys, picant pedra, no li ha servit de res. No sé si ho tornarà a intentar ...

El Barça real és això, un soci conservador, d'edat avançada, que es continua llegint el Mundo Deportivo per saber-se informat. O almenys això és el que es creu. Els altaveus han funcionat de meravella en aquesta campanya, ben amanida amb la impresentable manipulació de la junta gestora, que ha jugat el partit amb la samarreta de l'equip del candidat guanyador, fent tot el que era a les seves mans per afavorir la junta directiva finalment guanyadora.

Doncs res, ja està, el gran argument (és aquest, no ens enganyem) és el triplet. La resta tant és, les imputacions, el patrocinador de la samarreta, si Camp Nou nou o no, el model de Club que volem o fotre una patada al cul a aquells que han fet gran el club. Tant és, la qüestió és que la pilota entri. I com que ha entrat tot queda justificat. Ara bé, si la pilota no entra ...  

dijous, 9 de juliol de 2015

Al soci sí se'l pot enganyar

www.fcbarcelona.cat
Això de la junta gestora és una broma. Dilluns va tancar el fitxatge d’Arda Turan (gran jugador, una cosa no treu l’altra) per 34 milions d’€ + 7 de variables. Però que no havíem quedat que la prioritat era Pogba? Que no havíem portat aquí a Ariedo Braida per tirar de la seva “agenda de contactes” per facilitar les coses en el fitxatge d‘aquest jugador? Doncs ara va i resulta que la gran prioritat era portar el jugador turc de l’Atl. Madrid, que era una de les prioritats de Luis Enrique per a la temporada que ve. Jo crec que es deuen pensar que som imbècils.

Poques prioritats podia tenir el Barça aquest estiu, tenint en compte que no podrà inscriure cap jugador que fitxi ara fns l'1 de gener. Així doncs, quina pressa hi havia? A més, el president de l'Atl. Madrid diu que de presses, ben poques en vendre el jugador. Ara, el president electe s'haurà d'empassar el cost d'aquest fitxatge quan potser no ho tenia previst ni planificat, ja que cada candidatura tenia les seves prioritats (com és lògic, d'altra banda).

I així anem fent, enredant i sense dir ni mitja veritat. I la gent que s'ho empassa tot, ja que com que s'ha guanyat tot millor continuar amb el que hi ha i no tocar res. Amb la de coses greus que han passat aquest últims cinc anys i que tot quedi narcotitzat per un triplet que va venir de la mà del millor jugador de la història (excel·lentment  acompanyat) i no pas per una bona gestió de la junta, que les poques decisions que ha pres només han servit per judicialitzar el club.

dimecres, 1 de juliol de 2015

Fair play

Foto: lavanguardia.com
Després d'uns dies de descans assaborint el triplet, ja toca escriure alguna cosa, i més tenint aquí la precampanya electoral, que dóna molt de joc. I no molt net precisament.

D'una banda, la precampanya ens està mostrant sense cap mena de vergonya com empleats a sou del club treballen per un dels candidats, sense cap tipus de manies. Uns escriuen columnes d'opinió suposadament neutrals en mitjans de comunicació amb una línia editorial molt clara i d'altres, es dediquen a treballar pel club (?), però en realitat ho fan pel president sortint i que vol tornar a entrar. Tot molt evident, encara que molts socis tanquin els ulls i no ho vulguin veure perquè amb el triplet ja han quedat saciats. Ja sabem, quan la piloteta entra ...

Per altra banda tenim el cas de la junta gestora, que fa i desfà com si fossin els escollits per dirigir el club en els propers sis anys. Acomiadar l'entrenador del B, renovar Joan Creus o vendes de jugadors han estat algunes de les seves obres. Hi haurà qui dirà que el club no es pot aturar en aquest moment en que es decideixen la majoria dels fitxatges. No dic que no, que cal defensar els interessos del club, si bé sembla que els interessos que es defensen des de la junta gestora són uns altres. Consensuar entre tots els candidats les decisions que es prenen en aquest període "d'entreguerres" em semblaria el  més encertat. Però això és fer volar coloms.

Dissabte hi haurà el tall de les signatures. Segur que seguirem veient molt més "fair play". Ah, però com que vam guanyar el triplet tot és perdonable i oblidable ...

dilluns, 8 de juny de 2015

Hegemonia

Campions d'Europa! El Barça va guanyar dissabte la seva cinquena Copa d'Europa, després de guanyar per 3-1 a la Juventus de Torí (amb gols de Rakitic, Luís Suárez i Neymar). El Barça tanca la temporada amb el segon triplet de la seva història (en sis anys), el primer equip de la història en fer-ho.

Va ser una gran final. Un Barça que, a excepció dels primers dos minuts, va ser superior a la Juventus en els primers 30 minuts del partit, just arran del primer gol de Rakitic. Si la Juve no va quedar despenjada del partit ben aviat va ser gràcies a Buffon, que va treure una mà increïble a xut de Luís Suárez que hauria deixat la final sentenciada. Però si alguna cosa caracteritza el futbol italià és la seva capacitat de ressistència. A la segona part, que d'inici va començar igual com havia acabat la primera, amb un Barça dominador però no finalitzador, els italians igualaven el partit amb el gol de Morata (un madridista havia de ser ...) i el Barça entrava de ple en la fase més tenebrosa del partit. Fins que va aparèixer Messi. En una jugada marca de la casa generava la jugada que Luís Suárez aprofitaria per fer el seu gol més important des que és jugador de futbol. Un gol en una final de la Champions. Acte seguit, Neymar feia el tercer, però l'àrbitre s'encarregaria que el partit s'allargués una estona més anul·lant-l'ho. Fins el 3-1, el partit va ser un continu de contres del Barça fins que va ser gol la darrera jugada del partit. 

El Barça, amb el títol de dissabte, ja té cinc copes d'Europa, i se situa al mateix nivell que el Liverpool i el Bayern de Munich. A dos títols està el Milan (que viu una particular travessa pel desert), i una mica més endavant el Madrid, que viu del rèdit de les copes d'Europa dels anys 50. El gran dominador de la Champions en els últims 25 anys és el Barça (amb 5 títols), per davant del Milan i el Madrid (amb 4 cadascú). Això és hegemonia. I del Barça depèn que aquesta es perllongui en el temps. 

diumenge, 31 de maig de 2015

Que no s'acabi mai

Foto: elpais.com
Campions! El Barça va guanyar ahir la final de Copa davant l'Ath. Bilbao (3-1, dos de Messi i un de Neymar) i ja té el doblet al sac, el sisè de la seva història. Queda el darrer repte, la Champions, per tancar un altre any que passarà a la història.

Aquesta final de Copa serà per sempre recordada pel gol de Messi. No era un partit que el Barça tingués excessivament dominat fins aquell moment. El gol mal anul·lat a Neymar i una bona oportunitat de Luís Suárez varen ser el preludi d'un gol increïble i va obrir la porta als millors minuts de joc del Barça del partit i del darrer mes (crec que l'equip havia acusat una mica la baixa de Luís Suárez en els últims partits).

No sé si el gol d'ahir supera, sota el meu punt de vista, el millor gol de Messi amb el Barça (el del Getafe). Però si no ho fa, s'hi apropa molt. Crec que jugades com les d'ahir són les que molts dels que ens agrada aquest esport hem imaginat alguna vegada però que mai havíem materialitzada. Almenys fins ahir. La capacitat de Messi per sorprendre, després d'haver-li vist fer les coses que ha fet, és increïble. De fet, no vull que s'acabi mai.

La segona part, i amb la relativa comoditat del marcador, va servir per donar descans a algun jugador de cara a la final de la Champions i veure els últims minuts de Xavi amb la samarreta del Barça al Camp Nou. Xavi està tenint el comiat perfecte. Ahir va aixecar una altra copa amb l'ajuda d'Iniesta. Trobaré molt a faltar aquest altre trident màgic del Barça: Xavi-Iniesta-Messi.

Només queda Berlín, doncs.

diumenge, 24 de maig de 2015

L'hereu

Foto: ara.cat
El Barça va tancar la Lliga ahir amb un partit intranscendent (2-2 davant el Dépor, tots dos de Messi), on el més rellevant va ser la celebració posterior del títol de Lliga i el comiat del Camp Nou a Xavi (va jugar, molt probablement, el seu últim partit com a titular). Dissabte vinent, a la final de Copa (que es juga al Camp Nou), poden ser els seus últims minuts al camp del Barça com a jugador del primer equip. El seu probable darrer partit amb el Barça serà a Berlín el 6 de juny .

Vist per la tv, em va semblar un bon comiat, a l'alçada del que tocava amb un jugador que ja és llegenda a la història del club. I, a més, aixecant un títol (esperem que siguin tres). El comiat somiat per qualsevol jugador. A Xavi li espera un retir daurat a Qatar. Després, un cop acabi la seva etapa com a jugador, té un lloc reservat al Barça, espero i desitjo, com a entrenador del primer equip. No triguis gaire, Xavi.

En això el Barça comença a fer millor les coses que uns anys enrere. La llista de jugadors que han fet història en el club és prou llarga, mentre que els comiats que han estat a l'alçada es compten amb els dits d'una mà (i sóc generós en el càlcul). Penso que aquesta generació de jugadors que han format (i formen part) del millor Barça de la història han de marxar amb tots els honors.

Ara arriben les dues finals en un moment dolç. I tot el temps del món per preparar-les. Escenari ideal.

dimarts, 19 de maig de 2015

23

Foto: sport.es
Un any després de perdre la Lliga en l'última jornada i per un gol, el Barça li va tornar el diumenge a l’Atl. Madrid el cop, a casa seva i també per un gol (0-1, gol de Messi). La diferència, però, és que el rival pel títol no eren ells sinó el Madrid. Cinquena Lliga del Barça en els últims set anys, la setena en l’era Messi (d’onze possibles). La tretzena després de Cruyff

Menys els primers deu minuts, en els que l’Atl. Madrid va apretar i va tenir les seves opcions (Bravo va tornar a deixar la porteria a zero), el Barça va dominar amb fermesa el partit, i si no es va avançar abans en el marcador va ser per manca d’encert en la rematada final (Messi va enviar una pilota al travesser en l’oportunitat més clara a la primera part) i per un penal no xiulat per mans molt clares de Juanfran. Curiosos (per dir-ho d’una manera) arbitratges els que ha sofert el Barça aquesta temporada, en penals a favor en partits que ja no calia i que ajudaran a maquillar una estadística vs el Madrid que diu més coses de les que es volen dir, per omissió d’uns i pleitesia dels que manen al club. A la segona part, i just quan arribaven notícies des de Cornellà que caldria guanyar per ser campions, Messi va aparèixer en una jugada genial per posar el partit de cara i el títol de Lliga camí de Barcelona.

Així doncs, el Barça campió de Lliga amb una jornada d’antelació. Poques esperances tenia a principi d’any. Hi creia poc, no per caprici o per un criticar per criticar, sinó fonamentat a partir d’una manera de jugar de l’equip que no em convencia, més enllà de si els resultats estaven sent bons o no. A principi de temporada vaig ser dels que reclamava paciència per l’equip (aquí i aquí), entrenador nou i jugadors nous, però el període entre la derrota al Bernabéu i la derrota a Anoeta va ser poc lluminós; sense un onze titular (les rotacions, en aquell moment, feien més mal que bé), una idea de joc sense definir, i certs partits amb un joc deficient que es guanyaven per la qualitat dels jugadors (Almeria com exemple d’això que dic). Tot aquest argumentari es va capgirar el dia de l’Atl. Madrid a casa, amb un equip endollat des d’aleshores fins avui (29 victòries sobre 32 partits).

El Barça, per tant, disposarà de prou temps per preparar les dues finals que li queden. La primera, la de Copa el dia 30. I la següent, la de la Champions el 6 de juny. Mentrestant, a gaudir tant com es pugui del títol de Lliga, per mi, dels tres grans títols, el més meritori. 

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...