dimecres, 31 de juliol de 2013

El que jo recordo

Foto: fcbarcelona.cat
Ahir se'n va anar un dels més grans de la història del Barça: Antoni Ramallets.

Porter del Barça entre els anys 1948 i 1961, va defensar la porteria del Barça en 538 ocasions, 384 en partit oficial. En el seu palmarés, entre altres, hi ha 6 lligues, 5 copes i 5 Zamora (Valdés tot just l'iguala en aquest premi individual). Va ser el porter del primer millor Barça de la història, el Barça de les Cinc Copes.

De Ramallets no tinc cap record de cap partit, de cap aturada o cap triomf. Per edat, no el vaig veure jugar mai. De Ramallets, els records em porten a aquelles converses amb el meu avi sobre futbol, en una època en que el Barça no brillava com ara i calia tirar enrera en el temps per parlar del Barça en majúscules. I em parlava del Barça de les Cinc Copes, de Basora, de César, de Kubala. I de Ramallets.

No sé quin homentage té pensat el Barça. I prefereixo no generar-me gaires espectatives, en aquest tema el club mai ha brillat. Potser és una assignatura pendent que caldria millorar en un futur, ja que amb el pas del temps també caldrà retre més homenatges.

diumenge, 28 de juliol de 2013

Tornar a mirar la cantera

Foto: sport.es
Segon partit de la pretemporada a Oslo, contra el Valerenga (0-7, amb gols de Dongou (2), Alexis, Tello, Messi, Dos Santos i Juan Román). Ben mirat, es podria dir que és el primer de la pretemporada, després de l'estrany (per dir-ho d'alguna manera) partit de l'altre dia contra el Bayern ...

El Barça va sortir d'inici amb els 11 disponibles del primer equip per utlitzar, a la segona part, jugadors del B. D'aquests, destaco Dongou, que ahir va marcar per partida doble i se situa, de moment, com a màxim golejador del Barça en aquesta pretemporada. 

Un jugador, Dongou, de característiques diferents al tipus de davanter que darrerament ha arribat al primer equip (Tello, Alexis i Neymar), un 9 amb projecció que pot aportar solucions diferents a situacions ja viscudes. Veurem si té minuts aquesta temporada amb el primer equip.
 
D'altra banda, la pretemporada està servint per donar minuts a Sergi Roberto, que s'ha trobat, de cop i volta, amb el paper que li ha deixat Thiago. Un té la sensació que a Sergi Roberto se li presenta la seva oportunitat de tenir un lloc al primer equip i, a més, sense l'exigència que si tenia Thiago (que es presentava com el candidat nº 1 per ser el relleu de Xavi). Sense aquesta pressió extra potser les coses li van més bé que malament. És una possibilitat i alhora un desig.
 

dijous, 25 de juliol de 2013

El que a mi m'hauria agradat

Foto: fcbarcelona.cat
Que consti, abans de res, que el que aquí escriuré no és una crítica al nou entrenador del Barça. Ni molt menys. Simplement, explico el que a mi m'hauria agradat.
 
Aquest inici de pretemporada, definitivament, no està sent el millor de la història del Barça. Divendres era notícia que Tito Vilanova deixava la banqueta del Barça (per culpa d'una nova recaiguda de la seva malaltia) i el club anunciava que el nou entrenador del Barça (algú de fora) es faria públic aquesta mateixa setmana. I així ha estat: Gerardo "tata" Martino nou entrenador del Barça per les dues properes temporades.
 
Però era aquesta la millor opció? No ho sé, un vol pensar que si, però a mi em fa pensar que amb l'elecció del nou entrenador es trenca la coherència mantinguda en els últims deu anys (el període, tot sigui dit, més gloriós de la història del club). És a dir, la de posar al capdavant de l'equip un exjugador. I no exjugadors qualsevols: Frank Rijaard venia avalat més per la seva trajectòria com a jugador en equips històrics, com el Milan de Sacchi o l'Ajax, el darrer gran Ajax, de Van Gaal, campió d'Europa el 1995, que no pas com a entrenador (tot i ser seleccionador amb Holanda entre el 1998 i el 2000). I amb Guardiola, si fa no fa el mateix, una aposta del mateix estil. I Tito, com a continuació del Pep Team. Tots tres casos amb una filosofoia del joc semblant.
 
Per mi, un candidat a ocupar la banqueta del Barça hauria d'haver estat algú que conegués el club i que cregui amb el model de joc. Dos requisits, només. Per mi, una bona opció hauria estat Óscar Garcia. Dues temporades amb el juvenil del Barça (la primera amb triplet inclós) i un any a Israel amb el Maccabi, aconseguint el campionat (a la primera!). Trajectòria clarament ascendent, i que continuarà amb el Brighton, a la Football League Championship (segona divisió anglesa). Hauria estat una opció arriscada, però no  crec que gaire més que la que es va prendre, en el seu moment, amb Guardiola, que només tenia l'experiència d'entrenador amb el filial.
 
Amb el nou entrenador (per cert, també exjugador) desconec absolutament si voldrà/podrà mantenir la mateixa filosofia de joc. El que si sé és que no coneix el club i necessitarà temps. Veurem si tothom sabrà tenir paciència.

dimecres, 17 de juliol de 2013

Més dèbils

Foto: ara.cat
De la roda de premsa d'ahir de Tito Vilanova em quedo amb una frase "En aquests moments som més dèbils que uns dies enrere”.

Si, no és la millor manera de començar la temporada (a més de malvendre Villa i no aconseguir retenir Thiago, que finalment ha marxat a Munich), però és el que hi ha. I potser la millor manera de posar remei a la situació generada (no hi entraré en aquest post) és que la pilota comenci a rodar.

Al cap i a la fi, més enllà dels personalismes, tot s'acaba esdevenint (en un sentit o altre) en funció de si la pilota entra o no. Ara bé, també és cert que en el cas del Barça, tampoc acceptem que la pilota entri a la porteria de qualsevol manera. I això justament pot acabar desencadenant moltes més coses que no pas aquest enfrontament personal entre dues persones que formen part del millor Barça de la història.

En l'aspecte del joc, s'haurà de millorar. Per començar, en aquest punt de pretemporada que tot just arrenca, els deures segueixen a mig fer: Manca l'arribada d'un central (i dic un, ja que intueixo que Bartra seguirà en el Barça) i un recanvi per a Valdés per si decideix no seguir a final de temporada. Resta temps per a fer aquestes incorporacions, però cada dia que passa juga (econòmicament) en contra del Barça. A la mitja i al davant, tot i les sortides, no crec que calguin més incoporacions.

L'altre capítol a millorar serà el tàctic, quasi més important que l'anterior: Incorporar aquelles variants sense perdre l'essència del joc que ha caracteritzat el Barça en aquests últims anys i no discutir, de nou, un model que ha estat el que millors resultats li ha donat al club. Pot resultar molt evident tot això que dic, però haurem d'esperar als primers partits del Barça per veure cap a on evoluciona.

Però, i tornant al principi, resulta poc engrescador iniciar una temporada amb tot aquest soroll. Convindria que algú aixequés la veu hi posés una mica tothom al seu lloc, però resulta que, justament, una de les persones que millor feia aquesta feina ja fa uns quants mesos que va marxar del Barça. I en això també se'l troba molt a faltar.

divendres, 12 de juliol de 2013

Punt d'inflexió?

Foto: esport3.cat
El millor entrenador de la història del club avui ha decidit que ja no callava més i que deixava anar tot (?) el que duia a dins. Per qui no hagi vist/escoltat/llegit res, aquí hi deixo l'enllaç

Encara amb el ressó de la roda de premsa, a un li queda la sensació que el relleu del Pep a la banqueta del Barça no va ser del tot reeixit. Ni en les formes, ni en el fons. I quan les coses no es tanquen bé, s'acaben obrint de nou.

Pep parla per defensar-se, ja que en els darrers dies s'havia insinuat que hauria intercedit en el fitxatge de Neymar pel Barça (amb l'afirmació que Tito no sabria treure el màxim profit de disposar de Neymar i Messi en el mateix equip). Un joc brut impresentable per algú que mereix agraïment etern i defensa davant de qualsevol atac encara que no sigui entrenador del primer equip. Però en això, en valors, en la defensa dels símbols del club, la junta directiva actual, amb Rosell al capdavant, justeja. I molt.

Des del punt de vista esportiu, aquesta no és la millor manera de començar la temporada (el dilluns dia 15 arrenca la pretemporada). Ja sabem que històricament, l'entorn afecta i ara mateix, l'entorn afecta molt. Avui ha parlat "l'ànima de l'equip actual" i serà difícil que jugadors i equip tècnic es puguin abstreure de tot plegat.

A més, i quasi tan important o més com l'atac del Pep a la junta directiva acual, hi ha el fet, quasi definitiu, de la sortida de Thiago, que acabarà fitxant per Bayern de Munich (almenys això sembla a hores d'ara). Ja vaig esciure en el darrer post que no crec que el jugador estigui en condicions de poder exigir res (ser titular en aquest equip), però si crec que el club, l'entrenador, haurien hagut d'intentar convèncer el jugador per tots els mitjans possibles de que no marxés.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...