divendres, 30 de maig de 2014

Parlem de Piqué

Foto: fcbarcelona.cat
Aquesta setmana, Gerard Piqué ha signat la renovació amb el club fins l'any 2019. Una notícia que, a priori, podria semblar positiva, però que sota el meu punt de vista és més que discutible. Quins mèrits esportius ha assolit Gerard Piqué aquest últims tres anys per merèixer aquesta renovació?

El central representa, millor que ningú, el que ha estat la temporada al Barça: pitjor nivell que la temporada anterior (en el seu cas ja són tres temporades consecutives empitjorant respecte de l'anterior) i "partits a la carta". Les jerarquies han prevalgut per sobre del rendiment, i Gerard Piqué ha passat pel davant d'altres jugadors (Marc Bartra) que han ofert molt millor rendiment del que era un dels millors centrals d'Europa. La cirereta va ser la seva titularitat el dia de l'Atl. Madrid en el partit decisiu de la Lliga. Lamentable decisió.  

Ja fa temps que a Piqué se'l recorda més per com parla que no pas per com juga. I no és això. Declaracions populistes que no porten enlloc ("hem de fer més autocrítica" ha estat "trending tòpic" aquesta temporada) i que, de tant repetir-les, perden tota mena de credibilitat. Titulars fàcils per a la premsa, però a l'hora de la veritat, poc rendiment en el terreny de joc, que al cap i a la fi és del que es tracta. 

Qualsevol revolució que es plantegi aquest inici de temporada en el primer equip sense qüestionar certs noms no me la creuré. I seré clar: a dia d’avui, tinc la sensació que la sortida de Piqué del Barça seria més beneficiosa que perjudicial.

dijous, 22 de maig de 2014

Xiular Messi

Foto: fcbarcelona.cat
A mi no em veureu xiulant a Messi. No hi cauré tan fàcilment. Amb ell, i ell amb el Barça, el club ha estat a dalt de tot. Els mals del Barça d’aquesta temporada no són (únicament) la seva responsabilitat, encara que en formi part i sigui jugador del primer equip.

Sóc conscient que la memòria en el futbol és limitada. I fins a un cert punt, ja em sembla bé. Aquest equip tenia un crèdit que ja va exhaurir, sota el meu punt de vista, la temporada passada, amb decisions que no es van prendre i que aquest any s’ha vist que eren del tot imprescindibles. I això no és culpa de Messi.

Plantejar-se que l’argentí s’ha reservat pel mundial és un error. Tant si el guanya com si el perd (de fet, poques possibilitats tindrà de brillar sense una bona preparació prèvia). Un jugador que no perdona jugar, un “malalt” d’aquest joc incapaç de descansar quan tocava (i que TOTHOM ho qüestionava, per cert, totes aquestes temporades); crec que cal anar molt més enllà del per què aquest rendiment en aquest tram final de temporada. I dic tram final de temporada perquè això de que ha fet una mala temporada no és ben bé cert. Una bona part del temps se l’ha passat lesionat. I, quan ha tornat, i des de mitjans de gener fins el dia del clàssic, el seu rendiment ha estat notable, sense arribar, això si, a l’excel·lència d’anys anteriors (20 gols i 11 assistències en tota la segona volta!). La baixada de braços final de l’equip ha estat coral, cap jugador se n’ha salvat (una altra qüestió, per cert, és la dels jugadors que porten amb els braços baixats des de fa tres anys, però d’això en parlaré en el proper post). 


Potser caldria pensar en qüestions extraesportives per entendre si aquestes han incidit en el seu joc. I possiblement veurem que aquestes, sorgides algunes d’elles des de dins del propi club, han fomentat que, enlloc de tenir l’harmonia necessària, han acabat produint allò que mai ens pensaríem que veuríem en un jugador com ell; veure’l fastiguejat en un camp de futbol. I els responsables d’això ja sabem qui són.

diumenge, 18 de maig de 2014

Alguna de les coses fetes ha servit per millorar?

L'empat a 1 d'ahir (gol d'Alexis) entre Barça i Atl.Madrid fa que el Barça no pugui revalidar el títol aconseguit la temporada passada i si ho faci l'Atl.Madrid, 18 anys després. El Barça conclou la temporada, finalment, sense cap dels títols grans (no passava des de la temporada 2007 - 2008). El Barça ha estat incapaç, doncs, d'aprofitar la darrera oportunitat presentada de guanyar el títol de Lliga. 

La crónica del parttit d'ahir no pot començar sense un comentari de l'11 d'inici, de la titularitat de Piqué i la suplència de Bartra. En això, Martino ha estat consequent fins l'últim dia, deixant palesa la seva incapacitat de duu un vestidor d'un equip com aquest. I això, que quedi clar, és una crítica professional, no personal (en això s'ha volgut confondre molt, com en tantes i tantes coses aquesta temporada).
.
El partit, vist amb perspectiva, va ser tan mediocre com els últims partits del Barça. Ni el fet de posar-se per davant en el marcador contra l'Atl. Madrid, fet inaudit aquesta temporada, va servir per canviar res, ni joc, ni sensacions, ni resultat. I després del gol de l'empat, un desert. En tota la segona part, només una rematada a porta, des de fora de l'àrea i d'un defensa (Alves). La manca de fe ha estat evident en uns jugadors que aquesta temporada han demostrat tenir menys gana que el seu rival, l'Atl. Madrid (sis partits i cap victòria).  

I ara què? Doncs molts dubtes. Vist que no hi haurà eleccions (és el que vol el soci ...), caldrà "confiar" en els mateixos directius que ens han dut fins aquí. Si, són els mateixos, no us equivoqueu, només hi ha un que no hi és i encara espero que expliqui els motius de la seva fuga i les seves decisions (l'entrenador, Neymar) que han desequilibrat el club. Els grans mals d'aquesta temporada han vingut des de dins del club, no des de fora, des de Madrid, àrbitres o els fantasmes habituals que han servit d'excusa a molts (en especial, als més mediocres) per excusar-se en èpoques de sequera.

dijous, 15 de maig de 2014

Amb el número 1

Plega el millor porter de la història del Barça (amb permís de Ramallets) i tot queda en quatre ratlles. Massa poc per tot el que ha estat. Amb la sortida de Valdés, el club no ha estat a l'alçada, més enllà dels "perquès", els "coms" i les maneres de ser del jugador.

Víctor Valdés ha estat el millor porter que ha tingut el Barça. En això molts hi estem d’acord, segurament molts més ara que no pas fa uns pocs anys. De fet, quasi m’atreviria a dir que alguns encara avui dia en qüestionen la seva qualitat. Ara bé, aquests que ho fan, em temo més que és una opinió no basada en la qualitat del jugador (fet objectiu, aquest), sinó per la seva actitud, diferent al que és habitual en el món del futbol. I ja sabem que això penalitza, i molt, en aquest món primari i d’idees inamovibles.

Aquella final de París, guanyada gràcies a ell (si, les seves aturades van ser prèvies a la remuntada miraculosa), va ser un punt d’inflexió en la seva carrera en el Barça, que viuria un segon punt d'inflexió amb l’arribada de Guardiola i el joc amb els peus, que el convertien en el millor porter possible per jugar en el millor Barça de la història.

Jo només espero que algun dia torni i se’l pugui acomiadar com Déu mana (encara que sigui tard) i aquells que sempre hem estat orgullosos de tenir el millor porter possible pel nostre equip li puguem dir adéu. Mentrestant, molta sort allà on vagis i molta sort pel que vingui, ja que en necessitarà, n’hi ha molts que l’esperen per criticar-lo des del primer dia.


dilluns, 12 de maig de 2014

El conte de la lletera

Foto: fcbarcelona.cat
Fa 9 dies escrivia aquí que s'acabés ja. Ho vaig escriure perquè era com ho sentia, després d'empatar un partit a casa amb el Getafe. I quasi diria que no ho vaig escriure pel resultat, sinó per la forma com es va competir aquell dia, amb uns últims minuts jugats impropis d'un equip que (se suposa) vol guanyar la Lliga. 9 dies després, i amb un parell d'empats del Madrid i una derrota, i un empat i una derrota de l'Atl.Madrid, el Barça depén d'ell mateix per guanyar aquest títol ... tot i no guanyar ahir (0-0 al camp de l'Elx). Un escenari impensable fet realitat. Dissabte, al Camp Nou, al Barça ja no li valdrà l'empat, i haurà de guanyar l'Atl. Madrid si vol ser campió. És, ara si, la última oportunitat.

Del partit d'ahir poca cosa es pot dir. Un Barça voluntariós (que això hagi de ser un mèrit ...) que va disposar d'algunes opcions, en especial a la primera part, amb la rematada al travesser d'Iniesta com la més clara de tot el partit. A la segona part l'equip va anar perdent energia i l'Elx va tenir les seves opcions per endur-se el partit, en un escenari semblant al de la setmana anterior al Camp Nou. El Barça tanca una segona volta fora de casa sumant 14 de 27 punts possibles, números que haurien estat insuficients en moltes lligues (i segurament compensats pels 22 de 27 punts possibles fora de casa de la primera volta).

Però ara ja s'ha acabat fer comptes. Dissabte només et val guanyar. Ja no s'hi valdrà mirar de reüll el marcador per veure si encara hi ha opcions. I fer comptes de si un empat d'aquell o una derrota de l'altre. Depens de tu. I en justa mesura, et tocarà guanyar, almenys un cop, al que ha estat el teu gran rival aquesta temporada (5 partits sense cap victòria). 

dissabte, 3 de maig de 2014

Que s'acabi ja!

Foto: fcbarcelona.cat
Resulta incomprensible que uns professionals que s'estan jugant la Lliga cometin els errors que han comés. Aquesta frase no és meva, sinó de Sergio Busquets, que s'ha expressat així al final del partit amb el Getafe (2-2 amb gols de Messi i Alexis). El Barça deixa escapar, doncs, les escasses esperances que li quedaven per guanyar la Lliga, si bé res quedarà resolt encara aquesta jornada. L'agonia, per tant, durarà una setmana més (com a mínim).

El partit d'avui no escapa del guió d'altres dies, amb la gran novetat que el Barça ha començat el partit marcant primer, fet que no passava des del dia del Betis (tot just fa un mes). Però ni això ha sapigut rendibilitzar, i s'ha deixat empatar en una acció poc habitual en equips d'aquest nivell. A la segona part, l'entrada de Cesc ha revitzalitzat l'equip (han estat els seus millors minuts en mesos), i d'ell ha vingut la jugada que ha permés l'equip tornar-se a situar al capdavant al marcador. Però el darrer quart d'hora de l'equip ha estat força lamentable; enlloc de mantenir la pilota (allò que feia tant bé el Barça) ha permés que el Getafe (més fora que dins del partit) tingués les seves opcions, i si no ha empatat abans ha estat per Pinto.

El tram final d'aquesta temporada s'està fent molt coll amunt per tots. Però les meves pors ja no són per aquesta temporada, sinó per la que ve. Les meves certeses són que els que manen ja han demostrat que no estan capacitats per fer-ho (van viure un any amb l'herència del millor Barça de la història i, enlloc de millorar el "producte", l'han empitjorat). I el meu dubte és si els que encara són propietaris del club, els socis, són conscients d'això. I em temo que no.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...