dijous, 30 de gener de 2014

S'acaba el relax

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria amb relativa comoditat ahir davant el Llevant en el partit de tornada dels quarts de final de la Copa (5-1, amb gols d'Alexis (2), Puyol, Adriano i Cesc). Així, el Barça accedeix a les semis, on probablement es trobarà amb la R.Societat. Febrer ja és a tocar i amb ell arriba l'hora de jugar-se les garrofes.

En aquests partits, en que tot està decidit abans de començar, la principal dificultat és trobar una motivació. I aquesta dificultat s'incrementa, a més, si l'equip comença el partit encaixant un gol només començar. Però els jugadors es van saber sobreposar i van acabar golejant, de nou, un rival que ha generat certes incomoditats, sobretot a pilota parada. Possiblement, aquest fet és una de les incògnites davant dels gran partits que esperen (si bé el dia de l'Atl.Madrid l'equip va aprovar amb nota aquesta assignatura).

L'altra notícia destacada del partit d'ahir va ser el retorn d'Iniesta, després de la lesió al camp de l'Atl.Madrid. Un retorn esperat i cabdal, donat el moment de forma en el que estava el jugador i el rol que està començant a assumir. Amb Iniesta, igual que amb Messi, el Barça es fa més gran. Ara, només resta esperar Neymar i el Barça ja disposarà de totes les seves peces en el moment clau de la temporada.




dilluns, 27 de gener de 2014

Futbol per posar-hi seny

Foto: ara.cat
Bon resultat i millor joc en el partit d'ahir davant el Málaga (3-0, amb gols de Piqué, Pedro i Alexis). De fet, quasi es podria dir que el resultat no va reflectir la clara superioritat que hi va haver en el joc i en el nombre d'ocasions creades. Així doncs, el Barça manté, una setmana més, el liderat (compartit amb l'Atl.Madrid), ja van 59 setmanes seguides ...

El Barça va sortir molt connectat ja des de l'inici. En això hi té molt a veure Pedro i Alexis, dos jugadors que "mosseguen" molt amunt i generen pèrdues del rival que permet al Barça recuperar la pilota en camp contrari ... amb la col·laboració de Busquets. Si a aquest fet hi afegim Messi en el que darrerament és la seva nova faceta de passador, buscant l'espai entre línies, tenim una de les noves variants que comencen a donar resultat.

Però el més destacable d'ahir, quasi més que el joc desplegat, va ser que l'equip es va mantenir aliè a tot el que ha viscut el club la última setmana. No en tenia gaires dubtes que això passaria, però sempre queda aquell petit temor que un mal resultat ho podria haver amplificat tot plegat.

El Barça, un cop passi el tràmit del partit de tornada de quarts de final de la Copa, començarà un mes de febrer que serà decisiu en el balanç final de temporada. I dóna la sensació, tot i el doble enfrontament amb el Llevant i algunes baixes prou significatives en els darrers partits (Neymar i Iniesta), que hi arriba en un bon moment.


divendres, 24 de gener de 2014

Al soci no se'l pot enganyar

Foto: fcbarcelona.cat
Des d'ahir, Sandro Rosell ja no és president del Barça. Una notícia sorprenent per inesperada, tot i l'escalada de fets extraesportius dels darrers dies, amb el tema Neymar com a clau de volta de tot plegat. Pren el relleu Josep Maria Bartomeu, el fins ara vicepresident esportiu. 

Ara bé, la gestió de Rosell al capdavant del Barça no conlou només amb el "tema Neymar". Això només ha estat un episodi més:

Extremadura i demanar perdó, Cruyff i la pèrdua de la seva condició de president honorífic (fet questionat en precampanya), manca de resposta (contundent) en els clàssics de l'abril del 2011 davant les insinuacions de dopatge, Qatar per Unicef, la desaparició de les seccions no professionals del club, la grada jove i els "nois macos", la manca de paraula amb Abidal, el fracàs de no convèncer Guardiola, la manca de paraula, també, amb Pete Mickeal, l'acció de responsabilitat contra l'anterior directiva (i en el dia de la votació, tot i proposar-la, votar en blanc), els nens a l'estadi, Brasil i Alianto, Viagogo i les entrades, encabronar Messi, i Neymar i la manca de transperència en el seu fitxatge.

Crec que no em deixo res. O potser si, qui sap. Per mi, i és la meva opinió, no ha estat un bon president pel Barça (uns quants motius els podeu trobar en el paràgraf anterior), càrrec al que hi va accedir sent el més votat de la història, i acabarà marxant amb un mandat més breu del que va durar la seva "precampanya". El 39è president de la història del club marxa sense haver explicat els motius pels quals se'n va (ahir en la roda de premsa va explicar, per primera vegada, que la seva família havia rebut amenaces, com si aquest fos el motiu pel que pren la decisió), tot i que motius per dimitir n'hi havia uns quants (més enllà de si el soci estava content o no amb la seva gestió). Al cap i a la fi, el soci i aficionat el que li interessa és que la pilota entri ... O potser aquesta manera d'entendre el club ha començat a canviar?

dijous, 23 de gener de 2014

Ensopegar amb la mateixa pedra

Foto:fcbarcelona.cat
Bon resultat i pitjor partit, ahir, al camp del Llevant en l’anada dels quarts de final de la Copa del Rei (1-4, tres de Tello i Juanfran en p.p.). El Barça, doncs, virtualment classificat per a les semifinals de la Copa del Rei per quart cop consecutiu, la setena vegada en les últimes vuit temporades.

Aquest doble enfrontament consecutiu amb el Llevant ha trencat la dinàmica positiva que portava l’equip (inclòs el partit amb l’Atl. Madrid) en els partits precedents. Ahir, contra un equip que havia introduït fins a cinc canvis en l’onze inicial respecte de l’equip que va presentar diumenge, va jugar una primera hora de partit força pitjor que la mostrada en el partit de Lliga, i si el partit es va capgirar va ser més per demèrit del rival primer (amb un autogol de circ) i per Messi després, desplegant el que poden ser les seves noves prestacions (assistint) en un futur que comença a no ser molt llunyà.

I Tello, és clar. Un jugador que en prou feines ha aparegut aquesta temporada en el primer equip. Possiblement no estigui en el seu millor moment (a banda del partit d’ahir, naturalment), però tampoc tinc clar que no és jugador pel Barça (com es vol vendre darrerament). Potser és qüestió de minuts, tal i com hem vist amb Sergi Roberto.

El Barça necessita recuperar aquelles sensacions que estava desprenent tot just tornar de Nadal, i en això hi pot influir el que crec que és el jugador clau en aquest nou Barça: Iniesta. Amb ell, l’equip té la claredat que li manca i que d’altres jugadors no poden oferir (perquè no en saben o perquè ja ha passat el seu moment ...).

diumenge, 19 de gener de 2014

Un empat inesperat

Foto: fcbarcelona.cat
L'empat al camp del Levant (1-1, amb gol de Piqué), combinat amb l'empat a casa de l'Atl.Madrid ha permés que el Barça, tot i la punxada, es mantingui líder una jornada més. Ara bé, el gran beneficiat és el Madrid, que se situa a un punt de tots dos. La Lliga, igualadíssima.

Ha estat el típic partit al camp del Llevant, amb l'excepció de la temporada passada (0-4); equip ben organitzat darrera i que sap aprofitar les poques oportunitats que té. Avui, una nova mostra, amb un gol de còrner que el Barça ha pogut contrarestar ben aviat, també de còrner.

Sé que pot semblar avantatgista, però avui era un dia per a Neymar. Alexis i Pedro són jugadors per córrer amb camp per davant, però amb equips que es tanquen tant bé darrera, cal imaginació. I això és allò que Neymar pot aportar. Ell i Iniesta, és clar. Els dos jugadors més creatius del Barça, Messi a banda.

Darrera, sembla que Mascherano serà el següent a pujar-se al carro dels recuperats. Avui ha estat un dels millors de l'equip, seguint la línia iniciada dissabte passat al Calderón. I qui no ha estat encertat ha estat el Tata amb els canvis realitzats. Pedro, que ha complert en tot allò que ha intentat, ha estat substituït, quan ho mereixia més Alexis, que ha jugat un dels partits més fluixos d'aquesta temporada. L'aposta per Dongou crec que mereixia molt més minuts dels que se li han donat.

El Barça, per poder guanyar aquesta Lliga, ja no es pot permetre cap més punxada, i menys contra equips que no són rivals directes.

dissabte, 18 de gener de 2014

Una copa amb Messi

Foto: mundodeportivo.com
Del partit de l'altre dia al camp del Getafe, en quedarà pel record un nou gol "messinià" i la lesió de Neymar, lesió que finalment serà menys greu del que semblava inicialment (de 3 a 4 setmanes de baixa). Al Barça, ara, li espera el Llevant als quarts de final de la Copa, equip contra el qui jugarà demà en partit de Lliga.

Al camp del Getafe, Messi va jugar els 90 minuts, fet que no passava des del 6 de novembre al Camp Nou contra el Milan. Aquest fet (jugar un partit complert), junt amb les sensacions que va deixant a mida que va jugant, permet pensar que estem tornant a veure el jugador, no d'abans de la darrera lesió, sinó el d'abans de París.

A banda de Messi, del partit de dijous em quedo amb un jugador que creix partit rere partit: Sergi Roberto. Quan aquest estiu es deia que podia ser el relleu de Thiago no hi vaig creure gens, tant per qualitat (Thiago està clarament per sobre d'ell en aquest apartat) com per minuts jugats (la temporada passada Sergi Roberto va tenir una presència testimonial en el primer equip). Ara, però, els minuts els està tenint, i dóna la sensació que va agafant confiança a mida que va jugant. I sense desentonar amb la resta de l'equip. Sergi Roberto, ara com ara, formaria part d'allò que descrivia fa una dies com a "fons d'armari".

El Barça entra en un tram relativament còmode abans de l'eliminatòria amb el City. Un bon moment per seguir amb aquesta línia: crèixer en el joc, recuperar (i incorporar) jugadors per la causa i posar a punt el millor jugador de la història. Si s'aconsegueix, hi haurà opcions per a tot.

diumenge, 12 de gener de 2014

El Barça s'adapta

Foto: fcbarcelona.cat
El partit més esperat de les últimes setmanes va acabar deixant un regust agredolç (empat a zero). O almenys així ho veig jo. El Barça, doncs, conclou la primera volta de la Lliga amb el títol honorífic de campió d'hivern per goal average, mantenint-se amb el mateix nombre de punts que l'Atl.Madrid.

El partit deixa d'ahir algunes lectures. La primera, és que el Barça s'adapta als rivals molt més del que no ho feia abans (abans de l'arribada del Tata). Aquest fet, ja vist en altres moments de la temporada, ahir va ser més evident que mai. I per mi, això té pros i contres. En positiu, la intensitat defensiva de tot l'equip, que no va permetre generar excessiu perill a un dels equips més en forma d'Europa (en prou feines va tenir un parell de rematades de cert perill l'Atl.Madrid en tot el partit). Per contra, l'equip va perdre capacitat ofensiva, que va quedar resolta en dues genialitats de Messi a la segona part (una rematada de cap sense oposició dins de l'àrea petita i un xut creuat aturat per Courtois) i poca cosa més. En partits de molta exigència (amb els grans d'Europa), estic conveçut que veurem un Barça molt semblant al d'ahir. La qüestió cabdal d'aquesta temporada és si això és suficient per poder-se imposar als seus rivals. Aviat resoldrem dubtes sobre aquesta qüestió.  

Més lectures. Iniesta. Comença el 2014 sent el jugador més important de la plantilla. Amb ell al camp, el Barça va jugar el seu millor futbol, en especial a la primera part (exceptuant el primer quart d'hora). Amb la seva subtitució al descans, l'equip va perdre creativitat en el joc i Cesc, amb les entrades de Messi i Neymar, no va assumir aquest lideratge.

Una més. Cal destacar el gran partit de Mascherano. La seva titularitat en el partit d'ahir, més per jerarquia que per mèrits esportius, va ser ben corresposta pel jugador argentí, que va recordar el jugador de Wembley. Tant de bo sigui el següent de la llista de jugadors recuperats després de Pedro.

Queda tota una segona volta i aquesta Lliga té tota la pinta que es resoldrà en els enfrontaments directes entre Barça, Atl.Madrid i R.Madrid. Serà cabdal, doncs, puntuar en els dos partits que li resten al Barça contra aquests equips i no perdre massa punts en la resta de partits, ja que és molt possible que siguin punxades que després no es puguin recuperar. Ens espera una segona volta emocionant.

dijous, 9 de gener de 2014

Amb Messi el Barça es fa gran

Foto: ara.cat
El Barça està en ratxa. Gran victòria ahir per 4-0 en l’anada dels vuitens de final de la Copa (2 de Cesc i 2 de Messi) que deixa l’eliminatòria pràcticament sentenciada. Un 4-0 que retorna l’amarga eliminació de l’any 2007 (justament per aquest mateix resultat). 

El partit d’ahir quedarà marcat per l'esperat retorn de Messi, però penso que és just, abans de parlar-ne, destacar el bon partit de l’equip, en especial a la primera part (i més en concret, la primera mitja hora). Amb un Iniesta que s'ha posat l'equip a l'esquena en aquest tram de la temporada i un Cesc que sembla tenir cada cop més clar quin és el seu rol en aquest equip, el Barça va jugar els millors minuts de la temporada. Pressió alta, recuperació i triangulacions van ser una constant, i si el marcador no va ser més ampli va ser per la maca de rematada (que no d'encert) en aquest tram. Un té la sensació que la setmana negra d'Amsterdam i Bilbao ha fet reaccionar a la plantilla, que des d'aleshores no ha parat de guanyar partits, amb golejades incloses, i anant el joc, clarament, de menys a més (en especial els dos últims partits). L'autèntica revàlida, però, serà dissabte, al camp de l'Atl.Madrid, el rival, ara com ara, en aquesta Lliga.

I Messi. Feia 58 dies de la seva lesió al camp del Betis. En tot aquest període, poc fubtol i massa "entorn" al voltant de la seva figura, malauradament. Però Messi, en mitja hora, en va tenir prou amb dues genialitats per tornar a ser el d'abans, el de sempre. Ell sol ha omplert d'optimisme els que dubten i fa més gran l'equip just en el seu millor moment. Que duri!

dilluns, 6 de gener de 2014

Fons d'armari

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça comença l'any amb les mateixes bones sensacions amb les que va acabar el 2013 (victòria per 4-0, amb hat trick d'Alexis i Pedro). De fet, les millora, ja que el dia del Getafe va tenir un inici que no cal recordar. Així, el Barça arribarà dissabte que ve líder al Calderón, en un partit que pot ser clau en el desenllaç final d'aquesta Lliga. 

Ahir el Barça va sortir amb una tripleta d'atacants que té molts números de no sortir d'inici, justament, al Calderón: Alexis, Pedro i Cesc. De fet, podríem dir que serà un d'aquests tres qui acompanyarà Messi i Neymar al davant, si no hi ha cap sorpresa (que Messi encara no estigui per jugar 90'). I l'elecció del qualsevol dels tres no serà senzilla. 

Alexis està fent la seva millor temporada des que és jugador del Barça. Hi ha una dada que ho resumeix tot: la temporada passada, Alexis no va marcar el seu primer gol en Lliga fins a la jornada 23. En aquesta, anem per la jornada 18 i ja en duu 11. Pel que fa a Pedro, sembla consolidar la bona ratxa golejadora iniciada després del partit a San Mamés (8 gols en 5 partits entre Lliga, Copa i Champions). I Cesc és el millor assistent de la Lliga (en duu 8). Martino ho té dificil per triar per dissabte ...

L'Elx va ser el rival ideal per començar l'any amb un bon resultat i estar tranquils de cara als propers partits en un mes de gener que, si es fan les coses bé, es podria tenir molt ben encaminat el primer títol de la temporada (en aquest mes es juguen els eliminatòries de vuitens i de quarts de Copa) i mantenir intactes les opcions a la Lliga.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...