diumenge, 31 de març de 2013

Els extrems de tota la vida

Foto: fcbarcelona.cat 
Empat en la "reentré" a la Lliga (2-2 amb gols de Tello i Messi). Un resultat que, dues hores després, va agafar millor color que el que havia deixat dues hores abans, amb l'empat del Celta en el 88' en un partit que estava controlat fins aquell moment. Però l'empat del Madrid manté aquest a tretze apunts i amb una jornada menys.

És obvi que el Barça es veu guanyador a la Lliga, però no crec que jugar amb poca tensió pugui ser gaire beneficiós per preparar-se bé pels propers partits a la Champions. De fet, el partit d'ahir em va recordar, en molts moments, partits de Lliga de la temporada passada, on el 2-2 va ser un resultat recurrent. I les formes com aconseguir-l'ho també. I no parlo només del gol en el darrer minut, la primera part també va ser força fluixa.

Però d'ahir em quedo amb les coses positives, sobretot en l'aspecte individual. Una és Tello, que per mi va jugar el seu millor partit des que es jugador del primer equip. Partit complet, sent el millor davanter de l'equip, amb una assistència i un gol. I aportant profunditat, com potser no ho fa cap altre davanter ara mateix. Haig de reconèixer que jo, fins a dia d'avui, el veig més per segones parts, però reconec que m'encantaria equivocar-me. Ara bé, jugant com va jugar ahir, Pedro haurà de millorar molt per sortir d'inici en els partits "decisius" de la temporada.

L'altre a destacar és, un cop més, Messi. Amb el gol d'ahir duu 19 jornades consecutives marcant, com a mínim, un gol. Una volta sencera! Un rècord increïble que es perd en la perspectiva col·lectiva, per culpa d'ell mateix, que ens té acostumats a unes coses que el dia que no hi sigui entendrem, aleshores, que no són normals.

dilluns, 18 de març de 2013

Messi supera Messi


Foto: ara.cat
Nova i important victòria a la Lliga, (3-1, amb gols de Messi (2) i Villa). Queden deu jornades perquè acabi la competició i l’avantatge respecte del segon (13 punts) ha de permetre encarar el tram final de la temporada amb tranquil·litat (la setmana que ve hi ha una nova aturada per partits de les seleccions pel mundial de 2014).

El partit d'ahir no era senzill i l’equip ho va superar amb nota. Es venia d'un partit amb molta exigència (la remuntada amb el Milan), i ja se sap com costa connectar-se després d'un partit com el de dimarts. Però l'equip va respondre molt bé. Per començar, poques rotacions a l’onze inicial, i actitud positiva des del principi, amb intensitat en la recuperació de la pilota, encara que potser amb menys encert que el dimarts amb el Milan. Tot i que el Rayo ha estat un dels equips més valents que ha passat pel Camp Nou aquesta temporada, el Barça podria haver deixat un marcador molt més clar al final de la primera part. Al final, la sensació d'una victòria més treballada del que pot semblar el marcador i la gran notícia que Villa està recuperat (anímicament) per jugar el tram més decisiu de la temporada. O almenys això sembla ara mateix. 

Messi. Amb els dos gols d'ahir Messi en suma 42 a la Lliga, i ja duu 18 jornades consecutives marcant, a una de completar una volta sencera. Amb Messi hem perdut la perspectiva de la dificultat de les coses (el rècord anterior eren deu jornades seguides). L’altra dada és que Messi, amb els 42 gols que duu, ja supera tots els Pichichis de la història de la Lliga, amb l'excepció d'ell i el seu registre de la temporada passada (50). Messi ara mateix està només a 40 gols de Telmo Zarra, el màxim golejador de la història de la Lliga, que en va fer 251 en les 15 temporades en les que va jugar a 1ª divisió amb l'Ath.Bilbao (Messi ha fet els 211 en 9 temporades). És a dir, Messi, amb 26-27 anys estar a punt d'igualar aquella xifra (és probable que iguali la xifra la temporada que ve). Només aquesta dada és suficient per deixar de qüestionar-se si aquest és el millor jugador de tots els temps.

dimecres, 13 de març de 2013

Continuem caminant cap a Wembley

Foto: fcbarcelona.cat
Aquest Barça ja té la seva remuntada (4-0, amb gols de Messi (2), Villa i Pedro). El partit va ser perfecte: un gol només començar, la sort necessària en aquest tipus de partits i deixar la porteria a zero. Tot això combinat amb un dels millors partits de l'equip de les dues últimes temporades. El Barça a quarts de final de la Champions per sisena temporada consecutiva i divendres sorteig pur per decidir rival.

Com sempre dic, a la Champions un petit detall et permet seguir endavant (o no) en aquesta competició. Ahir, amb l'1-0, un u contra u del davanter Niang va acabar al pal i, en la jugada posterior, el Barça empatava l'eliminatòria. És a dir, es va passar d'haver de sortir a jugar la segona part havent-ne de fer tres ha sortir en igualtat de condicions. Ahir, en aquest aspecte del joc va sortir cara. L'any passat, amb el Chelsea, va sortir creu. La Champions és això, també, encara que siguis millor (o pitjor) que el teu rival.

Més enllà d'això, la grandíssima notícia d'ahir és el retorn a l'essència d'aquest equip: la pressió. La primera mitja hora va ser de manual. Cada cop que el Barça perdia la pilota, el Milan no feia ni dues passades que el Barça ja havia recuperat la pilota (el segon i el tercer gol són un bon exemple d'això que dic). Un equip que juga com el Barça, es defensa molt millor amb la pilota que no pas sense, d'aquí la importància de recuperar-la ràpid. Això i estar encertat al davant, i ja tens la combinació perfecte.

El Barça necessitava un partit així per retrobar-se. El resultat d'ahir no dóna títols, però si serveix per continuar creient en aquest equip, si és que algú ho havia deixat de fer (jo crec que uns quants...).

dilluns, 11 de març de 2013

Una de freda i una de calenta

Foto: fcbarcelona.cat
El partit de l’altre dia amb el Dépor em va deixar una mica igual: les coses bones es van compensar amb les no tant bones. Ja sé que el partit “feia nosa”, que tothom tenia al cap el partit amb el Milan, però crec que l’equip no està en un moment com per considerar “quin partit pot jugar o no pot jugar”. Ara mateix, tot és útil per millorar, i la sensació que em va quedar és que no es va acabar d'aprofitar.

D’entrada, esperava que el Barça sortís amb un 11 més “titular” que el que va sortir d’inici (es venia d’una setmana neta), tot i que s’ha de reconèixer que l’aposta va sortir prou bé, almenys a la primera part. Pressió alta i rematades a porta amb perill van ser les grans novetats de l’equip respecte dels últims partits. Ja sé que és temptador dir que l'equip rival era el cuer, però aquest Barça s'ha caracteritzat per jugar igual estigués qui estigués al davant. En aquest capítol, el de la pressió, penso que hi té molt a veure el tipus de jugadors que van jugar: Alexis, Tello i Adriano donen un aire a l’equip molt diferent en aquest aspecte del joc. A la primera part, amb una mica més d’encert, el Barça se n’hauria anat al descans amb marcador més ampli.

L'altra nota positiva del partit de dissabte va ser que l'equip, per fi, va deixar la porteria zero, després de 13 partits consecutius sense fer-ho. I justament ho va fer el dia que Valdés no jugava ...   

El que no va millorar respecte d’altres dies va ser la baixada d’intensitat a la segona part, molt injustificable tenint en compte que el marcador només era d’1-0, encara que el rival fos el cuer. Des del dia del Granada, més o menys, s'observa certa relaxació un cop s’ha posat pel davant en el marcador (o inclús amb un empat, com el partit del Bernabéu). Puc entendre aquesta manera de fer un dia, de forma ocasional, però no constantment. I això, aquesta manera de fer, empitjora tot el que es millora en altres aspectes del joc.

Espero que el partit de demà marqui un punt d'inflexió en l'equip. Sovint, en l'esport, un petit detall pot acabar girant com un mitjó una situació que sembla que no tingui solució. Serà difícil jugant com es juga darrerament, però crec que es podrà remuntar si es juga com se sap. Tot dependrà del Barça.

dissabte, 2 de març de 2013

Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix

Foto: fcbarcelona.cat
Abans de començar el partit pensava que avui, més enllà dels tres punts, el més important eren altres coses: tornar a ser el que era, recuperar intensitat, generar ocasions, millorar en defensa ... No s'ha millorat en res. 

Derrota al Bernabéu (2-1, amb gol de Messi ) i el Barça que enllaça una nova derrota contra el Madrid. S'han acabat els bons resultats contra l'etern rival, i només es capgirarà la situació quan s'accepti la realitat i es facin coses per canviar-ho,  ja que, des de fora, dóna la sensació que no s'ha fet res per canviar.

El partit ha estat, en el seu inici, el que volia el Madrid. I el Barça no ho ha aprofitat. Si bé el Madrid ha marcat ràpid i semblava que es repetia el guió de dimarts, el Barça ha sapigut reaccionar i en la primera ocasió clara que ha tingut ha empatat. Des d'aquell moment, i fins al final de la primera part, el Barça ha controlat el partit, tot i que crec que ho ha fet més per demèrit del Madrid que per mèrit propi (molt control al mig del camp però sense perill ni profunditat).

La segona part ha començat més o menys com la primera fins que ha entrat Cristiano. Aquí, en aquest punt, el Madrid ha fet un pas endavant i el Barça l'ha fet enrera. Tampoc és que hagi estat un festival atacant dels blancs, però el Barça s'ha anat encongint a mida que ha anat avançant la segona part. Fins el 2-1. Per què el Barça no ha anat a buscar el gol a la segona part? Per què ha tingut una actitud tan conservadora? Respondre aquestes preguntes és urgent.  

Penso que centrar la responsabilitat de la situació amb Jordi Roura és un error. Ens equivoquem. Ell és circumstancial. És cert que no disposar de l'entrenador, el màxim responsable, és un handicap, i més si s'han de prendre decisions importants i no està present per fer-ho (per molt 2.0 que hi hagi). Roura és només el missatger, no el responsable. Hi ha temps per millorar, i s'han de fer coses per canviar.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...