dijous, 22 d’agost de 2013

Una "peli" ja vista

Foto:fcbarcelona.cat
Si el diumenge va semblar que el Barça havia recuperat aquella pressió que tant l'ha caracteritzat en aquests últims anys, ahir vam veure com encara li queda molt per fer per superar equips de l'estil de l'Atl.Madrid, ben organitzats darrera i esperant les seves opcions a la contra. Tot i això, és aviat per fer cap judici (igual que ho era diumenge per dir que l'equip havia recuperat la pressió). El més positiu és el resultat (1-1, amb gol de Neymar), que ho deixa de cara pel partit de tornada al Camp Nou.

Doncs ahir era un partit per Neymar. O millor dit, un partit per aquells jugadors que encarin en l'u contra u. El Barça sempre ha tingut moltes dificultats per superar equips que li han donat la pilota (ahir un 72% de possessió), s'han sapigut defensar bé, tancant línies i aprofitant bé les seves poques oportunitats (dues rematades a porta de l'Atl.Madrid en tot el partit, i el gol va ser en la primera). En aquest tipus de partits, l'u contra u és bàsic per generar situacions de desequilibri (sobretot quan la fórmula original no funciona). Pedro no és jugador per això (i ja veurem si ho és per altres coses) i Alexis (el millor davanter ahir) té altres tasques encarregades. Ahir era partit per Neymar que, possiblement, és el jugador que pot generar més desequilibri en l'u contra u en banda.

I Cesc. Possiblement un dels jugadors més en forma del Barça actual (juntament amb Mascherano i Alexis, els millors de l'equip ahir), dóna la sensació que juga millor quan Messi no hi és al camp (tal i com ja va passar en alguns partits de la temporada passada). La seva entrada, i la posterior de Neymar, van canviar el Barça i el guió del partit, fins al punt que aquest es podria haver acabat guanyant.

Estem al mes d'agost i el Barça mai ha estat en el seu millor moment en aquest punt de la temporada. És obvi que cal millorar, hi ha molts jugadors en molt baixa forma (per exemple, Iniesta) i encara s'han de treballar moltes coses. I el més important, veure realment qui està per jugar i qui no en aquest equip. I en això no em refereixo al físic, està clar.

dilluns, 19 d’agost de 2013

Quan el que importa no és el resultat

Foto: fcbarcelona.cat
Històric inici de Lliga del Barça (7 - 0, amb gols de Messi (2), Pedro (2), Alexis, Xavi i Alves). La millor arrencada possible per afrontar els propers partits (Atl.Madrid, Málaga, València) i per deixar enrere el regust estrany d'una pretemporada que no ha estat bona.

Però pel meu gust, el millor d'ahir no va ser Messi, Neymar o Cesc. Ni els gols o el resultat. El millor va ser l'actitud. La forma de tornar a pressionar des de dalt, sent els davanters el primer "defensa" de l'equip. Allò que va mancar en molts moments de la temporada passada i que tants bons resultats va donar. I tornar a jugar amb menys distància entre línies, una altra de les característiques del millor Barça recent (el partit d'ahir em va recordar el Barça de la primera temporada de Guardiola, en que molts partits es "liquidaven" a la primera part).

Tot i això, és aviat per concloure res. La temporada tot just acaba de començar. Vindran moments més exigents (dimecres mateix) i caldrà comprovar si l'equip manté aquesta línia i és capaç de superar una temporada important, amb un nou relleu a la banqueta, amb equips que competeixen millor (a la Champions) i amb les mancances ja analitzades i amb les que sembla que tocarà conviure (la no arribada d'un central). Però avui això no toca.

dimecres, 7 d’agost de 2013

Pretemporada atípica

Foto: fcbarcelona.cat
La sensació és aquesta. I crec que motius no m'en manquen; canvi d'entrenador inesperat, jugadors que marxen i que seria millor que haguessin continuat, jugadors que no arriben (i el central?), partits de pretemporada estranys (Bayern) ... No vull pecar de pessimista, però ara com ara és el que penso i opinar el contrari seria no dir el que realment sento.

Avui, partit exòtic contra la selecció tailandesa, que s'ha saldat amb un 1-7 (gols de Pedro (3), Messi (2), Neymar (que s'estrena) i Alexis). El més interessant ha estat veure jugar junts d'inici Messi i Neymar, i els joves del planter, en el que ha destacat el jove Bagnack, central de només 18 anys "amb molt bona pinta". 

Un altre jugador que avui sembla que ha aixecat la veu respecte de les resta ha estat Pedro. Dues temporades molt per sota del seu millor nivell, però el club ni tan sols s'ha plantejat traspassar-l'ho. Em sembla bé, sempre i quan torni a ser el d'abans. Amb la competència afegida de Neymar (i que ja tenia amb Alexis i Tello) caldrà que faci unes quantes passes endavant si vol tornar a ser titular indiscutible en el Barça. 

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...