dimecres, 30 d’octubre de 2013

Resultats immillorables

Foto: fcbarcelona.cat
Bona victòria a Balaídos (0-3, amb gols de Cesc, Alexis i Yoel en p.p.). I dic bona perquè venint del clàssic el partit semblava, a priori, complicat: rotacions, partit a les 22h. entre setmana, prèvia del derby de divendres ... La qüestió és que es va guanyar i el Barça manté una ratxa de resultats que se situa per damunt de qualsevol altra qüestió, com ara per exemple, l'estil.

L’equip va tenir un bon inici, superant la pressió alta del Celta, i marcant el primer gol ben aviat. A partir d'aquí, i fins al 30' aproximadament, suficients oportunitats per deixar el partit sentenciat abans del descans n'hi va haver, però va mancar encert. En aquest punt, destaco el gran moment d'Alexis, amb un encert de cara a porteria que supera tot el que havíem vist d'ell i que podíem imaginar. Amb un Alexis així, es fa difícil pensar que en els propers dos partits torni a “tastar” la banqueta, com el dia del clàssic. I si és titular, serà interessant veure com gestiona Martino el fet d’haver de deixar a la banqueta contra Espanyol i/ol Milan a Iniesta,, Xavi o Cesc (que ahir també va ser un dels millors). Veurem.

L’altra dada positiva que deixa el partit d’ahir és el fet de deixar, novament, la porteria a zero. El Barça no encaixa un gol fora de casa en Lliga des del partit a Mestalla a la jornada 3. Una excel·lent ratxa que deixa enrere l’empitjorament observat la temporada passada. Valdés vol marxar per la porta gran, amb títols col·lectius i amb el seu sisè Zamora. Tant de bo, però que en volgués guanyar uns quants més amb el Barça.

diumenge, 27 d’octubre de 2013

La Transició del Barça (cap a on?)

Foto: fcbarcelona.cat
Guanyar al Madrid sempre és una bona notícia (victòria per 2-1, amb gols de Neymar i Alexis). El Barça necessitava una victòria contra un gran equip i ja la té. Ara bé, els mitjans pels quals va aconseguir aquesta victòria em fan dubtar si són els més idonis. 

Per començar, i centrant l'anàlisi en l'aspecte numèric, el Barça va trencar una ratxa negativa de cinc partits seguits sense guanyar al Madrid (des de l'anada de la Supercopa d'Espanya de l'any passat, la resta eren empats i derrotes). Important, alhora, per prendre distància amb el Madrid a la Lliga, que se situa a sis punts.

Martino ahir va decidir innovar. Va jugar amb Messi a una banda i Neymar a l'altra, intentant corregir el que estava passant en els darrers clàssics, amb un Messi més ben controlat per part de la defensa del Madrid en la seva posició de "fals nou" (només un gol en els últims quatre clàssics, comptant el d'ahir). Però la cosa no va acabar de funcionar del tot per dos motius: perquè Messi va jugar el seu pitjor clàssic en els últims cinc anys i perquè Messi ho fa millor de "fals nou" que en una banda, posició en la que jugava en els seus inicis amb Rijkaard i que ja es va demostrar que no pot oferir el mateix rendiment que quan juga a l'eix. A l'altra banda, Neymar segueix creixent, i ahir va afegir-hi gol, just el que li mancava. En això, el Barça ha millorat (molt) respecte de la temporada passada, en que si no era Messi qui marcava la diferència en un partit clau l'equip estava mort.

Però pitjor que això, va ser el joc col·lectiu. El Barça sembla que ha abadonat, definitivament, allò de defensar-se amb la pilota. La segona part del partit d'ahir és un pas clarament enrera d'allò que havia distingit el Barça els últims anys. Renunciar a tenir la pilota (el Barça es va quedar en un 54% de possessió) i esperar l'equip contrari en el teu camp per llençar una contra. No sé si va ser la intenció (no és la primera vegada que passa), mèrit del Madrid (crec que si, sobretot, amb els canvis de la segona part), o el més que evident mal estat de forma d'uns quants jugadors importantíssims en aquest equip (per molts, Iniesta va ser del millors, però segueix a anys llum del millor Iniesta). O la suma de totes aquestes coses. El regust que et va quedant mentre avança la temporada és que el Barça està canviant, i en aquesta transició, hi guanya coses i en perd d'altres. Ja veurem quin acaba sent el saldo final.

Per acabar, no vull deixar de fer un comentari: Marca Bartra. El millor defensa del Barça fins a Pamplona, no ha jugat ni un minut ni a Milà ni ahir (de fet, ahir no estava ni entre els convocats). Injustificable. Una decisió que només l'entenc des d'un punt de vista de jerarquies, ja que esportivament no s'aguanta per enlloc. Imagino que els resultats avalaran la decisió de l'entrenador, però és obvi que si el principal criteri en les alineacions, d'ara en endavant, són les jerarquies i no els mèrits esportius, el Barça comença a tenir un problema força greu. Allò del "prendrem mal" del Guardiola en el dia del seu comiat, que ell no va "entomar" i que els que han vingut darrera tampoc ho volen fer.

dimecres, 23 d’octubre de 2013

Intangibles

Foto: fcbarcelona.cat
Hi ha dies, partits, en que les sensacions passen per sobre de qualsevol altre aspecte del joc. I les sensacions que deixa el partit amb el Milan no són bones. Assumeixo que el millor Barça ja l'hem vist, i ara toca adaptar-se al Barça actual. Però ni així em trec el mal regust que em deixa el partit de San Siro (1-1, gol de Messi).

L'actitud del primers 15 minuts de partit em va recordar la pitjor versió del Barça, la del dia de San Siro i/o Munich de la temporada passada. Sense velocitat, sense profunditat, i amb errades de concentració darrera (el gol del Milan). Errades per les que ara, possiblement, no es paga un preu massa elevat, però que a partir de vuitens si poden ser definitives. Hi ha temps per millorar i, en aquesta competició, quasi és més important com s'hi arriba al mes de març que no pas com s'està ara.

A aquestes alçades de la temporada el Barça ha jugat tres partits contra equips "nivell Champions" (ja em perdonareu si no incloc el Celtic): els dos amb l'Atl.Madrid a la Supercopa i el d'ahir. Tots tres saldats amb empats, i amb un joc clarament millorable. El Barça comença a necessitar fer un gran partit contra un gran equip (el 4-0 contra el Milan de la temporada passada ja queda massa lluny) perquè el projecte del Tata Martino es consolidi (més enllà dels resultats). Dissabte es presenta una magnífica oportunitat.

diumenge, 20 d’octubre de 2013

Un punt més o dos menys?

Foto: fcbarcelona.cat
Partit fluix del Barça ahir a Pamplona (0-0), deixant-se els dos primers punts en el que va de Lliga. Tot i això, aquest resultat combinat amb la derrota de l'Atl.Madrid, colíder fins la jornada anterior, l'ha permés situar-se líder en solitari. La setmana que ve, toca clàssic.

L'aturada de fa quinze dies no va ser gaire oportuna, tal i com va quedar demostrat ahir. El Barça duia una molt bona ratxa que ha quedat estruncada, i ara li toca agafar un altre cop el ritme. Però a l'equip li convidrà aprendre aquesta lliçó, ja que hi ha un parell d'aturades més (pel mateix motiu, seleccions) d'aquí a cap d'any.

Va ser un partit de perfil baix. Sense complicacions darrera (cap intervenció de mèrit de Valdés en tot el partit), era qüestió de ser resolutius a dalt. I no. A Neymar només li falta el gol, Cesc tenia el punt de mira desviat i Pedro, ahir, no havia tornat encara de la selecció. I Messi, amb la seva entrada en la segona part, tampoc va ajudar a resoldre.

El partit va tenir, però, d'altres lectures més positives. El retorn de Puyol (des del dia del 4-0 al Milan que no jugava), ja recuperat de la seva lesió. Va jugar els 90 minuts. I la continuïtat de Marc Bartra. Serà interessant veure quina parella de centrals juga d'inici el dimarts contra el Milan. L'altra dada positiva: un altre partit amb la porteria a zero (ja en van cinc en aquesta Lliga). A veure si dissabte vinent es pot manternir la ratxa.

dimecres, 16 d’octubre de 2013

"Un Larsson"

Henrik Larsson, davanter suec, va ser jugador del Barça les temporades 2004-2005 i 2005-2006. 19 gols en 59 partits (a 0,3 per partit), a més de dues lligues, una Champions i una Supercopa d’Espanya. Aquests van ser els seus números.

Però va ser tan important per a l’equip, en aquell moment, el seu fitxatge? De Larsson resta en el record el seu paper, decisiu, a la final de París (revulsiu a la segona part), i el seu paper “obrellaunes” en alguns partits (6 gols marcats sortint de la banqueta). Poca cosa més. Jugador veterà (va fitxar pel Barça amb 33 anys), amb trajectòria més o menys coneguda (molt més d’ençà el seu pas pel Barça que no pas abans), va seguir el seu camí, posteriorment, al Helsingborg suec, amb una breu passada per Manchester.

Molt s’ha parlat aquests dies (des dels mitjans de comunicació) en si el Barça hauria de fitxar “un Larsson”. Un tema recurrent, sobretot quan no hi ha futbol. És real aquesta necessitat? Li cal, a l’equip, un davanter (més)? Aquesta pregunta ja la vaig respondre en el seu moment, just a cavall entre la temporada passada i el principi d’aquesta: No. I segueix sent que no, ja que no hi ha cap lesió greu ni ha marxat cap jugador (va marxar Villa, però va venir Neymar) en aquesta posició.

El Barça juga, des de 2009, sense un davanter centre clàssic, el típic 9. El tenia, de fet, (Ibra, Villa), però poques vegades, per no dir mai, el vam veure jugar en aquesta posició. La forma del joc del Barça va començar a mutar el dia del 2-6 al Bernabéu, generant la posició del fals 9, lloc que ja sabem tots plegats qui ocupa ... o qui pot ocupar en cas de la seva absència (Neymar, Cesc). Tots, clarament, no són 9’s típics.

I els números, justifiquen aquesta incorporació? Veiem-ho. Després de 8 jornades de Lliga i dues de Champions (més la final de la Supercopa) el Barça ha marcat 34 gols (28+5+1 respectivament), 1 més que la temporada passada (24+5+4). No s'observa una davallada en la producció golejadora que pugui justificar aquesta necessitat.

Per tant, i vist tot això, a què respon reclamar el fitxatge d'"un Larsson" amb la temporada començada i sense cap necessitat?

diumenge, 6 d’octubre de 2013

Sense pausa

Foto:fcbarcelona.cat
El Barça, més enllà del debat sobre l'estil de joc (que continua obert), està en ratxa: 4 gols més (dos d'Alexis, Xavi i Neymar), i 8a victòria seguida en Lliga. La millor arrencada en la història del club s'amplia i, en la propera jornada, es pot igualar el rècord del Madrid de la temporada 68-69. Ara mateix, el pitjor que li podia passar a l'equip és aquesta nova aturada per calendari FIFA ...

Ahir vam veure un altre Barça, diferent del de Glasgow. La versió més vertical de l'equip: Tello a una banda, Alexis a l'altra i Neymar de fals nou. I Cesc fent de Cesc. Tot i la presència de Xavi en l'onze inicial, l'equip tenia una altra pinta. També hi ajudava l'absència de Messi i la d'Iniesta, aquest últim a la banqueta.

I aquesta versió més vertical de l'equip ha millorat respecte de la temporada passada, sobretot gràcies a Neymar, que aporta allò que no tenia l'equip quan no hi és Messi: Un jugador que pugui marcar la diferència. A cada partit, Neymar millora el rendiment de l'anterior. A més, els grans beneficiats de l'arribada del jugador brasiler han estat Alexis i Pedro, que han incrementat la seva producció golejadora respecte del que venien fent en temporades anteriors (amb 5 i 4 gols en Lliga respectivament).

L'altre protagonista del partit d'ahir va ser, novament, Marc Bartra, que va completar un gran partit. Per a ell, s'apropen els partits (Madrid, Milan) que poden decidir, definitivament, si és el central titular de l'equip (i l'altre lloc se l'han de rifar entre Piqué, Puyol i Mascherano). Veure per creure.

dimarts, 1 d’octubre de 2013

En línea ascendent

Foto: fcbarcelona.cat
El millor partit d'aquesta temporada i part de l'altra. Victòria per 0-1 (gol de Cesc) en un camp difícil i contra un equip complicat. 6 de 6 en Champions i el Barça que entra en bona dinàmica.

Ha estat un bon partit del Barça, en especial la primera part:; toc, paciència i no rifar la pilota. I esperar la teva oportunitat. L'únic que ha mancat és arribada (només quan el Celtic s'ha quedat amb 10 i arran del gol s'ha millorat en aquest aspecte).

I en aquest bon joc hi ha tingut a veure jugadors com Cesc o Iniesta, que han fet el seu millor partit en el que portem de temporada. I Neymar, que en absència de Messi, ha exercit de líder, participant en la jugada del gol i provocant l'expulsió del jugador del Celtic. Sembla que Neymar està assumint, en aquests partits en que no serà present Messi, el lideratge que s'espera d'ell. Només li ha mancat gol.

L'altra jugador que també vull destacar és Marc Bartra. Dos partits i ja dóna la sensació que ara mateix és insubstituïble. Potser és atrevit afirmar-ho, però ara mateix la parella de centrals hauria de ser Bartra i algú més.

El partit amb el Rayo ha marcat un punt d'inflexió en el joc de l'equip, que ha enllaçat tres partits seguits (Real Societat, Almeria i avui) en que ha millorat el joc i la forma de jugar. Segurament encara continua sent aviat per poder afirmar res al 100%, però si sembla que l'equip ha fet un pas endavant, acompanyat pel millor estat de forma d'alguns jugadors que fins ara "no hi eren" i acompanyats, també, pels resultats, que també generen confiança.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...