diumenge, 23 de febrer de 2014

Perdre abans de començar a jugar

Foto: fcbarcelona.cat
La derrota ahir del Barça a Anoeta (3-1, gol de Messi) complica la Lliga. No tant per la distància (enl'anàlisi fred i sense tenir en compte cap altra variable només són tres punts), sinó per la dinàmica que mostra el rival més directe del Barça, el Madrid, que en 11 jornades ha passat d'estar 6 punts per sota a estar 3 per sobre. El derby madrileny de la setmana que ve al Calderón pot ser determinant, i ho dic sense saber encara que farà l'Atl. Madrid en el partit que li queda pendent d'aquesta jornada. Però malament quan ens hem de fixar en el que fan els altres i no en el que pot fer un mateix.

El més sorprenent del partit d'ahir va ser la prèvia: l'11 d'inici del Barça. Podem estar d'acord, més o menys, que el Barça havia trobat cert equilibri en els eu joc amb els quatre "baixets": Cesc, Xavi, Iniesta i Messi. A manca de profunditat, control. I resultats, per alegria d'uns quants (o de molts). Superar les semis de Copa amb la Real i guanyar a l'Etihad eren motius més que suficients per insistir amb la mateixa fórmula en un partit cabdal com el d'ahir. Però no. Cesc i Xavi a la banqueta i Song titular, per fer doble pivot amb Busquets buscant qui sap què.

Ara bé, un cop iniciat el partit i veient que no era el millor onze per jugar al camp de la Real, i amb el miraculós empat en el marcador (una sola rematada a porta en tota la primera part), venia el moment de buscar alternatives i moure peces. I en això, Martino va suspendre. I no em val que al ser expulsat poc podia fer. Va disposar del descans per fer notar als seus jugadors que s'estaven deixant mitja lliga i fer algun canvi, introduir alguna variant. A la banqueta hi havia Cesc i Xavi, i l'equip reclamava a crits retornar a l'ordre de dies anteriors. Però no. El segon no va jugar i el primer va entrar quan el naufragi era insalavable (61' i amb 3-1).

És clar, ja sé què pot semblar molt avantatgista, que a posteriori tot és molt fàcil, que si l'equip hagués guanyat res d'això estaria escrivint ... Però no, "la peli" no va per aquí. Són uns quants partits aquesta temporada que el Barça, tot i guanyar, no ha jugat bé, o no ha jugat a res (Sevilla sense molt lluny). I si s'han guanyat aquests partits és per la qualitat dels jugadors que, quan s'hi posen (ahir no va ser el cas), saben competir com ningú. Però el dia que no s'hi posen i des de la banqueta no es donen solucions, la vulgaritat pot ser extrema.

dimarts, 18 de febrer de 2014

Petits detalls

Foto: fcbarcelona.cat
Excel·lent resultat en l'anada dels vuitens de la Champions (0-2, amb gols de Messi i Alves). El Barça aplana el camí cap als quarts.

No ha estat, en termes generals, un bon partit del Barça. De fet, el partit es pot dividir en dues parts, una que va des de l'inici fins la jugada clau del partit, i un altre que va des d'aquest moment fins al final.

La primera part del partit ha estat semblant al Barça d'Anoeta. Molta possessió, però poca profunditat. El Barça ha buscat més defensar-se amb la pilota que no pas atacar (només dues rematades en els primers 45 minuts). La segona part ha començat amb la mateixa diàmica fins que el penal i expulsió de Demichelis ha canviat el guió del partit: L'ha canviat en positiu (pel marcador) i en negatiu (pel joc). Així és la Champions, un instant que pot deixar decidida una eliminatòria.

El Barça, des del 0-1, enlloc de mirar de sentenciar l'eliminatòria ha especulat, quan tenia una molt bona opció de deixar la feina feta. El segon gol ha estat més producte d'una jugada puntual per insistència d'Alves (que és qui més ho ha intentat en aquest tram de partit) que no pas producte d'un joc col·lectiu.

El Barça té força coll avall l'eliminatòria, i quedar fora de la Champions seria un daltabaix injustficable. El Barça, aquesta temporada, sembla que se li presenta l'opció de guanyar la Champions sense ser el millor equip del moment.

diumenge, 16 de febrer de 2014

El millor assaig possible

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça sembla que torna a estar endollat, després de la golejada ahir davant el Rayo (6-0, amb gols de Adriano, Messi (2), Alexis, Pedro i Neymar). Dic sembla perque no m'atreveixo a dir que ho estigui, ja que pel canvi d'un estat a l'altre em calen uns quants partits més, uns quants rivals més i una certa regularitat que ha mancat en aquest inici d'any.

Ahir tot va sortir rodó. Per començar, Messi. 5 gols ens els últims dos partits i mig. I ho escric així ja que el millor jugador de la història és un altre des del minut 41 del partit a Sevilla de diumenge passat. A Messi, tot i que l'hem lloat en la seva faceta de passador en certs moments, el gol el retroalimenta. I quan més gol, més Messi.

L'altre factor que està inlfuint en aquest ressorgir de l'equip és Iniesta, en clara fase creixent en el seu joc. Amb ell i Cesc, que està completant, de moment, la seva millor temporada amb el Barça, hom pot estar tranquil en absència de Xavi (serà titular dimarts?).

Alexis 15 i Pedro 13. Les dues grans sorpreses d'aquesta temporada. Alexis, més regular que el canari, ja és el tercer màxim golejador de la lliga, una situació inimaginable ni pels més optimistes amb el xilé. Productivitat golejadora i primer defensa de l'equip. I Pedro, que és un altre després de la setmana negra d'Amsterdam i Bilbao. Ara bé, per dimarts no crec que els veiem tots dos d'inici.

El Barça fa molt bona pinta de mig camp en endavant. On tinc més dubtes, però, és a darrera. Sobre el tema del central no cal aprofundir massa, la meva opinió ha estat molt clara sobre qui hauria de jugar i qui no. I dels que juguen, tant podem esperar un bon partit (com al Calderón o Anoeta) com un mal partit (uns quants aquesta temporada). Esperem que surti "cara" dimarts.

Per acabar. Ahir el Barça va recuperar el que pot ser un jugador decisiu en aquest tram final de la temporada, Neymar. Si tornem a veure el jugador d'abans de Nadal, el tot és possible que citava l'altre dia ho és una mica més.

dijous, 13 de febrer de 2014

Oportunitat aprofitada

Foto: fcbarcelona.cat
Ja ho escrivia l’altre dia, aquest any tot és possible. De fet, és possible veure jugar al Barça en la seva millor versió, com ahir, quan menys t’ho esperes (1-1, amb gol de Messi). El Barça classificat per jugar la seva quarta final de la Copa en sis anys. I contra el Madrid. Una bona oportunitat per venjar-se de la final de l’any 2011.

Un bon partit del Barça. Jugadors que no estan fent una bona temporada, ahir van tenir un paper destacat: Piqué, Mascherano o Alves, per citar tres casos en concret. Quan l’equip rutlla, la defensa millora. Fet normal, ja que no només han de defensar els defenses. I quan el rival supera la primera línia de pressió, aleshores les defensa ha de respondre. I ahir ho va fer quasi sempre amb efectivitat. El fet d’encaixar un gol al final no és transcendent, ja que el que importava era classificar-se, i l’objectiu ja estava assolit feia molts minuts.

Per davant, Messi s’assembla de nou a la seva millor versió, confirmant-se que no és tant un problema seu (el seu suposat mal joc en els últims partits com s’ha volgut fer veure) sinó com juga el seu entorn. Ahir, amb quatre “baixets” (Cesc, Xavi, Iniesta i el mateix Messi), l’equip va funcionar. I si l’equip funciona, Messi funciona. I amb Messi, com ja he escrit altres vegades, es pot arribar fins al final.

Així doncs, el Barça ha sabut aprofitar la benevolència del quadre de Copa (era favorable) per arribar a la final del torneig. La final serà una altra història.

dilluns, 10 de febrer de 2014

Tot és possible

Foto: fcbarcelona.cat
Si una cosa tinc clara després del partit d’ahir (victòria per 1-4, amb gols d’Alexis, Messi (2) i Cesc) és que el Barça és, en aquesta Lliga i en la resta de competicions, absolutament imprevisible. Tant és capaç de deixar-se remuntar un partit en que havia començat bé (València), com remuntar un partit en que havia començat lamentablement (ahir, Getafe). Se’m van acabant les explicacions possibles (potser no en sé més) i, en el tram de temporada en el que estem, el Barça ja només queda subjecte a la inspiració individual dels seus millors jugadors.

Ahir el Barça sortia al Sánchez Pizjuán sabent que podia recuperar el liderat, gràcies a la derrota de l’Atl. Madrid el dia abans. Ho sabia o almenys crec que ho sabia. Una altra qüestió és que els jugadors demostressin que ho sabien.  En aquest punt, entra en joc el catàleg d’excuses habitual; pluja, un rebot, un gol en pròpia porta ... mai autocrítica. La primera part del partit d’ahir del Barça va ser decepcionant i, si se’n va anar amb avantatge al marcador al descans, va ser gràcies a un gol en for de joc i a una genialitat de Messi. Dos gols en ocasió i mitja. No està malament.

La segona part va millorar, gràcies al matiner gol de Messi (per foragitar possibles remuntades) i a Iniesta, que es va erigir en líder de l’equip. No crec que sigui causa de la davallada en el joc la seva absència, però si crec que pot ajudar molt a tornar en aquell punt que estava l’equip a cavall de finals de 2013 i principis d’enguany. Tot i això, el Sevilla va seguir generant perill i la sensació que transmetia el partit és que si el Sevilla marcava tornava a haver partit. Aquella època en que l’equip gestionava el domini en el marcador (fos quin fos el resultat) ha passat a la història.

dijous, 6 de febrer de 2014

Eliminatòria no resolta

Foto: fcbarcelona.cat
Se m’acudeixen molts temes per parlar del partit d’ahir (2-0, amb gols de Busquets i Zubikarai en pròpia porta), i tots ells força negatius. Però centrant-me en el que ens ocupa en present (el futur quasi prefereixo no mirar), crec que el titular que li dono al post d’avui és el més encertat que he pogut triar. De fet, l’amplio: tal i com està el Barça, aquesta eliminatòria no està resolta.

Per altres grans equips del món, això que dic resultaria una temeritat: un 2-0 et deixa via lliure per seguir endavant en la competició. Per aquest Barça no. Quin és el motiu? Intangibles. Parlo de sensacions.

El d'ahir no va ser un bon partit, i el resultat no vol dir res. Jugant contra 10 tota la segona part el Barça va ser incapaç de fer gol (se'la va fer la Real en pròpia porta en una jugada de billar a tres bandes). Sembla mentira la mutació de l'equip en pocs dies, després de la primera mitja hora que va jugar contra el València. És com si l'equip s'hagués desconnectat.

Descartant decisions valentes des de la direcció de l'equip (aquest dubte ja va quedar resolt fa setmanes, i el que impera en el vestdor són les jerarquies abans que els mèrits esportius), el Barça queda a expenses dels seus jugadors. Veurem si és suficient o no. 

dissabte, 1 de febrer de 2014

Harakiri

Foto: fcbarcelona.cat
Derrota inimaginable avui amb el València (2-3, amb gols d'Alexis i Messi de penal), en una jornada on s'esperava augmentar diferències amb els rivals, no pas reduir-les (com fa pinta que pot acabar passant demà). Una derrota on l'abast se sabrà a final de temporada, però que fa pensar que pot tenir un cost molt elevat.

De fet, han estat dos partits en un. Una primera mitja hora en que el Barça ha començat plenament connectat, generant ocasions i no permeten al València ni tan sols sortir de la seva àrea. Ha estat clau, un cop més, la pressió alta i la recuperació ràpida de pilota. Una primera mitja hora que ha estat del millor que s'ha vist aquest any. Però ha estat definitiu, pel desenllaç posterior del partit, no ampliar el marcador. 

Ja el tram final de la primera part ha estat estrany: el València ha fet gol en la seva primera arribada clara a l'àrea de Valdés, després d'una pèrdua de la pilota en el mig del camp. I la segona part no ha començat millor, en una jugada ben estranya que ha permés al València posar-se pel davant en el marcador, després d'una sèrie d'errades i rebots. Així, pràcticament sense adonar-se'n, el Barça s'ha vist perdent un partit que no esperava a priori. I ha mancat fe per remuntar. L'equip no ha transmés en cap moment de la segona part que es podia remuntar el partit, i ni tan sols amb l'empat s'ha aconseguit girar la dinàmica del partit.

El partit d'avui deixa un gran interrogant, que va molt més enllà del joc o el resultat: les sensacions. Les que ha transmés avui el Barça no fan ser gaire optimista de cara els propers partits, més enllà de la feina feta fins ara (millor o pitjor) o del nivell que puguin tenir els rivals.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...