diumenge, 29 de setembre de 2013

7 de 7

Foto: ara.cat
Victòria tranquil·la al camp de l'Almeria (0-2, amb gols de Messi i Adriano) i el Barça que aconsegueix firmar la seva millor arrencada en Lliga. Líder amb l'Atl.Madrid i el Madrid que es despenja a cinc punts. A nivell de números, la temporada és quasi perfecta.

I dic tranquil·la perquè, tot i que el Barça no va fer un gran partit, tampoc va passar cap angúnia (en el capítol defensiu, l'equip està aconseguint millors números que la temporada passada), possiblement gràcies a la rapidesa en que va aconseguir tancar el partit només iniciar-se la segona part. O bé perquè l'Almeria tampoc hi va creure massa.

El partit d'ahir, més enllà de la victòria, va deixar d'altres notícies positives: Marc Bartra. Amb la lesió de Mascherano, es presentava una oportunitat pel jove central del Barça i aquest la va saber aprofitar, fent un gran partit. Tindrà més oportunitats (dimarts hi ha Champions) per demostrar que mereix molts més minuts dels que se li han concedit fins ara.

La notícia negativa del partit d'ahir va ser la nova lesió muscular de Messi: Ja en van cinc en els ultims sis mesos (des del partit d'anada de quarts de final de la Champions a París). Un té la sensació que a Messi, després de 4 temporades i mitja immaculades, les lesions ja no el respecten. O bé, hi ha alguna cosa (preventiva) que no es fa bé. Sigui com sigui, Neymar adquireix protagonisme per als propers partits. Veurem.

dimarts, 24 de setembre de 2013

Debat ajornat

Foto: fcbarcelona.cat
Possiblement, el millor partit en el que portem de temporada. En especial, la primera part. Victòria (4-1, amb gols de Neymar, Messi, Busquets i Bartra) i el Barça del Tata que iguala la millor arrencada del Barça de Belamy, Tito i Van Gaal. Dissabte té una molt bona oportunitat per superar aquesta fita.

Ha estat un Barça diferent al que vam veure amb l'Ajax o el Rayo. Si bé l'inici de partit no ha estat bo (amb una rematada al pal de la Real només començar), els gols de Neymar (amb l'ajuda inestimable del porter Bravo) i Messi han provocat que el Barça fes un pas endavant i es tornés a veure l'equip reconeixible del toc i possessió. I la pressió alta. Un Barça que en prou feines ha concedit ocasions a La Real, millorant clarament en el capítol defensiu respecte del que s'havia vist en els últims partits.

Un aspecte destacable del Barça en aquest inici de temporada és l'alta capacitat golejadora. Si ja la temporada passada es va millorar en aquest aspecte (17 gols a la Lliga en les sis primeres jornades, a 2,8 gols per partit), en aquesta l'equip duu xifres encara millors (22 gols, 3,7 per partit). En el capítol ofensiu, l'aportació de Neymar (ja duu 4 assistències en Lliga, a més d'un gol) està provocant que jugadors com Pedro estiguin tenint una major capacitat realitzadora (duu 5 gols) respecte del que estava passant en les dues últimes temporades. 

Així doncs, el debat queda ajornat. De moment.

diumenge, 22 de setembre de 2013

Cartes cap amunt

Foto: fcbarcelona.cat
Bona victòria a Vallecas (0-4, amb hat trick de Pedro i Cesc) El Barça es manté líder amb l'Atl. Madrid i va camí d'igualar la gran arrencada de la temporada passada. De moment, cinc de cinc (15 punts de 15 possibles).

Del partit d'ahir, un parell de dades: Valdés va fer 20 sacades en llarg en el partit, només 4 van tenir un "final feliç". Després de 5 temporades, el Barça va deixar de guanyar la possessió (52% pel Rayo per un 48% pel Barça). Dimecres, amb l'Ajax, la cosa ja va anar, també, força igualada ...

Anècdota? Els propers partits resoldran aquest dubte. És obvi que a futbol no es guanya, només, tenint més estona la pilota o jugant-la en curt, però és que justament és així com ha jugat la gran majoria de partits el millor Barça de la història. I questionar la validesa d'aquests sistema no em sembla just, ja que s'ha demostrat que és el que millors resultats ha donat. La sol·lució davant les dificultats que ha trobat l'equip en aquestes últimes dues temporades no crec que passi per fer les coses d'una altra manera (i si és així, que les coses es diguin ben clares des d'un principi). Al Barça, els equips ja li juguen amb pressió alta des de la primera temporada del Pep (torneu-vos a mirar la final de Copa amb el Ath. Bilbao). El tema passa per tornar a fer les coses bé. I potser és més això, en que les coses no es fan bé, que no pas el sistema, que ja s'ha demostrat que és vàlid.

Del partit, em quedo amb Song (que quan juga a lloc ho fa bé), Neymar (cada dia millor) i Valdés, que va ser el millor jugador del Barça, de nou. Amb 0-0 i quan no es duia ni un minut de partit va treure una pilota en que ja es cantava gol i va aturar un penal (el segon consecutiu aquesta setmana) que hauria significat l'empat momentani. El millor porter de la història del Barça, en el seu millor moment, i que vol marxar. Es fa difícil gaudir-ne sabent que a 30 de juny ja no hi serà.

dijous, 19 de setembre de 2013

Dubtes

Foto: fcbarcelona.cat
Si un no va veure el partit d'ahir, que no es deixi infuenciar pel marcador (4-0, amb hat trick de Messi i Piqué). No va ser un bon partit del Barça.

Les coses no han canviat massa del que vam veure dissabte al Camp Nou contra el Sevilla (com és lògic, per altra banda, ja que no han passat ni quatre dies). Des del punt de vista del rival, si: Un equip, l'Ajax, que és el mirall del Barça en l'ideari de joc. Sortir amb la pilota controlada des de darrera (sobretot a la primera part, on quasi mai va rifar la pilota el porter) i amb la màxima per bandera que si tu tens la pilota el teu rival no la té (la possessió, de les més ajustades que recordo, 56%-44%). Ara bé, és obvi que aquest Ajax encara és a anys llum de l'equip dels 70 o dels 90. Sense pòlvora al davant, ho té difícil per poder seguir endavant en aquesta competició. I ahir en va tenir unes quantes per no marxar en blanc, penal inclòs.

El Barça, mentrestant, segueix el seu (incert) camí: el moment actual és conseqüència que en prou feines es duu 1 mes de competició, que hi ha un entrenador nou i que hi ha jugadors en baixa forma? O potser és que caldria haver fet més retocs dels que s'han fet (només s'ha fitxat un jugador) i tornar a incentivar aquests jugadors que ho han guanyat abolutament tot? O potser és que s'ha abandonat l'estil de joc? Són preguntes que ara mateix són molt presents, i no diré cap mentira si dic que molta gent pensa més en la segona i tercera qüestió que no pas amb la primera. Jo, de moment, vull continuar pensant en la primera.

diumenge, 15 de setembre de 2013

El Barça segueix de pretemporada

Foto: fcbarcelona.cat
I sobretot, hi ha jugadors que segueixen de pretemporada. Ahir, victòria en l'últim instant (3-2, amb gols d'Alves, Messi i Alexis), en un partit que semblava guanyat (que no controlat), però que es podria haver perdut o empatat. El Barça es manté líder, empatat a punts amb l'Atl.Madrid, l'únic equip que li segueix al ritme a hores d'ara.

De sis partits oficials aquesta temporada, només el de la primera jornada de Lliga ha estat relaxat, més per demèrit del rival, que no tant per mèrits propis (com a la llarga s'ha demostrat). La resta no han estat grans victòries, totes per la mínima i amb cert patiment (sense parlar de la Supercopa ...). Al Barça, en aquest inici de temporada l'acompanya el fet de disposar del millor jugador del món (6 gols en tres partits), un Neymar que fa molta feina (més de la que sembla), un Mascherano que torna a ser el d'abans i un Valdés que segueix sent el de sempre. La resta ha de millorar. Alguns més i d'altres encara més. Ara bé, això encara arrenca i l'objectiu no és estar al 100% ara, sinó al març, que és quan es decideixen els títols.

Per exemple, Xavi i Iniesta els que més. La seva participació amb la selecció en la Copa Confederacions s'està notant en aquest inici de temporada, amb un estat de forma clarament per sota del que és habitual. Ahir, l'equip va acusar l'absència de Cesc en l'onze d'inici, jugador que ara mateix està un pas endavant respecte de Xavi i Iniesta.

A la defensa, el jugador més en forma és Mascherano, però la resta, més per motius tàctics que físics, encara necessita millorar. D'una banda Piqué, que és capaç de combinar errades amb encerts, i de l'altra, un fet que l'equip acusa i que sembla que no s'hi posi remei: Jugar amb dos laterals profunds (Alves i Alba) és arriscat. En partits d'anada i tornada, als quals aquest Barça hi està poc acostumat, es pot patir. Dimecres arriba la Champions i, tot i que el rival és l'Ajax (qualsevol semblança amb l'Ajax és pura coincidència), potser arriba el moment de començar a pol·lir aquests defectes que ja la temporada passada s'observaven i que a la Champìons s'acostumen a pagar molts cars.

dilluns, 9 de setembre de 2013

I encara més


Foto: fcbarcelona.cat
La temporada que tot just acaba d’arrencar es presenta per a Leo Messi amb reptes apassionants: Lliga (seria la 7ª en el seu palmarès), Champions (quarta) i el Mundial (l'únic títol que li manca) serien els seus principals objectius a nivell col·lectiu, completant, així, la seva millor temporada com a professional. Però a títol individual té dos reptes que, d’assolir-los, el convertirien en història en present. Això si és que ja no ho és.

Quins són aquests dos reptes? Ser el màxim golejador històric de la Lliga i de la Champions. De fet, és altament probable que ho aconsegueixi, aquesta o la temporada vinent. Però els números de Messi en les últimes temporades fa pensar que pugui assolir ambdós objectius aquest mateix curs. Veiem-ho.

Lliga. Telmo Zarra és el màxim golejador històric de la competició, amb 251 gols. Messi, amb els 5 que duu ja en Lliga (220 en total), està "només" a 31 gols d’igualar aquesta xifra. Tenint en compte el ritme golejador de Messi des de la temporada 2008-2009 (37 gols per temporada de mitjana), pensar en que pugui fer-ne 31 més sembla quelcom més que raonable (se situaria en 36 en aquesta Lliga, xifra clarament per sota dels 50 i 46 obtinguts en les dues darreres temporades). Tot i això, assolir aquest objectiu dependrà, també, de si el respecten les lesions i fins quina jornada competirà l'equip per assolir el títol.

Champions. La fita de Raúl, de 71 gols, també sembla al seu abast. Fins al moment, Messi en duu 59, per tant, "només" és a 12 del récord i 13 de superar-ho. Unes xifres quasi impossibles per la majoria de jugadors menys ell, que té el récord de gols en una sola temporada a la Champions (14 la 2011-2012, récord compartit amb un altre jugador, Altafini) i un promig de 10 gols per temporada en les cinc últimes edicions d'aquesta competició. Per tant, per aquesta temporada i en aquesta competició, es presenta un doble objectiu; superar la xifra de Raúl i el récord que ell mateix té.

Sigui com sigui, i ho assoleixi quan ho assoleixi (que ho assolirà), serà interessant veure, un cop assolit l’objectiu (aquesta o la temporada que ve) on deixa el llistó Leo Messi i quan temps triguem a veure un altre jugador capaç de superar-ho. Si és que ho veiem.

PD Per un altre dia, proposo un exercici més interessant, que és veure quants partits ha necessitat Messi per assolir aquestes xifres. Una dada que, ja avanço, ha estat molt superior que la que s'observa per la resta dels seus competidors històrics.

dilluns, 2 de setembre de 2013

Coses bones i no tan bones

Foto: elperiodido.cat
El partit d'ahir a Mestalla (victòria per 2-3, els tres de Messi) va tenir de tot. En certa manera, es va assemblar força al 4-5 de la temporada passada a Riazor, si bé en aquest cas tot concentrat a la primera part. Més enllà d'això, el Barça tanca una segona quinzena d'agost complicada, amb millors resultats que joc (campió de la Supercopa i líder a la Lliga). Però per començar, i tenint en compte d'on es ve (entrenador nou i pretemporada per no repetir mai més), ja està prou bé. Més endavant ja no em semblaria tan bé ...

Ahir, més que parlar de Valdés o Messi (cal?), em quedo amb Neymar i Cesc. El primer dóna tot allò que li va faltar la temporada passada al Barça: desequilibri a la banda i gol (anulat, tot i que legal). El segon, torna a començar una temporada igual que en les anteriors, en bona forma i intervenint en el joc de forma decisiva (assistint en el primer i segon gol). Caldrà veure si aquest és l'any de consolidació definitiu de Cesc, i més tenint en compte que Xavi anirà més dosificat que mai (el temps passa, i l'estil de joc també, o almenys això sembla).

Ara bé, encara s'observen errors que no s'han corregit. Amb el 0-3, el València va arribar a generar 4 jugades de perill en cinc minuts. Un guió repetit en el passat i que en més d'un partit ha significat la no victòria o, directament, la derrota. Sembla temptador dir que la categoria del rival pot influir en aquest suposat relaxament, però els fets mostren que al Barça li hem vist fer això amb tot tipus de rivals. Així, en aquest punt, encara queda feina per fer i prendre decisions que, potser, ja va sent hora de prendre.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...