dilluns, 23 de desembre de 2013

Les festes en pau

Foto: fcbarcelona.cat
Remuntada increïble ahir a Getafe (2-5, amb hat trick de Pedro i Cesc (2)), que farà que el Barça acabi l‘any líder (per GA, ja que segueix empatat a punts amb l'Atl. Madrid) i mantenint la distància amb el Madrid. Una victòria que servirà, esperem, per tenir uns dies tranquils fins el retorn a la competició, el proper 5 de gener.

El 2-5 final del partit d’ahir no ha d’ocultar un inici de partit poc presentable per un equip que pretén guanyar la Lliga. I no em val l’excusa que mancaven jugadors importants. Ahir, de nou, la qüestió no era la qualitat sinó la intensitat. Una línia defensiva amb 3 de 4 jugadors que no estan, ara mateix, per ser titulars en el Barça (Piqué, Mascherano i Alves) i amb Bartra a la banqueta, seguint al peu de la lletra el que marquen les jerarquies del vestidor (no hi ha cap altra explicació per no fer jugar Bartra). I sort d'Alba, que tot i que acaba de sortir d'una lesió mostra un estat de forma que està a anys llum dels que l'acompanyaven en la darrera línia de l'equip.

Per sort, amb el 2-1 de Pedro (desitjo poder-me desdir del que vaig dir d'ell fa unes setmanes ...) el partit va girar com un mitjó i l’equip, agafat a l’encert del davanter canari i la direcció d’un grandíssim Iniesta, va acabar golejant en un partit que tenia molta més mala pinta del que acabaria sent. 

Així, el Barça se'n va de vacances mantenint el liderat, que amb els dies precedents és una excel·lent notícia per a que tot i tothom estigui més tranquil. I esperar, amb els braços oberts, el retorn de Messi i Valdés. Que el Barça hagi ressistit aquestes setmanes sense aquests dos jugadors és, possiblement, el millor que li ha pogut passar. Ara, toca esperar i desitjar que el 2014 millori allò que cal millorar del 2013.

dissabte, 21 de desembre de 2013

Encabronar Messi

Foto: diariogol.com
No ha estat una bona setmana pel Barça. Ja va començar, dilluns, amb l'emparellament amb el Manchester City pels vuitens de la Champions (en parlaré en un nou post d'aquesta eliminatòria), va seguir amb una notícia (que no cal ni comentar) que va quedar desmentida al cap de poques hores (però el mal ja estava fet), va continuar amb l'Audiència Nacional reclamant al Barça la documentació del contracte de Neymar i va finalitzar amb un expedient de Brusel·les al Barça i sis clubs més de la Lliga espanyola per ajudes públiques. Quasi res. 

Però quedava la cirereta del pastís. Allò que molts pensàvem que seria difícil de veure algun dia: Messi empipat amb el seu propi club. En unes declaracions al programa de ràdio El Món a Rac1, el jugador contestava durament les declaracions de Javier Faus, directiu del Barça, que en el mateix programa dies abans havia questionat que calgués tornar a  renovar a Messi. Fins aquí la descripció dels fets.

Allò que mai havia aconseguit cap jugador, cap entrenador o cap equip de futbol ho han aconseguit els que manen en el club en l'actualitat: Encabronar el millor jugador de la història del club. Té mèrit. I dic que té mèrit perquè a Messi mai l'havíem vist reaccionar així davant d'un micòfon. Messi sempre s'ha caracteritzat per un discurs planer, sense estridències. El seu micròfon és la pilota, i la seva sala de premsa és el terreny de joc.

Ja fa mesos que passen coses al seu voltant, i les explicacions que es donen no són convincents. Les constants recaigudes, que ara l'han tingut un parell de mesos fora dels terrenys de joc, el canvi de fisio, els problemes amb Hisenda (és l'únic jugador de futbol investigat?), l'arribada de Neymar i els dubtes que podia provocar la seva compatibilitat amb l'estrella de l'equip (més enllà del fet de si és o no el més ben pagat de la plantilla, fet aquest que no sabem perquè no s'informa amb claredat). I, no cal dir-ho, la manca de protecció per part del club quan el jugador és acusat externament. Aquesta setmana n'hem tingut una bona prova d'això, i la reacció del club ha estat poc contundent.

No sé com acabarà tot això, només espero que bé. Bàsicament, perquè no vull pensar en que no acabi bé.

dimecres, 18 de desembre de 2013

Quantitat vs qualitat

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça va superar ahir sense excessives dificultats el tràmit amb el Cartagena (3-0, amb gols de Pedro,
Mariano en p.p. i Neymar) i ja espera el Getafe en els vuitens. Una eliminatòria que no es donava, justament, des de la temporada 2007-2008, la del gol maradonià de Messi en el partit d'anada i de la remuntada vergonyant a la tornada.

Del partit d'ahir se'm fa difícil extreure'n quelcom que serveixi per analitzar. Potser el grau de concentració dels jugadors, en la línia del que ja s'observa arran de la derrota amb l'Ajax. En això, també, hi deuria tenir a veure el fet que no hi havia cap jugador del B convocat, i que l'onze inicial no tenia res a envejar a d'altres vistos en partits més rellevants d'aquesta temporada.

És remarcable l'encert de cara a porta de Neymar, després d'un inici de temporada en que aquesta assignatura la tenia amb un aprovat justet (parlo de quantitat, no de qualitat): 6 gols en els últims tres partits. Per diumenge, la seva baixa eleva la dificultat d'un partit que, en condcions normals (Messi, Neymar, Valdés) hauria de ser un tràmit. I Pedro. Un dels que vaig assenyalar després de la derrota a San Mamés, i que les seves bones actuacions (de cara a porta) en els últims partits no em fan canviar massa d'opinió, ja que aquesta no ve motivada per un partit o resultat, sinó per una trajectòria que, des del maig de 2011, no és creixent precissament. Una altra qüestió seria que ara ho revertís d'aquí a final de temporada. I si fos així, seria el primer en celebrar-ho i en canviar d'opinió.

diumenge, 15 de desembre de 2013

Recuperant els bons costums

 Foto:fcbarcelona.cat
Bona victòria ahir contra el Vila-real (2-1, tot dos de Neymar). El Barça aprofita la punxada del Madrid i el distancia de nou (5 punts). 

El partit d'ahir em va deixar bones sensacions. Per començar, el retorn a allò que tant l'ha caracteritzat en aquests últims anys i que darrerament havíem deixat de veure (exceptuant el partit amb el Llevant a la primera jornada): pressió alta, recuperació de pilota i paciència en atac. Si tu tens la pilota, el contrari no la té. Senzill, però poc aplicat aquesta temporada. El resultat va ser que el Vila-real no va rematar cap vegada a porta en tota la primera part (i a la segona el gol i poca cosa més). Va mancar, això si, més profunditat, però pel partit d'ahir si compro el fet que Messi no hi fos, ja que és el "desencallador" habitual en partits d'aquestes característiques. Per sort hi ha Neymar, agafant el relleu de líder per aquests dies en que el Barça no disposa del millor jugador del món.

Més enllà de Neymar, l'altre gran protagonista del partit d'ahir va ser Sergio Busquets, el millor migcentre del moment. Bona part de la recuperació d'aquests bons costums s'expliquen gràcies a ell. La diferència d'altres dies, però, va ser que la resta de jugadors el van saber acompanyar. I és que ja ho va dir Martino en roda de premsa després del partit: Tenir el desig de pressionar. Quan hi ha "gana" tot canvia. 

diumenge, 8 de desembre de 2013

Oportunitats

Foto: fcbarcelona.cat
El debut del Barça a la Copa (saldat amb victòria per 1-4, amb gols de Pedro (2), Cesc i Dongou) va acabar sent més lluït del que semblava a priori, o bé del que es podia esperar havent vist la primera mitja hora de partit. Al final, però, es va acabar imposant la millor qualitat dels jugadors del Barça i, qui sap, si "un despertar" del que podria haver estat un ridícil de conseqüències incalculables si s'hagués acabat perdent el partit (el Cartagena es va avançar en el marcador).

La bona notícia del partit va ser el retorn de Jordi Alba, després de dos mesos lesionat. El Barça recupera una peça clau en el seu joc i que servirà per donar relleu a jugadors com Adriano, que en els últims dos mesos ha estat "exprimit" sense que l'equip es ressentís excessivament.

Partits com el de divendres serveixen per veure jugadors inhabituals. Entre ells, Sergi Roberto, un jugador pel que aquest estiu es va presentar com a relleu davant la marxa de Thiago i que la realitat ha deixat amb tan sols 61 minuts en Lliga. Sergi Roberto ja ha demostrat, les vegades que ha jugat en el primer equip, que té talent suficient per, almenys, tenir força més minuts dels que se li han donat fins ara. 

I acabo amb Dongou, el jove del planter (18 anys) va aprofitar la poca estona que va tenir per estrenar-se amb gol en el seu debut amb el primer equip en partit oficial. No molts jugadors ho poden dir. De Dongou ja en vaig parlar aquest estiu, després de fer una bona pretemporada amb el primer equip. Si és capaç d'aprofitar els minuts que pot tenir d'aquesta manera, possiblement se'l pugui veure més sovint pel vestidor del primer equip, tenint en compte que el Barça, avui dia, no disposa d'un jugador en el seu equip amb aquestes característiques ... Si, potser no cal anar a buscar "un Larson".

dilluns, 2 de desembre de 2013

Es juga com s'entrena

Foto: deia.com
Segona derrota consecutiva, la primera a la Lliga. Novament, igual que dimarts, amb efectes no tan negatius en el compte de resultats (l’equip continua primer, si bé empatat a punts amb l’Atl. Madrid, i amb el Madrid a 3 punts) com amb les sensacions transmeses.

El Barça és fràgil. El Barça va jugar una bona primera mitja hora, possiblement del millor que s’ha vist aquesta temporada, tenint en compte el rival i les nombroses baixes de l’equip. Una primera mitja hora en que l’equip va tornar a treure la pilota des de darrera, jugant amb millor criteri que en d’altres partits (Pinto va rifar molt menys la pilota que en qualsevol altre partit), en que la figures de Busquets i Iniesta resulten imprescindibles pel Barça que ve. Les mancances van estar al davant, en que no es van saber aprofitar les poques ocasions que hi va haver. A partir de la mitja hora, l’equip va decaure, impulsat amb les errades defensives (que Marc Bartra no sigui titular és un insult a la intel·ligència) i l’empenta de l’Ath., que no generava perill però anava clarament de menys a més. La segona part, enlloc de plantejar solucions als problemes (on és l’entrenador?), es va accentuar, fins que el gol del l’Ath. va acabar de despullar l’equip. Els últims 20 minuts del partit d’ahir mostren un Barça “vintage”; aquell equip perdedor que s’excusava en l’àrbitre i en els números per poder-se justificar.

Hi ha jugadors que no tenen nivell Barça. I és més, ni crec que el tornin a tenir. Pedro és un bon exemple d’això que dic. Cesc no ho és, ja que mai ha tingut el nivell suficient ni el que s’esperava. Es parla molt del Cesc quan no hi és Messi i del que pot aportar, però ara, més necessari que mai, no apareix.

Menció a banda mereix Piqué. El que era un dels millors centrals del futbol europeu (2009-2011) exemplifica perfectament com s’ha deixat anar aquest equip. Mancat d’intensitat i amb aquell punt de “sobrat” impensable en un passat molt recent. No sé si el fet d’haver-ho guanyat tot justifica el seu comportament. Si és així, que deixi pas als que venen.

El partit de l'altre dia a Amsterdam mereixia quelcom més que els canvis que hauria fet qualsevol (Alexis per Pedro i Busquets per Song). Ja va sent hora de prendre decisions, de no jugar amb qui toca sinó amb el que s'ho treballa. I en això, Martino ha de fer un pas endavant.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...