dimarts, 26 de novembre de 2013

Primer avís

Foto: fcbarcelona.cat
Primera derrota de la temporada (2-1, amb gol de Xavi de penal). Una derrota intrascendent des del punt de vista que l'equip està classificat per a vuitens de la Champions, però que pot resultar rellevant si l'equip no fa els deures en la darrera jornada amb el Celtic a casa (només necessita un punt per quedar primer de grup). Fins aquí l'anàlisi resultadista (i simplista) del partit d'avui.

La primera mitja hora. El partit d'avui és molt rellevant. Ha mostrat, amb cruesa, que quan es surt a jugar un partit de futbol amb la desgana amb la que s'ha sortit avui, qualsevol equip et pot "pintar la cara". Aquest Ajax, un equip a anys llum del que va ser i amb un munt de baixes, li ha donat un autèntic bany al Barça. Avui, la qüestió no és l'estil. Ni tampoc és vàlida l'excusa dels jugadors que no hi eren. Avui cal saber el perquè s'ha sortit a jugar sense intensitat.

La última mitja hora. Si la primera mitja hora ha resultat incomprensible, la darrera ha estat pitjor. Jugant contra deu, el Barça ha estat incapaç de remuntar un partit que se li posava bé, més per demèrits de l'Ajax que per mèrits propis. Però no ho ha sabut aprofitar. O no ha pogut. En el global del partit, l'Ajax ha acabat rematant més a porteria que el Barça (10 a 8).

Quan ho fies tot al resultat (i n'hi haurà que ho seguiran fent, tot i "l'espectacle d'avui"), el dia que perds no et queda res. I avui el Barça és això. Potser en el segon avís ja no hi ha temps per recuperar.

diumenge, 24 de novembre de 2013

L'altre Messi

Fotot: ara.cat
Nova golejada (4-0, amb gols d'Iniesta, Cesc, Alexis i Pedro) i el Barça que es manté al capdavant, una setmana més, de la Lliga. El millor resultat possible, tenint en compte el munt de baixes que té l'equip (amb Messi i Valdés inactius fins l'any vinent) i el ritme que tenen els seus perseguidors (Atl.Madrid i R.Madrid). La visita a San Mamés, en la propera jornada, serà el partit, a priori, més complicat fins a final d'any. Ja convé, doncs, disposar d'un bon "coixí" de punts ...

Iniesta és, probablement, el jugador amb més qualitat del primer equip en absència de Leo Messi (més que Neymar, pel meu gust). Iniesta, que fins ahir en prou feines se l'havia vist (una mica el dia del Madrid i poca cosa més), es va posar l'equip a l'esquena mentre aquest va ser reconeixible, en especial a la primera part. Va ser la millor versió d'Iniesta i, probablement, encara pugui crèixer més. Sense dubte, crec que el que pugui fer aquest equip en el futur més proper passa per aquest jugador, tenint en compte que "Cesc no és Xavi" i que Xavi, a poc a poc, l'anirem veient menys.

El partit va tenir el guió habitual. Un Barça millor en el tram inicial, percutint en atac fins el gol. I després, un parell de passes enrere, accentuat a la segona part. Tant hi fa que l'equip jugui a casa o fora o que l'equip tingui nivell o no. O inclús jugui contra 10 (ahir una bona estona). L'equip es tira enrere i espera el seu moment per jugar a allò que mai l'hi havíem vist en els últims anys (el tercer gol d'ahir és un bon exemple d'això que dic).

Dimarts torna la Champions i el Barça juga a Amsterdam per primera vegada en partit oficial, un bon test per a jugadors no habituals (molts dels lesionats encara no estaran recuperats), sabent que només cal un punt per assegurar el primer lloc i perquè l'Ajax ja fa molts anys que no és el que va ser en el seu moment: Un dels grans d'Europa.

diumenge, 17 de novembre de 2013

2 mesos sense Messi

Foto: mundodeportivo.com
La lesió de Leo Messi deixa el Barça orfe del millor jugador del món fins a principis de l'any vinent. Es calcula que estaria a punt per tornar amb el partit de Lliga al Vicente Calderón, el proper partit "de Champions" de l'equip. Fins aleshores, els partits de l'equip haurien de ser raonablement superables amb la plantilla que hi ha. 

En Lliga, fins a final d'any, el Barça jugarà 4 partits de Lliga, dos a casa (Granada i Villareal) i dos fora (Athletic Club i Getafe). La visita al nou San Mamés sembla, a priori, el més complicat de tots quatre, si bé el Villareal és el millor classificat de tot ells. El Barça començarà l'any al Camp Nou, amb l'ascendit Elx en un partit on podria reaparèixer. 

A la Champions, l'equip necessita un punt per quedar com a primer de grup. Tindrà dues oportunitats: la primera a Amsterdam, vers l'Ajax, i la segona al Camp Nou amb el Celtic. En aquesta competició, hi perd més Messi de moment (que tenia possibilitats reals de superar el rècord de Raul amb 71 gols, i que ara ho tindrà molt més difícil, almenys per fer-ho aquesta temporada) que no pas el Barça, que tota tota la feina feta. 

I resta la Copa, que el Barça s'estrenarà amb el Cartagena el proper mes de desembre. Un rival de segona B que no hauria de reportar cap dificultat.  

Així doncs, 8/9 partits sense Messi assumibles. El que es tracta, quan torni, és que torni a ser el de sempre, plenament recuperat, ja que sense ell tot serà molt més difícil.

dilluns, 11 de novembre de 2013

El Barça es fa petit

Foto: fcbarcelona.cat
Important victòria ahir al Benito Villamarín (1-4, amb gols de Cesc (2), Pedro i Neymar), que situa el Barça més líder després de l'empat de l'Atl. Madrid. 

No va ser un bon partit del Barça, almenys, en el seu inici. La més que evident manca d'intensitat en els primers minuts combinat amb un impresentable estat de la gespa, va provocar que el Barça anés a la deriva en la primera mitja hora de partit. A més, l'enèssima lesió de Messi va generar un desconcert en l'equip que si el Betis no va saber aprofitar va ser per una nova gran actuació de Valdés, salvant més d'un gol cantat. Amb l'entrada d'Iniesta per Messi i situat Cesc en el lloc de fals nou (allà on ja es va situar en el tram final de la temporada passada), l'equip va saber treure profit de la defensa excessivament avançada del Betis per matar el partit en un parell de minuts. Amb el tercer gol just a l'inici de la segona part, el partit va quedar "finiquitat", i si no van arribar més gols va ser per la manca d'encert de Neymar. 

Del partit, més enllà de Valdés (el millor de llarg), em quedo amb Bartra, que és el defensa més en forma de l'equip (ja ha estat convocat amb la selecció espanyola). Ja ho vaig dir en el seu moment, i partits com el d'ahir corroboren això que dic. Un altre tema és que les jerarquies prevalguin a l'hora de fer l'11 inicial en partits grans ... 

La pitjor notícia del partit d'ahir és la nova lesió de Messi, la segona en el que va de temporada i la quarta des del mes d'abril. És obvi que alguna cosa passa: després de quatre temporades sense cap lesió, en sis mesos aquestes s'han multiplicat. Per què? Ja es fa la prevenció adequada? És el joc, la forma de jugar? És el Mundial en l'horitzó? Com en el debat de l'estil, no crec que hi hagi només un factor que hi pugui influir, però el que si sé és que el Barça sense Messi és menys Barça.

dijous, 7 de novembre de 2013

Confondre's i voler confondre

Foto: fcbarcelona.cat
Victòria per 3-1 contra el Milan (gols de Messi (2) i Busquets) i el Barça que ja està classificat per a vuitens. Ara, resta l'objectiu d'intentar acabar com a primer de grup. Amb un punt més n'hi ha prou.

El partit d'ahir no va canviar el to del vist els últims dies: Un joc col·lectiu que li manca un punt de velocitat/definició/intensitat, afectat encara per la baixa forma d'alguns jugadors. I, també cal dir-ho, encara en procés d'adaptació al sistema de joc que vol imposar Martino. El o els sistemes de joc. Això si, en termes quantitatius, la trajectòria del Barça és històrica.

La prèvia d'aquest partit, però, ha estat més interessant que el mateix partit. Martino, en roda de premsa, ironitzava sobre el fet que el Barça també estava en crisi (com el Milan, que efectivament ho està). Curiós. No he llegit enlloc que el Barça estigui en crisi, i si algú ho digués, estaria mentint. O volent confondre.

El que hi ha al Barça és debat. Com tota la vida. I el debat que hi ha ara és sobre l'estil de joc que, com alguns pensem (m'hi incloc), està canviant. Els motius? Molts: l'equip es fa gran (hi ha uns quants jugadors que ja superen la trentena), no s'han fet els deures de renovar la plantilla (o s'han deixat escapar peces claus que podrien haver renovat l'equip, com Thiago), els equips li tenen la mida presa al Barça, etc. Cada variable afecta, cadascuna amb la seva importància. Però resulta una evidència que l'equip no juga igual que fa un parell de temporades.

I l'argument que s'havia de buscar alternatives davant de segons quines situacions no el "compro". Al Barça, ja en la primera temporada de Guardiola, es va trobar amb equips que, o bé l'esperaven darrera o bé l'anaven a buscar al davant. I va saber trobar alternatives sense modificar l'essència de l'equip. Que en pocs partits al llarg de la temporada les coses no et surtin bé (sempre hi ha el Rubin Kazan de torn) no vol dir que s'hagi de canviar. Simplement, vol dir que el sistema no és perfecte. 14 de 19 títols en joc ho avalen, no ho oblidem.

dissabte, 2 de novembre de 2013

La Lliga de Valdés


A manca de poder-me agafar al discurs de l'estil (crec que ja no cal parlar més del tema), prefereixo quedar-me amb les coses positives, que si que n'hi ha. Ahir, victòria per 1-0 (gol d'Alexis) en un dels derbys més fluixos de les últimes temporades. Baix to de partit, amb uns jugadors que no van pujar les revolucions del partit fins que van començar a veure "les orelles al llop". I després, amb l'1-0, tothom enrere, en un gest repetit del dia del Madrid i desconegut en aquest equip els últims anys. Però el que deia, avui no parlo de l'estil ...

Aquesta és la lliga de Valdés. I per diversos motius. Des que la temporada passada va anunciar que no renovaria amb el Barça, dóna la sensació que molts dels que fins ara li han negat "el pa i al sal" ara s'afanyen a fer-ho, quan Valdés ha demostrat al llarg de la seva trajectòria amb el primer equip mèrits suficients per tenir, com a mínim, el mateix status de reconeixement que els millors jugadors del millor Barça de la història.

Coses positives. Amb el d'ahir ja van 10 partits, dels 17 jugats en competició oficial, en que la porteria es queda a zero. És, sense cap mena de dubte, la gran millora de l'equip respecte de la temporada passada (7 gols encaixats respecte els 15 que duia en la mateixa jornada de la temporada passada). Valdés, que ha estat "Zamora" 5 cops (està empatat, amb 5, amb el recentment desaparegut Antoni Ramallets), pot marxar del Barça aconseguit aquest premi un altre cop, i quedar-se en solitari al capdamunt de la classificació.

No sé qui serà el recanvi de Valdés (m'agraden força Casilla de l'Espanyol i Courtois de l'Atl.Madrid), però el que tinc clar és que si ens estem fent un fart de comparar aquest Barça amb el Guardiola, el proper porter del Barça haurà d'estar molt i molt peparat per aguantar les comparacions amb el millor porter de la història del Barça. Almenys, fins aquest moment. 

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...