dilluns, 28 de juliol de 2014

Revolució a mitges ... de moment

Estaríem tots d'acord (o la gran majoria) que sota el concepte "revolució" només hi podríem incloure Cesc. Puyol i Valdés han marxat perquè creien que ja era el moment de plegar (per motius diferents), Alexis no seria, sota el meu punt de vista, una baixa sota aquest concepte, i la resta de jugadors (Pinto, Oier, Dos Santos, Bojan, Tello, Cuenca) no formarien part del que anomenem "vaques sagrades" (alguns d'ells estaven cedits).

No, jo per revolució entenc una altra cosa, uns altres noms. Per exemple, Dani Alves. Un jugador que hom creu que ja ha donat tot el que podia donar al Barça i que ja ha arribat el moment (i potser fem tard) de donar pas a algú altre, ve sigui des de dins o des de fora. Seguir apostant pel brasiler, amb un rendiment excel·lent en els seus primers tres-quatre primers anys al club, però clarament inferior en els dos següents, seria un error.

Un altre seria Pedro. Amb l'arribada de Suárez i el retorn de Deulofeu, el canari perd posicions de sortida. Si bé penso que no és el mateix cas de Dani Alves, les últimes temporades de Pedro no han estat bones (tot i els més que correctes números de la temporada passada). Aquí no ho tinc tan clar com amb el lateral brasiler, per una qüestió d'edat i de que crec que en el rendiment de Pedro hi han influït altres aspectes (forma de jugar, forma d'entrenar). Però sigui com sigui, la seva sortida si que formaria part de la pretesa revolució.

I queda Xavi, que exemplifica molt bé el fet de quedar-se a mitges; si fa unes setmanes era molt definitiu que no seguia, el jugador ha canviat d'opinió. I a mi no em sembla una mala opció, tal i com vaig escriure en el seu moment. Però aleshores... en queda la famosa revolució? 

dimarts, 22 de juliol de 2014

Malvenent patrimoni

                            Foto: sport.es
Hi ha fets que s’escapen de la meva comprensió: El Madrid acaba de traspassar Álvaro Morata a la Juventus per 20 milions d’€. Álvaro Morata! Mentrestant, el Barça ha traspassat Dos Santos, Tello (cedit per dos anys), Oier i Bojan per 4 milions d’€ (Oier i Bojan per 0 euros). Algú del club ho pot exlicar?

I que ningú em vingui amb “el rotllo” que el Barça ja va fer negoci l’any passat amb Thiago. Ni de conya són comparables un cas i l’altre (Morata). Thiago ja era un jugador contrastat l'estiu passat i si no tenia minuts al Barça era per altres questions ja explicades en el seu moment.

A un li dona la sensació que en aquest capítol el Barça tampoc fa les coses bé. I la comparació amb el Madrid és sagnant. Tello, sense anar més lluny, no té més quota de mercat que aquests dos milions d'euros que ha costat la seva cessió? I Bojan? Tant difícil és obtenir uns majors ingressos pels traspassos d'aquests jugadors? Tan preocupats pels "calers" i resulta que quan tenen oportunitats no les saben aprofitar.

dissabte, 12 de juliol de 2014

Diumenge vull que guanyis

Si, diumenge vull que Messi sigui campió del món. Reconec que m'agrada el futbol que fa la selecció alemanya, que mereix el títol pel que ha demostrat en aquest mundial, però vull que guanyi Messi. I Mascherano, és clar.

Vull que guanyi perque és el millor, tot i que no estigui en el seu millor moment. I vull que sigui campió del món perque tots aquells que li neguen aquesta condició, i la de ser un dels millors de la història, es quedin sense arguments. 

El fet que et pugui agradar o no un jugador sovint és força subjectiu, de cadascú, i en això mai m'hi posaré. Cada un és lliure de triar. Però si el debat el fem quantificable, Messi ja fa temps que està a dalt de tot, guanyi o no aquest mundial. Del póker de millors de la història, ni Cruyff ni Di Stéfano tenen un mundial, i ni Pelé ni Maradona tenen una Champions. De fet, Maradona no va necessitar tenir un gran palmarés en la seva carrera futbolística perque molts el considerèssim un dels millors de la història.

El que tinc molt clar és que hi haurà un abans i un després d'aquest Mundial, després d'aquesta temporada en el Barça. Han passat moltes coses en la darrera temporada com perque tot pugui continuar igual. Personalment m'agradaria que fos així, però dóna la sensació que hi ha ganes de passar pàgina molt ràpid amb un jugador que t'ha ajudat a ser més gran del que eres. Així és el Barça, m'agradi o no.

divendres, 4 de juliol de 2014

El tenien aquí i el van deixar escapar

Foto: ara.cat
Queda poc més d'una setmana perque arrenqui la temporada 2014-2015 i els centrals segueixen sense
arribar. Sembla una broma pesada, però no ho és. A hores d'ara, el Barça disposa al seu primer equip de dos centrals "naturals", Bartra i Piqué (en aquesta entrada no parlaré d'estats de forma) i un reconvertit, Mascherano.

Mentre el club segueix entretingut en altres batalles no necessàries per d'altres zones del camp (torna el vedettisme), avui ens hem assebentat de la renovació d'Eric Abidal amb el Mónaco per una temporada més.

Un que estigui poc avesat al futbol internacional, podria caure en l'argument fàcil que aquesta renovació és deu més a un acte de "caritat" que no pas a mèrits esportius. I estaria molt equivocat. Eric Abidal va jugar amb el Mónaco, en Lliga, 2.311 minuts, sent titular en 26 dels 38 partits possibles. Comparem-ho amb els registres dels jugadors del Barça (en Lliga) que ocupaven el centre de la defensa la temporada passada: Mascherano, 2.364 minuts en 28 partits, Piqué, 2.311 minuts en 26 partits,  Bartra, 1.586 minuts en 20 partits, i Puyol, 428 minuts en 5 partits. És a dir, només Mascherano va tenir més minuts que el francés (53 minuts per ser exactes). No és un mal registre tenint en compte que ja no estava apte per la pràctica esportiva.

Ja que et costa trobar algú que es pugui adaptar a la teva forma de jugar (aquest és l'argument dels que manen a l'hora de justificar la tardança en incorporar algú a l'eix de la defensa) no deixis escapar aquells que, a més, han rendit a molt alt nivell. Ja sé que el tema Abidal forma del passat (gloriós) del Barça, però pensava que era convenient fer aquest exercici per veure com d'equivocats n'estaven els que van prendre la decisió (que tal si demanem responsabilitats?) i quin mal li ha fet al club la pèrdua d'algú que, mentre no n'arriben d'altres, podria haver seguint fent molt bona feina. Dins i fora del vestidor. 

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...