dimecres, 26 de novembre de 2014

Alliberats

Foto: fcbarcelona.cat
Ahir, al minut 2 de partit, ja s’intuïen coses que aquesta temporada encara no s’havien vist. O almenys no s’havien vist totes alhora; un dia hi havia actitud, un altre dia hi havia encert, un altre dia hi havia pressió ... Ahir van confluir totes alhora i van donar com a resultat final el millor partit del Barça aquesta temporada. El més complet, sense cap mena de dubte.

La victòria al camp de l’Apoel (0-4, amb hat trick de Messi i el primer gol de Luis Suárez) deixa per la darrera jornada un partidàs amb el PSG que decidirà el primer lloc del grup. No és un tema menyspreable el fet de passar com a primer o segon de grup: el Barça, des de la temporada 2004 - 2005, s’ha classificat per a quarts quan ha quedat primer de grup i ha quedat eliminat quan s’ha classificat com a segon de grup. Així que compte.

Més enllà del bon joc de l'equip ahir, em quedo amb algunes individualitats: Rafinha. Ahir titular en un mig del camp inèdit, amb Mascherano (m'agrada més al mig del camp que de central) i Rakitic. El que priori podia semblar que hi hauria dificultats en superar el mur de l'Apoel va acabar sent just el contrari, ben recolzats, ahir si, per Alves i Jordi Alba. Tot i la lesió que l'ha mantingut apartat de l'equip les últimes setmanes, Rafinha tindrà un rol rellevant en el Barça de Luis Enrique.

I deixo la última, la millor, pel final: Messi ahir va superar el rècord de gols en aquesta competició que tenia Raúl i deixa el llistó, de moment, en 74 gols, dos per sobre del que era el sostre fins ahir. Messi ha superat dos rècords increïbles en 72 hores de marge i marcant dos hat tricks. Escrit així, sense més, sembla fàcil i tot. Però no és el cas. 

Messi està aconseguint allò que mai hauria imaginat, situar-se la capdavant de fites històriques que, fins fa pocs anys, només pertanyien a jugadors que acostumen a vestir de blanc. Per això encara m'agrada més.

dissabte, 22 de novembre de 2014

No dubtaràs

Foto. fcbarcelona.cat
El Barça necessitava un partit així. Un partit així i un resultat així. I Messi també. Gran victòria contra el Sevilla (5-1, amb hat trick de Messi, Neymar i Rakitic), que genera bones vibracions per un tram de la temporada, des d'ara fins Nadal, en que no hi ha res a guanyar i molt a perdre, sobretot a la Lliga.

Del partit d'avui en quedarà per sempre més el record del dia que Messi va batre el rècord de Zarra de gols a la Lliga. De moment, el llistó se situa en els 253. En una setmana en que el protagonista ha estat el jugador argentí per unes declaracions en que deixava oberta la possibilitat de no acabar la seva carrera esportiva al club, la millor manera de tancar aquesta espiral de negativisme era fent el que ha fet avui, marcar gols. Probablement, superar aquest rècord alliberarà al jugador de la pressió que s'havia generat a l'entorn d'aquest rècord (que si el dia del Madrid, que si al Camp Nou). I dimarts en pot caure un altre!

El partit d'avui confirma que l'aturada li ha anat molt bé a l'equip, per posar ordre i deixar enrere el desgavell en que s'havia convertit des del dia del clàssic. Avui hem vist una millor versió de Messi, si, però també de Busquets o del mateix Piqué, a més del bon moment que travessa Jordi Alba. I també hem vist novament Rakitic, desaparegut en les darreres jornades abans de l'aturada.

El no dubtaràs hauria de ser un manament al club, a les instal·lacions, als camps d'entrenament, en dies de partit al Camp Nou. Un recordatori ben visible per aquells que puguin tenir temptacions en fer-ho, en dubtar del millor jugador de la història. La història amb Messi és massa bona com per no acabar-la amb ell.

diumenge, 9 de novembre de 2014

Això no rutlla

Foto: fcbarcelona.cat
La victòria d'ahir al camp de l'Almeria (1-2, amb gols de Neymar i Jordi Alba) no allunya els problemes de joc que continua mostrant l'equip. De fet, no només no els allunya sinó que els accentua. Sigui com sigui, els tres punts d'ahir donen relativa tranquil·litat en la tercera aturada de la competició. 15 dies de descans que aniran molt bé, espero.

No entenc el punt de crispació de les rodes de premsa de Luis Enrique. Tot ha girat d'ençà el clàssic al Bernabéu. Si, és cert que el partit amb el Madrid ens va decepcionar, que Luis Enrique va mostrar símptomes de fer marxa enrere en tot allò posat en pràctica fins aquell moment. Però d'aquí a mostrar un cert enuig a la sala de premsa n'hi va un tros. M'agradaria veure una altra actitud de l'entrenador del Barça, no la d'estar a la defensiva.

El partit d'ahir va seguir la mateixa tònica del de dissabte passat amb el Celta o el de dimecres amb l'Ajax. Després d'uns primers 10' de joc de situar-se en el partit i generar alguna que altra jugada de cert perill, l'equip es desconnecta i és literalment atropellat pel rival. És igual la categoria o el nivell dels jugadors que pugui tenir al davant. Els jugadors són incapaços d'imposar-se i es perd el control de la situació.

Ahir, la incapacitat de l'Almeria de mantenir el to físic exhibit a la primera part més l'entrada de jugadors com Xavi, Suárez o Neymar durant la segona va fer capgirar el marcador, però les sensacions després del partit es mantenen intactes.

Penso que la situació encara és revertible, tot i que les sensacions que em desprèn l'equip quan juga ja no són les mateixes de principi de temporada. Vull creure que Luis Enrique encara té molta feina per fer, que hi ha jugadors que encara no han assolit el seu punt òptim de forma. Venen dues setmanes sense futbol que poden servir per tornar a creure, fins el proper partit.

dijous, 6 de novembre de 2014

Messi i poc més

Foto: fcbarcelona.cat
Després de dues derrotes consecutives, el Barça necessitava una victòria (0-2, tots dos de Messi). La victòria classifica l'equip per a vuitens i ara el repte que queda és ser primers de grups. Un objectiu, superar el PSG, que no serà senzill.

De fet, tal i com veig ara mateix el Barça, costa (molt) imaginar-se l'equip arribant gaire lluny en aquesta competició. Ahir l'Ajax va passar per sobre del Barça. Literal. La primera part va accentuar els problemes ja vistos a Madrid o París, amb l'agreujant, és clar, que l'Ajax no té el potencial ni del Madrid ni del PSG. D'aquí, doncs, que l'equip no encaixés cap gol. És més, el gol de Messi abans del descans deixava un marcador molt generós pel vist fins aquell moment. A la segona part les coses van canviar, com si el gol hagués alliberat a l'equip i a l'Ajax li haguessin entrat totes les pors. I Messi, és clar. Dos gols, una assistència en un no gol de Suárez i generador de la segona groga, i conseqüent vermella, pel jugador de l'Ajax. Amb Messi al camp, tots els equips acaben sent millors del que són. 

Amb els dos d'ahir Messi iguala Raúl com a màxim golejador històric de la competició, amb 71 gols. La diferència, però, és que ell ha necessitat només 90 partits per arribar a aquesta xifra, mentre que el madridista en va necessitar 144. El millor de tot plegat és que Messi només té 27 anys. Per tant, aquí també costa imaginar quin pot ser el límit de Messi. Em costa tant, com la intel·ligència dels que deien/volien que Messi abandonés el club.

diumenge, 2 de novembre de 2014

Acceptació

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça segueix en fase depressiva. Ahir segona derrota consecutiva, aquest cop a casa davant el
Celta (0-1) que allunya l'equip del capdavant de la classificació. Ara que, ben mirat, potser ja està bé que això passi. I m'intentaré explicar.

Amb la qüestió dels números ja vam tenir molts mals entesos la temporada passada; que si l'equip només va quedar a un gol de guanyar el títol de Lliga, que si a la final de Copa aquella jugada de Neymar que va acabar al pal, etc. Aquests fets, objectivament inqüestionables, no ajudaven a solucionar altres mancances, potser més intangibles, però molt més importants (entrenaments, actitud, sistema de joc). Aquest any, després de la derrota en el clàssic, he observat que es torna a caure en els mateixos errors de la temporada passada; l'equip no està tan malament, segueix líder, si aquella jugada del Messi tal. I no.

Ahir l'equip va disposar d'ocasions. Només faltaria! Però disposar d'ocasions no equival necessàriament a jugar millor. De fet, el Barça, el millor Barça, es va trobar sovint amb aquesta situació, però a l'inrevés (a tall d'exemple, l'eliminatòria amb el Chelsea de la darrera temporada del Pep). Quan disposes de jugadors com els que disposa el Barça, des del talent individual ja es poden generar opcions per marcar gol sense necessàriament jugar millor. Però estarem d'acord que les coses no van per aquí. 

Per tant, l'equip i l'entrenador farien molt bé en deixar d'utilitzar aquest argument (que es va utilitzar en el post partit d'ahir, novament) i començar a acceptar que les coses no rutllen bé. Que des del gol de l'empat del Madrid l'equip ha entrat fase depressiva i urgeix sortir quan més aviat millor. Que toca acceptar quina és la nova realitat de l'equip i de molts jugadors, que no són els millors i que toca tornar a començar per intentar ser-ho. Potser, des de l'acceptació de la nova realitat de l'equip les coses poden començar a funcionar una mica millor. I tot això, evidentment, independentment de si la pilota entra o no entra.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...