diumenge, 21 de desembre de 2014

... any empeny

Foto: esportiu.cat
El Barça va tancar l'any 2014 amb una golejada (molt enganyosa) davant el Córdoba (5-0, amb doblet de Messi, Piqué, Pedro i Suárez). El Barça se'n va de vacances a 1 punt del Madrid (amb un partit menys), però a uns quants de distància pel que fa a sensacions. Caldrà veure si l'aturada nadalenca trenca tendències, i més tenint el calendari exigent que es presenta (per uns i altres) durant el mes de gener; un Barça-Atl. Madrid en Lliga i un probable enfrontament amb el Madrid o Atl. Madrid a la Copa.

El partit d'ahir va ser soporífer. El 5-0 a final camufla una primera inaguantable en molts moments i que va servir per comprovar, in situ, com l'afició encara és molt pacient amb l'equip. Només hi va haver uns certs xiulets cap al minut 30 de la primera part, quan els jugadors es passaven la pilota entre ells sense intentar buscar cap jugada elaborada. De la primera part destaco Pedro, que amb el seu gol només començar (gran ratxa la del canari, i molt curiós que sempre desperti el mes de desembre) va contribuir una mica més a l'atonia general de l'equip. La segona part ja va fer més baixada amb el gol de Luís Suárez, que després de 7 partits de Lliga s'estrenava, per fi, en Lliga. I els dos nous gols de Messi, és clar, en un dels seus pìtjors partits que li recordo. Però tot i això, dos nous gols, i conclou aquest tram de la temporada amb 15 gols a la Lliga en 16 partits. És possible que Cristiano guanyi la Bota d'or aquesta temporada (en duu 25), però tinc clar que encara que ho faci, Messi no deixarà que li retalli gaire distància en el còmput global de gols en aquesta competició.

Un parell de setmanes per desconnectar i esperar que l'equip millori. El desig sempre hi és, si bé cada jornada que passa la millora (el partit amb el Sevilla ha quedat en un miratge) no s'observa. El Barça farà molts gols, guanyarà partits i, inclús, pot arribar a guanyar algun títol, però les sensacions, ara com ara, és que això no evoluciona i que davant de grans reptes hi ha seriosos dubtes (per no dir certeses) d'èxit. Però bé, per il·lusió que no quedi. 

dimecres, 17 de desembre de 2014

És d'agrair (2a part)

Foto: fcbarcelona.cat
Segurament no és la primera vegada que ho escric aquí en el blog. I molt em temo que no serà la última. Algú pensa, creu, que Adama, Samper o Sandro, per citar tres noms, no tenen cabuda en el primer equip del Barça? Almenys amb Luis Enrique hem recuperat certa funcionalitat de l'ascensor, absolutament deixat de la mà de Déu durant la temporada passada per un entrenador que no hi creia (aquesta és la veritable millora respecte de la temporada passada, encara que els resultats no acabin d'acompanyar. I el joc tampoc ...).

El Barça va liquidar l'eliminatòria de setzens de final de Copa (8-1, amb hat trick de Pedro, Iniesta, Sergi Roberto, Adriano, Adama i Sandro) i ara li espera el guanyador de l'eliminatòria entre el Valladolid i l'Elx. Com en les últimes temporades, el mes de gener es presenta divertit, amb la Copa al mes de gener i una probable eliminatòria de quarts amb el Madrid o l'Atl. Madrid. Hi haurà temps.

Més enllà dels jugadors del planter, el partit també va servir per a que Pedro agafés una mica d'autoestima (la temporada passada ja va passar el mateix amb la primera eliminatòria de Copa) i Iniesta tingués uns minuts que darrerament no ha tingut (per lesions i rotacions vàries). En canvi, a Munir li va mancar aquell golet que necessita qualsevol davanter. Espero que tingui més oportunitats.

dissabte, 13 de desembre de 2014

Excuses

Foto: fcbarcelona.cat
L'hora del partit, la gespa, la pluja, el dimecres hi havia Champions, l'àrbitre, si aquella ocasió hagués entrat, no hem tingut sort, amb Neymar (i no amb Pedro) ens hauria anat millor, queda molta Lliga, si guanyem tots els partits que queden serem campions, vius a les tres competicions ... Totes elles perfectament vàlides en d'altres partits, i en d'altres temporades, amb idèntic o pitjor resultat. Potser amb algun altre nom, però si fa no fa, totes elles útils, com si es tractés d'un catàleg disponible. Bé, de fet deu ser això, ja que quan no es disposa d'arguments s'ha de tirar de retòrica.

El Barça, en un partit impresentable (0-0 al camp del Getafe), ha deixat escapar dos punts. Ara mateix, el Barça ja no depén d'ell mateix per guanyar la lliga (és el preu de distanciar-se de més de tres punts del Madrid). Aquell petit, minúscul repte de guanyar els dos últims partits de Lliga (Getafe i Córdoba) per poder marxar de vacances com a primer classificat (el Madrid ajorna el seu proper partit de Lliga per la disputa del mundial de clubs) no podrà ser assolit.

Un altre mal partit, amb la diferència vers el dimecres del glamour de la Champions (és el que té la Lliga) i de l'encert dels tres de dalt, que si en tenen són imparables. Però avui no ha estat el cas. Un altre partit en que tot el perill ha vingut de Messi, que en algunes fases del partit se l'ha vist al mig del camp, anant a recollir les pilotes que no li arribaven. Una imatge, la de Messi "baixant" a buscar la pilota (no és la primera vegada aquesta temporada), que hauria de fer reflexionar a molts, començant pel seu entrenador.

És digne d'estudi el cas de Luis Suárez, el teòricament millor fitxatge d'aquest estiu, el Bota d'or europeu (compartit amb Cristiano Ronaldo) de la temporada passada, que encara no s'ha estrenat a la Lliga (després de 7 partits). Inaudit.

La temporada avança i això no millora. Els petits símptomes no tenen continüitat i pel camí hi ha pèrdues que poden ser irrecuperables. Que tinguem sort ...

dijous, 11 de desembre de 2014

El típic mal partit que acaba bé

Foto: fcbarcelona.cat
Important victòria ahir contra el PSG (3-1, amb gols de Messi, Neymar i Suárez), que deixa el Barça classificat en el primer lloc del seu grup. Així doncs, el Barça jugarà els vuitens de final de la Champions sabent que el partit de tornada el jugarà a casa, un fet que no és de menor importància (ja vaig escriure l'altre dia que el Barça s'ha classificat pels quarts d'aquesta competició quan ha quedat primer del seu grup i ha quedat eliminat quan ha quedat segon des de la temporada 2004-2005). Així doncs, la Champions queda aparcada fins el mes de febrer, i ara l'únic enigma a resoldre és quin serà el rival: el City, l'Arsenal o la Juve, a priori, els més difícils en aquest creuament.

La prèvia del partit d'ahir va ser sorprenent. Amb l'onze inicial, Luis Enrique treia de sortida un equip titular inèdit i que feia pensar en un altre tipus d'esquema: un 3-4-3, amb Bartra de lateral dret (Alves estava sancionat, i Montoya i Douglas no estaven ni convocats), Piqué de central i Mathieu de lateral esquerre, un mig del camp amb Mascherano, Iniesta, Busquets i Messi, i al davant Pedro, Suárez i Neymar. Aquest dibuix, tota una novetat aquesta temporada. Però no va servir de gaire. El PSG va reoproduir els mateixos defectes defensius que ja havia anticipat l'Espanyol el dia del Derby. I, igual que els pericos, si no va anar-se'n al descans amb algun gol més va ser per la manca d'encert dels seus homes, just el que no li va mancar al Barça ahir.

A la segona part tampoc va canviar el vist a la primera, més aviat ho va accentuar. L'equip cada vegada més endarrerit i el PSG seguia generant perill sense encert. Fins l'entrada de Xavi i la recuperació del dibuix habitual (4-3-3). I a l'entrada de Xavi al camp i va anar de seguida el tercer gol, el primer de Suárez al Camp Nou. Està clar que el fet de que Xavi no marxés aquest estiu ha estat una de les millors coses que li ha pogut passar al Barça de Luis Enrique. I alhora, demostra que la transició sense Xavi no està resolta.

Un gran resultat, però un joc que segueix deixant molts dubtes. Els partits amb el València, Espanyol i PSG deixen molt aïllat el bon partit amb el Sevilla, però l'equip, almenys, s'està refent de la crisi del clàssic. I mira, a manca d'altres coses, amb això de moment em conformo.

dilluns, 8 de desembre de 2014

Més del mateix

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria ahir en el derby (5-1, amb hat trick de Messi, Piqué i Pedro). El Barça segueix a dos punts del Madrid quan resten dues jornades per l'aturada nadalenca, un descans que, igual que l'anterior, penso que a l'equip li pot anar molt bé per continuar creixent i aclarir certs aspectes del joc que continuen sense resoldre's.

Explicar el partit d'ahir en base al resultat final seria, com el dia del València, inexacte. L'Espanyol, amb molt poqueta cosa, es va posar pel davant en la primera ocasió clara que va tenir (minut 13) i, fins l'empat de Messi, va gaudir d'alguna opció més per poder ampliar el marcador. El Barça, per contra, va arrencar el partit d'ahir amb una evident incapacitat de superar el plantejament defensiu exposat pels pericos. O una jugada a pilota aturada (Messi va enviar una falta al travesser) o una jugada individual semblaven les úniques opcions per recuperar l'equilibri en el marcador. I així va ser, en un dels millors gols de Messi que li recordo al Camp Nou. I ja és dir molt! La segona part ja va ser una altra història, condicionada per l'empat de Messi abans del descans, per la baixada de braços de l'Espanyol i pels dos gols ràpids del Barça només començar. La resta, va fer molta baixada.

Més enllà del joc, un parell de noms. El primer, Piqué, novament retratat en el gol de l'Espanyol, que demostra objectivament que no està en condicions de ser jugador titular en aquest equip (l'altre debat és si algú pot donar la sortida de pilota que dóna ell). Si la temporada passada vaig ser molt crític amb el Tata i la seva nul·la confiança amb Bartra, aquesta temporada no puc canviar de criteri. És obvi que Marca Bartra està tenint molts més minuts amb Luis Enrique, però queda clar que no és suficient, que ha de disposar de tots els minuts, almenys, dels més rellevants. L'altra plaça de central, a repartir entre els que queden.

Bé, si, i Messi, és clar, que també és "més del mateix". Quina gràcia, i ridiculesa, aquells articles de no fa massa dies en que "periodistes" de prestigi escrivien que Messi s'havia rendit en aquesta lluita amb Cristiano Ronaldo. Més del mateix és seguir fent hat tricks i superant rècords, sense ajudes en forma de penal. Més del mateix és seguir demostrant, setmana rere setmana, que ets el millor. 

dijous, 4 de desembre de 2014

És d'agrair

Foto: fcbarcelona.cat
Doncs si, és d'agrair que l'equip es prengui seriosament un partit com el d'ahir. Victòria per 0 - 4 al camp del Huesca en el partit d'anada dels 32ns de final de la Copa, amb gols de Rakitic, Iniesta, Pedro i Rafinha. El Barça deixa en un pur tràmit el partit de tornada, que servirà per seguir donant minuts als jugadors menys habituals i els del filial.

El partit d'ahir va servir per tornar a veure en acció a Iniesta, recuperat ja de la seva lesió del dia del clàssic. També a Munir (titular) o Sandro (entrant a la segona part), jugadors que amb l'entrada en acció de Luis Suárez (post sanció) han deixat de tenir la presència en el primer equip de principi de temporada. O Samper, un jugador que ja hauria de tenir fitxa amb el primer equip.

Del partit d'ahir poques conclusions es poden extreure, però si sembla que el Barça s'ha tret de sobre l'estat de xoc en el que va quedar el dia del clàssic. Sis victòries seguides, si bé a l'equip li ha canviat la cara des del dia del Sevilla. En el futur més immediat, i fins l'aturada nadalenca, el repte de guanyar a casa el PSG per poder quedar primer de grup i arribar a Nadal com a líder de la Lliga (el Madrid jugarà un partit menys i és a dos punts) haurien de ser els objectius més immediats, més enllà de com evoluciona el joc de l'equip, tema abastament comentat i que dubto que en aquest espai de temps hi hagi canvis significatius.

dilluns, 1 de desembre de 2014

No adoraràs (només) el marcador

Foto: fcbarcelona.cat
El partit d’ahir deixa moltes lectures i quedar-se només amb una seria un error. La victòria a Mestalla (0-1 amb gol de Busquets) deixa el Barça viu en aquest frec a frec, ara si, amb el Madrid (l’Atlètic de Madrid ve per darrera a dos punts, i el Sevilla i el València es distancien ja una mica).

Per exemple, una primera lectura és que la proposta inicial de Luis Enrique, amb Mascherano i Busquets jugant junts al mig del camp era més en clau defensiva que ofensiva. Luis Enrique deu duu gravat en foc els partits de París i Madrid, i ahir no volia tornar a caure en els mateixos errors. Més múscul i menys creativitat (Iniesta encara no estava per jugar i Rakitic a la banqueta, de nou, en un partit gran ...). El resultat va ser una primera part de menys vertigen respecte dels dos partits referits, tot i que el València va tenir les seves opcions. El Barça, davant, només una, però molt clara. La resta, un control estèril i poc creatiu.

La segona part no va canviar gaire el dibuix, si bé el partit va tenir un gir de guió amb l’entrada de Rakitic; es va perdre estabilitat defensiva (Bravo va ser decisiu en aquest tram de partit) i es va guanyar capacitat ofensiva. Això no va passar, però, per l’entrada del jugador en si mateix, sinó pel canvi tàctic/posició; el Barça va recuperar el seu dibuix habitual, amb Busquets i Mascherano en les seves posicions habituals. El Barça va acabar guanyant el partit per insistència i per un València que s’anava fonent en el tram final. Però també hauria pogut perdre. La clau és no modificar l'anàlisi del partit en funció del marcador final.

Ara bé, Mestalla mai estat un camp còmode pel Barça. Ni el millor Barça de la història hi va jugar grans partits, si bé aquell València dista força de l’actual, amb jugadors de talla mundial com Silva, Villa o Soldado. No és excusa, és realitat.


El partit d’ahir em deixa un regust agredolç. Dolç per la victòria (les agòniques són excitants en el moment), per poder continuar allà dalt i mantenir les opcions amb un Madrid, ara com ara, intractable. Però agre perquè trenca la tendència bona, positiva, del dia del Sevilla o de l’Apoel. Tinc la sensació que aquest invent d’ahir el tornarem a veure i, quan torni a aparèixer, espero que en sigui una versió millorada o, potser en el proper partit, surt creu enlloc de cara.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...