dissabte, 25 d’octubre de 2014

Rodar el món per tornar al Born

Foto: fcbarcelona.cat
Derrota de les que couen en el clàssic (3-1, amb gol de Neymar). La única bona notícia que deixa el partit d'ahir és que el Barça continuarà líder, si bé la distància amb els seus perseguidors quedarà reduïda. Però, probablement, aquest, ara mateix, no és el pitjor problema que té l'equip.

Escoltareu i llegireu que el Barça va desaparèixer a la segona part. No, el Barça es va desconnectar del partit amb l'empat del Madrid. El per què no el sé, i agrairia que algú hi posés llum, ja que escoltant jugadors i entrenador en el post partit ningú ho ha aclarit. El Barça va deixar de competir en el minut 34 (només una rematada amb perill, de Mathieu, i molt avançada la segona part).

Fins aquell moment, partit trepidant, d'anada i tornada, amb moments de domini per a cada equip, en un escenari semblant al clàssic de l'any passat: el Barça colpejant primer i el Madrid creant molt perill per la banda dreta del Barça (no era un problema només d'Alves). On allà hi va fer mal Di Maria l'any passat, aquest any en feia Marcelo. D'ell va venir la jugada del penal cedit absurdament per Piqué. Un Piqué, tot sigui dit, que ja no està per ser jugador titular del primer equip (no només en el penal va quedar despullat). I fins ahir, creia que Luis Enrique ho veia igual. Espero que no torni a canviar d'opinió, sempre i quan el jugador demostri que vol tornar a ser el que era (cosa que dubto).

Però hi ha més. Busquets i Iniesta no estan en el seu millor moment (bé, ja fa temps que no ho estan, tot i alguna espurna d'Iniesta en els últims partits), situació ja vista en partits anteriors i que semblava que ja s'hi havia posat solució (Mascherano ha demostrat que ho pot fer bé de migcentre i Xavi per Iniesta semblava una bona solució). L'atreviment no em val només contra rivals menors, em val en dies com els d'ahir. Si Luis Enrique creu en tot allò que ha fet fins avui, quin sentit tenia canviar-ho avui?

Des del 34' l'equip es va fondre. Tota l'alegria de l'inici es va anar esvaint i l'equip es mostrava impotent davant els cops del Madrid. I les solucions de la banqueta no arribaven, ni en forma de tàctica ni en forma de revulsiu (per Pedro i no Munir? Per què Sandro no anava convocat?). Una desconnexió del partit força inexplicable.

El Barça actual necessita saber a què vol jugar. I amb qui ho vol fer. Està clar que encara no ho ha assolit plenament en cap dels dos escenaris. I és clar, el rival d'ahir fa molts anys que si sap a què vol jugar. I per això va guanyar.

dimecres, 22 d’octubre de 2014

I amb marge de millora!

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria important ahir davant l’Ajax (3-1, amb gols de Neymar, Messi i Sandro) que deixa via lliure, ara si, per preparar el Clàssic de dissabte. Tot i això, el partit d’ahir va deixar algunes coses bones i alguna de dolenta...

Per començar, el Barça va jugar ahir els seus millors primers 45 minuts en el que va de temporada. Probablement hi va tenir a veure el fet que Macherano està funcionant molt bé en la posició de migcentre (Eibar i ahir), on Busquets encara no acaba de rutllar com ens té acostumats. O bé Iniesta, que va tornar a ser "don Andrés", assitint a Messi amb una excepcional passada en el segon gol i fent una jugada que si hagués acabat en gol avui la veuríem mil cops repetida. Tot això amanit, és clar, amb Messi i Neymar, que estan inspiradíssims en atac. Allò que li demanàvem al jugador brasiler fa unes setmanes ha tingut resposta positiva.

Però, com deia, també hi va haver algunes coses que no van anar tant bé. Per començar, el fet de no completar un partit rodó, quan ahir es tenien tots els condicionants per fer-ho. Els canvis, un pèl aviat pel meu gust, i l’horitzó amb el Madrid, van fer que l’equip es desconnectés i l’Ajax, molt al final, ho aprofités per posar, ni que fos una miqueta, la por al cos. Per sort, aquesta temporada tenim un “Larson” a la banqueta; es diu Sandro, és molt més jove i ha sortit molt baratet.

Tampoc em van convèncer Pedro i Piqué. Pel primer tenim remei ben aviat (Luis Suárez titular dissabte?). Però amb el segon tenim un problema (que ja fa temps que dura), ja que no hi ha relleu a la plantilla per les seves característiques. O el recuperem o caldrà repensar algunes coses.

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Avui no es pot badar

Foto: fcbarcelona.cat
El partit de dissabte l’esperava amb ganes. Després de dues setmanes sense futbol, tornava la Lliga amb un bon aperitiu d’una setmana gran; Champions (partit en el que no es pot badar) i clàssic. El partit amb l’Eibar (3-0, amb gols de Xavi, Neymar i Messi) va tenir allò que ja li hem vist al Barça fins ara; “maduració” del partit, Messi y Neymar, que cada vegada s’entenen més, i porteria a zero. Canvien els actors (Xavi per Iniesta, Mascherano per Busquets) i els rivals, però aquestes característiques no, si bé el partit de dissabte va tenir algun detall que ho podria haver canviat tot (les dues grans ocasions de l’Eibar abans del descans). 

Sembla inevitable parlar del clàssic, si bé el partit d'avui amb l’Ajax no admet errors. Tot el que no sigui guanyar complicaria excessivament la classificació, i convertiria el partit a l’Amsterdam Arena d’aquí quinze dies en “una final”. Per  tant, millor pensar primer en l’Ajax i ja hi haurà temps (poc) en pensar amb el Madrid. De fet, el de dissabte és un partit menys rellevant (decisiu) amb els números a la mà, que no pas el partit de demà.

I l'Ajax ja va demostrar, la temporada passada, que és un equip que li pot posar les coses difícils al Barça; el 4-0 del Camp Nou va ser un resultat enganyós i el partit a Amsterdam va començar a mostrar les carències de l'equip que no es van saber redreçar a temps. Per tant, millor no tornar a caure amb els mateixos errors.

dijous, 16 d’octubre de 2014

Tal dia com avui de fa 10 anys

Foto: mundodeportivo.com
M’havien deixat un parell de carnets, un amic perico que no volia anar a veure el partit i em va dir si jo hi volia anar. És clar que si! Feia 11 anys que no veia un derby al camp de l’Espanyol (l'últim va ser a Sarrià, la temporada 1992-1993, 0–1 amb gol de Koeman de penal, encara ho recordo sense necessitat de rastrejar a “can Google”). Ja tocava un derby al Lluís Companys. I ja tocava algun partit anant al camp, fet que havia deixat de fer (i que s'ha acabat reduïnt a un parell de partits a l'any).

L’inici de la Lliga 2004 – 2005 pintava molt bé. El Barça havia fitxat Eto’o i Deco (campió d’Europa amb l’Oporto) i l’equip, que ja la temporada anterior havia fet un gir espectacular en el segon tram de la temporada (Davids ...) començava a donar senyals del que acabaria sent, dos anys després, el millor equip d’Europa.

Però tornem a aquell vespre a la muntanya màgica. Els seients estaven situats en zona perica (lògic, eren dos carnets de soci) i durant la prèvia del partit em vaig dedicar a pensar en quin entorn em trobaria. No vaig tenir cap tipus de problema, si bé és cert que no em vaig expressar com ho puc fer habitualment al Camp Nou. El partit no va tenir gaire cosa que recordi; el gol de Deco, de rebot, va fer que la pilota s’aixequés el suficient perquè Kameni no hi arribés. Aquest tipus de gol de Deco s’acabaria convertint en un clàssic en la seva etapa culé. Aquell acabaria sent el marcador (0-1). Ajustat, si, però no recordo que aquell dia es patís gaire.

Quan mancaven pocs minuts per acabar el partit, el canvi. Sortia del camp Deco i entrava Messi. Pels "poc posats en la matèria" un desconegut. I per l'afició rival encara més. En aquella època, alguna que altra presència en el primer equip en partits amistosos i un anunci que s'acabaria convertint en una premonició.

El que està clar d'aquell 16 d'octubre és que poc m'imaginava que viuria en directe el debut en partit oficial amb el Barça del millor jugador de la història del club. Aquell dia, vaig tornar a casa pensant que sempre que vaig al camp de l'Espanyol a veure un derby guanyem. I, a més, sempre pel mateix resultat, 0-1.

diumenge, 5 d’octubre de 2014

Qualsevol semblança és pura coincidència

Foto: fcbarcelona.cat
Rayo - Barça, el partit que va marcar un abans i un després la temporada passada. No pel que va passar aquell dia (bona victòria tot i que joc millorable), sinó pel que no van entendre alguns, president i entrenador principalment. Ahir, victòria per 0 - 2 (gols de Messi i Neymar) i el Barça que descansarà un parell de setmanes sent el líder de la classificació.

El partit, d'inici, si va tenir semblances amb el de la temporada passada: pressió molt amunt i individual dels jugadors del Rayo, que feia que el Barça no sempre pogués sortir des de darrera amb la pilota controlada. Tot i això, si s'observava l'intent d'apurar fins a l'última opció de jugar la pilota des de darrera, si bé que en algunes ocasions sense èxit. A partir de la mitja hora, però, i en un fet que ja és habitual en els partits del Barça (sigui quin sigui el rival, l'equip necessita uns minuts per situar-se), el Barça va saber interpretar quina era la millor opció i en dues passades llargues (que no pilotades) dels centrals del Barça, Piqué primer i Bartra després, va aconseguir trencar la defensa avançada del Rayo per situar un marcador prou còmode. La segona part, amb l'expulsió només començar de Morcillo, va deixar molt coll avall el partit i deixava sense lògica, també, intentar buscar qualsevol comparativa amb el partit de l'any passat. Deixo, només, un parell de dades: un 66% de possessió del Barça a la primera part (la del total del partit no penso que tingui cap significació, si bé va baixar) i les 59 pilotes perdudes en el partit d'ahir vers les 92 de l'any passat. 

En el terreny individual, ahir Piqué va tornar a ser Piqué, en el seu partit més complet aquesta temporada (i això que no n'ha jugat gaires). Amb ell i Bartra de centrals, més Mathieu a la banda esquerra, i Alves a l'altra banda, dóna la sensació que aquesta pugui ser la defensa tipus pels grans partits. Dic sembla, donat el rendiment irregular d'alguns dels citats, i dic sembla, també, perquè no tots els equips li juguen al Barça com ho va fer el Rayo. I el que ahir si va funcionar no té perquè fer-ho en pròxims partits. Ara bé, i això ja ho vaig destacar l'altre dia: té molt mèrit que sense haver repetit mai els quatre de darrera l'equip encara no hagi encaixat cap gol. Més enllà de l'incident de París, la feina darrera s'està fent molt bé, i això és mèrit de tots. Ara toca afinar amb els equips de primer nivell, i n'hi ha un que ja espera el seu torn ben aviat ...

dimecres, 1 d’octubre de 2014

Suspès

Foto: fcbarcelona.cat
Primer dia de gols encaixats i primera derrota de la temporada. Tot en un. El Barça no va superar la prova del Parc dels Prínceps (3-2, amb gols de Messi i Neymar) i se situa segon en el seu grup a la Champions. Res que, numèricament, no sigui sol·lucionable. Una altra qüestió és la quantitat de dubtes que deixa el partit.

Abans de dir res del partit d'ahir, vull fer una prèvia, ja que no vull que sembli que he canviat de criteri: em costa molt entendre que Marc Bartra no sigui titular en aquest equip. I més veient que Piqué continua sumant minuts a la banqueta o a la grada. I vist, també, que la defensa ahir va fer aigües. No sé si el resultat hauria estat diferent amb el central català de titular, però si penso que és millor jugador que la resta de jugadors que juguen en aquesta posició.

Feta aquesta prèvia, ahir el Barça no aprovar el primer examen seriós de la temporada. Hi va haver massa errors: la manca d'encert en la sortida de la pilota des de darrera, el mal paper dels laterals, en especial Jordi Alba, superat abastament per Lucas Moura i la manca d'encert en la pressió al davant, en que si bé aquesta va existir (ahir no hi ha haver un problema d'actitud o intensitat, com si vam veure freqüentment la temporada passada), no va ser prou eficaç i el PSG va saber sortir-ne exitós en la majoria de jugades. Per sort, el molt bon partit de Messi i l'encert de cara a porteria (dos gols en tan sols tres rematades a porta) van atenuar un marcador que podria haver estat pitjor.

Tot i el que he dit, i contràriament al que pugui semblar, penso que la derrota d'ahir no és un desastre. Si que "destrempa" o bé genera (molts) dubtes, però el marge de millora (individual i col·lectivament) encara és gran i cal continuar treballant en allò en que el Barça encara no té pou definit. A què es vol jugar.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...