dilluns, 29 de setembre de 2014

De menys a més

Foto: fcbarcelona.cat
Excel·lent resultat el de dissabte contra el Granada (6-0, amb hat trick de Neymar, doblet de Messi i Rakitic). El Barça recupera el liderat que havia perdut per goal average la jornada anterior vers el València i manté distàncies amb els seus dos grans rivals de Madrid.

Un partit, el de dissabte, on el Barça va anar clarament de menys a més. De fet, ho porta fent en tots els partits d’aquesta temporada, inclòs el dia del Málaga. I és que el fet diferencial, més enllà de si una dia estan més fins que un altre, pertany a l’equip rival, que a mida que avança el partit es creu més la possibilitat de treure quelcom de positiu. Amb el Granada, aquesta sensació va estar present durant bona part de la primera part, si bé els tres gols abans del descans van liquidar aquesta possibilitat. Tot i això, no tinc la sensació que el de dissabte fos el millor partit de l’equip de Luís Enrique. És més, diria que va ser un dels més fluixos.

Demà torna la Champions i Messi torna a París, l'escenari que va registrar un punt d'inflexió en el físic del millor jugador de la història. Aquella lesió va marcar el devenir d'aquella temporada i part de la següent d'un Messi que venia de registrar els millors números de la història (91 gols el 2012 i Pilota d'Or) i que semblava que el 2013 res l'anava a aturar. Ha arribat el moment de tancar aquest cercle i recuperar el tron que li pertany i que alguns han aprofitat per qüestionar.

dijous, 25 de setembre de 2014

Calma

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça va empatar ahir al Camp del Málaga (0-0) i va trencar la ratxa de victòries consecutives amb que havia iniciat la temporada. Manté, això si, el liderat i la imbatibilitat, si bé aquestes dues coses no compensen el cert mal regust que va deixar el partit.

Les coses no han canviat massa davant aquest tipus de partits. Equip tancat darrera esperant el Barça, deixant les bandes lliures per a que els laterals centrin pilotes (en estàtic, i poquíssimes vegades en carrera) que en molts casos no arriben ni a l'àrea i que, quan ho fan, no són aprofitades pels davanters, ja que per les característiques dels jugadors que té l'equip aquesta faceta del joc no és la més destacada. I pel mig, manca d'idees (no va ser el millor dia ni de Messi ni d'Iniesta). Això és així des de fa uns anys i els diferents entrenadors que han desfilat per la banqueta no ho han sapigut resoldre. Tot això, és clar independentment del marcador assolit. Fa uns dies, amb l'Apoel, el partit va ser el mateix, encara que el marcador final fos més favorable.

Però no tot ha de ser una lectura negativa del partit d'ahir. L'equip està en construcció. I aquesta s'està fent des de la base, des de la defensa. Sis partits sense encaixar i, el més important, sense que els equips rivals no generin gaires ocasions de perill, ja és tot un avenç respecte de les dues darreres temporades. I encara més; té molt mèrit si tenim en compte que bona part dels jugadors que juguen en línia defensiva tampoc destaquen per passar pel millor moment de la seva carrera (Piqué, Alves, Mascherano). I això sense comptar els que acaben d'arribar! Per tant, la única explicació raonable és que s'ha fet bona feina al darrera. Ara, el que cal és també fer-la al davant.

dilluns, 22 de setembre de 2014

La jugada de Rakitic

Foto: mundodeportivo.es
El Barça continua endavant (i al davant) a la Lliga amb una nova victòria (0–5 al camp del Llevant amb gols de Neymar, Rakitic, Sandro, Pedro i Messi), la quarta consecutiva (cinquena en el total de competicions) i enllaça, a més, quatre partits consecutius (cinc en el global) sense encaixar cap gol. Fregant la perfecció.


Del partit d’ahir vull destacar una jugada. Era el minut 13 (marcador 0 a 0 en aquell moment) i Rakitic perd una pilota al mig del camp. Automàticament, es genera una contra del Llevant. El jugador del Llevant Morales arriba fins a la línia de fons i serveix per a que Casadesús remati a porteria buida el primer gol del Llevant ... però no, Rakitic, el mateix que l’havia perdut, seguint la jugada, aconsegueix avançar-se i arreglar el que havia espatllat. Per mi, aquesta jugada serveix com a exemple del gran canvi del Barça aquesta temporada.

Aquest compromís és un dels èxits (o l'èxit) del Barça de Luis Enrique. Allò que ja s'apuntava a la pretemporada i que dèiem amb la boca petita per no haver-nos-ho d'empassar a la primera de canvi, cada dia que passa és una realitat. Per mi, aquest grau de compromís pot ser el fet diferencial quan els rivals siguin del mateix nivell i calgui quelcom més que la qualitat individual que té cada jugador. Penseu amb el que va passar amb l'Atl. Madrid la temporada passada ...

El partit ens va continuar mostrant la connexió, cada vegada més i millor, entre Messi i Neymar. Cal destacar el nou rol del millor jugador de la història, de quart migcampista, i del que n'està treient un bon profit el jugador brasiler (i la resta de l'equip). Messi duu 5 assistències en Lliga, 6 si comptem totes les competicions. Si hi afegim els tres gols que ha marcat, ha participat en 9 dels 12 gols de l'equip en totes les competicions. I encara queda Suárez per afegir-se a la festa!

dijous, 18 de setembre de 2014

Un bon fons d'armari

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça va iniciar ahir el seu camí a la Champions 2014- 2015 amb una victòria per la mínima (1-0 gol de Piqué) davant l'Apoel. De tots els partits jugats fins ara, el d'ahir va ser el més difícil de digerir, tot i que ens va ensenyar algunes coses positives que brillen més que no pas el marcador final.

Per començar, Luis Enrique va presentar un onze inicial molt diferent del que havíem vist en les jornades anteriors, amb un mig del camp inèdit (amb Xavi, Sergi Roberto i Sergi Samper). D'aquests destaco Sergi Samper, un dels cracks del B que apunta pel primer equip. No va desentonar gens i va ser un dels millors homes del partit d'ahir. En canvi, va quedar la sensació que Xavi no acabava de brillar, en el típic partit contra un equip que només es ve a defensar. En aquest punt, Luis Enrique encara té molts feina a fer, ja que la sensació és que encara que haguessin jugat els teòrics titulars (Iniesta, Rakitic, Busquets) el problema hauria estat el mateix.

Al darrera, Ter Stegen debutava, resolent molt bé la poca feina que va tenir, mentre que a la defensa Adriano i Bartra també eren titulars per primer cop. La tasca defensiva de l'equip està sent un dels punts més brillants d'aquest inici de temporada, ja no només perquè encara no s'ha encaixat cap gol, sinó perquè tampoc els equips rivals generen gaires ocasions de perill.

I al davant, Munir segueix sent titular, i ahir el que va caure va ser Pedro enlloc de Neymar. Per alguns moments, en especial a la primera part, va donar la sensació que Neymar i Messi comencen a mostrar unes senyals d'entesa que la temporada anterior no vam arribar a veure.

El partit no va ser brillant i el marcador va ser molt pobre, però l'equip segueix mostrant senyals positius. I és que és molt millor afrontar el repte de la temporada amb tots els jugadors de la plantilla que no pas amb 13-14 homes, tal i com va dir Luis Enrique en acabar el partit. Diumenge que ve, més del mateix.

diumenge, 14 de setembre de 2014

El Barça continua creixent

Gran victòria ahir (2-0, tots dos de Neymar) davant un rival de Champions (l'Ath. Bilbao). Tres jornades de Lliga, nou punts de nou possibles, 5 gols a favor i cap en contra, i sis punts per sobre del Madrid, que ha enllaçat dues derrotes seguides a la Lliga. L'escenari és ideal.

Aquesta temporada els partits comencen abans del xiulet inicial de l'àrbitre. Luis Enrique, que en la convocatòria havia deixat fora Bartra i Rafinha, presentava un 11 inicial amb Munir de nou d'inici, i amb Piqué i Neymar a la banqueta. Aquí ningú passa per davant de ningú, independentment de com es digui (Messi a banda).

El partit va tenir certa semblança amb els anteriors, amb un Barça de menys a més que no es va avançar abans en el marcador per la manca d'encert, en especial de Munir, que en va tenir més d'una per posar el Barça per davant en el marcador. A la segona part, amb l'entrada de Neymar, l'equip va generar encara més perill i el partit es va acabar de desequilibrar amb dues accions de Messi (brillant, en especial, la jugada del segon gol). Va ser molt destacable el partit que va fer Mathieu, que dona l'equilibri just en el centre de la defensa, fent la tasca correctora que necessita l'equip i donant sortida a la pilota amb criteri quan toca fer-ho. I tampoc em vull oblidar de Rakitic, que sembla que faci anys que jugui al Barça. S'ha fet l'amo del mig del camp i cada dia que passa, com em diu un bon amic, recorda més al gran Deco. 

L'equip segueix creixent i aquelles maneres que apuntava en pretemporada o en el primer partit de Lliga es mantenen. Però encara hi ha marge de millora i jugadors que encara han d'aparèixer (Luís Suárez) per fer l'equip encara més competitiu. Pinta molt bé.

dissabte, 6 de setembre de 2014

Posa't les piles, Neymar!

Foto: diariogol.com
Crec que podem estar d'acord si diem que, la temporada passada, Neymar no va cobrir les expectatives que va generar el seu fitxatge. Lesions i afers extraesportius a banda (molt importants i que també compten, és clar), Neymar va oferir la seva millor versió en els darrers dos/tres mesos de 2013 (el clàssic al Camp Nou i el partit amb el Celtic en la fase de grups de la Champions possiblement els més recordats). Però poc més. 

En números, la cosa va quedar així; 15 gols i 15 assistències en 41 partits oficials (o en 2.830 minuts, segons dades del portal Transfermarket). D'aquests números, en el tram comprès entre octubre i desembre de 2013 (el de millor rendiment segons el meu parer) va marcar 9 gols (1 en Copa, 3 en Champions i 5 en Lliga) i va donar 7 assistències de gol  (4 en Lliga i 3 en Champions) en 13 partits. Uns números força bons. En canvi, en el segon tram de temporada (de gener a juny), va registrar els següents resultats: 4 gols (1 en Champions i 3 en Lliga) i 3 assistències (1 en Champions i 2 en Lliga) en 17 partits. Un rendiment clarament inferior i força insuficient, tot i la seva aparició en el partit d'anada de quarts de la Champions amb l'Atl. Madrid i el clàssic al Bernabéu (amb dues assistències).

Així doncs, en aquesta temporada n'espero molt més d'ell. I no crec que sigui l'únic, començant pel mateix entrenador. Diumenge passat retornava de la seva lesió, però Luis Enrique va preferir mantenir en el primer equip a Munir, donant entrada a Neymar avançada la segona part. Una situació, aquesta, ben diferent a la que es donava, sovint, la temporada passada. Les coses han canviat i espero que Neymar ho hagi captat.

dilluns, 1 de setembre de 2014

Hi ha gana

Foto: fcbarcelona.cat
Amb un parell de partits de Lliga ja hem pogut comprovar el principal canvi del Barça respecte de la temporada passada: hi ha gana. I hi ha ganes. La victòria ahir per 0-1 al Madrigal (gol de Sandro) deixa el Barça líder en solitari quan només portem dues jornades de Lliga.

Hi ha coses tangibles i intangibles en el nou Barça. Per començar, el Barça ha recuperat allò que tant el va caracteritzar amb Guardiola; la pressió a dalt, la ràpida recuperació de pilota per generar perill. I en aquesta faceta del joc és quan veiem a un Messi diferent al de la temporada passada. No és que Messi hagi canviat (només), ha canviat l’equip en el seu conjunt, començant per l’entrenador, que està sabent tocar les peces clau per a que tot torni a rutllar.

Un altre tangible és el protagonisme que estan tenint els jugadors del planter. Ahir, Munir titular un altre cop i minuts clau de joc per a Sandro (amb gol decisiu inclòs). Els jugadors del filial ja han jugat en dos partits de Lliga el doble de minuts que en tota la temporada passada. Poc més cal afegir.

Els intangibles. Ahir, amb el partit empatat i a manca d’un quart d’hora tot era possible, derrota inclosa. Però l’equip destil·la una energia que la temporada passada no s’observava per enlloc. Possiblement hi haurà partits com els d’ahir que no acabaran tant bé, però de moment, les sensacions que desprèn l’equip m’agraden.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...