dimecres, 27 de febrer de 2013

Entre poc i massa

Resultats com els d'ahir (derrota per 1-3 en la tornada de les semifinals de Copa, amb gol d'Alba) fan aparèixer, en tot el seu esplendor, l'entorn del Barça. Que si cal buscar un nou entrenador, que si hi ha jugadors que ja no estan per jugar a aquest nivell, que si aquest equip ja no és el que era, etc. Res de nou en aquest punt i cap millora en l'ideari culé, tot i el munt de lligues i Champions guanyades els últims anys. Però és el que hi ha.

És obvi que perdre a casa amb el Madrid fa mal. I si aquesta derrota suposa la pèrdua d'un títol, encara en fa més. Però aquest "mal" no hauria de durar massa. La temporada, fins aquest moment, és força bona. I ho és perquè l'equip és líder amb una avantatge descomunal a la Lliga, competició que, juntament amb la Champions, és la més important de la temporada. Això és així. 

La temporada, com deia, és força bona fins aquest moment, però encara no ha acabat. Es pot millorar? Si. De fet, s'haurà de fer si es vol seguir endavant en l'altra gran competició que queda, la Champions. Com millorar? Recuperant dos aspectes del joc que darrerament el Barça ha perdut (per motius diferents); la intensitat (ahir no n'hi va haver, igual que el dia del Milan) i tonar a ser sòlids defensivament. Per a la Lliga, el Barça n'ha tingut prou en molts partits sense tenir acabats de corregir aquests errors. Però en partit grans, amb rivals de molta més entitat, tots aquests defectes queden al descobert. Només unes dades; 5 enfrontaments amb el Madrid aquesta temporada, només una victòria. Un partit relativament difícil a la Champions, i derrota per 2-0 a Milà. Són uns números clarament millorables.

Dissabte hi ha un nou clàssic amb el Madrid i penso que és una molt bona notícia. És el millor partit per jugar després d'una derrota com la d'ahir, el millor rival per motivar-te. I a més, al Bernabéu, un camp on el Barça se sent més cómode davant el Madrid que no pas al Camp Nou (curiosament, al Madrid li passa el mateix però a l'inrevés). És el millor escenari per girar la situació.

diumenge, 24 de febrer de 2013

El millor va ser el resultat

Foto: fcbarcelona.cat
El partit d'ahir (victòria per 2-1 davant el Sevilla, amb gols de Villa i Messi) em va em va generar un dubte: el Barça va jugar com va jugar per pur càlcul (pensant en el partit de dimarts) o bé per què no podia donar més de si mateix?

Si és la primera opció, el càlcul va ser arriscat. I que consti que no ho dic per l'11 d'inici ( és a dir, no critico l'entrenador). El Barça, en les últimes 4 temporades, ha fet el mateix en moltes ocasions (rotacions) i l'equip ha rendit igual. O bé no cal anar tan lluny, fa quinze dies amb el Getafe. 

La primera part, tot i el domini, només es va rematar una vegada amb perill a la porteria del Sevilla. En canvi, a la segona part, amb l'entrada de Tello i un major grau de connexió dels jugadors (amb un Alves molt més incisiu) va permetre l'equip remuntar el marcador en pocs minuts. 2 -1 al minut 60. Ara bé, el més preocupant del partit d'ahir va ser, justament, els minuts que van anar del 60 fins al 78 (coincidint amb l'entrada de Busquets). Poc control, distància entre línies i ocasions clares del Sevilla, en una reedició, ampliada, dels darrers cinc minuts del partit de la setmana passada a Granada. Dos partits seguits (en Lliga) amb manca de control en minuts clau. Compte.

Si el joc d'ahir, en canvi, va respondre a una qüestió més física o mental, aleshores em quedo amb el resultat i la remuntada. Després d'una derrota com la de l'altre dia i tenint la mirada posada en el proper clàssic, probablement el més important era guanyar. I sense importar massa el cóm. 

Però ara tant és. Dimarts és un moment clau pel que pugui acabar sent aquesta temporada i el Barça, de moment, surt amb avantatge. Cal tenir-ho present. 

dijous, 21 de febrer de 2013

Cal tornar a ser competitius

Foto: fcbarcelona.cat
Mal resultat a San Siro (2-0) en l'anada dels vuitens de la Champions. Ahir, a més de seguir encaixant gols, l'equip va afegir una nova dificultat; no fer-ne cap. I no en va fer cap merescudament, ja que no va generar cap ocasió clara de gol en tot el partit (sis rematades a porta sense perill va ser el saldo final). Potser aquest darrer motiu ens fa ser més optimistes de cara al partit de tornada. M'explico.

Jugar pitjor el partit de tornada està impossible. Feia molt temps que el Barça no jugava un partit tan dolent. Mèrit d'uns, el Milan, que es va saber defensar bé i va aprofitar les poques oportunitats que va tenir. I demèrit dels altres, el Barça, que no va saber ni atacar ni defensar. Hi ha partits en que si ofensivament no tens el dia, millor conservar la porteria a zero i esperar el partit de tornada (tal i com va passar la temporada passada). Aquest és el gran punt dèbil de l'equip aquesta temporada, més enllà del Pla B, de si Villa ha de jugar més, de si Alexis no és pel Barça o qualsevol altre debat. La qüestió principal: mantenir la porteria a zero. Fa temps que ho escric i ara, que ha arribat el moment decisiu de la temporada en aquesta competició, l'assignatura continua suspesa. I queda poc temps per recuperar.

És remuntable? Si. El Milan és pitjor equip que el Barça. Però ja sabem que en aquest tipus de competicions, més enllà de la qualitat dels equips, entren en joc altres factors que poden ser decisius o l'hora de poder-te classificar o no (un penal fallat, per exemple, com la temporada passada amb el Chelsea). Per tant, pel partit de tornada hi haurà poc marge d'error. Tenir encert davant i cap errada darrera.

I una última cosa: Espero que no es generi cap ambient de remuntada. L'experiència diu que aquest tipus de prèvies, en aquest equip, no funcionen. Normalitat i estar al costat de l'equip. I la resta ja vindrà.

diumenge, 17 de febrer de 2013

Amb alguns deures per fer

Foto: fcbarcelona.cat
El Barça, amb la victòria d'ahir a Granada (1-2, els dos de Messi) conclou una primera quinzena del mes de febrer tranquila i, des d'avui, comença una segona quinzena en que el títol de Lliga pot quedar definitivament sentenciat amb la visita al Bernabéu el dia 2 de març, a més a més del partit de tornada de Copa amb el Madrid i l'anada dels vuitens de la Champions amb el Milan.

El partit d'ahir és d'aquells típics que es compliquen sense saber exactament el per què. Bé, si, perque l'equip contari marca i el Barça no. Molt simple, però és que no hi ha més. El Granada, amb molt poca cosa, es va posar per davant en el marcador tot i el clar domini del Barça fins aquell moment, i que continuaria igual fins al descans. Ocasions clares no aprofitades, tant d'Alexis, com Messi o Cesc (si, no només Alexis va fallar clares ocasions ahir) no van permetre que el Barça marxés al vestidor amb un resultat més just que l'1-0. En canvi, en una segona part qualitativament pitjor que la primera, el Barça va acabar remuntant, tot i l'emoció dels últims cinc minuts de partit (inèdit en el Barça que en el tram final de partit no sàpiga mantenir la possessió de la pilota).

Més enllà de la victòria, el partit d'ahir deixa palesa la gran debilitat de l'equip aquesta temporada; la facilitat que té per encaixar gols. Amb el d'ahir en van 27, a 1,13 per jornada. El segon, tercer i quart classificats n'han encaixat menys. I Osasuna el mateix nombre! Més enllà de la comparativa en aquest capítol respecte de temporades anteriors (no cal fer-ho ja que és prou evident), el més preocupant d'aquesta dada és la importància del fet de no encaixar en competicions com la Copa i la Champions (a la Lliga no penalitza d'igual manera), on un gol a casa pot ser definitiu. A la Copa, amb el Málaga, en vam tenir un primer tastet. El dia 26 de febrer, amb la visita del Madrid en el partit de Copa, seria una magnífica oportunitat per tancar aquest capítol.

dilluns, 11 de febrer de 2013

Amb altres objectius

Foto: fcbarcelona.cat
Al Barça li va anar molt bé en la seva estrena d’horari de migdia, aconseguint la golejada més àmplia d’aquesta temporada en Lliga (6-1, amb gols d'Alexis, Messi, Villa, Tello, Iniesta i Piqué). Aquesta victòria, combinada amb la derrota de l’Atl.Madrid, situa el Barça amb 12 punts d’avantatge vers el segon classificat. Un mes de competició.

Una de les coses més destacables del Barça aquesta temporada és la facilitat golejadora: 78 gols en 23 jornades de Lliga. Una mitjana de 3,4 per partit. El Barça, ara mateix, en projecta 129 al final del campionat, i superaria el rècord de 121 del Madrid de la temporada passada. De fet, sóc dels que pensen que els jugadors tenen entre cella i cella superar els dos récords del Madrid de la temporada passada; el de gols a favor i el de punts. Ja veurem, queda molt, i tot dependrà, també, del que faci l'equip a l'altra gran competició.
 
Més enllà d'això, tant el partit d’ahir com el de dissabte vinent amb el Granada poden ser bones oportunitats per poder posar l’equip a punt pels propers i decisius partits amb el Milan i el Madrid, i donar relleu a jugadors que han jugat més minuts o que físicament ara no estan tant bé. Així, jugadors com Villa, Alexis, Tello o Thiago van tenir ahir la seva oportunitat i la van saber aprofitar. I segur que dissabte que ve tindran una nova oportunitat.

dimarts, 5 de febrer de 2013

Empat i gràcies (a Valdés)

Foto: sport.es
Fa uns dies es va fer públic que Víctor Valdés no renovarà pel Barça (el seu contracte finalitza el mes de juny de 2014). La notícia, encara no confirmada pel jugador (va dir que parlarà més endavant), va generar suficient enrenou i va provocar portades com la que adjunto (diari Sport). Des de certs sectors es va questionar la idoneïtat del moment triat per donar la notícia (quin és el millor moment per fer-ho?) i ja es va començar a plantejar si calia buscar un nou porter i traspassar Valdés per un bon preu aquest estiu. El Barça i el seu entorn funcionant a ple rendiment. Hi ha coses que no canvien ni guanyant 10 Champions seguides.

Doncs sembla que a Valdés tota aquesta situació no l'ha afectat gaire i ahir, a Mestalla, va ser el millor jugador del seu equip (1-1, gol de Messi de penal). I ja sabem, tot sigui dit, que significa que el teu porter sigui el millor jugador del teu equip.

El Barça, a Mestalla, va fer un dels seus pitjors partits d'aquesta temporada; dues rematades entre els tres pals (una d'elles és el penal), i poca cosa més. El València va tenir les seves opcions i el Barça es va assemblar força al que va perdre a Anoeta. Tot i això, la sort del partit d'ahir és que la conjuntura resultadista no ho agreujarà (aquest empat combinat amb la derrota del Madrid té un altre regust). Això i el fet que l'equip, ara, disposarà de quinze dies per recuperar-se i posar-se a punt per una segona quinzena del mes de febrer en que tocarà guanyar al Madrid (si, només guanyant el Barça es podrà classificar) i obtenir un bon resultat a San Siro.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...